9. Fitoteràpia

FITOTERÀPIA

• Tracta alteracions orgàniques utilitzant plantes medicinals.

Conceptes clau

• Planta medicinal: conté substàncies utilitzables amb finalitats terapèutiques.
• Droga vegetal: Part específica de la planta.
• Principi actiu: La substància que proporciona l'acció farmacològica.
• Components de la planta: Inclou aigua, minerals i matèria orgànica.

Avantatges i limitacions

• L'efecte del principi actiu aïllat és diferent del de la planta completa.
• Els medicaments poden tenir efectes secundaris adversos.
• Les plantes conserven 'energia' per ser organismes vius.

Història de la fitoteràpia

• Orígens antics: purgues en humans i animals.
• Coneixement transmès a través de generacions.
• 2100 aC: Escrits mesopotàmics registrats.
• 1700 aC: Papiros d'Ebers.
• Paracels va descobrir que les propietats medicinals es troben en els principis actius.
• La classificació i catalogació va ser un procés gradual.
• Desenvolupament de la química al segle XX.
• Henri Leclerc: va destacar en l'àmbit de la fitoteràpia.

Farmacognòsia

• Inclou aspectes botànics i químics.
• Aspecte botànic: estudia les plantes des d'una perspectiva descriptiva i histològica per distingir les varietats.
• Aspecte químic: analitza els principis químics de la planta i com aquests principis actius modifiquen les accions.

Tipus de plantes utilitzades

• Plantes espontànies que creixen en abundància de forma natural.
• Plantes cultivades com l'opi de l'antic Egipte i plantes difícils de conrear com el vesc.
• La selecció de llavors és un factor important en el cultiu.

Factors influents i recol·lecció

• Clima: temperatura, humitat del sòl i ambient, llum, sòl, altitud i latitud afecta a la planta.
• Recol·lecció: és crucial per optimitzar els principis actius de brots, fulles, fusta, escorça, flors, fruits, llavors, arrels, tubercles, bulbs i resines.
• La recol·lecció d'òrgans subterrànies es realitza a la primavera o tardor, depenent de si la planta és anual o bianual.
• Les tiges es cullen a la primavera.
• L'escorça es recol·lecta a principis de primavera quan hi ha humitat.
• Els estigmes es cullen a finals d'hivern, abans d'abril.
• Les fulles es recol·lecten quan la planta està a punt de florir.
• Les flors es cullen quan estan seques, totalment obertes i a migdia.
• Els fruits s'han de recol·lectar secs i madurs.
• Les llavors s'han de recol·lectar madures.

Assecatge i conservació

• Neteja i selecció: Separar i trossegellar els materials.
• S'utilitza calor natural o industrial per assecar les plantes.
• Es realitza en túnels de dessecació.
• S'estabilitza destruint els enzims presents.
• El procés inclou assecar flors durant 8 dies, fulles durant 4-6 dies i troncs durant setmanes.
• S'emmagatzema en prestatges i caixes (no de plàstic).
• S'evita l'exposició solar directa, la pols i la contaminació.

Formes de preparació

• Pols de planta única o barreges.
• Comprimits de les pols.
• Tisanes:
  • Infusió: afegir aigua bullint i reposar 5-10 minuts.
  • Decocció: bullir les plantes amb aigua freda.
  • Maceració:
    • Calenta: submergir en aigua calenta sense bullir (10h: 20-25 gr/1L).
    • Freda: remullar en aigua freda, oli o vinagre (12h - 15 dies).
• Xarops.
• Vins o vinagres medicinals.
• Essències aromàtiques obtingudes per destil·lació.
• Gotes.
• Supositoris.
• Pomades.
• Cataplasmes.
• Ungüents.
• Sucs.
• Locions.
• Ènemes.
• Preparats homeopàtics.

Vies d'administració

• Oral: pols, comprimits, càpsules, gotes, grànuls, infusions, extractes, tintures, xarops.
• Rectal.
• Vaginal.
• Externa: banys, gàrgares, cataplasmes, aerosols, locions, col·liris.

Efectes terapèutics

• Amargues.
• Astringents.
• Vulnearies.
• Carminatives.
• Diaforètiques.
• Antidiaforètiques.
• Diurètiques.
• Expectorants.
• Antiasmàtiques.
• Colagogas.
• Laxants.
• Cardiotòniques.
• Antiescleròtiques.
• Hipotensores.
• Sedants.
• Aromàtiques.
• Antihelmítiques.
• Antidiabètiques.
• Ginecològiques.
• Citoestàtiques.