Histologia Generalitats

Capes cohesives de cèl·lules que formen teixits.

Unions cel·lulars que tanquen l'espai entre cèl·lules, formant una barrera.

Unions que fixen les cèl·lules entre si i amb la matriu extracel·lular.

Tipus d'unió d'ancoratge que uneix citoesquelets de cèl·lules.

Unió d'ancoratge que uneix les cèl·lules a la làmina basal.

Unions que permeten el pas d'informació i metabòlits entre cèl·lules.

Estructura que separa l'epiteli del teixit connectiu subjacent.

Cèl·lula que forma part de capes epitelials i té funcions específiques segons la localització.

Teixit connectiu amb poques fibres de col·lagen, disposades laxament i abundants cèl·lules. Presenta un aspecte ondulat i espais oberts.

Teixit connectiu amb moltes fibres de col·lagen, disposades densament i poques cèl·lules. És resistent i fibrós.

Teixit connectiu dens amb fibres de col·lagen orientades desordenadament i resistent a forces en múltiples direccions.

Teixit connectiu dens amb fibres de col·lagen orientades paral·lelament, resistent a forces unidireccionals.

Les fibres principals del teixit connectiu que proporcionan estructura i força als teixits.

Fibres de col·lagen de tipus especialitzat que formen xarxes i suporten teixits suaus, com l'epiteli.

Material que envolta les cèl·lules i les fibres del teixit connectiu, composta per glicosaminoglicans (GAGs), proteoglicans i àcid hialurònic.

Principal cèl·lula del teixit connectiu capaç de produir fibres i substància fonamental.

Suport, transport de nutrients i defensa.

Col·lagen, reticulars, elàstiques.

Estructura bàsica del múscul llis, formada per filaments de miosina (curts) i actina (llargs) que s'intercalen, formant una roseta amb una relació específica d'actina a miosina.

Invaginacions del plasmolema de les cèl·lules musculars llises, similars als túbuls transversals (túbuls T) en el múscul esquelètic. Ajuden a transmetre els senyals de contracció a tota la cèl·lula.

Les caveòles estan estretament relacionades amb el reticle endoplasmàtic llis, permetent una connexió i transmissió eficient de l'estímul de contracció.

L'estímul arriba a la cèl·lula muscular llisa i s'allibera calci (Ca++) a l'interior.

El calci (Ca++) s'uneix a la calmoludina, una proteïna que activa l'ATPasa del cap de la miosina.

L'ATPasa del cap de la miosina s'activa i hidrolitza ATP, alliberant energia que permet el canvi de conformació de la miosina.

El cap de la miosina canvia de conformació i s'uneix a l'actina, iniciant el moviment d'actina sobre miosina i la contracció muscular.

La contracció del múscul llis és lenta però duradera, permetent reduir la mida del múscul fins a 1/4 de la seva dimensió inicial.

El múscul llis es pot classificar en diferents tipus segons la seva innervació: acoblament elèctric per unions de fissura (músculs d'òrgans) o innervació individual per cadascuna de les fibres (músculs de vasos grans, iris, etc.).

Tipus de múscul llis en què cada fibra muscular està innervada individualment, permetent una contracció ràpida i precisa.

Un tipus de teixit connectiu que emmagatzema energia en forma de triglicèrids i proporciona aïllament tèrmic.

Molècules de greix que s'emmagatzemen al teixit adipós i constitueixen la principal reserva d'energia en els mamífers.

Procés de formació de triglicèrids a partir de glucosa i àcids grassos, que ocorre dins dels adipòcits i depèn d'hormones com la insulina.

Enzim que trenca els triglicèrids en àcids grassos i glicerol, regula la mobilització d'energia del teixit adipós.

Enzim que actua sobre els quilomicrons, trencant-los en àcids grassos i permetent la seva absorció pels teixits.

Partícules que transporten els triglicèrids dels aliments a través del sistema limfàtic fins a la sang.

Procés de trencament dels triglicèrids en àcids grassos i glicerol, alliberant energia emmagatzemada al teixit adipós.

Procés de producció de calor per part del cos, que s'activa per factors com el fred o la ingestió d'aliments.

Àrea cerebral que controla la temperatura corporal, regulant la termogènesi i la pèrdua de calor del cos.

Teixit connectiu especialitzat que proporciona suport i flexibilitat a les articulacions, els bronquis i altres estructures. És avascular i no innervat.

Fibres curtes que es troben al llarg de tot el múscul i estan connectades per bandes transversals. Hi ha diferents tipus de llargs.

El múscul rep sang a través de tres capes: epimisi, perimisi i endomisi. A cada capa hi ha una xarxa de capil·lars que s'adapten als canvis de la demanda de sang.

Un sistema de connexió entre artèries i venes que permet regular el flux sanguini al múscul, depenent de la rapidesa que es necessita. Hi ha tres tipus o zones de pas de sang.

Cèl·lules que es troben al costat de les fibres musculars i que tenen la capacitat de reparar les lesions lleus. Si l'endomisi està intacte. Lesions greus no es poden recuperar.

El citoplasma de la fibra muscular, on es troba l'aparell contràctil, anomenat miofibretes. També hi ha nuclis perifèrics i un nucli central.

L'estructura que permet la contracció muscular. Es troben al sarcoplasma, el citoplasma de la fibra muscular.