Podcast
Questions and Answers
En el context de les intervencions en sistemes aqüífers afectats per infraestructures viàries, quina és la implicació més crítica de les modificacions en els nivells freàtics des del punt de vista ecològic sistèmic?
En el context de les intervencions en sistemes aqüífers afectats per infraestructures viàries, quina és la implicació més crítica de les modificacions en els nivells freàtics des del punt de vista ecològic sistèmic?
- L'increment en la vulnerabilitat dels aqüífers a la contaminació per nitrats i altres fertilitzants agrícoles a causa de la reducció de la dilució natural.
- L'alteració de les taxes de descomposició microbiana en sediments saturats, afectant els cicles biogeoquímics locals.
- L'assecament de captacions i la consegüent manca d'aigua disponible per a la vegetació, desencadenant efectes en cascada en la xarxa tròfica. (correct)
- La disminució de l'eficiència de la captació d'aigua per a usos industrials i recreatius a la rodalia.
En el disseny de mesures correctores per minimitzar l'efecte barrera de les carreteres sobre la fauna, quina consideració estructural és primordial per garantir la funcionalitat ecològica dels passos de fauna, especialment en zones de gran valor biològic?
En el disseny de mesures correctores per minimitzar l'efecte barrera de les carreteres sobre la fauna, quina consideració estructural és primordial per garantir la funcionalitat ecològica dels passos de fauna, especialment en zones de gran valor biològic?
- Implementar sistemes de drenatge d'alta capacitat per prevenir la inundació dels passos durant episodis de pluja intensa.
- Construir pantalles acústiques adjacents per reduir el soroll del trànsit i minimitzar l'estrès en les espècies més sensibles.
- Maximitzar la llum de pas sota els viaductes i ponts, respectant la vegetació existent i, si és possible, ampliant-la per fomentar corredors biològics. (correct)
- Assegurar una il·luminació artificial homogènia i de baixa intensitat per facilitar l'orientació de les espècies nocturnes i diürnes.
En el context de la restauració ecològica de lleres afectades per obres d'infraestructures viàries, quina estratègia de bioenginyeria s'hauria de prioritzar per garantir la recuperació de la biodiversitat autòctona i la funcionalitat hidrològica del sistema fluvial?
En el context de la restauració ecològica de lleres afectades per obres d'infraestructures viàries, quina estratègia de bioenginyeria s'hauria de prioritzar per garantir la recuperació de la biodiversitat autòctona i la funcionalitat hidrològica del sistema fluvial?
- La introducció d'espècies exòtiques de creixement ràpid per estabilitzar els marges i prevenir l'erosió a curt termini.
- La utilització de tècniques de construcció modular prefabricades per accelerar el procés de restauració i reduir els costos.
- La implementació de sistemes de reg automàtic per assegurar la supervivència de la vegetació recentment plantada durant els períodes de sequera.
- La restauració de la connectivitat lateral entre la llera principal i les zones inundables adjacents mitjançant la creació de zones humides i la revegetació amb espècies autòctones. (correct)
En el marc de la reducció de la contaminació acústica en entorns d'infraestructures viàries, quina combinació de mesures actives i passives seria més eficaç per mitigar l'impacte del soroll en zones residencials properes, considerant tant la percepció subjectiva com els nivells objectius de pressió sonora?
En el marc de la reducció de la contaminació acústica en entorns d'infraestructures viàries, quina combinació de mesures actives i passives seria més eficaç per mitigar l'impacte del soroll en zones residencials properes, considerant tant la percepció subjectiva com els nivells objectius de pressió sonora?
En el context de la prevenció d'incendis forestals en carreteres a Catalunya, com impacta la gestió de la vegetació adjacent a les vies en la dinàmica del foc i quines són les implicacions per a la biodiversitat autòctona?
En el context de la prevenció d'incendis forestals en carreteres a Catalunya, com impacta la gestió de la vegetació adjacent a les vies en la dinàmica del foc i quines són les implicacions per a la biodiversitat autòctona?
Considerant la complexitat dels impactes ambientals generats per les infraestructures viàries, quin enfocament metodològic permet una avaluació més integral i holística dels efectes acumulatius i sinèrgics sobre els ecosistemes i la biodiversitat?
Considerant la complexitat dels impactes ambientals generats per les infraestructures viàries, quin enfocament metodològic permet una avaluació més integral i holística dels efectes acumulatius i sinèrgics sobre els ecosistemes i la biodiversitat?
En el disseny de mesures de compensació per la pèrdua d'hàbitat causada per la construcció d'infraestructures viàries, quins criteris són fonamentals per garantir l'èxit ecològic a llarg termini i la viabilitat de les poblacions afectades?
En el disseny de mesures de compensació per la pèrdua d'hàbitat causada per la construcció d'infraestructures viàries, quins criteris són fonamentals per garantir l'èxit ecològic a llarg termini i la viabilitat de les poblacions afectades?
En el context de la gestió de la contaminació lumínica associada a les infraestructures viàries, com es pot equilibrar la necessitat de seguretat viària amb la protecció de la biodiversitat nocturna i quines tecnologies d'il·luminació són més adequades per a aquest propòsit?
En el context de la gestió de la contaminació lumínica associada a les infraestructures viàries, com es pot equilibrar la necessitat de seguretat viària amb la protecció de la biodiversitat nocturna i quines tecnologies d'il·luminació són més adequades per a aquest propòsit?
Davant d'un augment de la freqüència i intensitat d'esdeveniments meteorològics extrems, com les infraestructures viàries poden ser dissenyades i gestionades per augmentar la seva resiliència i minimitzar l'impacte sobre els ecosistemes adjacents?
Davant d'un augment de la freqüència i intensitat d'esdeveniments meteorològics extrems, com les infraestructures viàries poden ser dissenyades i gestionades per augmentar la seva resiliència i minimitzar l'impacte sobre els ecosistemes adjacents?
En relació amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com es gestiona la integració del canvi climàtic en els estudis d'impacte ambiental (EIA) per a projectes d'infraestructures viàries i quines responsabilitats assumeixen els promotors?
En relació amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com es gestiona la integració del canvi climàtic en els estudis d'impacte ambiental (EIA) per a projectes d'infraestructures viàries i quines responsabilitats assumeixen els promotors?
En el context de la conservació del patrimoni cultural durant la construcció d'infraestructures viàries, quines estratègies de mitigació són més efectives per equilibrar la protecció dels jaciments arqueològics amb la necessitat de progressar en el projecte?
En el context de la conservació del patrimoni cultural durant la construcció d'infraestructures viàries, quines estratègies de mitigació són més efectives per equilibrar la protecció dels jaciments arqueològics amb la necessitat de progressar en el projecte?
En el marc de l'ús d'herbicides per a la gestió de la vegetació en zones de seguretat viària, quines consideracions ecològiques i regulatòries són crucials per minimitzar els impactes negatius sobre la biodiversitat i els ecosistemes?
En el marc de l'ús d'herbicides per a la gestió de la vegetació en zones de seguretat viària, quines consideracions ecològiques i regulatòries són crucials per minimitzar els impactes negatius sobre la biodiversitat i els ecosistemes?
En el disseny de passos de fauna, quins factors ecològics i etològics han de ser considerats per assegurar l'ús efectiu per part de les espècies objectiu i la connectivitat funcional de l'hàbitat?
En el disseny de passos de fauna, quins factors ecològics i etològics han de ser considerats per assegurar l'ús efectiu per part de les espècies objectiu i la connectivitat funcional de l'hàbitat?
Com influeix la permeabilitat del sòl i la capacitat d'infiltració en la gestió de les aigües pluvials en infraestructures viàries i com es poden utilitzar tècniques d'enginyeria per millorar aquests aspectes en zones urbanitzades adjacents?
Com influeix la permeabilitat del sòl i la capacitat d'infiltració en la gestió de les aigües pluvials en infraestructures viàries i com es poden utilitzar tècniques d'enginyeria per millorar aquests aspectes en zones urbanitzades adjacents?
En relació amb el Decret 130/1998, de 12 de maig, quin és l'abast de les mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres a Catalunya i com es pot optimitzar la seva aplicació?
En relació amb el Decret 130/1998, de 12 de maig, quin és l'abast de les mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres a Catalunya i com es pot optimitzar la seva aplicació?
Considerant els impactes de les infraestructures viàries sobre la qualitat de l'aire en entorns urbans, quines mesures de planificació urbana i de gestió del trànsit serien més efectives per reduir les emissions contaminants i millorar la salut pública, tenint en compte les limitacions legals i econòmiques?
Considerant els impactes de les infraestructures viàries sobre la qualitat de l'aire en entorns urbans, quines mesures de planificació urbana i de gestió del trànsit serien més efectives per reduir les emissions contaminants i millorar la salut pública, tenint en compte les limitacions legals i econòmiques?
En el context de les avaluacions d'impacte ambiental (AIA) de projectes viaris, quina és la importància de considerar els efectes sinèrgics i acumulatius sobre els sistemes naturals i socials, i com es poden integrar aquestes consideracions en el procés de presa de decisions?
En el context de les avaluacions d'impacte ambiental (AIA) de projectes viaris, quina és la importància de considerar els efectes sinèrgics i acumulatius sobre els sistemes naturals i socials, i com es poden integrar aquestes consideracions en el procés de presa de decisions?
En el disseny i la planificació de mesures correctores per minimitzar l'impacte de l'ocupació i la fragmentació dels sistemes naturals per una infraestructura viària, quina és la importància del manteniment de la connectivitat ecològica i quines accions específiques permeten garantir-la en el territori?
En el disseny i la planificació de mesures correctores per minimitzar l'impacte de l'ocupació i la fragmentació dels sistemes naturals per una infraestructura viària, quina és la importància del manteniment de la connectivitat ecològica i quines accions específiques permeten garantir-la en el territori?
En el context de la contaminació acústica en l'àmbit de les infraestructures viàries, quina és la diferència entre les mesures que actuen sobre la font emissora i les que actuen sobre el receptor i quins exemples concrets d'aplicació es poden donar?
En el context de la contaminació acústica en l'àmbit de les infraestructures viàries, quina és la diferència entre les mesures que actuen sobre la font emissora i les que actuen sobre el receptor i quins exemples concrets d'aplicació es poden donar?
Quina és la finalitat de les mesures compensatòries en l'àmbit de l'impacte ambiental causat per una infraestructura i com es diferencien de les mesures preventives i correctores?
Quina és la finalitat de les mesures compensatòries en l'àmbit de l'impacte ambiental causat per una infraestructura i com es diferencien de les mesures preventives i correctores?
Quina és la importància de l'anàlisi de combustibilitat i inflamabilitat de la vegetació en el context dels estudis d'impacte ambiental de carreteres i com influeix en les mesures de prevenció d'incendis?
Quina és la importància de l'anàlisi de combustibilitat i inflamabilitat de la vegetació en el context dels estudis d'impacte ambiental de carreteres i com influeix en les mesures de prevenció d'incendis?
Quins factors s'han de tenir en compte a l'hora de revegetar talussos per tal d'evitar problemes mediambientals?
Quins factors s'han de tenir en compte a l'hora de revegetar talussos per tal d'evitar problemes mediambientals?
En quines circumstàncies la utilització d'herbicides per al control de la vegetació en les zones de seguretat viària podria ser justificada, tenint en compte la legislació ambiental i els criteris d'eficàcia ecològica?
En quines circumstàncies la utilització d'herbicides per al control de la vegetació en les zones de seguretat viària podria ser justificada, tenint en compte la legislació ambiental i els criteris d'eficàcia ecològica?
En el context de les mesures per minimitzar la contaminació lumínica provinent de les infraestructures viàries, quina seria l'estratègia més efectiva per protegir la fauna nocturna sense comprometre la seguretat dels usuaris de la carretera?
En el context de les mesures per minimitzar la contaminació lumínica provinent de les infraestructures viàries, quina seria l'estratègia més efectiva per protegir la fauna nocturna sense comprometre la seguretat dels usuaris de la carretera?
Davant la necessitat de construir un nou tram de carretera que travessa una zona d'alt valor ecològic, quina seria l'estratègia més apropiada per garantir la connectivitat ecològica a llarg termini, minimitzant la fragmentació de l'hàbitat i assegurant la viabilitat de les poblacions d'espècies sensibles?
Davant la necessitat de construir un nou tram de carretera que travessa una zona d'alt valor ecològic, quina seria l'estratègia més apropiada per garantir la connectivitat ecològica a llarg termini, minimitzant la fragmentació de l'hàbitat i assegurant la viabilitat de les poblacions d'espècies sensibles?
En implementar mesures de restauració ecològica en talussos generats per la construcció de carreteres, quins criteris edafològics i de selecció d'espècies vegetals autòctones haurien de ser prioritaris per garantir l'estabilització del sòl a llarg termini i la recuperació de la biodiversitat local?
En implementar mesures de restauració ecològica en talussos generats per la construcció de carreteres, quins criteris edafològics i de selecció d'espècies vegetals autòctones haurien de ser prioritaris per garantir l'estabilització del sòl a llarg termini i la recuperació de la biodiversitat local?
En el context de l'avaluació de l'impacte d'un projecte viari sobre el patrimoni cultural, com es podria equilibrar la necessitat de protecció dels jaciments arqueològics amb la viabilitat econòmica i temporal del projecte?
En el context de l'avaluació de l'impacte d'un projecte viari sobre el patrimoni cultural, com es podria equilibrar la necessitat de protecció dels jaciments arqueològics amb la viabilitat econòmica i temporal del projecte?
En el marc de la gestió de riscos d'incendis forestals en infraestructures viàries, com es podria optimitzar l'eficàcia de les zones de seguretat i protecció establertes pel Decret 130/1998, tenint en compte la variabilitat climàtica i la distribució de la vegetació a Catalunya?
En el marc de la gestió de riscos d'incendis forestals en infraestructures viàries, com es podria optimitzar l'eficàcia de les zones de seguretat i protecció establertes pel Decret 130/1998, tenint en compte la variabilitat climàtica i la distribució de la vegetació a Catalunya?
Davant la necessitat d'avaluar l'impacte acústic d'una nova infraestructura viària en una zona residencial propera, quina combinació de mesures objectives i subjectives seria més apropiada per garantir una avaluació integral i precisa de l'impacte sobre la salut i el benestar de la població?
Davant la necessitat d'avaluar l'impacte acústic d'una nova infraestructura viària en una zona residencial propera, quina combinació de mesures objectives i subjectives seria més apropiada per garantir una avaluació integral i precisa de l'impacte sobre la salut i el benestar de la població?
En el context de la gestió de la contaminació atmosfèrica en entorns urbans afectats per infraestructures viàries, quines són les mesures de planificació urbana i de gestió del trànsit més efectives per reduir les emissions contaminants, tenint en compte les limitacions legals i econòmiques existents?
En el context de la gestió de la contaminació atmosfèrica en entorns urbans afectats per infraestructures viàries, quines són les mesures de planificació urbana i de gestió del trànsit més efectives per reduir les emissions contaminants, tenint en compte les limitacions legals i econòmiques existents?
Davant d'un augment de la freqüència i intensitat d'esdeveniments meteorològics extrems, com es poden dissenyar i gestionar les infraestructures viàries per augmentar la seva resiliència i minimitzar l'impacte sobre els ecosistemes adjacents, considerant les limitacions de recursos i la necessitat de garantir la seguretat viària?
Davant d'un augment de la freqüència i intensitat d'esdeveniments meteorològics extrems, com es poden dissenyar i gestionar les infraestructures viàries per augmentar la seva resiliència i minimitzar l'impacte sobre els ecosistemes adjacents, considerant les limitacions de recursos i la necessitat de garantir la seguretat viària?
En relació amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com es gestiona la integració del canvi climàtic en els estudis d'impacte ambiental (EIA) per a projectes d'infraestructures viàries, i quines són les responsabilitats dels promotors en aquest sentit?
En relació amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com es gestiona la integració del canvi climàtic en els estudis d'impacte ambiental (EIA) per a projectes d'infraestructures viàries, i quines són les responsabilitats dels promotors en aquest sentit?
Quina és la importància de realitzar campanyes de recerca de jaciments arqueològics en la fase d'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) per a projectes viaris, i com influeix aquesta recerca en la presa de decisions sobre el traçat i les mesures correctores?
Quina és la importància de realitzar campanyes de recerca de jaciments arqueològics en la fase d'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) per a projectes viaris, i com influeix aquesta recerca en la presa de decisions sobre el traçat i les mesures correctores?
En el disseny de passos de fauna, quins factors ecològics i etològics s'han de tenir en compte per assegurar l'ús efectiu per part de les espècies objectiu i la connectivitat funcional de l'hàbitat, minimitzant la pertorbació i maximitzant la seguretat de les espècies?
En el disseny de passos de fauna, quins factors ecològics i etològics s'han de tenir en compte per assegurar l'ús efectiu per part de les espècies objectiu i la connectivitat funcional de l'hàbitat, minimitzant la pertorbació i maximitzant la seguretat de les espècies?
En relació amb el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres a Catalunya, quines són les actuacions més efectives per garantir el compliment d'aquest decret i minimitzar el risc d'incendis, tenint en compte la participació dels diferents actors implicats?
En relació amb el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres a Catalunya, quines són les actuacions més efectives per garantir el compliment d'aquest decret i minimitzar el risc d'incendis, tenint en compte la participació dels diferents actors implicats?
En el context de l'ús d'herbicides per al control de la vegetació en zones de seguretat viària, com es pot garantir la selectivitat dels tractaments per minimitzar els impactes negatius sobre la biodiversitat i els ecosistemes?
En el context de l'ús d'herbicides per al control de la vegetació en zones de seguretat viària, com es pot garantir la selectivitat dels tractaments per minimitzar els impactes negatius sobre la biodiversitat i els ecosistemes?
En el disseny i la planificació de mesures correctores per minimitzar l'impacte de l'ocupació i la fragmentació dels sistemes naturals per una infraestructura viària, com es pot optimitzar la connectivitat ecològica i quines accions específiques permeten garantir-la en el territori?
En el disseny i la planificació de mesures correctores per minimitzar l'impacte de l'ocupació i la fragmentació dels sistemes naturals per una infraestructura viària, com es pot optimitzar la connectivitat ecològica i quines accions específiques permeten garantir-la en el territori?
En el context de la contaminació acústica en l'àmbit de les infraestructures viàries, com es poden combinar les mesures que actuen sobre la font emissora i les que actuen sobre el receptor per aconseguir una reducció efectiva del soroll, i quins exemples concrets d'aplicació es poden donar?
En el context de la contaminació acústica en l'àmbit de les infraestructures viàries, com es poden combinar les mesures que actuen sobre la font emissora i les que actuen sobre el receptor per aconseguir una reducció efectiva del soroll, i quins exemples concrets d'aplicació es poden donar?
En el context de la protecció del medi nocturn en infraestructures viàries, com es pot equilibrar la necessitat de seguretat viària amb la protecció de la biodiversitat nocturna, i quines tecnologies d'il·luminació són més adequades per a aquest propòsit?
En el context de la protecció del medi nocturn en infraestructures viàries, com es pot equilibrar la necessitat de seguretat viària amb la protecció de la biodiversitat nocturna, i quines tecnologies d'il·luminació són més adequades per a aquest propòsit?
En el context de la restauració ecològica de lleres afectades per obres d'infraestructures viàries, com es pot garantir la recuperació de la biodiversitat autòctona i la funcionalitat hidrològica del sistema fluvial, tenint en compte les possibles alteracions del règim hidrològic i la qualitat de l'aigua?
En el context de la restauració ecològica de lleres afectades per obres d'infraestructures viàries, com es pot garantir la recuperació de la biodiversitat autòctona i la funcionalitat hidrològica del sistema fluvial, tenint en compte les possibles alteracions del règim hidrològic i la qualitat de l'aigua?
En el context de la prevenció d'incendis forestals en carreteres a Catalunya, com es pot optimitzar la gestió de la vegetació adjacent a les vies per minimitzar el risc d'incendis i, alhora, afavorir la biodiversitat autòctona, tenint en compte la variabilitat climàtica i la distribució de la vegetació?
En el context de la prevenció d'incendis forestals en carreteres a Catalunya, com es pot optimitzar la gestió de la vegetació adjacent a les vies per minimitzar el risc d'incendis i, alhora, afavorir la biodiversitat autòctona, tenint en compte la variabilitat climàtica i la distribució de la vegetació?
Considerant la complexitat dels impactes ambientals generats per les infraestructures viàries, quin enfocament metodològic permet una avaluació més integral i holística dels efectes acumulatius i sinèrgics sobre els ecosistemes i la biodiversitat, per a promoure la sostenibilitat d'aquestes infraestructures?
Considerant la complexitat dels impactes ambientals generats per les infraestructures viàries, quin enfocament metodològic permet una avaluació més integral i holística dels efectes acumulatius i sinèrgics sobre els ecosistemes i la biodiversitat, per a promoure la sostenibilitat d'aquestes infraestructures?
Flashcards
Jerarquia de mesures correctores
Jerarquia de mesures correctores
Mesures per mitigar l'impacte ambiental causat per una infraestructura, organitzades jeràrquicament.
Declaració d'Impacte Ambiental (DIA)
Declaració d'Impacte Ambiental (DIA)
Informe preceptiu i vinculant que culmina l'avaluació d'impacte ambiental d'un Estudi Informatius.
Protecció de cursos fluvials
Protecció de cursos fluvials
Minimitzar l'ocupació de cursos fluvials amb obres de fàbrica en lloc de terraplens.
Control de terbolesa de l'aigua
Control de terbolesa de l'aigua
Instal·lar barreres de retenció amb bales de palla per retenir sòlids arrossegats.
Signup and view all the flashcards
Minimització del moviment de terres
Minimització del moviment de terres
Anàlisi exhaustiva per assegurar l'equilibri de terres en la construcció de carreteres.
Signup and view all the flashcards
Estudi acurat dels talussos
Estudi acurat dels talussos
Restauració i revegetació tenint cura els elements geotècnics i paisatgístics.
Signup and view all the flashcards
Estudi de zones de préstec i abocadors
Estudi de zones de préstec i abocadors
Utilització de zones legals per a préstecs i abocadors, minimitzant l'impacte ecològic i paisatgístic.
Signup and view all the flashcards
Gestió dels marges de la via
Gestió dels marges de la via
Estassar i eliminar vegetació prop de la carretera per mantenir la zona sense obstacles.
Signup and view all the flashcards
Protecció de vegetació natural
Protecció de vegetació natural
Marcar estrictament l'àrea d'ocupació de les obres i respectar la delimitació de les superfícies afectades.
Signup and view all the flashcards
Gestió de surgències d'aigua
Gestió de surgències d'aigua
Recollir aigües d'excavació de túnels, decantar sòlids i neutralitzar pH.
Signup and view all the flashcards
Revegetació de talussos
Revegetació de talussos
Seleccionar espècies vegetals amb baixa inflamabilitat per a talussos.
Signup and view all the flashcards
Zona de seguretat
Zona de seguretat
Franja d'un metre sense vegetació al costat de la carretera.
Signup and view all the flashcards
Zona de protecció
Zona de protecció
Franja de terreny amb massa arbrada aclarida contigua a la zona de seguretat.
Signup and view all the flashcards
Continguts específics d'estudis d'impacte ambiental
Continguts específics d'estudis d'impacte ambiental
Mapes de combustibilitat i inflamabilitat en franja perimetral a les carreteres.
Signup and view all the flashcards
Zona de Baixes Emissions (ZBE)
Zona de Baixes Emissions (ZBE)
Restringir la circulació de vehicles contaminants per a preservar la qualitat de l'aire.
Signup and view all the flashcards
Prohibició permanent a la ZBE
Prohibició permanent a la ZBE
Restringir permanentment vehicles sense etiqueta de la DGT en àrees urbanes.
Signup and view all the flashcards
Millora del transport públic
Millora del transport públic
L'Ajuntament de Barcelona incentiva el transport públic amb nous combois al metro, busos, tramvies, i ampliant les linies de ferrocarril.
Signup and view all the flashcards
Mesures correctores d'impacte ambiental
Mesures correctores d'impacte ambiental
Process per evitar o reduir possibles efectes negatius d'una obra sobre el medi ambient
Signup and view all the flashcards
Tipus de mesures
Tipus de mesures
Mesures apropiades per suprimir, reduir i/o compensar les afeccions sobre el medi ambient.
Signup and view all the flashcards
Estudi d'Impacte Ambiental (EIA)
Estudi d'Impacte Ambiental (EIA)
Es redacta en el marc del procés d'avaluació de l'impacte ambiental.
Signup and view all the flashcards
Hidrologia subterrània
Hidrologia subterrània
Localitzar la carretera per sobre del nivell freàtic quan sigui possible.
Signup and view all the flashcards
Basses de decantació
Basses de decantació
Prevenir l'augment de la turbulència de l'aigua.
Signup and view all the flashcards
Contaminació Acústica
Contaminació Acústica
Reduir l'execució d'activitats sorolloses en certs horaris.
Signup and view all the flashcards
Decret 130/1998
Decret 130/1998
Normativa de Catalunya per a la prevenció d'incendis forestals a les carreteres
Signup and view all the flashcards
Incentius cotxe antic
Incentius cotxe antic
Proposta de la T-Verda per incentivar la retirada dels turismes amb més impacte ambiental.
Signup and view all the flashcards
Dispositius dissuasius electrònics
Dispositius dissuasius electrònics
Dispositius que emeten estímuls acústics i lumínics per evitar l'accés dels animals a la calçada.
Signup and view all the flashcards
Prevenció de l'erosió
Prevenció de l'erosió
Canalització de les aigües d'escorrentiu per evitar riscos en superfícies erosionables.
Signup and view all the flashcards
Passos específics per al pas de fauna
Passos específics per al pas de fauna
Estructura que permet el trànsit d'animals entre les dues vessants de la infraestructura.
Signup and view all the flashcards
Condicionament dels baixants de les obres de drenatge
Condicionament dels baixants de les obres de drenatge
Substitució dels baixants esglaonats del drenatge per emmacat de pedra.
Signup and view all the flashcards
Àrea d'ocupació i utilització de la traça
Àrea d'ocupació i utilització de la traça
La correcta acotació de la zona d'estricta ocupació de les obres.
Signup and view all the flashcardsStudy Notes
Mesures Correctores de l'Impacte Ambiental en Obres de Carreteres
- Els projectes d'infraestructures viàries segueixen mesures correctores per suprimir, reduir o compensar impactes ambientals.
- Les mesures apropiades per evitar, minimitzar, reduir, corregir o compensar es detallen com a mesures preventives, mesures correctores i mesures compensatòries d'impacte.
- Es prioritza evitar impactes, corregir o mitigar els danys, en últim recurs, mesures compensatòries amb accions de restauració que compensin els danys causats.
- Estudis d'Impacte Ambiental (EIA) inclouen avaluacions sobre població, salut, fauna, flora, biodiversitat, sòl, aire, aigua, clima, paisatge i patrimoni cultural.
- EIA proposa mesures correctores quantificades qualitativament segons la seva severitat (compatibles, moderades, severs, crítics).
- La Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) fixa i pot afegir mesures correctores i compensatòries que s'implementen posteriorment al projecte constructiu.
- Hi ha proyectes que desenvolupen el total de les mesures correctores que complementen el projecte base.
- Les diferents fases a portar a terme per la concepció, desenvolupament i explotació son: prevenir els impactes, mitigar els impactes amb el bon disseny.
Impacte sobre Aigües i Ecosistemes Associats
- Es prioritza minimitzar l'ocupació de cursos fluvials amb fabricació, evitar fonamentacions en zones inundables, i restaurar les lleres afectades.
- Es construeixen basses de decantació, guals provisionals en rius i es gestionen surgències per excavació de túnels.
- Quant a la hidrologia subterrània, es situa l'element inferior de la carretera a ser possible per sobre del nivell freàtic, minimitzar les interferències amb els fluxos d'aigua subterrània i mantenir la taxa d'infiltració.
- Durant l'execució d'obra, protegir els sistemes fluvials amb organització, minimització d'ocupació temporal i camins d'accés.
- Les basses de decantació eviten l'increment de terbolesa i el rebliment de rieres, amb manteniment preventiu.
- Es situen els parc de maquinària, instal·lacions auxiliars d'obra en zones de risc de contaminació mínim, lluny de lleres i cursos d'aigua.
- Les intervencions inclouen la construcció de guals provisionals i la gestió d'aigües per excavació de túnels, amb processos de decantació i neutralització del pH. Utilitzar bales amb palla de cereals així reduïm els sòlids arrossegats, per a la bona circulació de l'aigua.
- S'han de sotmetre les depuracions d'aigües sanitàries en les instal·lacions, així reduïm la contaminació.
- El principal objectiu en fase d'explotació és regularigrar la l'aplicació de les antics gelades i insects i formular plans d'emergència.
Impacte sobre la Gea i el Paisatge
- Minimització del moviment de terres amb anàlisi acurada i aprofitament del material sobrant per reduir l'impacte. Reduint l'afectació a l'ús del sol existent, fent tasques com conservació, restauració i revegetació de tota àrea amb danys forestals.
- La prevenció de l'erosió es gestiona mitjançant la canalització d'aigües, l'ús de terra vegetal, sembres i la instal·lació de mantes biodegradables.
- Analizar els accesos a l'obra buscant minimizar el daño de zones i preveiendo la restauració posterir, así ayudar en el resultado.
- S'analitzen els accessos a l'obra buscant minimitzar l'obertura de nous camins i preveient la restauració posterior, per afavorir el resultat i preservar millor la imatge de la zona.
- Es plantegen mesures d'integració paisatgística mitjançant restauració i revegetació, amb aprofitament de la terra vegetal.
Impacte sobre l'Ocupació, l'Efecte Barrera i la Fragmentació dels Sistemes Naturals
- S'intentara disminuir la fragmentació d'habitants, així també els perjudicis que afecten a les activitats, es prioritzarà les estratègies de conservació
- Es busca minimitzar la fragmentació, modificació o reducció d'hàbitats, alteració de fluxos migratoris i l'increment de mortalitat associada a infraestructures.
- Durant les obres, es dona importància al marcatge estricte de l'àrea d'ocupació, la protecció de la vegetació i la restauració d'accessos.
- En infraestructures lineals en servei, instal·lar tancaments perimetral que guiï la fauna, gestionar marges i condicionar les estructures.
- Les actuacions inclouen la construcció de viaductes, ecoductes i restauració d'hàbitats i corredors ecològics.
- Estudi acurat de la morfologia dels talussos per el correcte funcionament
Contaminació Acústica
- Es limita l'execució d'activitats sorolloses i s'utilitza equipament de baix nivell sònic, minimitzant el impacte negatiu relacionat amb la imatge audible.
- L'actual legislació que regula per Catalunya disposa de les "Directiva 2002/49/CE. Ley 16/2002, de 28 de juny i "Decret 176/2009".
- S'analitzaran les possibles afeccions als habitatges, limitarem la activitat a horari diürn, utilizarem silenciadors així corregirem el problema i atenurem amb la posibilitat que aquest ens aporta.
Impacte Sobre el Patrimoni Cultural
- Les mesures compresen marcatge estricte de l'àrea d'ocupació, prospecció i seguiment arqueològic, i recol·locació d'elements de patrimoni cultural.
- Es prioritza la campanya de recerca de jaciments a la fase d'EIA, l'itinerari de prospecció previ i les prospeccions i cales prèvies.
- Protecció a tot espai necessari dintre de l'àrea, en cas que aquest afectat es deslligui i retorni el seu procés habitual.
Prevenció d'Incendis Forestals a les Carreteres
- Existeix normativa específica per al tractament de la vegetació en àrees confrontants amb les vies per a reduir el risc d'incendis.
- El Decret 130/1998 estableix mesures de prevenció entre el 15 de març i el 15 d'octubre (modificable), en la franja de 500 metres entorn les carreteres.
- La Llei marca actuacions per disminuir la càrrega de combustible i actuar sobre la vegetació piròfila prèvia.
- La normativa marca dos tipus d'actuacions al voltant per a las carreteras, disminució de la carrega de combustible e acción sobre la vegetación más pirófila
- Factors a tenir en compte: mapes de combustibilitat, continuïtat de masses forestals, dades d'incendis, etc.
- El objectiu de la normativa es millorar la imatge preventiva, incloure disseny específic cunetes i linies de protecció a els taluss.
- Les zones de seguretat i protecció es gestionen mitjançant sega, estassada i aclariment d'arbres,evitar els punts on es pot començar la combustibilitat forestal.
- Regularigrar el tema d'herbicidas per a poder tratar en un plà formatiu i facilitar les tasques.
Mesures a tenir en compte per a la Revegetació de talussos
- Evitar espèces amb olis essencials i altes composicions, per un efecte més visual en el entorn que es vol protegir imatge.
- Millorar la superfície amb espèces de fulles verdes y d'alta humitat durant l'estiu, limitant les restes fines.
- Fusta densa i alta capacitat també influeix amb la limitació que l'inici s'encengui d'incendis.
Zones de Baixes Emissions (ZBE) a Barcelona
- La ZBE Rondes Barcelona restringeix la circulació de vehicles contaminants per preservar la qualitat de l'aire i minimitzar la contaminació atmosfèrica.
- El principal objectiu és protegir a persones i el medi de la imatge derivada dels vehicles de motor, especialment en zones de elevada densitat.
- No estan permetts les categories: sense etiqueta de contaminació de la DGT.
- El periode habilitat per a la circulació en circumstancies habituals es Dilluns a un divendre hàbils en horario de 7 a 20h
- No obstant hi ha possibles exempcions i ajudes condicionaes des de la Generalitat de Catalunya,
- Els vehicles autorits estan en les categories: cotxes mèdics, policia, vehicles adaptats a la mobilitat reduia, funebres i serveis d'essencials.
- Requisits d'un episodi de contaminació ambiental:*
- Se superen dades establertes per l'Unió Europea als nivells maxim de contaminació.
- La superament es establerta per un nivell superior a 200µg/m³ horàries, en una de las estaciones de la área de la XVPCA.
- L'AMT i municipis aplicarà un protocol de actuació així activa campanyes informative amb canvis.
Actuacions que es faran per a solucionar problemes de contaminació.
-
Es fomment al transport públic i sostenible com per éxemple : la millora de transport i ajuntar conexións del tranvia.
-
Disponer de una gran imatge i mobilitat de lo urbà sostenible amb serveis locals i per les persones que lo necesitan.
-
Fomentar mitjanant nous aparcaments i llocs, l'aportación de la bicicleta. Posibilitat de usar una classeificación per ambientals de aquecord con Dirección General de Trànsit
-
Invertir i invertir en el el.lectrica vehicles mitjançant el serveit de bicring. Impulsar el transport públic y unificar tot lo que afecta per la zona ròndales com una barrera al vehicle i millorar.
-
-Bibliografía:
-
S'ha de consultar les següents webs per ampliar la informació:
https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca
http://canvidhabits.amb.cat/ca/
https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20190917/zbe-zona-baixes-emissions-barcelona-7637869
- Revisar els anexes que pot complementar la información de cada apartat.
Studying That Suits You
Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.
