Fonaments de percepció visual i semiòtica

Tema 1: Fonaments de percepció visual i semiòtica de la imatge

• Hi ha dues formes d'entendre una imatge: com a experiència perceptiva (percepció visual) i com a missatge comunicatiu (semiòtica de la imatge).

1.1. Fonaments de percepció visual

• La imatge que percebem és el resultat de la interacció entre la informació visual externa i la nostra forma de modelar-la.
• Modelar la imatge depèn de dos pols: l'objectiu (món exterior) i el subjectiu (món psicològic i cultural).
• La interacció d'aquests pols forma la imatge com a construcció perspectiva.
• Hi ha dues maneres de processar imatges: bottom-up i top-down.
• Processament bottom-up: la informació de llum es recull a la retina, s'apliquen mecanismes d'organització perceptiva i s'envia al cervell per a la percepció.
• Processament top-down: s'apliquen coneixements previs (prejudicis, estats d'ànim) a l'objecte observat, basats en el reconeixement previ i les connotacions/emocions.
• L'aparell ocular té una part òptica i una part fotosensible.
• La part òptica inclou la còrnia (enfoca la llum), l'iris i la pupil·la (regulen la llum i les emocions), el cristal·lí (enfoca segons la proximitat) i l'humor vitri (protegeix la retina).
• La part fotosensible (retina) conté cèl·lules fotosensibles i inclou la fòvea (amb més fotoreceptors).
• Els fotoreceptors són cons (perceben el color) i bastons (clar/fosc).
• El nervi òptic transmet la informació de la retina al cervell.
• El processament visual inicial al cervell construeix un esborrany per interactuar ràpidament amb l'entorn (línies, figures, textures).
• Aquest procediment és clau per la supervivència.

1.2. Fonaments de semiòtica de la imatge: llenguatge icònic vs llenguatge plàstic

• Llenguatge plàstic: formes abstractes, colors i textures que transmeten significació i emocions.
• Llenguatge icònic: representa objectes/subjectes reconeixibles del món real o imaginari.
• Cada element icònic transmet significació, independentment de com estigui compost plàsticament.

TEMA 2: Semiótica de la imatge - metatext

• Una imatge és com un "text", amb una relació de signes simbòlics i una significació concreta.
• Claus operatives de l'anàlisi semiòtica: intento operis (l'obra té un significat propi), horitzó interpretatiu del "lector estàndard" (no ser superficial) i equilibri entre sub- i sobreinterpretació (extreure valors, no inventar).

2.1. Anàlisi semiòtica de la imatge de disseny gràfic

• Anàlisi plàstica: analitzar el logotip com a composició abstracta per extreure valors sobre la marca.
• Anàlisi icònica: examinar el logotip com a representació icònica i extreure valors sobre la marca, analitzant la posada en escena.
• Conclusions: relacionar resultats dels dos nivells, identificar valors essencials, narrativitat i contrastar amb marques similars.

2.2. Anàlisi semiòtica del tractament visual del film

• Perspectives interpretatives: sociocultural (transmetre els colors), relativa a l'autoria (autors amb dialectes propis) i textual (pel·lícules amb llenguatge propi).

TEMA 3: Llenguatge plàstic (I) - forma

• La informació visual es complementa amb la segregació figura-fons i les lleis de Gestalt.

3.1. Organització primària de les formes

• La segregació figura-fons té regles: fàcilment aïllable, orientació (vertical/horitzontal), mida (petita), posició (inferior), simetria, convexitat i textura.

3.1.2. Lleis de la Gestalt

• Lleis de la Gestalt: pregnància (preferència per formes simples) i lleis d'agrupació de formes (gestalts = macroforma).
• Lleis d'agrupació de formes (gestalts = macroforma): proximitat, igualtat, tancament, bona continuïtat i moviment/dinàmica.

3.2. Significació de la forma plàstica

• Per analitzar una forma plàstica, cal tenir en compte la ubicació, orientació, mida i morfologia/propietats del contorn.
• Ubicació: central/perifèrica, vertical (dalt/baix) i horitzontal (esquerra/dreta).
• Orientació: perpendicular (horitzontal/vertical) o obliqua (ascendent/descendent).
• Mida: gran, petit o mitjà.
• Morfologia i propietats del contorn: rectilini/corb, definició (nítid, difuminat, ambigu).

3.3. Dimensions de la forma plàstica

• Dimensions de la forma plàstica: informativa, objectual, espacial i metafòrica.

3.3.1. Dimensió informativa

• Dimensió informativa: si la forma és familiar o estranya.
• Composicions estructurades (regularitat/redundància): ordre, control i seguretat.
• Composicions complexes (estructures poc clares): imprevist, desordre i inseguretat.

3.3.2. Dimensió objectual

• Dimensió objectual: atribuir materialitat física i força de gravetat.
• La sensació de pes visual està relacionada amb l'equilibri de la composició, l'estabilitat (part inferior més gran) i el dinamisme (objecte oblic).

3.3.3. Dimensió espacial

• Dimensió espacial: interpretació de l'espai i els seus simbolismes socioculturals.
• Part superior (inestabilitat, cel) i inferior (terra, estabilitat).

3.3.4. Dimensió metafòrica

• Segons la Ubicació:
• Centre vs Perifèria: central vs marginal, centrat vs extravagant, centrat vs descentrat
• A dalt vs a baix:
• superior vs inferior, espiritual vs material, fantasiosos vs realista
• Esquerra vs Dreta:
• inici vs final, darrere vs davant, passat vs futur

SEGONS ORIENTACIÓ

• Sentit (ascendent) vs Descendent:
• pujar/baixar, optimisme/pessimisme

SEGONS MIDA

• Petit vs Gran:
• fràgil/fort, dèbil/poderós

SEGONS LA LÍNEA / CONTORN

• Rectilini --> Racionalitat rigidesa, mecanicitat, terrenalitat
• Corb --> Emocionalitat, flexibilitat, fluïdesa.
• Amb Forma de Serra --> energia concentrada.
• Amb Definició Nítida --> claredat, simplicitat.
• Amb Definició Lleument Difuminada -->Suavitat dolçor. Amb Definició Ambígua respecte a altres formes o el fons --> Misteri, complexitat.

TEMA 4: Llenguatge Plàstic (II) - color

• El color és un fenomen on interactuen 3 aspectes: llum, qualitats d'absorció i reflexió, i ull humà (sistema RGB).
• El cercle de tonalitats inclou colors primaris (groc, vermell i blau), secundaris (entre primaris) i complementaris (oposats als primaris).
• Sistemes de color: RGB (llum artificial), CMYK (impressió).
• Combinació cromàtica i narrativa audiovisual: equilibri cromàtic, predomini d'un color, absència cromàtica, color puntual i agrupació segons la representació narrativa.
• Significació del color: tonalitat (foscos/càlids), claredat (diürn/nocturn) i saturació (elevada/baixa).

TEMA 5: Llenguatge Plàstic (III) - composició

• Sistemes cèntric i excèntric de la composició visual: model excèntric (verticals/horitzontals, forces externes, objectivitat) vs model cèntric (circularitat, subjectivitat).

5.3. Tensions dirigides i equilibri compositiu

• Tensions dirigides generades per vectors explícits (línies de mirada, angles aguts) afecten la sensació de pes visual.

5.4. Ordre vs. Varietat

• Factors per determinar l'ordre/varietat: quantitat de formes/gestalts, macroestructura geomètrica i repeticions.
• Composicions d'ordre: claredat, estabilitat, però també avorriment.
• Composicions de varietat: complexitat, dinamisme, però també desordre.

TEMA 6: Llenguatge Icònic

• Elements semiòtics: forma, color, estructura compositiva i textures visuals.
• Concepte: elements bàsics (individus, objectes, events) amb característiques de representació, referencialitat i semblança.
• Llenguatge icònic: signes que s'assemblen a un referent basat en factors culturals.

6.1. Llenguatge icònic I Disseny Visual

• En disseny, representar i aportar significat/valors.
• Perspectiva icònica: transmetre valors de l'estratègia comunicativa.
• Figures retòriques icòniques: Figures in praesentia disjunta, Figures in praesentia conjunta, Figura principal in absentia (substituïda).

6.2. Iconicitat i Posada en Escena al Cinema

• Llenguatge icònic al cinema: direcció d'art, escenografia (conjunt d'elements icònics que donen significat).
• A vegades la narrativa, a vegades la posada en escena (determinada)
• La construcció pro-fílmica de l'escena
• El muntatge retòric: dos elements icònics associats a través del muntatge
• Els motius escènics universals: patrons amb motius escènics universals

TEMA 7: Il·luminació I Composició de l'espai

• Models fonamentals de la il·luminació en el cinema: model clàssic, model barroc / expressionista i model de cinema modern, es tenen en compte:

Model clàssic

• Base idealitzant
• Claredat estructural i volum suau dels rostres
• Dramatisme o afegir valors metafòrics
• Versemblant per a que tingui sentit

Model Barroc

• Hi ha exacerbola la llum del model clàssic
• Efectivisme i el valor dramàtic iluminiació
• Té menys versembmblança
• Hi ha estil complex i recarregat

Model de cinema modern

• No serveix l’esquema de tres punts i no es busca la dramatització o valors metafòrics especials
• L’estètica és més crua, no té aquest punt romàntic que té el model clàssic
• Altres Estils: Hi ha una altre estil l il·luminaió pictoricista (Erice)

Paràmetres Expressius Del Llenguatge De La Il·luminació

• Qualitat De la Llum: oposició entre el contrast dur i suau de la llum. Suau prové o és: filtres i llum filtrada, llum rebotada i rodatges en dies ennuvolats
• Direcció De La Llum: La frontal genera una llum molt crua sense ombres
• Ambientació: és la llum, les ombres i l'ambientació escènica general

Composició de l'espai i profunditat

• Modelat de Llums i Ombres
• Mostració VS Ocultació
• Intensificació VS Atenuació
• Representació Visual i profinitat de l'espai i profunditat.

TEMA 8: Seminaris d'Anàlisi

Imatge i Emoció, Anàlisi de les emocions fílmiques

Cognitive Emotiponal Film Studies Fonaments Conceptulas en l’Estudi de les emocions fílmiques

• Hi han diferents tipus d’emocions sobre un película:
• Emocions d'origen diegetti,
• Emocions de base extrediegètica
• Hi ha Harmonia Emocional Multimodal

Imatge de Societat, Anàlisi del Discurs Societal del la Imatge

Anys 60 Un Hollywood“Contracultural