* 25 E Finançament i Operació de Carreteres

En un context de recursos limitats i capacitat d'endeutament restringida per a administracions públiques, quin enfocament s'ha prioritzat per al finançament d'infraestructures?

Davant les diverses modalitats de finançament per a la construcció, explotació i manteniment de carreteres, quina opció representa una via que podria ser finançada tant per capital públic com privat?

En relació amb l'explotació de carreteres, quina de les següents activitats es considera una operació d'ús i defensa, en lloc de conservació i manteniment?

Quina de les següents opcions descriu millor l'àmbit de competència de la Generalitat de Catalunya en l'explotació de carreteres?

Quan una carretera s'explota mitjançant gestió indirecta, quin tipus d'entitat sol estar involucrada i quina és la seva relació amb l'Administració titular?

En l'explotació d'una carretera sota règim de concessió, quin dels següents requisits és fonamental per a la viabilitat del sistema?

A quin organisme corresponen les facultats inspectores dels treballs de construcció, conservació i explotació de les carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya?

Quin és l'objectiu principal del grup de treball (Grup de peatges) creat el 17 de desembre de 2018 en relació amb la gestió del sistema d'autopistes a Catalunya?

Com es defineixen els elements funcionals d'una carretera en el context de la seva conservació i explotació?

Quina normativa estableix el marc general per a les carreteres de la xarxa estatal a Espanya?

En el context del finançament de carreteres, què implica el concepte de 'peatge a l'ombra'?

Quin és l'element clau que defineix el contracte de concessió d'obra pública en relació amb els riscos?

En els models de finançament mixt (APP o CPP), quina característica permet garantir la viabilitat econòmica de l'explotació de l'obra, a més de la inversió privada?

Com es considera el finançament públic no pressupostari en la gestió de carreteres?

Quines implicacions va tenir la normativa de comptabilitat de la UE de 1995 en relació amb el 'contracte d'obra amb abonament total del preu (model alemany)'?

En què consisteix el contracte de serveis de gestió d'autovies definit per la Ley 55/1999?

Què implica l'eurovinyeta com a modalitat de finançament d'infraestructures de carreteres?

Quin sistema es considera la figura tradicional de finançament privat en la construcció i explotació de carreteres?

En el context dels models de finançament de carreteres, com es distingeix la concessió de serveis del contracte de gestió de serveis públics?

Quina és la principal diferència entre el contracte de concessió d'obra pública i el de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió, pel que fa al risc?

En quin sentit el TRLCSP (Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic) permet aportacions d'altres Administracions al finançament d'una concessió?

En un escenari de creixent complexitat financera per a la construcció de carreteres, quina de les següents estratègies representa una desviació més significativa del model tradicional de finançament basat exclusivament en fons públics?

Davant la creixent necessitat d'optimitzar els recursos en la gestió de carreteres, quin enfocament estratègic podria representar una solució innovadora per al finançament de projectes viaris, evitant la dependència exclusiva dels pressupostos públics i maximitzant el valor per als usuaris?

En el context de l'explotació de carreteres, quina de les següents accions representa una mesura orientada a garantir la funcionalitat de la via i la seguretat dels usuaris, més enllà de les tasques rutinàries de manteniment?

Considerant l'àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya en la gestió de carreteres, com es coordina la seva actuació amb la de l'Estat en relació amb les vies que formen part d'itineraris de caràcter transeuropeu que discorren pel territori català?

En un model d'explotació de carreteres basat en la gestió indirecta, quins mecanismes garanteixen que l'entitat privada concessionària compleixi amb els estàndards de qualitat i seguretat establerts per l'Administració titular de la via, més enllà de les clàusules contractuals?

En el paradigma de la concessió d'una carretera, quin factor representa el contrapès essencial a la maximització dels beneficis per part del concessionari, assegurant que l'interès públic prevalgui al llarg de la vida útil de la infraestructura?

Considerant el rol del Departament de Territori i Sostenibilitat en la inspecció de les carreteres catalanes, quin aspecte específic de les actuacions d'explotació requereix una supervisió més rigorosa per garantir la seguretat i la minimització de l'impacte ambiental?

Davant la finalització de les concessions d'autopistes a Catalunya, quin criteri hauria de prioritzar el 'Grup de peatges' per a definir un model de gestió que garanteixi la sostenibilitat financera, ambiental i social de la xarxa viària d'altes prestacions?

Com s'integren els 'elements funcionals' d'una carretera en la planificació de les actuacions de conservació i explotació, assegurant que aquestes responguin a les necessitats reals dels usuaris i a les especificitats del territori travessat?

En quin marc normatiu s'emmarca la definició dels estàndards de seguretat i qualitat que han de complir les empreses que exploten carreteres en règim de concessió a Espanya, considerant tant la legislació estatal com la normativa comunitària?

Davant la creixent preocupació per la sostenibilitat financera de les infraestructures viàries, com podria el 'peatge a l'ombra' evolucionar per a internalitzar els costos externs del transport, com la contaminació i la congestió, sense traslladar directament aquests costos als usuaris?

En un contracte de concessió d'obra pública, com es distribueix el risc entre l'Administració i el concessionari en relació amb les modificacions normatives que puguin afectar significativament la rendibilitat de la concessió durant el seu període de vigència?

En un model APP o CPP, quina estratègia permet optimitzar la relació entre la inversió privada i el retorn social de la infraestructura, més enllà de la simple generació de beneficis econòmics per al concessionari?

Com es gestiona el risc associat a la variabilitat del trànsit en un model de finançament de carreteres basat en el 'peatge a l'ombra', assegurant la sostenibilitat financera de la infraestructura davant fluctuacions imprevistes en la demanda?

Quina implicació comptable fonamental va introduir la normativa de la UE de 1995 en relació amb el 'contracte d'obra amb abonament total del preu (model alemany)', i per què va afectar la seva popularitat com a instrument de finançament?

En què es diferencia fonamentalment el 'contracte de serveis de gestió d'autovies' definit per la Ley 55/1999 respecte a un contracte de manteniment ordinari d'una carretera, considerant l'objectiu i l'abast de les actuacions a realitzar?

Com s'articula el mecanisme de l'eurovinyeta per a garantir que els ingressos generats per aquesta taxa es destinin efectivament a la millora i manteniment de la xarxa de carreteres, evitant la seva desviació cap a altres partides pressupostàries?

En contrast amb els models moderns de finançament de carreteres, quina limitació inherent presenta la 'concessió' com a figura tradicional de finançament privat, especialment en el context de projectes amb alta incertesa en la demanda i elevats costos inicials?

Com es manifesta la diferència clau en la gestió del risc operacional entre un 'contracte de concessió d'obra pública' i un 'contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió', pel que fa a la responsabilitat del concessionari davant les variacions en la demanda i els costos d'explotació?