B1 T3

Inmobilitat: Causes i Conseqüències

• La inmobilitat pot ser causada per factors intrínsecs (patologies) o extrínsecs (ambientals, socials, iatrogènics).
• Les patologies que poden provocar inmobilitat inclouen problemes musculoesquelètics, neurològics, cardiovasculars i pulmonars.
• Els factors extrínsecs a la persona poden incloure l'ús de medicaments com les benzodiazepines, barreres arquitectòniques i falta de suport social.

Impacte de la inmobilitat

• El repòs prolongat pot provocar canvis fisiològics, psicològics i metabòlics que condueixen al desacondicionament i la discapacitat.
• La inmobilitat afecta un percentatge significatiu de la població, amb un 18% de persones majors de 65 anys amb dificultats per moure's, i un 59% d'ingressats aguts que desenvolupen dependència en les activitats de la vida diària.
• La inmobilitat aguda pot tenir conseqüències greus, amb un 33% mortalitat a 3 mesos i més del 50% a 12 mesos.

Fisiopatologia de la inmobilitat

• Psicològic: desànim, apatia, confusió.
• Locomotor:
  • Muscular: disminució del to i la massa muscular, escurçaments, retraccions.
  • Òssia: osteoporosis.
  • Articular: anquilosi (rigidesa), deformitats.
  • Nerviós: inestabilitat, disminució de la coordinació.
• Respiratori: dificultat respiratòria, disminució de la saturació d'oxigen, augment de les secrecions bronquials, augment del risc de pneumònia i tromboembolisme pulmonar.
• Cardiovascular: fatiga, estasi venosa, edemes, úlceres per pressió.
• Digestiu: digestió lenta, estrenyiment, refluix.
• Genitourinari: incontinència urinària, infecció.

Úlceres per Pressió (UPP)

• Les UPP són un accident assistencial que es pot prevenir amb un bon sistema de cura i atenció.
• La presència d'UPP indica una baixa qualitat assistencial.
• La prevenció d'UPP és essencial i requereix un treball en equip entre personal de salut i el pacient/família.
• Els factors de risc d'UPP inclouen la inmobilitat, l'edat, els accidents cerebrovasculars, la desnutrició, la deshidratació, els trastorns de la sensibilitat, la incontinència, les malalties respiratòries i l'ús de medicaments.
• Les atencions específiques per la prevenció d'UPP inclouen la cura de la pell, el control de la incontinència, les mobilitzacions, els canvis de postura, els canvis posturals i l'ús de coixins.
• El 9% dels pacients ingressats a hospitals i el 28% dels ingressats a residències d'avis tenen UPP.

Importància dels canvis posturals

• Els canvis posturals són essencials per evitar la pressió sobre les estructures òssies i prevenir les UPP.
• Els canvis posturals s'han de realitzar cada 2-3 hores i s'ha d'animar al pacient a participar activament.

Normes d'ergonomia

• És important cuidar-se a un mateix en la atenció als pacients.
• Realitzar activitat física regular (2-3 vegades per setmana).
• Utilitzar les normes bàsiques d'ergonomia per a la atenció: evitar la flexió del tronc, transportar les càrregues al centre de gravetat, mantenir el polígon de sustentació, flexionar lleugerament les rodes.

Aplicació Pràctica

• Posició decúbit dorsal (DP):
  • Zones de risc: orelles/pómuls, pit (clavícula, manubri esternal), pelvis (EIAS, sínfisis púbica, testicles), ròtules, part dorsal dels dits, part dorsal de la mà.
  • Ús de coixins, vendatges, tobilleres, tovalloles.
• Posició decúbit lateral (DL) 90º:
  • Zones de risc: orelles/parietal, acromi/cap del humeral, cap del cúbit, trocànter major, cap del peroné, part interna del genoll, maleòl medial/lateral, part distal de la V i I MTT.
  • Ús de coixins, vendatges, tobilleres, tovalloles.
• Posició decúbit lateral (DL) 135º:
  • Zones de risc: les mateixes que a la posició DL 90º.
  • Ús de coixins, vendatges, tobilleres, tovalloles.
• Posició decúbit supí (DS):
  • Zones de risc: occipital, espina de l'escàpula, olecranon, sacre, calcàni/maleòl lateral.
  • Ús de coixins, vendatges, tobilleres, tovalloles.

Inmobilitat: Causes i conseqüències

• Causes:
  • Intrínseques: patologies com fractures, AVC, cardiovasculars i pulmonars
  • Extrínseques: factors iatrogènics (medicaments), ambientals (barreres arquitectòniques) i socials (manca de suport social)

Conseqüències de l'inmobilitat

• El repòs prolongat provoca canvis fisiològics, psicològics i metabòlics que són previsibles i prevenibles.
• Inactivitat = Desacondicionament = Discapacitat

Epidemiologia

• El 18% de les persones majors de 65 anys tenen dificultats per moure's.
• El 50% de les persones majors de 75 anys tenen dificultats per sortir de casa.
• El 59% dels ingressats aguts desenvolupen una nova dependència en les activitats de la vida diària (AVD).
• La inmobilitat aguda (pèrdua d'independència durant almenys 3 dies) comporta un 33% de mortalitat als 3 mesos i més del 50% als 12 mesos.
• Important: una avaluació completa a temps és essencial per revertir el deteriorament físic.

Fisiopatologia associada

• Psicològic: desànim, apatia, confusió
• Locomotor:
  • Muscular: disminució del to i la massa muscular (atròfia), escurçament i retraccions musculars
  • Ossi: osteoporosis
  • Articular: anquilosament articular, deformitats articulars
  • Nerviós: inestabilitat, disminució de la coordinació
• Respiratori:
  • Dificultat respiratòria: disminució de la saturació d'oxigen
  • Augment de secrecions bronquials: major risc d'infeccions respiratòries (bronquitis i/o pneumònia)
  • La pneumònia és la infecció més freqüent i causa el 80% de les morts en persones grans.
  • Factors que afavoreixen la pneumònia: respiració superficial, disminució de l'aportació d'oxigen als pulmons, augment de secrecions.
  • Probabilitat de tromboembolisme pulmonar (TEP).
• Cardiovascular:
  • Fatiga
  • Estasi venosa: dificultat en la circulació de retorn dels fluids
  • Edemes a les extremitats
  • Úlceres per pressió
• Digestiu:
  • Digestió lenta i dolorosa per estasi intestinal (pèrdua del moviment peristàltic).
  • Restrenyiment
  • Reflux
• Genitourinari:
  • Incontinència urinària
  • Infeccions

Úlceres per pressió

• Definició: Un accident assistencial que sovint representa el fracàs del equip assistencial.
• Conseqüències:
  • Dolor i patiment del pacient
  • Augment dels costos del tractament
  • Augment de les estances hospitalàries
  • Augment del risc de complicacions
• Prevenció: És vital i un indicador important de la qualitat assistencial.
• Treball en equip: La prevenció és un procés que involucra a infermeria, auxiliars, psicòleg, dietista, fisioterapeuta, metges i el pacient/família.
• Presència: Afecten al 9% dels pacients ingressats en hospitals i al 28% dels ingressats en institucions geriàtriques.
• Prevenció amb escales d'avaluació: Objectivació dels riscos.
• Cures preventives:
  • Cures de la pell: mantenir la roba seca, sense restes d'aliments ni arrugues, evitar posicions amb el cap i el tronc elevats més de 30 graus.
  • Ús: taloneras, apósits, protecció de cotó, cremes hidratants de fàcil absorció.
  • Control d'incontinències: Ús correcte de bolquers.
  • Mobilitzacions: Realitzar diàriament sessions pautades de mobilitzacions passives i actives.
  • Canvis posturales: Esencial per mantenir la circulació i el bon estat de les estructures musculoesquelètiques.

Importància dels canvis posturales

• Essencial: No es poden substituir per cap altre mètode, ni tan sols amb dispositius tecnològics com colchons o llits especials.
• Freqüència: Cada 2-3 hores, animant al pacient a participar activament.
• Objectiu: Disminuir el temps de pressió sobre una estructura òssia.

Normes d'ergonomia per al personal sanitari

• Salut òssia: Realitzar activitat física dirigida 2-3 vegades a la setmana.
• Conèixer la higiene postural:
  • Evitar la flexió de tronc
  • Transportar càrregues al centre de gravetat
  • Mantenir el polígon de sustentació: peus a l'amplada dels hombros o malucs
  • Rodilles lleugerament flexionades

Aplicació pràctica dels canvis posturales

• Decúbit dorsal (DP): Allibera pressió a les zones de risc: orelha/pòmul, tòrax (clavícula, pit, manubri esternal), pelvis (EIAS, sínfisis púbica, testicles), ròtula, part dorsal dels dits i part dorsal de la mà. Utilitzar coixins, benes, tobilleres i tovalloles.
• Decúbit lateral (DL) 90 graus: Zones de risc: orelha/parietal, acromi/cap humeral, cap cúbito (epicòndil), trocànter major, cap peroné, part interna de les rodes, malèol medial i lateral, part distal V MTT i I MTT. Utilitzar coixins, benes, tobilleres i tovalloles.
• Decúbit lateral (DL) 135 graus: Zones de risc: com en la postura anterior. Utilitzar coixins, benes, tobilleres i tovalloles.
• Decúbit semipren (DS): Zones de risc: occipital, espina de l'escàpula, olecranon, sacre, calcani/malèol lateral. Utilitzar coixins, benes, tobilleres i tovalloles.

Causas i conseqüències de la immobilitat

• La immobilitat pot ser causada per factors intrínsecs com ara patologies musculoesquelètiques, neurològiques o cardiovasculars-pulmonars.
• Els factors extrínsecs inclouen factors iatrogènics (com ara medicaments), factors ambientals (com ara barreres arquitectòniques) i factors socials (com ara la falta de suport social).
• La immobilitat pot provocar canvis fisiològics, psicològics i metabòlics que són previsibles i prevenibles.
• La inactivitat condueix al desacondicionament, que pot conduir a la discapacitat.

Epidemiologia de la immobilitat

• El 18% de les persones majors de 65 anys tenen dificultats per moure's.
• El 50% de les persones majors de 75 anys tenen dificultats per sortir de casa.
• El 59% dels ingressats aguts desenvolupen dependència en les activitats de la vida diària (AVD).
• La immobilitat aguda (pèrdua d'independència durant al menys 3 dies) es relaciona amb una taxa de mortalitat del 33% als 3 mesos i del 50% als 12 mesos.

Fisiopatologia associada a la immobilitat

• Psicològic: Desànim, apatia, confusió.
• Locomotor:
  • Muscular: disminució del to muscular i massa muscular (atrofia muscular), escurçament muscular, retraccions musculars.
  • Ossi: Osteoporosi.
  • Articular: Anquilosament articular (lligaments), deformitats articulars.
  • Nerviosos: Inestabilitat, disminució de la coordinació.
• Respiratori:
  • Dificultat respiratòria, disminució de la saturació d'oxigen.
  • Augment de les secrecions bronquials, major risc d'infeccions respiratòries (bronquials o pulmonars).
  • La infecció més freqüent és la pneumònia (causant el 80% de les morts en gent gran).
  • Probabilitat de tromboembolisme pulmonar (TEP).
• Cardiovascular: Fatiga, estasi venosa, edemes a les extremitats, úlceres per pressió.
• Digestiu: Digestió lenta i dolorosa per estasi intestinal, estreñiment, refluix.
• Genitourinari: Incontinència urinària, infecció.

Úlceres per pressió (UPP)

• Les úlceres per pressió són un accident assistencial, sovint causat per errors de l'equip sanitari o la pròpia organització assistencial.
• Les conseqüències de les UPP són: dolor, patiment, augment dels costos de tractament, augment de les estades hospitalàries, augment del risc de complicacions.
• La prevenció de les UPP és fonamental, i la seva presència o absència és un indicador important de la qualitat assistencial.
• Les UPP es donen en el 9% dels pacients ingressats a hospitals i en el 28% dels ingressats a institucions geriàtriques.
• Els factors de risc de les UPP inclouen: immobilitat, edat, accidents cerebrovasculars, trastorns de la sensibilitat, demència senil, incontinència, patologies endocrines, desnutrició, deshidratació, arterioesclerosi, malalties respiratòries, trastorns emocionals, ús de fèrules, guixos i aparells ortopèdics, medicació farmacològica.

Atencions específiques per a la prevenció de les UPP

• Cures de la pell: mantenir la roba seca, sense restes d'aliments ni arruges. No mantenir postures amb el cap i el tronc elevats més de 30 graus. Utilitzar taloneras, apòsits i protecció de cotó quan sigui necessari. Realitzar tècniques de fregaments amb cremes hidratants d'absorció fàcil i ràpida.
• Control de les incontinències: Utilitzar correctament els bolquers.
• Mobilitzacions: Realitzar diàriament, amb sessions pautades de mobilitzacions passives i actives. Mantenir el pacient actiu sempre que sigui possible. Els canvis posturals són essencials per mantenir la circulació i el bon estat de les estructures musculoesquelètiques.

Importància dels canvis posturals

• Els canvis posturals són la intervenció més important per prevenir les UPP.
• Els canvis posturals s'han de realitzar cada 2-3 hores.
• S'ha d'aprofitar l'ocasió per estimular el pacient a participar activament en els canvis.
• L'objectiu dels canvis posturals és reduir el temps de pressió sobre una estructura òssia.

Normes bàsiques d'ergonomia

• Evitar la flexió del tronc.
• Transportar les càrregues al centre de gravetat.
• Mantenir el polígon de sustentació, situant els peus a l'alçada de les espatlles o malucs.
• Rodil·les lleugerament flexionades.

Aplicació pràctica dels canvis posturals

• Decúbit Dorsal (DP):
  • Postura que alleuja la pressió sobre les àrees de risc de UPP.
  • Àrees de risc: orella/pòmul, tòrax (clavícula, pit, manubri esternal), pelvis (EIAS, sífisis pubica, testicles), ròtula, part dorsal dels dits i part dorsal de la mà.
  • Colocació de coixins, vendatges (codo/turmell), tobilleres, tovalles.
• Decúbit Lateral (DL):
  • Àrees de risc: orella/parietal, acròmion/cap humeral, cap cúbito (epicòndil), trocànter major, cap peroné, part interna dels genolls, malèol medial i lateral, part distal V MTT i I MTT.
  • Colocació de coixins, vendatges (codo/turmell), tobilleres, tovalles.
• Decúbit Lateral (DL): 135 graus
  • Àrees de risc: com a la anterior.
  • Colocació de coixins, vendatges (codo/turmell), tobilleres, tovalles.
• Decúbit Sempron (DS):
  • Àrees de risc: occipital, espina de la escàpula, olecranon, sacre, calcàni/malèol lateral.
  • Colocació de coixins, vendatges (codo/turmell), tobilleres, tovalles.

Aquest qüestionari explora les causes i conseqüències de la inmobilitat, així com la fisiopatologia associada. Es discutiran factors intrínsecs i extrínsecs, així com l'impacte de la inmobilitat en la salut física i mental. Coneix els riscos i estadístiques relacionades amb aquesta problemàtica de salut.