B1

 L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC)

• L'EAC va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006.
• El Tribunal Constitucional va declarar alguns articles de l'EAC com a inconstitucionals.
• L'EAC és una norma especial que configura el model d'Estat compost, anomenat Estat autonòmic.
• La CE fixa principis i regles procedimentals per a la transformació d'un Estat unitari en un Estat descentralitzat.
• L'EAC és un complement indispensable de la Constitució per a la determinació de l'estructura territorial de l'Estat.
• L'EAC té una doble naturalesa jurídica: és la llei primera i fonamental de l'ordenament jurídic català i una llei orgànica estatal.
• Com a norma de capçalera de l'ordenament autonòmic, l'EAC determina la validesa de la resta de normes de l'ordenament autonòmic.
• L'EAC és una norma estatal amb la forma de llei orgànica aprovada per les Corts Generals.
• L'EAC és una norma de caràcter paccionat, que requereix la concurrència de la voluntat autonòmica i estatal.
• L'EAC ocupa una posició especial en l'ordenament jurídic, subordinat a la Constitució però supraordenat a la resta de normes.

L'Estructura de l'EAC

• El preàmbul de l'Estatut recull les motivacions que fonamenten la regulació estatutària.
• El preàmbul conté referències al passat històric, al dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, i la voluntat de construir una societat democràtica i avançada.
• L'Estatut defineix Catalunya com a nacionalitat que exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma.
• La Generalitat es defineix com el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
• El territori de Catalunya es defineix com els límits geogràfics i administratius actuals de la Generalitat.

Drets i Deures de la Ciutadania de Catalunya

• Els drets i deures dels ciutadans de Catalunya estan reconeguts per l'Estatut, la Constitució, la Unió Europea i altres tractats internacionals.
• Els poders públics de Catalunya promouen el ple exercici de les llibertats i els drets.
• Els drets reconeguts en l'EAC, bàsicament com a drets subjectius, es projecten en els àmbits civil i social, polític i de relació amb les administracions, i lingüístic.
• Els drets vinculen tots els poders públics de Catalunya i, en el cas dels drets lingüístics, també l'Administració de l'Estat.
• El Parlament ha d'aprovar per llei la Carta dels Drets i Deures de la Ciutadania de Catalunya.
• Es reserva la regulació essencial i el desplegament directe dels drets a la llei.
• Es preveu una garantia jurisdiccional específica, per mitjà d'un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Principis Rectors

• Els principis rectors de l'Estatut tenen un paper orientador de les polítiques públiques dels poders públics de Catalunya.
• Les garanties dels principis rectors són inicialment més reduïdes que la de els drets.

Competències de la Generalitat de Catalunya

• La reforma estatutària de 2006 incorpora novetats importants per a garantir i ampliar el nivell competencial autonòmic.
• La CE remet als estatuts d'autonomia la determinació de les competències assumides per la comunitat autònoma.

Tipologia de Competències

• Les competències de la Generalitat són exclusives, compartides o de cooperació.
• Les competències exclusives atribueixen la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva a la Generalitat.
• Les competències compartides es regeixen per la legislació de l'Estat i la legislació autonòmica.
• Les competències de cooperació es desenvolupen en col·laboració amb l'Estat i amb les altres comunitats autònomes.

Antecedents històrics

• La Constitució Espanyola de 1978 (CE) va permetre a Catalunya accedir a l'autonomia a través de l'article 151.2.
• El 18 de desembre de 1979, es va aprovar l’Estatut d’autonomia de 1979 (Llei orgànica 4/1979).
• Aquesta llei va regir l'autogovern català durant més de 25 anys.
• El procés de reforma de l'Estatut es va iniciar el 9 de febrer de 2004 després de les eleccions autonòmiques de novembre de 2003.
• La proposta de reforma va ser elaborada al Parlament de Catalunya amb la participació de tots els grups parlamentaris i l'Institut d’Estudis Autonòmics.
• El text de la proposta va ser aprovat pel Ple del Parlament el 30 de setembre de 2005.
• El Consell Consultiu va emetre un dictamen sobre la constitucionalitat de la proposta el 5 de setembre de 2005.
• Les trobades de líders polítics catalans (Miravet) van contribuir a impulsar el procés de reforma.
• La segona fase de la reforma va tenir lloc a les Corts Generals amb l'aprovació del Congrés dels Diputats el 30 de març de 2006.
• El Senat va aprovar el text sense modificacions el 10 de maig de 2006.
• El 18 de juny de 2006, es va celebrar un referèndum sobre la reforma de l'Estatut.
• La Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, va aprovar la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC).
• L'EAC va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006.
• El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns articles de l’EAC el 28 de juny de 2010.

Naturalesa jurídica

• L’Estatut d’autonomia és una norma amb una naturalesa especial.
• El títol VIII de la CE es refereix a l’”Organització territorial de l’Estat”.
• La CE fixa els principis i les regles procedimentals per transformar l’Estat unitari en un Estat descentralitzat.
• Les comunitats autònomes es creen a través d'estatuts d'autonomia.
• L’EAC té una doble naturalesa jurídica:
  • És la llei primera i fonamental de l’ordenament jurídic català.
  • És una llei orgànica estatal.

Estructura de l'EAC

• L’EAC es divideix en tres parts:
  • Preàmbul
  • Articulat
  • Disposicions

Preàmbul

• El preàmbul de l'EAC inclou:
  • Motivacions per a la regulació estatutària.
  • Invocacions al passat històric de Catalunya.
  • El dret inalienable de Catalunya a l'autogovern.
  • La voluntat de construir una societat democràtica, solidària amb Espanya i incardinada a Europa.
  • La definició de Catalunya com a nació.

Articulat

• La part inicial de l'articulat de l'EAC conté els principis generals relatius a l'autogovern català:
  • Catalunya es defineix com a nacionalitat que exerceix el seu autogovern.
  • S'invocen els drets històrics del poble català com a fonament de l'autogovern.
  • La Generalitat es defineix com el sistema institucional de l'autogovern català.
  • El territori de Catalunya es fa correspondre amb els límits geogràfics i administratius actuals de la Generalitat.

Títols de l'EAC

• L'EAC es divideix en set títols:
  • Títol primer: "Dels drets, deures i principis rectors"
  • Títol segon: "De les institucions"
  • Títol tercer: "Del poder judicial a Catalunya"
  • Títol quart: "De les competències"
  • Títol cinquè: "De les relacions institucionals de la Generalitat"
  • Títol sisè: "Del finançament de la Generalitat"
  • Títol setè: "De la reforma de l’Estatut"

Drets, deures i principis rectors

• L'EAC de 2006 inclou un catàleg de drets, reconeixent la condició política de ciutadania.
• La declaració estatutària de drets no afecta el règim general dels drets fonamentals previst en la CE.
• Els principis rectors tenen un paper orientador de les polítiques públiques a Catalunya.
• Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció d'acord amb les normes que els despleguen.

Competències de la Generalitat

• La regulació de les competències de la Generalitat en l'EAC de 2006 pretén garantir i ampliar el nivell competencial autonòmic.
• L’article 149.1 CE fixa les competències exclusives de l’Estat.
• La norma estatutària té un marge important per concretar el nivell competencial autonòmic.

Tipologia de les competències

• Les competències de la Generalitat són de tres tipus:
  • Competències exclusives: atribueixen la potestat legislativa, reglamentària i executiva a la Generalitat.
  • Competències concurrents: la Generalitat i l’Estat poden legislar i executar a la mateixa matèria.
  • Competències compartides: la Generalitat i l'Estat exerceixen conjuntament un poder o funció en un àmbit determinat.

Aquesta prova explora els aspectes clau de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va entrar en vigor el 2006. S'analitzaran els seus articles, la seva naturalesa jurídica i la seva relació amb la Constitució espanyola. Descobreix com aquest document configura el model d'Estat autonòmic.