La música al Renaixement

Forma musical polifònica per a 4-5 veus, originària d'Itàlia i d'Anglaterra, que utilitza un text poètic per descriure o representar. Pot tenir parts contrapuntístiques i parts homòfones.

Forma musical lliure francesa, polifònica, sovint amb acompanyament instrumental, on la melodia principal resideix en la veu més aguda. Té un caràcter descriptiu i pot incloure sons onomatopeics.

Forma musical espanyola, inicialment profana i més tard religiosa, de caràcter i temàtica popular. S'assembla al virelai monòdic i la ballata italiana, tenint una estructura senzilla amb alternança de tornada i estrofes.

Missa i motet

Missa i coral

Anthem

El so aparenta arribar des de diferents llocs.

Un instrument o veu del costat res sona més fort que l'altre costat, creant un eco.

Un període històric on es va produir un canvi en la visió del món, passant de la teocèntrica a l'antropocèntrica.

Un canvi en la visió del món on Déu és la mesura de totes les coses. Per a la època medieval, Déu era el centre de tot.

Un canvi en la visió del món on l'ésser humà és el centre de la importància. El seu talent i capacitat per descobrir i crear.

Un canvi cultural, social, artístic i musical que es va iniciar a Itàlia i al Ducat de Borgonya al segle XV.

Es va recuperar el classicisme grecoromà i es van afegir elements d'aquesta època.

Ciutats independents amb autogovern, sovint dirigides per famílies de la burgesia.

Un paralel·leisme entre l'art i la música. En el Renaixement, l'art i la música s'inspiren en la mateixa estètica.

Un exemple de l'harmonia i la proporció en la música renaixentista. La música segueix principis matemàtics i estètics.

Periode de gran creixement de les corones de Castellà i Aragó, que va culminar amb la unió dinàstica dels Reis Catòlics i la posterior unió amb el Ducat de Borgonya. Va donar lloc a la monarquia hispànica amb Carles I com a emperador.

El Renaixement va ser un període d'urgència cultural a Europa, caracteritzat per un nou interès per l'art i la cultura clàssics. Va florir a Itàlia i es va propagar a altres parts del continent.

Un estil artístic que es va desenvolupar durant el Renaixement, caracteritzat per l'ús de la perspectiva, l'equilibri, l'ordre i la simetria en la composició. Va ser influenciat per l'art clàssic.

Periode d'importants canvis en diferents àmbits: religiós, científic, geogràfic i tecnològic. El Renaixement va impulsar un interès per conèixer l'entorn, l'humanisme i el coneixement.

Estil musical polifònic centrat en el contrapunt, que destaca per la seva complexitat, sofisticació i precisió en el desenvolupament de les melodies. Es va desenvolupar a Borgonya i va influir en la música de tota Europa.

Un dels grans compositors de l'Escola francoflamenca conegut per la seva complexa polifonia i composicions com

Compositor francès conegut per les seves composicions que reflectien esdeveniments importants de la seva època, com

Un tipus de missa on la melodia principal, anomenada cantus firmus, es troba a la veu superior.

Un tipus de missa on la melodia principal, el cantus firmus, es troba en el tenor.

Un tipus de missa on el cantus firmus es mou entre les veus, sovint amb notes llargues.

Un tipus de missa que utilitza melodies o peces polifòniques famoses de l'època, canviant-ne el text i afegint noves veus.

El període de la música religiosa després del Concili de Trento, on es busca l'equilibri entre la polifonia i la comprensibilitat del text llatí.

Composició polifònica religiosa que es basa en un cantus firmus que es mou més lentament que les altres veus.

Cant gregorià: Cant oficial de l'Església catòlica reduït i regulat pel Concili de Trento.

Un tipus de missa en què es pot identificar la melodia principal, el cantus firmus.

La música instrumental va experimentar un gran desenvolupament al Renaixement, gràcies a la perfecció dels instruments

Com a símbol de bon gust i cultura, els nobles del Renaixement buscaven aprendre a tocar instruments musicals

L'invent de la impremta musical va permetre la difusió àmplia de peces musicals, promovent el desenvolupament de la música instrumental.

Artistes músics capaços de crear variacions i ornaments improvisats en les peces musicals

Instruments de corda com el llaüt i la viola de gamba, instruments de vent com la flauta de bec i el cornetto, i instruments de percussió com el timbal.

La música instrumental es dividia en

Es combinaven instruments de diferents grups per a crear textures musicals més riques i complexes

La diversitat de formes musicals instrumentals va florir durant el Renaixement, fruit de la demanda i l'experimentació musical.

Un grup de danses tradicionals que van evolucionar de la música popular a la música cortesana a Europa del Renaixement.

Un tipus de música improvisada per a instruments de tecla, caracteritzada per l'elaboració contrapuntística i el virtuosisme.

Un mestre que ensenyava i dirigia les danses a les festes de palau.

Un període històric amb poca presència de la corona catalana-aragonesa a la península Ibèrica, a causa de la unió dinàstica amb Castella.

La unió dinàstica del Regne de Castella i la Corona d'Aragó, un fet històric que va afavorir el centralisme castellà.

El retrocés de la llengua catalana en favor del castellà durant el Renaixement.

Un conjunt de variacions improvisades amb un tema popular o religiós, o a partir d'un baix harmònic.

Una forma musical improvisada per a instruments de tecla, anomenada en castellà "tiento", amb un estil contrapuntístic i virtuós.