La Nouvelle Vague: Cinema Europeu

Aquí teniu els apunts d'estudi:

Temari general

• A la dècada de 1960, hi ha un gran protagonisme del cinema europeu i sorgeix la modernitat cinematogràfica.
• El moviment cinematogràfic europeu va sorgir a finals de la dècada de 1950.
• Hi ha un diàleg entre la modernitat europea i l'evolució del cinema nord-americà.
• Cada país crea la seva modernitat, donant lloc a nous cinemes amb característiques autorals pròpies.

La Nouvelle Vague

• El 1959, la pel·lícula "Els 400 cops" de Truffaut marca el punt de partida de la Nouvelle Vague.
• Com a moviment compacte, la Nouvelle Vague va durar fins al desembre de 1962.
• Cahiers du Cinéma va dedicar un monogràfic als cineastes que van debutar entre el 1959 i el 1962.
• Els cineastes de la Nouvelle Vague comparteixen una actitud comuna, encara que siguin autors individuals.
• El cinema és considerat com un art com la literatura o la pintura, amb una autor/a principal (el cineasta).
• No és un art industrial, sinó una expressió personal del cineasta.
• El concepte de "Càmera Stylo" implica que el cinema ha de ser una manera d'expressar-se subjectivament.
• El director ha de tenir tanta llibertat en les seves pel·lícules com un escriptor en les seves novel·les.
• Es valora el cinema clàssic de Hollywood i la idea de l'autoria.
• Es valoren els gèneres cinematogràfics i es busca exprimir al màxim les possibilitats del cinema.
• No es preocupen per la pompositat en el cinema.
• Les pel·lícules de la Nouvelle Vague trenquen amb la idea del naturalisme i utilitzen la veu en off per reflexionar sobre les pel·lícules.
• El distanciament amb les audiències és una característica d'aquest moviment.
• El capitalisme col·loca a tothom en una posició de prostitució.
• La vida quotidiana es pot convertir en còsmica.
• La Nova Vague fa un cinema contra qualsevol idea del cinema com a espectacle.

Característiques cinematogràfiques

• El cinema es grava en exteriors amb càmeres lleugeres per donar mobilitat.
• Es trenca la idea de gravar en un estudi, situant la ficció en un entorn totalment documental.
• Les pel·lícules neixen durant el rodatge, no en el guió.
• No hi ha so directe a causa de la manca d'infraestructures.
• Hi ha presència de temàtica i narrativa transgressora.
• Idea del plaer fílmic, centrat en l'alegria de filmar i captar la vida des de la càmera.
• El treball del nu és tractat de manera similar a com ho feien els artistes plàstics.
• Hi ha un nou sistema d'estrelles francès.
• Les pel·lícules es divideixen per capítols, donant lloc a fragmentació i discontinuïtat.
• Hi ha una obsessió pel desplaçament, amb èmfasi en la idea del viatge.
• L'art evoluciona gràcies al malestar de la influència, i l'alliberament d'aquesta influència permet l'evolució de la creació artística.

Jean-Luc Godard

• Godard trenca amb la continuïtat en els plans, portant a l'espectador a ser conscient de l'artifici del cinema.
• Hi ha intertextualitat i multireferencialitat, amb constants referències a altres obres i figures.
• Planteja un neguit constant de la influència.
• Mostra un confrontament de Seberg davant una noia pintada
• El seu cinema reivindica la qualitat pictòrica.
• Retrata la quotidianitat, mostrant la intimitat d'una parella.
• Hi ha una heterogeneïtat, treball de collage d'elements diversos i difícilment integrables.
• Hi ha ruptura en la música i el so, donant lloc a discontinuïtat.

François Truffaut

• Fa un ús del “travellings” amb una intenció lírica i metafòrica.
• Truffaut trenca amb la rígidesa i eficàcia de la narració.
• Amb El 400 cops, trenca l’anomenada quarta paret.
• No és necessari fer cinema social per a criticar problemàtiques socials.
• Valor humanístic del film.
• Principi de llibertat creativa.

Agnès Varda

• Es considera una figura premonitòria de la "Nouvelle Vague".
• Varda fa una combinació entre la realitat i la ficció i evidencia la ficció del cinema.
• Ja s'havia vist a Rossellini (Viaggio in Italia) o Renoir.
• Pel·líccules cada cop més personals en primera persona.
• A partir dels anys 1965/66 comença a fer Cinema més Polític.
• Coneixements de la responsabilitat que té com artista.
• Previ al Maig 68 de França, Godard ho anticipa.
• Estudi de la subjectivitat femenina y la seva autonomia.
• Presència de la mort, malalties, suicidis...

Eric Rohmer

• Aquest cineasta personifica l’espontaneïtat.
• Relació rellevant amb l’espai.
• Representant del cine de la “prosa”.
• Producció: “El rayo verde”, “Contes de les quatre estacions”.

La Rive Gauche (La Vorera Esquerra del Sena)

• Conflueixen dos eixos: moviment literari i documentalisme fotogràfic.
• Interès per fets històrics; aportació amb el cinema a la història contemporània, traumatològica al s.XX.
• Construir la moral des del cinema, tenint responsabilitat de no oblidar (com a vehiculació).

Alain Resnais

• Inicia amb un curtmetratge; "Nit i boira (Imatges dels camps de concentració)".
• Muntatge (fonamental)
• Narració paramètrica
• Qüestió essencial: el temps
• Cineasta de la memòria

Marguerite Duras

• El cinema li va permetre ampliar la seva trajectòria amb novel·lista
• Tres variables de la River Gauche; imatge, imatge-so, ritual.

Chris Marker

• Joc experimental amb imatges fixes (la jetée).

Free cinema

• Voluntat testimonial; mostrar la realitat d’una persona en mig de tot allò.
• Descarregat per Mariona M ([email protected]).
• Amb Lindsay Anderson el Free Cinema culmina.

Cinema transcendental i metafísic (Ingmar Bergman)

• Demiürg com a selector dels elements
• Rodava a l’estiu, durant l’any dirigia teatre
• Assumix moltes coses del teatre convertides al cinema
• Planteja que es representin els somnis la idea del temps que torna
• Artista que s’expressa a través de la sensibilitat
• Ell volia fer un cinema de cambra: es refugia en una illa. Temàtiques; qüestions metafísiques religió que no és agressiva Idees del suicidi

Andrei Tarkovsky

• Idea principal; Puració- el món ens corromp Generació de cine que no vol estar per l’entreteniment Apropiat coma expressió artística Protagonistes obstinats. Fora de le literatura soviètica Importància ⅷ- Mediació del temps i el públic. Temps rituals Ell volia fer un cinema de cambra: es refugia en una illa. Importància dels colors i de la música Molta importància a les ànimes dels protagonistes

Robert Bresson

• Elements de veu:
• Contemplació de l’obra
• Exposa que hi ha dos tipus de cinema:
• • Pel·lícules que utilitzen recursos del teatre.
• Pel·lícules que utilitzen mitjans cinematogràfics.
• Ell sistema parteix de que totes les pelis tenen el mateix model, de la qual Parteix de la idea de la producció crea, però no recrea realitat.

Cinema italia

• VISCONTI: Celebració extrema del cromatisme i moviment audiovisual. - Gilles DELEUSE diu d’ell: >la gran saturació - Melodrama absolut ANTONIONI: Quan un succés deixa l’espai, l’espai es QUEDA

Fellini

• Etapa de neorealisme ; La strada. La transfiguració poetica d’aquest espai. Segona etapa, Epifania El buit i contra el buit l epifania Ha de haber una introducción. Personatge públic (polèmic; Comunista. ideologia heterodoxa) Captació d’interès antropològic Ús d’elements d’alta cultura Explora marges del tempo Expressar formes de sentir i expressar Busca sagrat donde encara pugi trobar-lo Reunidades els joens suburanis

Cinema Alemany

• Fassbinder; Fora del mon haterocentricas Influences de Straud Büllert = Cine tancat Descarregar per Mariota M ([email protected])

· Werner Herzog

• Rebel·lia social Heterodoxa o Explotar la personalitzada e. Les convertirà riquesa Celebració de l’Anormalità fuera els convenció.

· Win Wieners

o Món contemporani hostil on s’ha perdut la idea l harmonia El cinema s’esta Morett. Viatge ño porta enlloc. fugida a I’Espa

Cinema llatinoamericà

Context; L’Amèrica llatina en context polit Reburo. Glauberc Rocal.

• El Dios y Diablo es la terra de soy
• Hibridisme
• Exportacio; western Americá des una perspectiva nacional

Cinema cubà

Suport de Goves antiimperialista Cinema argentino. Comunitats indigents. Exploració temporal i gegrágicos

Cinema japonès - Akira Kurosawa

· Idees vinculades un la guerra Naturalesa auto-destructiva

Cinemá hindú

· Satyajit Rey. Hbrilisime

Cinema polones

· Andrew Whaljda. Recuberacio del reiat

Robert Altman

· Descarregar un Estanislao Kubrick

Espero que aquests apunts siguin útils per al teu estudi! Si tens altres preguntes, no dubtis en fer-les.