Literatura Catalana Medieval

Primeres manifestacions escrites en llengua catalana, i ús de llengües romàniques.

Els primers textos escrits en llengua catalana daten d'aquest segle.

Les regles de conducta i lleis que es fonamentaven en documents medievals.

Predicacions i missatges religiosos impartits per clergues a la comunitat.

Territori català dividit en comtats i canvis en l'organització sota Jaume I.

Estil arquitectònic que destaca a Catalunya, juntament amb la creació d'universitats.

Desenvolupament de l'arquitectura gòtica a Catalunya i l'establiment d'universitats en aquest període.

Evolució dels mètodes de narració i explicació durant aquesta etapa.

Repetició d'una paraula o expressió al final d'una frase i al començament de la següent.

Repetició d'una paraula o expressió al començament i al final d'una frase o fragment.

Repetició immediata de paraules o frases per emfatitzar.

Persona o personatge amb un caràcter o actitud particularment seductora i/o enganyso.

Atribució d'emocions humanes a elements naturals o inanimats.

Procés de declarar sant a una persona.

Tractar persones com objectes.

Paraula o frase obtinguda reordenant lletres d'una altra paraula o frase.

Format desconegut, requereix més informació.

Un tipus de poesia medieval escrita en occità que destaca per la seva elaboració, lírica i estil retòric.

La poesia trobadoreca està escrita en occità.

Un important trobador català del segle XII conegut per les seves composicions líriques.

Un escriptor i filòsof català del segle XIII conegut per les seves obres religioses i narrativa prosa.

Un tipus de cançó amb temàtica amorosa que es caracteritza pel seu to alegre.

Un tipus de composició trobadoreca que expressa un sentiment d'amor melancòlic.

Un tipus de cançó trobadoreca que tracta sobre la separació dels amants, generalment a l'alba.

Un tipus de poema trobadorec que narra la relació amorosa entre un cavaller i una pastora.

Un tipus de poema trobadorec que consisteix en un debat o disputa poètica entre dos participants.

Un tipus de poema moral i satíric que critica o satiritza una persona, idea o situació.

Un moviment intel·lectual que va sorgir a finals de l'edat mitjana i que va destacar la importància de l'individu i de la raó humana, en contrast amb la religió com a font d'autoritat.

L'estil gòtic, que va crear arquitectura imponent com les catedrals, va influir en la literatura medieval amb un estil més complex i elaborat, amb una major atenció als detalls i a la fantasia.

La migració massiva de la població rural a les ciutats durant l'edat mitjana va generar canvis significatius en la literatura: nous temes, nous públics i noves formes d'expressió.

Aquest terme fa referència a les lluites del poble rural contra el domini de les ciutats.

La reconquesta cristiana de la Península Ibèrica va tenir un gran impacte en la literatura medieval, amb temes com la batalla, la valentia i la religió.

L'aparició de guildes, associacions de comerciants i artesans, va ser un símbol de la prosperitat econòmica de les ciutats i de la nova classe social urbana.

Sant Jordi i Ausias March són dos dels poetes més importants de l'època, amb obres que tracten temes com l'amor, la passió, la crítica social i la religió.

Període històric que abasta del segle V al XI, caracteritzat pel barrocrisme, teocentrisme i art romànic, i la societat feudal.

Sistema social organitzat al voltant dels senyors feudals, que tenien el control dels seus territoris i posseïen el poder judicial.

Unitats territorials medievals que eren centres de poder i recursos a Catalunya. El clergat exercia molta influència en aquests comtats.

Un grup important a l'edat mitjana, amb molta influència en la societat. Possuïen recursos i dominaven el sistema feudal.

Creença en la qual Déu és el centre de l'univers i la societat. L'Església tenia un gran poder.

Persones que no creien en la religió romana. L'Església obligava a tothom a ser cristià.

Còpies de textos antics. Els cavallers van tenir un paper important en la seva difusió.

Guerres religioses que van tenir lloc a l'edat mitjana per recuperar Terra Santa. Els cavallers van participar en aquestes guerres.

La societat medieval es dividia en tres grans classes: la noblesa, el clergat i el poble. La noblesa tenia el control de la terra i del poder polític, el clergat controlava la religió i la moral, i el poble realitzava els treballs manuals.

El clergat medieval tenia molt poder a causa de la creença en el teocentrisme i la seva gran influència sobre la societat. A més, posseïen molts recursos gràcies a les donacions dels fidels.