La Constitució Espanyola de 1978

La Constitució Espanyola del 1978

• La Constitució Espanyola (CE) de 1978 és la norma fonamental de l'Estat espanyol, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978 i publicada el 29 de desembre del mateix any i estableix l'organització política i territorial d’Espanya, els drets fonamentals i el funcionament dels poders públics.

Estructura de la Constitució

• Preàmbul, títols i disposicions finals, són les tres parts principals en què es divideix la Constitució

Preàmbul

• El preàmbul no té força jurídica, però marca els principis i objectius de la Constitució, com garantir la convivència democràtica, establir un Estat social i democràtic de dret, promoure el progrés econòmic i social, protegir els drets humans i llibertats i fomentar la cooperació internacional.

Títols

• La Constitució té 10 títols que agrupen 169 articles.
• Títol Preliminar (arts. 1-9): Principis fonamentals.
• Títol I (arts. 10-55): Drets i deures fonamentals.
• Títol II (arts. 56-65): La Corona.
• Títol III (arts. 66-96): Les Corts Generals.
• Títol IV (arts. 97-107): El Govern i l'Administració.
• Títol V (arts. 108-116): Relacions entre Govern i Corts.
• Títol VI (arts. 117-127): El Poder Judicial.
• Títol VII (arts. 128-136): Economia i Hisenda.
• Títol VIII (arts. 137-158): Organització territorial de l'Estat.
• Títol IX (arts. 159-165): Tribunal Constitucional.
• Títol X (arts. 166-169): Reforma constitucional.

Disposicions

• Quatre disposicions addicionals tracten aspectes territorials i lingüístics.
• Nou disposicions transitòries adapten les lleis anteriors a la CE.
• Una disposició derogatòria elimina lleis anteriors que contradiguin la CE.
• Una disposició final estableix l'entrada en vigor de la Constitució.

Contingut i principis fonamentals

• La Constitució estableix un model democràtic basat en la sobirania nacional i el respecte als drets fonamentals.

Principis Fonamentals (arts. 1-9, Títol Preliminar)

• Article 1 estableix que Espanya és un estat social i democràtic de dret, on la sobirania resideix en el poble i es basa en llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític.
• Article 2 defineix que l'Estat és indivisible però reconeix l'autonomia de les Comunitats Autònomes (CCAA).
• Article 3 declara el castellà com a llengua oficial de l’Estat, tot i que reconeix les altres llengües oficials en les seves respectives CCAA
• Article 4 es refereix a la bandera d’Espanya i la de les CCAA.
• Article 5 fixa Madrid com la capital de l'Estat.
• Article 6 determina que els partits polítics expressen el pluralisme polític.
• Article 7 estableix que els sindicats i associacions empresarials defensen els interessos dels treballadors.
• Article 8 senyala que les Forces Armades garanteixen la sobirania, la integritat territorial i l’ordre constitucional.
• Article 9 estableix els principis de legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.

Procediments de reforma constitucional

• Hi ha dos tipus de reforma constitucional per garantir estabilitat i adaptació als canvis.

Reforma ordinària (art. 167 CE)

• Aquesta reforma aplica a qualsevol article, excepte els fonamentals (Títols Preliminar, I i II) i requereix l'aprovació per majoria de 3/5 en Congrés i Senat.
• Si no hi ha acord, es crea una comissió mixta per negociar i si persisteix el desacord, es necessita una majoria absoluta en el Senat i 2/3 del Congrés.
• Es pot convocar referèndum si ho demanen 10% dels diputats o senadors.

Reforma agreujada (art. 168 CE)

• Aquesta reforma és necessària si afecta els títols fonamentals: Títol Preliminar, Drets Fonamentals (Títol I) o La Corona (Títol II).
• Requereix l'aprovació per 2/3 de Congrés i Senat i dissolució immediata de les Corts i convocatòria de noves eleccions generals.
• Les noves Corts han de ratificar la reforma per 2/3, i és obligatori fer un referèndum per a la seva aprovació final.

Importància i aplicació de la Constitució

• La CE garanteix drets i llibertats, establint límits als poders públics.
• Estableix un marc territorial descentralitzat amb autonomia per CCAA i municipis.
• Els valors democràtics i de convivència s'han consolidat en els més de 40 anys de vigència de la CE.
• Segons l’article 9.1, tots els ciutadans i poders públics han de respectar la Constitució.

El procediment administratiu

• El procediment administratiu és el conjunt d’actes i tràmits que segueix l’Administració Pública per dictar una resolució amb efectes jurídics i està regulat per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).

Tramitació electrònica

• La tramitació electrònica és obligatòria per a totes les administracions públiques i garanteix transparència, eficiència i accessibilitat.
• Seu electrònica serveix com a punt d’accés per a la ciutadania. Registre electrònic és la presentació de documents oficials.
• Notificacions electròniques es fan mitjançant la Carpeta Ciutadana o altres mitjans electrònics.
• La signatura electrònica i els certificats digitals garanteixen autenticitat i seguretat.

L’expedient administratiu

• L'expedient administratiu és un conjunt ordenat de documents electrònics o físics relacionats amb un procediment administratiu.
• El contingut mínim de l'expedient són els documents aportats pels interessats, els informes tècnics o jurídics, les proves i al·legacions, i la resolució final i les notificacions.

Principis que ordenen el procediment

• Eficàcia: Les administracions han de resoldre en temps i forma.
• Proporcionalitat: Els tràmits han de ser adequats i no excessius.
• Publicitat i transparència: Dret d’accés a la informació.
• Celeritat: Evitar dilacions indegudes.
• Seguretat jurídica: Compliment de la normativa vigent.

Fases del procediment administratiu

• Iniciació: Pot ser d’ofici (per l’Administració) o a instància de part (sol·licitud d’un ciutadà).
• Ordenació: Es fixen els tràmits necessaris, respectant l’ordre establert per llei.
• Instrucció: Es recullen proves, informes i al·legacions per completar l’expedient.
• Finalització: Conclou amb una resolució motivada, que pot ser estimatòria, desestimatòria o d’arxivament.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya

• L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma, que regula les seves competències, institucions i relacions amb l’Estat, i que va ser aprovat mitjançant la Llei Orgànica 6/2006, després d’un referèndum el 18 de juny de 2006.

Estructura de l’Estatut

• L’Estatut consta de 256 articles repartits en quatre títols, més disposicions addicionals, transitòries i finals.
• Preàmbul defineix Catalunya com a nació i estableix el seu autogovern dins d’Espanya.
• Títol I: Drets i deures recull drets individuals, socials i de participació política.
• Títol II: Institucions regula el Parlament, la Generalitat, el President i altres òrgans.
• Títol III: Competències defineix les competències exclusives, compartides i executives.
• Títol IV: Relacions amb l’Estat i la Unió Europea regula el finançament i cooperació.

Contingut essencial

• Drets i deures amplien els drets individuals i socials (educació, sanitat, cultura, habitatge) i reconeixements dels drets lingüístics (ús oficial del català i l’aranès a la Vall d’Aran).
• Institucions de la Generalitat són el Parlament de Catalunya (poder legislatiu), que aprova lleis i controla el Govern, el President de la Generalitat, que representa la Generalitat i dirigeix el Govern, el Govern de la Generalitat, que executa les lleis i gestiona les polítiques públiques, i el Síndic de Greuges que és el defensor dels drets ciutadans davant l’Administració.
• Competències de la Generalitat poden ser exclusives (cultura, dret civil català, policia (Mossos d’Esquadra), turisme), compartides (educació, sanitat, medi ambient) o executives (gestió de ports, aeroports i infraestructures estatals a Catalunya).
• Finançament permet a Catalunya tenir capacitat per recaptar i gestionar tributs i participar en el sistema de finançament autonòmic.

Principis fonamentals

• Autogovern: Catalunya té autonomia política dins d’Espanya.
• Pluralisme i drets fonamentals: Protecció dels drets socials i culturals.
• Cooperació amb l’Estat: Relació basada en lleialtat institucional.
• Oficialitat del català: El català és la llengua pròpia i oficial, juntament amb el castellà.

El municipi

• El municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial de l’Estat i l’administració pública més propera a la ciutadania, regulat per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) i la normativa autonòmica.

Elements del municipi

• El Territori és l'espai geogràfic delimitat legalment.
• La Població és el conjunt de persones empadronades al municipi.
• L'Organització municipal comprèn els òrgans de govern i administració local.

El Padró Municipal

• El Padró Municipal d’Habitants és el registre administratiu on consten tots els veïns d’un municipi i és un registre obligatori i permanent.
• L’Ajuntament és responsable de la seva gestió, serveix per determinar el nombre d’habitants i altres dades estadístiques i és prova de residència i domicili a efectes administratius.
• Aquest document permet l'accés a serveis públics (sanitat, educació, assistència social) y el dret a participar en eleccions municipals.

Organització municipal

• Pot variar segons el nombre d’habitants, però els principals òrgans són:
• L’alcalde és la màxima autoritat municipal i representa l’Ajuntament.
• Les funcions principals són dirigir el govern i l’administració municipal, convocar i presidir el Ple i la Junta de Govern, executar acords municipals, aprovar decrets i dirigit la policia local i serveis municipals.
• El Ple Municipal és l’òrgan de representació política, format per l’alcalde i els regidors.
• Les seves Competències són aprovar ordenances i reglaments municipals, aprovar el pressupost i els plans urbanístics, controlar y fiscalització el govern municipal i decidir sobre la gestió de serveis públics.
• La Junta de Govern Local és l’òrgan executiu del municipi, format per l’alcalde i regidors nomenats per ell.
• Les seves funcions són assistir l’alcalde en la gestió diària, aprovar contractes i convenis oraz i gestionar el personal municipal.

Les competències municipals

• Els municipis gestionen assumptes d’interès local dins del marc legal establert per la Llei 7/1985, de Bases del Règim Local (LRBRL) i altres normatives autonòmiques i estatals.

Tipus de competències municipals

• A) Les competències pròpies són aquelles que la llei atribueix directament als municipis per gestionar serveis essencials.
• Alguns exemples de competències pròpies són l'urbanisme i ordenació del territori, serveis públics bàsics (aigua, clavegueram, enllumenat), la mobilitat i trànsit local, la promoció de la cultura i esports, la seguretat ciutadana (policia local), els serveis socials bàsics i la protecció del medi ambient i neteja viària.
• B) Les competències delegades són aquelles que altres administracions (Generalitat o Estat) assignen als municipis perquè les gestionin directament.
• Alguns exemples són l'educació (manteniment d’escoles públiques), la sanitat (centres de salut municipals), els serveis de transport urbà subvencionats i les polítiques d’ocupació i formació laboral.
• L’Administració que delega pot supervisar-ne l'execució i sol anar acompanyada d’un finançament específic.

Els serveis mínims municipals

• La llei obliga els municipis a garantir uns serveis essencials, en funció de la seva població:
• Municipis de menys de 5.000 habitants: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària i subministrament d’aigua potable.
• Municipis de més de 5.000 habitants: instal·lacions esportives i d’oci, biblioteca pública i tractament de residus
• Municipis de més de 20.000 habitants: protecció civil i seguretat, serveis socials, transport col·lectiu urbà, protecció del medi ambient.
• Municipis de més de 50.000 habitants: bombers, equipaments culturals avançats i mobilitat sostenible.

El registre d’entrada i sortida de documents

• El registre d’entrada i sortida de documents és un mecanisme fonamental per al control administratiu, per garantir la traçabilitat de la documentació que entra i surt d’una administració pública, regulat per la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).

Registre d’entrada i sortida de documents

• El registre administratiu garanteix que tota documentació rebuda o enviada per l’Administració quedi constància oficial, per evitar pèrdues i assegurar transparència, i a més identifica l’origen i el destí dels documents i garanteix la seguretat i autenticitat de la informació.
• El registre estableix terminis i facilita el compliment de la legalitat, i identifica la data i hora d’entrada o sortida, informa de la identificació del remitent o destinatari, dóna un número de registre, informa del contingut resumit del document i indica quin és l'òrgan destinatari dins de l’Administració.

Requisits en la presentació de la documentació

• Els documents presentats davant l’Administració han de complir amb uns requisits formals i legals.
• Requisits principals: identificació del sol·licitant (nom, DNI/NIE, representació, si escau), assumpte clar i precís (sol·licitud, al·legació, recurs, etc.), indicar l'òrgan administratiu destinatari, documents adjunts (si són necessaris) i portar la signatura del sol·licitant o del seu representant.
• Els mitjans de presentació poden ser presencialment a les oficines de registre, telemàticament a través del registre electrònic o via correu postal, representacions diplomàtiques, etc..

Registre electrònic

• La digitalització de l’Administració ha impulsat l’ús del registre electrònic, regulat per la Llei 39/2015.
• Aquet registre electrònic funciona 24/7, sense límits horaris, identifica de manera segura mitjançant DNI electrònic, certificat digital o Cl@ve, emet un justificant electrònic de presentació, i evita desplaçaments i facilita la tramitació a distància.
• La informació que recull un registre electrònic és el número de referència, la data i hora de presentació, la signatura electrònica del document i una còpia del justificant per al ciutadà.

El procediment administratiu

• El procediment administratiu és el conjunt d’actes i tràmits que segueix l’Administració per prendre decisions i la participació de les persones en aquest procés la regula la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP)

Les persones en el procés administratiu

• Les persones físiques i jurídiques poden intervenir en els procediments administratius si compleixen els requisits legals.

Hi ha diversos subjectes que participen en el procediment

• Ciutadans i empreses que iniciïn o siguin afectats pel procediment.
• Administracions públiques quan actuen en relació amb altres administracions.
• Representants que actuen en nom d’un altre.

Capacitat d’actuar en el procediment administratiu

• La capacitat d’actuar fa referència a la possibilitat legal de defensar drets i obligacions davant l’Administració.
• Tenen capacitat d'actuar les persones físiques amb plena capacitat jurídica (majors de 18 anys o menors emancipats), els menors d’edat en assumptes en què la llei ho permeti (educació, sanitat, etc.), les persones jurídiques (empreses, associacions) a través dels seus representants legals i les administracions públiques quan actuen com a interessades en un procediment.

La persona interessada en el procediment administratiu

• Es considera persona interessada aquella que té drets o interessos legítims en el procediment, qui inicia el procediment administratiu (per exemple, un ciutadà que sol·licita una llicència), qui es pot veure afectat per la decisió administrativa (per exemple, veïns afectats per un projecte urbanístic) o els successors de l’interessat en cas de defunció o transmissió de drets.
• La persona interessada té drets com accdedir als documents i conèixer l’estat del procediment, formular al·legacions i presentar proves o recórrer les resolucions administratives.

La representació en el procediment administratiu

• Un interessat pot actuar per si mateix o mitjançant representació legal o voluntària.
• La Representació legal es dóna quan ho estableix la llei (ex.: pares que representen els fills menors) i la representació voluntària és quan un ciutadà delega la seva representació en un tercer mitjançant un document oficial.
• Es pot justificar la representació amb un document notarial o acreditar-ho amb un poder, una declaració en compareixença personal davant l’Administració o a través d'un registre electrònic d’apoderaments (REA) per tràmits telemàtics.

La tramitació electrònica

• És el conjunt de tràmits que es realitzen a través de mitjans electrònics per agilitzar i facilitar els procediments.
• Permet realitzar tràmits a qualsevol hora i des de qualsevol lloc, redueix el temps de gestió i els costos operatius, millora la seguretat, mitjançant l'ús de certificats digitals i signatura electrònica i facilita l’accés i la transparència en el seguiment del procediment.
• Instrumentos necessaris: DNI electrònic, certificat digital o Cl@ve per autenticar l'usuari i un registre electrònic per presentar sol·licituds, instàncies o altres documents.

L’expedient administratiu

• És el conjunt de documents i actuacions relacionades amb el desenvolupament d’un procediment administratiu.
• El contingut de l’expedient administratiu inclou documentació relativa al procediment (sol·licituds, informes, resolucions), comunicacions i notificacions emeses a les parts implicades i actes administratius (actes del Ple, decrets, resolucions). i un històric de l’expedient: un registre complet que recull tota la informació generada.
• L'expedient és fonamental perquè garanteix la transparència, el dret d’accés de les persones interessades i la traçabilitat dels procediments.

Principis que ordenen l’expedient administratiu

• Principi d'eficàcia: El procediment ha de resoldre’s de manera eficient i dins del termini establert.
• Principi de legalitat: Tots els actes administratius han de complir amb la llei i la normativa vigent.
• Principi d’imparcialitat: Els procediments s’han de dur a terme de manera objectiva, sense influències externes.
• Principi de transparència: Els ciutadans tenen dret a conèixer l’estat del procediment i a accedir als documents administratius.
• Principi de celeritat: S'ha d’evitar la dilació injustificada en la tramitació del procediment.
• Principi de publicitat: Tots els actes administratius de gran importància han de ser publicats garantir el coneixement públic.

Fases del procediment administratiu

• A) Iniciació pot ser d'ofici (quan l'Administració inicia el procediment per iniciativa pròpia) o a sol·licitud de part (quan una persona o entitat presenta una sol·licitud).
• Els documents per a l'iniciació poden ser una sol·licitud per part de l’interessat o una resolució d'inici d'un procediment d'ofici.
• B) Ordenació: En aquesta fase es defineix el procediment i es distribueixen els tràmits entre els diferents òrgans de l'Administració, amb l'objectiu d'establir una planificació del procediment i designar responsables.
• C) Instrucció: Es recullen les proves, informes i al·legacions necessàries per resoldre el procediment.
• Les actuacions d'instrucció poden ser una sol·licitud d'informes a altres òrgans, l'audició de les parts implicades o la valoració de proves i documentació aportada.
• D) Finalització: Consisteix en la resolució del procediment. Aquesta resolució pot ser favorable o desfavorable segons el que dictamini l’Administració i pot ser per una resolució expressa (quan l'Administració emet una resposta) o per silenci administratiu (quan no es resol dins del termini, s’entén com un desestiment).
• La resolució s’ha de notificar als interessats de forma individualitzada per mitjà electrònic o en paper, depenent del procediment.

Anàlisi documental

• En l'àmbit administratiu es refereix al conjunt de documents que conformen un expedient administratiu i que serveixen per a la presa de decisions en el si de l'Administració pública i és fonamental per garantir la transparència, la traçabilitat i la correcta resolució de procediments administratius.

Concepte i formació de l'expedient administratiu

• Un expedient administratiu és el conjunt de documents que contenen tota la informació i actuacions que es generen i gestionen al llarg d’un procediment administratiu, i serveix per registrar i ordenar la documentació per poder prendre una decisió.
• Formació de l'expedient: S'inicia amb la sol·licitud d’un interessat o per decisió de l'Administració, s'hi incorporen tots els documents generats o rebut durant el procediment (informes, al·legacions, resolucions, actes, notificacions, etc.) i s’ha de conservar de forma organitzada i accessible a fi de garantir la seva transparència i el dret d’accés.
• Contingut habitual d’un expedient administratiu: documents de sol·licitud o inici del procediment, informes emesos per altres òrgans o administracions, al·legacions de les parts implicades, actes de les sessions o decisions preses durant el procés i les resolucions o determinacions finals.

Documents propis de l’Administració

• Els documents administratius poden ser de diferents tipus, depenent del tipus d'acte i del procediment i tenen com a objectiu documentar, justificar i comunicar les actuacions de l'Administració pública
• Un dictamen és un informe tècnic o jurídic elaborat per un expert o òrgan consultiu de l’Administració sobre una qüestió concreta i serveix per assessorar als òrgans competents en la presa de decisions.
• El dictamen ha de ser informatiu i tècnic o jurídic però no és vinculant (no obliga a l'Administració a seguir el seu criteri, però pot influir en la decisió final).
• Un decret és un acte administratiu formal que dicta l’Administració per establir normes o resoldre determinats assumptes i pot dictar-lo el govern o pel consell de ministres, i en alguns casos, per altres òrgans administratius:
• Hi ha Decret legislatiu per modificar, derogar o crear lleis amb la mateixa força normativa i Decret autonòmic dictat per governs autonòmics per regular matèries dins de les seves competències amb l'objectiu de regular i resoldre assumptes administratius.
• Una proposta de resolució és un document redactat per l'òrgan instructor d’un procediment administratiu que suggereix una resolució a l’expedient després de la fase d'instrucció i abans de la resolució final, amb la finalitat de presentar les conclusions suggerint una resolució basada en els fets provats que pot ser revisada per l'òrgan competent abans de la resolució final.
• Un conveni és un acord formal entre dues o més parts, que pot implicar administracions públiques o entitats privades per a la realització de projectes conjunts o per a la regulació de la col·laboració mútua de caràcter voluntari que regula obligacions recíproques entre les parts signants amb recursos econòmics o humans per a un fi comú.
• Una notificació és l’acte mitjançant el qual l'Administració comunica formalment a les parts implicades la resolució d’un procediment o qualsevol altre acte que afecti els seus drets que ha de ser individualitzada per escriti inclou la resolució adoptada i les possibles conseqüències jurídiques per mitjans electrònics o en paper per garantir el dret d’informació i la defensa dels interessos de les persones afectades pel procediment.
• Els informes són documents emesos per experts o òrgans de l'Administració que ofereixen una valoració tècnica sobre un determinat tema dins d'un procediment i poden ser consultius (orientatius) o vinculants.

Actes administratius

• Són manifestacions de voluntat, judici o coneixement de l’Administració pública que produeixen efectes jurídics sobre els drets i deures dels ciutadans i de l’Administració mateixa, i són la forma més comuna de funcionament de l'Administració pública i poden afectar diversos àmbits de la vida ciutadana.

Concepte d’acte administratiu

• És qualsevol decisió formal presa per un òrgan de l'Administració pública, que genera efectes jurídics sobre una persona o un grup de persones i poden ser un acte de gestió (registre d’una sol·licitud), una decisió (resolució sanció) i una informació.

Exemple d’actes administratius

• Resolucions (denegació o concessió d’una sol·licituds), multes o sancions, actes de procediment (convocatòries, actes de recepció de documents) o actes normatius (reglaments o ordres de l'Administració).

Elements dels actes administratius

• Competència: L'òrgan que emet l'acte ha de tenir la competència legal per fer-ho.
• Objecte: L’objecte del acte ha de ser possible, determinable i conforme a dret.
• Voluntat: L’acte ha de ser fruit de la voluntat de l'òrgan competent i s'ha de manifestar de manera clara i inequívoca.
• Forma: L’acte ha de complir les formalitats legals establertes (per escrit, notificat als interessats, publicat si escau).
• Motivació: En certs casos, s'ha d’explicar el fonament jurídic i fets que justifiquen la decisió.
• Finalitat: Els actes administratius han de tenir com a fi l’interès públic i no poden ser motivats per finalitats particulars.

Classes d’actes administratius

• Per naturalesa: Acts reglats i actes discrecionals.
• Per eficàcia: Actes de tràmit i actes resolutoris.

Terminis i requisits dels actes administratius

• Els actes administratius han de complir certs terminis establerts per la llei per garantir celeritat i eficència.
• Hi ha terminis per resoldre els procediments dins d’un termini màxim (ex. 6 mesos per a una sol·licitud de subvenció) així com terminis per notificar els actes als interessats amb silenci administratiu (quan l’Administració no resol dins del termini, es produint-se un silenci administratiu, que pot ser positiu o negatiu segons el tipus de procediment).
• Perquè un acte sigui vàlid ha de ser un òrgan competent que l'emeti observant la forma legal (per escrit, notificació, publicació) amb motivació, objecte possible i conforme a la legalitat i finalitat pública i no privada.

Validesa i eficàcia dels actes administratius

• Un acte administratiu és vàlid quan compleix amb els requisits i forma part del procediment conforme a la llei o pot ser declarat nul o anul·lable si hi manca algun requisit essencial.
• Un acte administratiu és eficaç quan produeix efectes jurídics sobre les parts implicades. i per això ha de ser notificat als interessats.
• L’eficàcia es produeix des del moment de la seva notificació, salvo disposició en contrari.

Nul·litat i anul·labilitat dels actes administratius

• Nul·litat: Quan incompleixen de manera greu els requisits legals establerts per la llei sense poder produir cap efecte legal.
• Causant nul·litat absoluta: Actes realitzats per una autoritat incompetent, actes que vulneren drets fonamentals i actes que no compleixen els requisits essencials (objecte, forma, motivació).
• Anul·labilitat: Encara que siguin vàlids en principi, poden ser impugnats si no compleixen alguns requisits formals o substancials, corregible i pot seguir produint efectes fins que sigui declarat nul.
• Causant anul·labilitat: Quan el procediment no respecta les formalitats legals, quan el termini de resolució no es compleix adequadament i quan hi ha defectes en la motivació de l’acte.

Revisió dels actes administratius

• Els actes administratius poden ser revocats o modificats quan es comprova que aquest és erroni, injust o contravé els interessos generals.

Revisió d'ofici

• L'administració té la facultat revisar els propis actes sense necessitat d’iniciativa externa quan siguin nuls o anul·lables per defectes en el seu procés de creació. Les causes per revisar un acte són la vulneració de drets fonamentals, vici de forma o defectes en la tramitació o contradicció amb la norma superior.

Recursos administratius

• Són una sol·licitud formal per revisar un acte administratiu que es considera incorrecte o injust.
• L’objecte dels recursosos és revisar actes per corregir errors legals o modificar decisions no adequades.

Tipus de recursos administratius

• Recurs d’alçada es presenta davant un òrgan superior a aquell que va dictar l'acte, amb l’objectiu de revisar la legalitat de l’acte, en 1 mes des de la notificació.
• Recurs potestatiu de reposició es presenta davant l'òrgan que va dictar l'acte perquè reconsideri la decisió, en 1 mes des de la notificació.
• Recurs extraordinari de revisió es pot presentar en situacions excepcionals quan el recurs d’alçada o el de reposició no són possibles quan i es compleixin les condicions que ho justifiquin

El recurs contenciós administratiu

• És un recurs judicial que es presenta davant els tribunals quan l'interessat no està d'acord amb un acte administratiu que no és resolt favorablement a través dels recursos administratius interns (com l’alçada o el de reposició).
• Termini general: es presenta dins dels 2 mesos següents a la notificació de l’acte o resolució administrativa.
• Competència: Jutjats de lo Contenciós Administratiu.

Òrgans col·legiats locals

• Són