Història de les Vagues a Catalunya

Un discurs realitzat per Antonio Maura, on proposava reformes socials per evitar una revolució des de baix, considerant-la desestabilitzadora.

Un manifest del general Primo de Rivera després del cop d’estat de 1923, on justificava la dictadura com una solució a la corrupció i la ineficàcia dels polítics tradicionals.

Un discurs d’Indalecio Prieto del PSOE, on criticava la falta de responsabilitat política del govern després del desastre militar d’Annual.

Un acord entre republicans, socialistes i regionalistes signat el 1930, que buscava enderrocar la monarquia.

Un quadre de Ramon Casas que representa la repressió de l’Estat contra les vagues i moviments obrers.

Fotografies i articles sobre la Setmana Tràgica i la guerra del Rif que mostren la brutalitat dels conflictes socials i militars.

Una vaga de 1902 a Barcelona, els treballadors van reclamar una jornada laboral de 9 hores, però el govern va declarar l'estat de guerra.

Un període de revolució a Barcelona el 1909, la leva obligatòria per la guerra del Marroc va provocar una vaga general, amb treballadors assaltant convents i símbols religosos.

Fonts textuals són documents escrits que proporcionen informació sobre un tema o període històric. Poden incloure llibres, articles, cartes, diaris o qualsevol altre material escrit.

Les fonts visuals són imatges, fotografies, dibuixos, vídeos o qualsevol altre material visual que proporciona informació contextual sobre un tema o període històric. Poden proporcionar una perspectiva visual dels esdeveniments i oferir detalls que no estan disponibles en fonts textuals.

La Vaga de la Canadenca va ser una vaga massiva de treballadors a Barcelona el 1919, en resposta a la decisió de les autoritats espanyoles de no intervenir en un conflicte laboral a la Companyia Canadenca. La vaga va ser una demostració de força del moviment obrer i va servir per a augmentar la consciència de la classe treballadora.

El cop d'estat de Primo de Rivera (1923) va ser una interrupció del govern constitucional a Espanya. Va ser un moment important en la història espanyola, ja que va marcar el començament d'un període dictatorial a Espanya.

L'informe Picasso i el desastre d'Annual (1921) es van convertir en un moment crucial ja que va impulsar una gran indignació pública a Espanya. Va demostrar la ineficàcia militar i la corrupció del govern.

La Guerra del Rif va ser un conflicte militar entre Espanya i el Marroc el 1920. La derrota d'Espanya a Annual va suposar un cop dur per a la moral nacional espanyola i va contribuir a generar descontentament i instabilitat política.

El 13 de setembre de 1923, Primo de Rivera va liderar un cop d'estat amb el suport del rei Alfons XIII, l'exèrcit i la burgesia. Va suspendre les garanties constitucionals, va prohibir els partits i sindicats, i va establir una dictadura.

El juliol de 1921, l'exèrcit espanyol va patir una derrota desastrosa al Rif (Marroc), amb més de 11.000 morts. Un informe posterior va demostrar negligència militar i complicitat del rei. Aquest desastre va erosionar la confiança en la monarquia i la política tradicional.

El 1875, el rei Alfons XII va iniciar la Restauració Borbònica, un període marcat per l'estabilitat política i la industrialització. Però a finals del segle XIX, Espanya va perdre les seves colònies (Cuba, Filipines, Puerto Rico) en la Guerra Hispanoamericana.

El 1902, una vaga general a Barcelona, en protesta per una jornada laboral de 9 hores, va acabar amb 12 morts i 300 detinguts. L'estat de guerra declarat va demostrar la repressió del govern.

El 1909, la Setmana Tràgica a Barcelona va ser una revolta popular en resposta a la leva obligatòria per la guerra del Rif. Va haver-hi una forta repressió, amb l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, un pedagog anarquista.

Antonio Maura (1907-1909) i José Canalejas (1910-1912) van impulsar reformes polítiques i socials. Maura va aprovar una llei d'Administració Local, una llei electoral i lleis laborals incipients. Canalejas va limitar el poder dels ordes religiosos, va suprimir l'impost de consums i va proposar la Llei de Mancomunitats.

Després de la derrota a Annual, se va investigar la negligència militar, però l'Informe Picasso no va tenir conseqüències per al rei ni pels responsables polítics.

Entre 1917 i 1923, Espanya va viure una profunda crisi política i social, marcada per vagues violentes, assassinats polítics i repressió policial. Entre 1917 i 1923, el pistolerisme a Barcelona, amb més de 450 morts, va crear un clima de terror.