t5 bio Conducta Social

Les neurones mirall són un tipus de neurones que s'activen tant quan realitzem una acció com quan observem algú altre realitzant-la. Ajuden a comprendre i imitar comportaments.

La regió frontal inferior (IFG) del cervell està implicada en la planificació i execució de moviments, especialment en la imitació. Aquesta regió participa en la verificació que el que s'executa coincideix amb la intenció inicial.

Les neurones mirall estan ubicades en la zona del cervell coneguda com a Sistema Motor Mirror (MNS). Aquest sistema està connectat a l'àrea de Broca, la qual cosa suggereix una possible relació entre les neurones mirall i el llenguatge.

Els estudis amb IRMf han demostrat que les àrees motores del llenguatge s'activen tant quan visualitzem una acció com quan la verbalitzem. Això reforça la idea que les neurones mirall són importants per a la comprensió del llenguatge.

La estimulació magnètica transcranial (TMS) pot afectar l'activitat de l'àrea de Broca i, per tant, la precisió de la imitació. Aquest fet suggereix que les neurones mirall són essencials per a l'habilitat d'imitar.

L'evolució del cervell està relacionada amb la vida social. En els primats, la mida del seu cervell està relacionada amb la mida del grup social.

La capacitat de posar-se al lloc de l'altre, de sintonitzar amb les seves emocions, sentint el que sent l'altre.

Pensar que les emocions dels altres són les teves.

L'observació de les emocions (processament sensorial) provoca sensacions somàtiques (processos visceromotors) en els observadors, similars a les que se sentirien si ells mateixos estiguessin experimentant aquesta emoció. Això permet als observadors identificar l'emoció dels altres basant-se en les seves pròpies sensacions.

La capacitat de comprendre les emocions dels altres sense sentir-les.

La capacitat de sentir les emocions dels altres com si fossin les pròpies.

Es requereix l'activitat de l'escorça prefrontal VentreMedial (VMPFC).

Es requereix l'activitat del gir frontal inferior (IFG).

Àrees cerebrals clau en l'empatia emocional. Representa el disgust, el dolor i altres sensacions.

Àrees cerebrals clau en l'empatia emocional. Relacionada amb la detecció del dolor i les rialles dels altres.

La capacitat de pensar sobre el pensament, la comprensió del pensament dels altres.

La capacitat de canviar la teva perspectiva per entendre com els altres veuen el món. Relacionada amb la ToM.

L'experimentació dels pensaments, sentiments i intencions dels altres.

Àrea cerebral que participa en la comprensió de la intenció i la percepció social.

Una regió del cervell associada a funcions executives com la planificació, la presa de decisions, la memòria de treball i la integració de la informació social.

La capacitat de diferenciar entre els nostres propis pensaments i emocions i els dels altres.

Una xarxa neural activa tant quan pensem en els nostres propis pensaments com quan inferim els pensaments d'altres persones.

Un conjunt de connexions neuronals que connecten l'escorça cerebral (pensament) amb el sistema límbic (emocions).

Observar i reconèixer l'estat mental d'una persona, com ara les seves emocions, creences i intencions.

El conjunt de normes socials i convencions que regulen el comportament.

La tendència a preferir persones percebudes com a similars a nosaltres mateixos.

El temps no canvia la nostra percepció de les cares. Un jutge inicial es fa en 5 mil·lisegons, i encara que mirem una cara durant molt de temps, el nostre judici no canvia, només pot augmentar el nivell d’inferència. Això significa que la nostra percepció dels rostres és instintiva i immediata.

Quan mirem una cara, la nostra atenció es dirigeix ​​principalment als ulls i la boca.

El processament de la informació visual de les cares comença a l'ull i segueix un camí a través del tàlem, els col·licles superiors, l'àrea visual primària i, finalment, s'arriba a la circunvolució fusiforme dreta (FFA). La FFA, situada al lòbul temporal, està especialment destinada al reconeixement de cares.

L'àrea fusiforme per les cares (FFA) es troba a l'escorça inferotemporal, una part del cervell important per l'àrea visual. La seva funció principal és processar la informació relacionada amb les cares.

L'estimulació elèctrica de la FFA pot provocar canvis en la manera com percebem les cares. Això demostra la seva importància en la nostra percepció dels rostres.

L'amígdala rep informació directament de l'escorça inferotemporal, inclòs la FFA. També rep informació del tàlem.

Una de les funcions de l'amígdala és ajudar-nos a enfocar la nostra atenció a les parts de la cara que són més importants per interpretar les emocions.

Les mares mostren una major activitat a la seva FFA quan veuen la cara del seu propi nadó, especialment en comparació amb altres nadons. A més, s'activa el nucli accumbens, una zona del cervell relacionada amb el plaer i la recompensa, quan veuen rostres feliços del seu propi nadó. Aquesta activitat incrementa en comparació amb rostres neutres i tristes.

Les neurones mirall ens permeten comprendre i interpretar les accions i intencions dels altres a través de la simulació mental dels seus moviments.

A través de la simulació motora, podem inferir l'objectiu final d'una acció, per exemple, per què algú s'ajup: agafar un objecte o llençar-lo a la paperera.

Copiar l'expressió facial d'algú activa les mateixes sensacions al nostre propi cervell, afavorint l'empatia.

Les neurones mirall permeten aprendre per imitació, ja que ja tenim una 'empremta' neural a partir de l'observació, facilitant l'aprenentatge de noves accions.

L'àrea del cervell que s'activa quan es simula una acció observada, i és clau per a la comprensió d'accions.

La ínsula anterior (IA) i l'escorça cingulada anterior (CCA) són les regions del cervell que s'activen quan s'experimenta empatia a través de les neurones mirall.

Solc temporal superior (STS): percepció visual detallada, Lòbul parietal inferior (IPL): descripció motora, escorça premotora (PMC): planificació, gir frontal inferior (IFG): objectiu.

L'activitat del sistema de neurones mirall en persones amb trastorn autista (ASD) és menor, cosa que pot explicar les dificultats en la comprensió social i la imitació.