Història del món: 1950

Context 1950

• Aquest període correspon a la postguerra de la Segona Guerra Mundial i la dècada de 1950.

Postguerra

• Inici de l'estat del benestar a Europa.
• Guerra Freda entre les dues superpotències: EUA i URSS (1948).
• Proclamació de la República Popular de la Xina, dirigida pel partit comunista de Mao Tse-Tung (Mao Zedong) (1949).
• Pla Marshall (1947).
• Inici de la independència de colònies i protectorats, com ara l'Índia (1947).
• Creació de l'estat d'Israel (1948).

Dècada de 1950

• Guerra de Corea contra els EUA (1950-1953).
• Intensificació de la independència de colònies a Àfrica, Àsia i l'Orient Mitjà.
• Inici de la guerra de Vietnam i els EUA (1955-1975).
• Inici de la Cacera de Bruixes als EUA (1950-1956) per Joseph Raymond McCarthy.
• Creació del Pacte de Varsòvia (1955).
• Inici del moviment pels drets civils als EUA: incident d'autobús a Montgomery, Alabama (EUA) (1955).
• Llançament del primer satèl·lit espacial: Sputnik 1 (Rússia, Unió Soviètica, 1957).
• Creació de la NASA (EUA).
• Comença la carrera espacial entre els EUA i l'URSS.
• Revolució a Cuba (1953-1959), amb el triomf de Fidel Castro.
• El 1959 marca la fi de l'aïllament d'Espanya amb la visita del president dels EUA, Eisenhower.

Característiques Segones Avantguardes

• Desenvolupament des de la Segona Guerra Mundial fins a principis dels anys setanta.
• Continuació de propostes de les Primeres Avantguardes i idees de la Modernitat, com l'experimentació, nous materials, formes i tècniques.
• Elements i actituds rupturistes:
  • El quadre de cavallet es qüestiona com a suport.
  • El cos humà esdevé element plàstic, igual que la natura i la ciutat, on es fan intervencions a gran escala.
  • Tendències que valoren el concepte i el procés per sobre del resultat final; el vídeo i la fotografia serveixen com a documents.
  • Presència d'escrits d'artistes i comissariats, sense manifestos formals.

Expressionisme Abstracte (meitat anys 40 i dècada 1950)

• Context:
  • Nova York es converteix en la capital mundial de l'art per la fuga d'artistes europeus del nazisme.
  • Els EUA impulsen l'expressionisme abstracte amb finalitat propagandística contra el realisme socialista soviètic.
• Precedents:
  • La depressió als EUA als anys 20 i 30 genera desesperació en artistes, que se centren en l'acte de pintar espontani i expressiu.
  • La psicologia moderna permet alliberar l'inconscient a través de l'art com a mètode d'autorealització.
  • La influència del surrealisme obre portes a l'alliberació de l'inconscient i a l'ús de l'atzar.
  • Interès per l'art oriental, especialment la cal·ligrafia, influeix en la importància del gest en la pintura.
  • La creativitat es concep com a accions i gestos lliures, alliberant-se de l'alienació i la tradició estètica.
  • El pensament existencialista de Sartre justifica la importància del procés i l'acció sobre l'obra acabada.
  • La Segona Guerra Mundial porta artistes exiliats d'Europa als EUA, com Breton, Chagall, i Mondrian, que influeixen en la nova generació americana.
• Característiques Expressionisme Abstracte a Nova York:
  • Sorgeix el 1947 amb el "Dripping" de Jackson Pollock, basat en l'acció i el gest, i dura fins a finals dels anys cinquanta.
  • Esdevé la primera tendència exclusivament americana i internacional.
  • Parteix de l'inconscient, amb influències surrealistes, idees de Freud i la psicologia moderna.
  • Experimentació amb l'automatisme.
  • Profund interès per la psique i l'inconscient, convertint l'art en subjectiu i individualista.
  • Desinterès pel social i actitud antimarxista.
  • Es presenta com a art espontani que mostra l'essència de l'artista al marge de la societat, com a veritat absoluta i universal, contraposant-se al realisme socialista.
  • L'espectador realitza una interpretació oberta i lliure.
• Àmbit Formal:
  • Antifiguratiu.
  • Trenca amb el format del quadre, que adquireix grans dimensions.
  • Desapareix la figuració i la distinció entre fons i figura.
  • La pintura s'estén per tota la superfície del quadre, conegut com "All over field" o "All over painting".
  • Dona sensació que la pintura s'expandeix fora del suport i per les parets.
  • Sense punts de referència, perspectiva ni profunditat.
  • Moltes obres no tenen títol (es numeren o s'assigna una lletra) per allunyar-se de la realitat externa.
  • Subtendències:
    • Gestual: Definida pel gest de l'artista i l'"action painting", com el "dripping" de Jackson Pollock, entès com a pintura sígnica.
    • Sígnica o cal·ligràfica: Utilitza grans pinzellades i el gest, però amb restricció cromàtica (blanc i negre), recordant la cal·ligrafia oriental (Franz Kline).
    • Camps de color (Color-field painting): Experimenta amb juxtaposicions cromàtiques de colors o grans bandes cromàtiques restringides (Mark Rothko, Barnett Newman, Clyfford Still), destacant l'acte de pintar per si mateix.

Informalisme

• Precedents i Context:
  • Tendència europea post-Segona Guerra Mundial que destaca la creació-destrucció.
  • L'artista informal es preocupa de l'existència individual davant la destrucció de la guerra.
  • Sentiment de desencant i rebuig de la realitat porta a obres abstractes que creen i destrueixen simultàniament.
  • El desig de superar la violència es tradueix en un art totalment nou influït per la situació negativa.
  • L'Informalisme no figuratiu té antecedents a l'abstracció de Kandinsky i el dadaisme, però amb problemàtiques i ideologia diferents.
  • Cronologia: Inici el 1944 amb exposicions a París de Jean Fautrier i Jean Dubuffet; Michel Tapié nomena la tendència el 1951.
  • Informal nega el valor tradicional atribuït a la forma.
• Característiques Informalisme a Europa:
  • Algunes característiques són similars a l'expressionisme abstracte.
  • Corrent antifiguratiu.
  • Valor autònom de l'obra, que no representa res concret i té sentit per si mateixa.
  • Eliminació de títols.
  • Interpretació oberta i lliure.
  • Destacament del procés de destrucció en obres matèriques, a diferència del dadaisme, que vol agredeir, l'informalisme mostra l'existència autònoma de l'obra.
  • L'observador pot sentir angoixa davant l'obra informal, incapaç d'assimilar-la o entendre-la immediatament.
  • Actitud subjectiva i influència de la filosofia existencialista de Sartre.
• Àmbit Formal:
  • Igual que l'expressionisme abstracte, no hi ha distinció entre fons i forma.
  • Sense punts de referència, perspectiva ni profunditat.
  • Pot haver-hi una creació variada de signes en un llenguatge desconegut per l'espectador.
  • Tècniques: dripping, grattage, collage, frottage, assemblage.
  • Gamma cromàtica restringida.
  • Subtendències:
    • Corrent Matèrica: Predomini absolut de la matèria sobre la forma, utilitzant materials extrapictòrics barrejats per formar masses gruixudes (Jean Fautrier, Antoni Tàpies, Alberto Burri).
    • Corrent Signo-gestual: Utilitza el gest, l'acció i la rapidesa d'execució de manera immediata i espontània (Wolls, Hans Hartung, Pierre Soulages).
    • Corrent Espacialista: Interessa una nova concepció de l'espai, buscant la continuïtat del quadre amb l'entorn (Lucio Fontana).

Context 1960

• Context Històric:
  • Guerra Freda: Enfrontament entre EUA i URSS.
  • Guerra del Vietnam (1955-1975): Protestes als EUA contra la guerra.
  • Mur de Berlín (1961-1989): Construït com a símbol de la divisió d'Alemanya.
• Moviments Socials i Drets:
  • Lluita feminista: Expansió del moviment pels drets de les dones.
  • Drets civils afroamericans als EUA:
    • Black Panthers (1966).
    • Malcolm X: Assassinat el 1965.
    • Martin Luther King: Assassinat el 1968.
• Ciència i Tecnologia:
  • Arribada a la Lluna (1969): Missió Apol·lo 11 amb Armstrong, Collins i Aldrin.
• Moviments Culturals:

  • Moviment hippie:

    • Estiu de l'amor (1967) a Califòrnia.
    • Festival de Woodstock (1969) a Nova York.
    • Símbol de la pau com a icona del moviment.

  • Moda:

  • Aparició de la minifaldilla (Mary Quant, Londres, anys 60).

  • Moviments de protesta:

    • Maig del 68 a París.
• Arts i Cultura:
  • Música: Popularització del pop, rock i jazz.
  • Teatre musical: Èxit del musical Hair (1967), vinculat a la cultura hippie.
  • Cinema:
    • Estats Units (1969): Cinema independent i contracultural.
    • França (1962): Nouvelle Vague, innovació en narrativa visual.
    • Anglaterra-Itàlia (1966): Expansió del cinema experimental.

Pop Art

• Context Sociocultural:
  • Finals dels cinquanta i primera meitat dels seixanta marcat per la societat del benestar i el consum de masses als països occidentals.
  • La televisió i el cinema es consoliden com a grans indústries culturals.
• Reacció Contra:
  • L'aparició del Pop Art és una reacció contra l'expressionisme abstracte, rebutjant la subjectivitat de l'artista i el significat hermètic.
• Atracció per la Cultura de Masses:
  • S'interessa per la cultura de masses i les noves tecnologies de la comunicació.
• Debat Cultural:
  • Apareix una discussió entre alta i baixa cultura, entre la cultura d'elit i la cultura popular (televisió, cinema, còmics, música rock, jazz, pop i menjar ràpid).
• Influència i Contracultura:
  • Gran influència en les noves generacions d'artistes que experimenten i reivindiquen la joventut. Tendència contracultural.
• Orígens i Expansió:
  • Va sorgir a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta a EUA i Anglaterra, amb centres a Nova York i Londres. Es va estendre per Europa Occidental.
  • La primera obra Pop s'atribueix a Richard Hamilton (1956), un collage titulat "Exactament què fa que les llars d'avui dia siguin tan diferents, tan atractives?". Es considera la primera obra Pop del món i la pauta a seguir pels artistes britànics.
• Precedents:
  • El terme "Pop" suggereix una relació amb la cultura popular o de masses.
  • Precedents als EUA: Robert Rauchenberg i Jasper Johns, que venien de l'expressionisme abstracte.
  • Obres considerades neodadaistes i precursores del pop art americà, negant l'objecte de manera positiva.
  • Utilització de deixalles, l'apropiació d'objectes i la tècnica de l'assemblatge.
  • Lawrence Alloway proposa el nom de "Pop" per aquestes manifestacions artístiques el 1958.
• Artistes Destacats:
  • EUA: Andy Warhol, Claes Oldenburg, Tom Wesselmann, Roy Lichtenstein, James Rosenquist i Ed Rusha.
  • Anglaterra: Allen Jones, Richard Hamilton, Peter Blake i David Hockney.
  • Espanya: Manolo Valdés, Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo ("Equipo Crónica").
• Característiques Generals (EEUU):
  • Manifestació de caràcter figuratiu, excepte a finals del Pop anglès.
  • Format per elements i una iconografia de caràcter urbà.
  • Qualsevol element, fins i tot el més vulgar, pot convertir-se en objecte artístic.
  • Magnificació de l'objecte, monumentalització i elevació a categoria artística.
  • Cada artista entén el Pop de manera diferent, amb diferents tècniques, suport i iconografia.
  • No és un moviment programàtic ni conté manifestos.
  • Interès i magnificació d'elements de la cultura Underground o contracultura (còmics).
• Iconografia Típica del Pop:
  • Aliments casolans elaborats (hamburgueses, patates fregides), (Claes Oldenburg, Tom Wesselmann, Roy Lichstenstein).
  • Aparells electrodomèstics (neveres, cuines, ventiladors,etc.) (Claes Oldenburg).
  • Elements moderns utilitaris com gasolineres, autopistes, cotxes (Ed Ruscha, James Rosenquist).
• Erotització del cos femení (Tom Wesselmann, James Rosenquist, Allen Jones).
• Logotips, signes o marques comercials (Coca-cola, sopes Campbell, etc.) (Andy Warhol, T.Wesselmann, E. Ruscha).
• Personatges coneguts com estrelles de cinema, polítics o cantants (Andy Warhol, Richard Hamilton).
• Dignificació del còmic en grans dimensions (Roy Lichtenstein, Andy Warhol).
• Utilització de les coses vulgars i quotidianes (Andy Warhol, Claes Oldenbrug, Tom Wesselmann, Roy Lichstenstein).
• Característiques Tècniques i Formals:
  • Utilitza pintura a l'oli, dibuix, pintura acrílica i serigrafia.
  • La serigrafia permet una producció en sèrie de facsímils, posant en qüestió l'obra única de l'art elitista.
  • Els artistes poden utilitzar tela, fusta i vinil.
  • Predomina el dibuix per sobre la taca de color, amb figures ben perfilades, lluny de les pinzellades espontànies.
  • Cromatisme ric de tons variats i vius.
  • En l'escultura utilitza assemblatge i la reproducció d'objectes quotidians amb nous materials com el plexiglàs (Claes Oldenburg).

Andy Warhol (1928-1987)

• Va crear objectes i retrats famós
• Utilitzava la tècnica serigrafia
• A l'any 60 va crear el seu taller the factory on es reunien diferents artistes, músics i actors
• Va potenciar grup de música com The velvet underground
• Va dirigir pel·lícules d'estètica Underground com Trash
• L'any 1968 va ser disparat i quasi mort per Valerie Solanas

Neorealisme

• Paral·lel al Pop-Art
• Va surgir a França al final de l'any 50 i principi del 60
• El teòric del moviment va ser Pierre Restany
• Alguns artistas destacats son Ives Kein, Arman, Jean Tinguely
• Utilitza un llenguatge neix de la destrucció (de la guerra)
• Hi ha una certa referència al Dadaisme pero no son negatius no neguen l'objecte
• Els artistes europeus son més rigorosos
• Americanos más fetitxistes

Formalment

• Amb objectes de deixalleria i escombraries (Arman, Cesar, Spoerri)
• Tècniques, l'assemblatge, Comprimeixen xapes de cotxes
• Agredeixen les teles del quadres amb foc
• Van mostrar la realitat sense pintar retrats
• Antropometries d'Yves Klein, Va aportar un nou color que va coneixer com IKB International Klein Blue

Abstracció Postpictòrica

• Tendència que v naixer els EUA a principi dels 60
• Reacció constra la expressivisme abstracte
• Paral·lel al pop atri i al neorealisme
• Dona un sentit d’objecte al quadre, d’aquesta forma al nova abstracció intenta que l’obra tingui un valor directe de realitat.