Introducció al Món Mediterrani

Introducció al Món Mediterrani

• Les penínsules més importants de la regió mediterrània són la Ibèrica, Itàlica, Balcànica, Anatòlia, Cirenaica i Tunis.
• Les illes més rellevants inclouen les Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Corfú, Creta, Rodes i Xipre.
• Els mars secundaris són l'Alboran, Balear, Jònica, Egea i Adriàtica.
• Alguns països tenen presència mediterrània i atlàntica.
• Sèrbia i Croàcia es consideren part de la regió, però geogràficament no ho són.
• L'etimologia de "Mediterrani" prové del llatí "Mediterraneum", que té el mateix significat.
• Els estats mediterranis van canviar notablement als segles XIX i XX.
• Itàlia es va unificar, mentre que la zona dels Balcans i el nord d'Àfrica es van descolonitzar, donant lloc a la formació de nous estats com Iugoslàvia.
• Grècia, un territori ocupat per l'Imperi Otomà, va aconseguir la independència al segle XIX.
• Definir la regió mediterrània presenta diversos problemes.
• No és una unitat biogeogràfica, excepte durant l'Imperi Romà.
• No té unitat politicogeogràfica ni nacionalitat comuna.
• No hi ha una unitat cultural o elements comuns compartits.
• És una zona de conflictes per la convivència de religions monoteistes i diverses cultures.

Civilitzacions Mediterrànies

• Els grecs i fenicis no tenien intenció d'expandir-se ni ocupar territori.
• Els cartaginesos i, posteriorment, els romans van ser els primers a concebre la formació d'un imperi.
• Les guerres púniques van permetre als romans obtenir la victòria.
• Roma es va consolidar després de la Segona Guerra Púnica, on van disputar el control del Mediterrani.
• Els grecs van crear les polis i la colonització requeria domini de la navegació.
• Grècia, en no tenir espai per ser muntanyosa, va haver de crear polis costaneres per mantenir poblament i relacions comercials.
• Els grecs van mantenir relacions no hostils amb els nadius.
• Posteriorment, es van expandir al Mar Negre.
• Al segle XV, alguns regnes estaven formats, però Itàlia és fragmenta, entrant en conflicte amb l'Imperi Austríac.

Nacionalismes i Dissolució de l'Imperi Otomà

• Durant el segle XVIII, les monarquies absolutistes de l'Edat Mitjana van perdre poder.
• La Il·lustració, amb figures com Locke, Voltaire i Montesquieu, va conduir cap a sistemes democràtics basats en el liberalisme.
• Elements importants del liberalisme són la monarquia parlamentària, la república, la societat de classes i el liberalisme econòmic.
• El nacionalisme va sorgir amb el moviment liberal.
• La nació és un conjunt de persones que comparteixen característiques comunes com territori, religió, costums i un sentiment nacional de pertinença.
• L'estat organitza un territori a través d'un sistema legal.
• Elements clau que formen una nació són el territori, la llengua, la raça, els costums i la religió.
• La nació com a fenomen conscient sorgeix amb la Revolució Francesa el 1789.
• Un Estat pot ser uninacional, on coincideix amb el significat de nació.
• També plurinacional, com l'imperi austríac i otomà amb 14 nacionalitats.
• Hi ha un procés de separació d'algunes nacionalitats que han construït el seu estat com Grècia.
• Paral·lelament, hi ha dos processos integradors: Alemanya i Itàlia.

Models d'Organització Territorial i Motius Nacionalistes

• Existeixen diferents models d'organització territorial en un Estat, que poden ser de tipus centralista (amb el poder concentrat al rei), autonòmic, federal (com la Corona d'Aragó) o confederal (com els EUA).
• Al segle XIX, els sistemes liberals s'implanten i a conseqüència, els moviments nacionalistes.
• El carlisme com a exemple, provoca el triomf del sistema liberal.
• Maria Cristina busca el suport dels liberals i es fomenta la formació d'estats-nació.
• El 1815, els sistemes liberals havien estat derrotats excepte G. Bretanya i Holanda.
• El triomf del liberalisme s'aconsegueix després de 3 revolucions.
• Les etapes inclouen revolucions liberals i nacionalistes el 1820 (Espanya, Portugal i Grècia).
• El 1830 es produeixen revolucions amb caràcter nacionalista (França i Bèlgica).
• La revolució a Polònia va ser reprimida pel tsar.
• Durant el 1848, revolucions liberals i liberals-nacionals en l'imperi austríac.
• A França s'enderroca el rei i s'estableix la república, amb presència del moviment obrer.
• Entre els segles XVIII i XIX, es formen estats unitaris promovent llengua i cultura úniques.
• Els símbols nacionals creats pels estats inclouen himnes, banderes i mapes.
• La creació d'un mercat nacional impulsa la Revolució Industrial al eliminar aranzels i millorar la xarxa de carreteres i ferrocarrils.
• La transformació econòmica es va complementar amb l'impuls d'una consciència nacional basada en la tradició cultural.

L'Imperi Austríac i el Congrés de Viena

• L'Imperi Austríac destaca per la seva diversitat ètnica, nacional i religiosa, així com dispersió territorial.
• El Congrés de Viena (1815-1848) redefineix el mapa europeu per tornar a l'era anterior a Napoleó.
• Hi ha 6 estats i 3 imperis: Rus, Austríac i Otomà.
• Existeixen més de 30 comunitats culturals sense estat, com Grècia, Alemanya i Itàlia.
• El congrés va consolidar la idea de nació clàssica sota esquemes liberals, establint bases per a la unificació de comunitats (ex: Itàlia).
• Regne del Piamont i Països Baixos reben més entitat per element d'inestabilitat contra França.
• Països Baixos, protegits pels estats entre França i Prússia.
• Piamont, protegits pels estats entre Imperi Austríac i França.
• El Congrés de Viena no va donar importància les revolucions liberals.
• El mapa del congrés va canviar radicalment el 1850 al quedar només Prússia com a sistema absolutista el 1860.
• Les revoltes nacionalistes coindienixenideixen amb moviments liberals.
• Diferents nacionalitats demanaven un estat propi com Grècia i Bèlgica amb independència.

L'Imperi Otomà

• A partir del 1600 els terrritoris otomans comencen a formar dinasties i els carrecs es tornen hereditaris, restanc autoritat a l'emperador.
• A l'any 1800, dos elements debiliten l'imperi:
  • Crisi interna per falta de modernitat i pèrdua de territoris allunyats.
  • Pressió de potències occidentals com França i Gran Bretanya que buscaven establir imperis colonials, controlar rutes comercials i on el Mediterrani es converteix en conflicte.
• L'amenaça a finals del XIX dóna més influencia europea.
• El liberalisme econòmic es consolida que per pressió.
• Moviments d'alliberament nacional, com la independència grega el 1830, sorgeixen, així com les autonomies de Sèrbia (1829) i províncies romaneses (1859).
• La primera guerra de Crimea fou la guerra moderna i amb participació internacional.
• Rússia intenta en va anar contra l'imperi Otomà, topat per França i Gran Bretanya.

La Independència de Grècia

• Grècia va ser ocupada per l'imperi Otomà des de la caiguda de Constantinoble.
• Al segle XVIII va augmentar la consciència nacional sentint-se oprimits per l'imperi, a la vegada amb moviments liberals.
• Les constants revolucions contra l'imperi van crear un sentiment nacional grec, gràcies també a l'esperit hel·lènic i els mercaders
• La Rússia ortodoxa els va instigar contra els otomans musulmans.

Evolució del Procés d'Independència de Grècia

• Des del Congrés de Viena el 1815, van ser creada la república a les illes Jòniques, on societat secretes van iniciar revoltes d'alliberació i crear un nou un imperi a Istanbul
• Van ser derrotats.
• L'autoritat a Grècia, que va ser el Paha, es nega a enviar imposts als Constantionoble, i contra-ataca en instigació d'Alexander Ipsilantis que promou la revolta.
• L'impuls de la revolució impulsa a grecs comerciants, pagesos i emigrants.
• Grècia per l'Europa liberal va ser un símbol, i van rebre ajuda econòmica
• La recuperació del món clàssic amb la figura dels arqueòlegs van demostrar afinitat, així com veure l'imperi otomà infidel
• Amb comitès se simatitzaven i recolectaven doblers pels independentis.
• La revolta es va viure en el Peloponés i Grècia occidental.
• L'Èglesia ortodoxa va ajudar.

Guerra d'Independència de Grècia i Conseqüències

• En l'inici de la guerra d'independència, primer a Pidaures, els grecs es van rebel·lar contra els otomans, i van ser reforçats a l'aliança contra Egipte, però va ser vençut.
• La massacre de Kiosh i altres atrocitats van provocar més simpatitzants.
• El 1827, és clau el Tractat de Londres, per G. Bretanya, França i Rússia que els reforça amb la Batalla de Navarino derrocant l'esquadra naval aliada.
• El 1829, es va firmar el tractat d'Adrinòpolis, en el qual soldats reconeixien l'autonomia grega.
• Un any més tard independència reconeguda.

Conseqüències de la Independència

• Regida per les directives britàniques i amb poca ajuda, Grega busca expansionar, i amb la "Gran Idea" de tornar a dominar l'Antic Bizantí.
• Grècia aconsegueix les illes Jòniques el 1863, Tessàlia el 1881 i doblar el seu territori a les guerres balcàniques el 1913 amb Granges i zones de Macedònia.

Guerra de Crimea (1853-1856)

• L'objectiu era expandir l'imperi Tsariasta cap a Siberia (imperi turc) i Pakistan, el qual es troba la barrera i imperi britànic tant al mar Negre.
• L'altra de les causes va ser la pretensió Russa d'exercir una certa jurisdicció cap als ortodoxos que vivien a Turquia.
• Davant l'invasió als Principats del Danubi, esclata la guerra, i va ser quan Grans potències (França i Britània) fan front comú, i es va aliar el Piamont.
• Els Russos van accedir a negociar la pau, i amb el Tratado de París van acceptar la territorialitat Turca, sense dret per als Cristians i desmilitaritzar el mar Negre

Unificació d'Itàlia

• Des de la caiguda de la dinastia Romana, Itàlia va ser un estat fragmentat.
• Territori en disputa entre Espanya, França i Àustria, a part de regne de Dues Sicílies, els Pontifícies, i la Llombardia.
• Els estats independents tenien desigualtat.
• Amb la Jove Itàlia de Giussepe Mazzini amb un estrategista liberal és estratègica.
• Van haver problemes per Austria fins quan va aixecar-se Victor Manuel III del Piamont i amb la mescla del Risorgimento que afirma culturalment els país amb un estat liberal.
• Camilo Benso impulsa unificació amb Cavour.

Procés d'Unificació

• Als contexts internacionals, el segon imperi francès dona suport a Polítiques Piedmontese.
• Napoleó III dona suport contra Austria a les tropes.
• Després d'alçaments a Milà i les tropes austriàques perden les guerres a Magena i Solferino, s'anexiona Llombardia i Milà, votant-ho al Piemont Sardenya.
• Sota un control de Víctor Manuel II envien robes a Sicília i el regne de Nàpols governades pel Borbó.
• Crea un parlament al 1881 consolidant l'estat i proclama rei amb annexió dels territoris a Turin.
• Amb Prússia declarant guerra i el 1866 s'annexiona Venecia, i amb l'aprofitant de Prússia, ocupa la zona del Papat, tot i ser en va prohibit.
• Instaura la capital a Roma.

Problemes del nou regne d'Itàlia

• Hostilitat del Papa en contra en les anexions, que no acceptó, va estar presoner en vers ell i es va solucionar quan va fer Mussolini.
• La qüestió catòlica.
• Altra problemàtica va ser el contrast entre la zona industrial i la zona sud endarrerida.
• Les percepcions que havien quedat va ser la zona d'Austria (Triestre I Istra).
• Renúncia a Savoia i Runisia.

Balcans i la Qüestió d'Orient

• Origen part de la descomposició otomana, i vol ser influenciada per Àustria i Rússia amb nous estats balcànics.
• GB tenia Geoestàgia russa per evitar de Rusia
• El 1830 part de la frontera Austriaca es va alliberar Grècia i a Romper.
• Els Serbis van intentar, aixefecar-se, i van intentar frenar, i van fer un paper a les unitats alemanya i italiana.
• Amb support de Rússia, protector natural dels eslaus, per tema religiós i etnics desprs de tracta el Tractat de Pau de Paris, Es va saber que es reconei xenindependencia.

Conflictes

• El Primer sera la expansió austriaca l'axió a Bosnja.
• El pla de Gran Serpia Amb Russia de fer estat.
• La dinamica de multi nacionalitats dintre.

Evolució Serbia

• La historia es que Es va que Comerciar amb a l'Independencia del Segle i van sufocar a a la revolució musulam.
• Es va elefir rei, y va ser La Pau de Buacarest La autonomia de que turquia
• En Milos Obrenovic amb Turquia van a abicar cerds

La Pau

• En 1830 Turluia Conegu de obrenovic i va ser un caràcter social a la autonomia
• i crea i els paga esos ocupes.
• es va crear
• de es qu eia des con que es la el de En van
• Milos va pro seguir amb al a exterior a al que es o al i va aa a rsians que es a a el ucle.