Humanisme Cívic i Renaixement

Conceptes

• L'humanisme cívic posa èmfasi en el compromís cívic i polític, promovent la participació ciutadana a la vida pública.
• L'humanisme nòrdic es va desenvolupar als països nòrdics, influenciat per la cultura clàssica, el cristianisme i adaptat a les condicions locals.
• El Renaixement va ser un moviment cultural i intel·lectual que va començar a Itàlia al segle XIV, marcant una ruptura amb l'edat mitjana.
• El Renaixement va implicar la redescoberta i valoració dels clàssics grecoromans, i va destacar l'home com a mesura de totes les coses.
• Studia humanitatis incloïa gramàtica, retòrica, filosofia, història i llengües clàssiques com el grec i el llatí.
• El quadrant de Davis era un instrument de navegació del XVI i XVII per mesurar l'altura dels astres i determinar la latitud del vaixell.
• Els fogatges eren registres de propietats per determinar la base fiscal d'una zona.
• La talla era un impost directe cobrat als súbdits sobre béns immobles o rendiments.
• Els sagraments catòlics servien com a indicador de la població.
• El cadastre era un sistema de registre de propietats immobiliàries per a finalitats fiscals.
• Els censos de població eren registres utilitzats per a la gestió fiscal, administrativa i política.
• El comerç triangular era un sistema comercial entre Europa, Àfrica i Amèrica que implicava el comerç d'esclaus i productes colonials.
• El mercantilisme era una teoria econòmica que defensava que la riquesa d'un país es determinava per la quantitat d'or i plata, amb intervenció estatal per afavorir una balança comercial favorable.
• L'arrendament és un contracte per l'ús d'una propietat a canvi d'un pagament periòdic.
• El luteranisme va ser un moviment religiós iniciat per Martí Luter al segle XVI, defensant la salvació per la fe.
• El calvinisme, fundat per Joan Calví, creia en la predestinació i defensava la simplicitat en els rituals religiosos.
• L'anglicisme va ser iniciat per Enric VIII d'Anglaterra, separant l'Església Anglicana de Roma.
• L'absolutisme és una forma de govern on el monarca té poder absolut.
• En una monarquia parlamentària, el monarca comparteix el poder amb un parlament elegit.
• El colbertisme va ser la política econòmica de Jean-Baptiste Colbert, defensant el mercantilisme i la intervenció estatal.
• L'Assemblea holandesa era una institució política on els representants de les províncies decidien qüestions polítiques i militars.
• La Junta de braços barroc era una assemblea dels estaments socials de Catalunya per acordar mesures fiscals o polítiques.
• La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual del segle XVIII que defensava la raó, la ciència i la crítica a l'autoritarisme.
• El sistema Norfolk era un mètode de rotació de cultius adoptat a Anglaterra al segle XVIII que millorava la productivitat agrícola.
• L'empirisme sosté que el coneixement prové de l'experiència i l'observació.
• El racionalisme defensa que la raó és la font principal del coneixement.
• El putting-out system era un sistema preindustrial on els materials eren proporcionats per empresaris a treballadors independents.
• Vàlid era el títol d'una persona de confiança del monarca amb poder en nom del rei.
• Una monarquia composta abasta diversos regnes amb lleis i governs separats sota un mateix monarca.
• El jansenisme va ser un moviment religiós catòlic del segle XVII amb una visió rigorosa de la fe i la predestinació.
• El regalisme defensava la supremacia del poder secular sobre el poder eclesiàstic.
• Corpus Christi és la festa religiosa catòlica que celebra la presència real de Crist a l'Eucaristia, al juny.

Figures Històriques

• Erasme de Rotterdam (1466-1536) va ser un filòsof i humanista neerlandès que va defensar una reforma interna de l'Església.
• Pico de la Mirandola (1463-1494) va ser un filòsof italià conegut per l'Oració sobre la dignitat de l'home, que afirmava la llibertat humana.
• Antonio de Nebrija (1444-1522) va ser un gramàtic i humanista espanyol que va escriure la primera gramàtica de la llengua castellana.
• Lluís Vives (1492-1540) va ser un filòsof i humanista valencià que va aplicar el pensament humanista a l'educació.
• Nicolau Copèrnic (1473-1543) va ser un astrònom polonès que va proposar el model heliocèntric de l'univers.
• Martí Luter (1483-1546) va ser un teòleg alemany que va iniciar la Reforma Protestanta i va criticar la venda d'indulgències.
• Frederic de Saxònia (1463-1525) va ser elector de Saxònia i protector de Martí Luter.
• Joan Calví (1509-1564) va ser un teòleg i reformador francès, fundador del calvinisme.
• Lluís XIV (1638-1715) va ser rei de França i va governar amb poder absolut, construint el Palau de Versalles.
• La família Estuard va governar Anglaterra des del segle XVI fins al segle XVIII.
• Guillem d'Orange (1533-1584) va ser líder dels Països Baixos en la seva lluita per la independència i rei d'Anglaterra com Guillem III.
• René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, matemàtic i científic francès conegut pel lema "Cogito, ergo sum".
• David Hume (1711-1776) va ser un filòsof escocès i representant de l'empirisme.
• El Conde-Duque d'Olivares (1587-1645) va ser ministre de Felip IV d'Espanya, intentant centralitzar el poder.
• Felip V de Borbó (1683-1746) va ser el primer monarca borbònic a Espanya.
• Felip IV (1605-1665) va ser rei d'Espanya durant el Barroc, conegut per la seva política exterior complexa.
• Carles II (1661-1700) va ser l'últim rei Habsburg a Espanya, la qual cosa va portar a la Guerra de Successió.
• Frederic II de Prússia (1712-1786) va ser conegut com Frederic el Gran, un monarca il·lustrat.
• Caterina II de Rússia (1729-1796) va ser una emperadriu coneguda com Caterina la Gran, una monarca il·lustrada.
• Carles III de Borbó (1716-1788) va ser rei d'Espanya i va implementar reformes econòmiques i socials.

Tractats, fets i guerres

• El Tractat de Tordesillas (1494) va dividir els territoris de les Amèriques entre Espanya i Portugal.
• La Casa de Contractació de Sevilla va ser creada el 1503 per gestionar el comerç amb les Amèriques.
• El Consell d'Índies va ser creat el 1524 per gestionar els afers de les colònies americanes espanyoles.
• L'encomienda era un sistema de treball a les colònies, on els colonitzadors controlaven terres i poblacions natives a canvi de protecció.
• La Llei del Requeriment (1513) exigia als indígenes d'Amèrica acceptar l'autoritat del rei d'Espanya i convertir-se al cristianisme.
• La Llei de Burgos (1512) regulava els drets i les condicions dels nadius a les colònies.
• Un sistema de treball retribuït implicava que els nadius o esclaus treballaven per un salari.
• El 1517, Martí Luter va penjar les seves 95 tesis, criticant la venda d'indulgències i provocant la Reforma Protestanta.
• La Lliga d'Escamolda va ser una coalició per resistir l'expansió francesa.
• La Guerra d'Escamolda (1675-1679) va ser un conflicte entre França i una coalició europea a causa de l'expansionisme de Lluís XIV.
• La Pau d'Augsburg (1555) va permetre que cada príncep germànic triés la religió del seu territori.
• La Guerra dels 30 anys (1618-1648) va ser un conflicte a Europa Central originat per tensions religioses i polítiques.
• La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la Guerra dels 30 anys i va redefinir les fronteres i la llibertat religiosa.
• El Concili de Trento (1545-1563) va ser una reunió de l'Església catòlica en resposta a la Reforma.
• La Fronda (1648-1653) va ser una revolta de la noblesa i els parlamentaris francesos contra l'autoritat del regent.
• La Revolució Gloriosa (1688-1689) va derrocar el rei Jaume II i va instaurar la monarquia constitucional a Anglaterra.
• La Unió d'Armes (1625) era un pla de Felip IV per reorganitzar l'administració de l'imperi.
• La Guerra dels Segadors (1640-1652) va ser una revolta catalana contra les polítiques fiscals de Felip IV.
• El Tractat dels Pirineus (1659) va posar fi a la guerra entre França i Espanya, establint la frontera actual i cedint territoris a França.
• La Guerra de Devolució (1667-1668) va ser un conflicte entre França i Espanya pel control dels Països Baixos espanyols.
• La Guerra Franco-Holandesa (1667-1678) va enfrontar França contra les Províncies Unides per ampliar el seu territori.
• La Guerra de les Reunions (1683-1684) va ser una guerra per l'annexió de territoris a les fronteres franceses.
• La Guerra dels 9 anys (1688-1697) va enfrontar França contra una coalició d'aliats europeus i va acabar amb la Pau de Rijswijk.
• La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va ser per determinar el successor al tron d'Espanya. Va acabar amb el Tractat d'Utrecht.
• El Decret de Nova Planta (1707-1716) va centralitzar el poder i va eliminar els furs d'alguns regnes.
• El Tractat d'Utrecht (1713) va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, però va fer concessions territorials.
• El Tractat de Repartiment (1670) va intentar dividir els territoris del Nou Món entre França i Espanya.
• L'Aliança de l'Haia (1701) va ser una coalició militar contra la monarquia borbònica d'Espanya.
• El Pacte de Gènova (1743) va ser un acord entre la Gran Bretanya i Espanya per ajudar-se a la guerra contra Àustria i França.
• La Batalla d'Almansa (1707) va ser una victòria de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, consolidant el domini borbònic.