L'antiguitat a Catalunya

L'antiguitat a Catalunya

• La història de Catalunya comença propiament a l'edat mitjana, però el passat remot del nostre país se circumscriu a l'activitat de pobles diversos en un territori que serà Catalunya.
• L'historiador Vicens Vives va definir Catalunya com a “redós” i “passadís”, on es configuraran cultures pròpies i autòctones i on circularan tota mena de pobles vinguts de fora amb la seva cultura.
• Existeixen proves de grups humans caçadors/recol·lectors en diversos indrets del territori des del paleolític inferior.
• La resta humana més antiga és l'home de Talteüll, al Rosselló, de fa uns 450.000 anys.
• La mandíbula de Banyoles és una altra troballa important, de fa uns 70.000 anys.

La Catalunya romana

• El 218 a.de C., Gneu Corneli Escipió desembarcà a Empúries i inicià el procés de romanització de la península Ibèrica.
• La romanització intensa del territori català significà l'adopció de les formes econòmiques, socials, polítiques i culturals de la civilització llatina.
• L'economia romana es basava en l'agricultura mediterrània (blat, vinya i olivera) i en el comerç florent.
• La ciutat era l'element clau de l'organització política i vital d'aquesta cultura, on hi havia els ens administratius i de govern i vivien els propietaris de les terres.
• Tarraco fou la ciutat més important de la Catalunya romana, amb una estructura urbanística típica de les ciutats romanes.
• La xarxa urbana romana cobria tot el territori català i estava ben comunicada per les vies romanes.
• El procés de llatinització va portar a la introducció de la llengua llatina i del dret i la religió romanes, que propicià el naixement de les llengües romàniques, inclòs el català.
• El sistema econòmic i social romà es basava en l'esclau, que es dedicava al treball agrícola o a la producció artesanal.

Crisi del sistema socioeconòmic esclavista

• A partir del segle iii d.de C., la crisi del sistema socioeconòmic esclavista portà a una gradual transformació de l'imperi.
• La permeabilitat de les fronteres amb l'entrada dels bàrbars o poblacions estrangeres i el desmembrament gradual dels territoris respecte a la centralitat politicomilitar de Roma foren característics d'aquesta transformació.
• La ruralització de la societat, la transformació dels esclaus en colons i l'adopció d'una estructura política resultant de la barreja d'elements romans i germànics foren conseqüències d'aquest procés.