Família i Entorn en un Lloc Rural - Teresa

La Teresa troba la família repartida en els llocs que corresponen a cadascú vora la gran taula amb cobertor ordit a punt de ______, que fa joc amb els farbalans del

Ja de bon matí que el sol pugna amb la ______, fins que, potser a les deu o les onze, guanya la partida, clivella la massa de vapors emperesits.

L’Angelina, filla de la casa, i la Beatriu, la neboda pobra, han contribuït a la decoració de la casa Terra Negra, a còpia de nuar quilòmetres de ______:

Un raig, pàl·lid, llisca de biaix entre un ______ mal clos al dormitori dels senyors de Muntanyola, topa amb un mirall i es desvia fins que s’atura al coixí dels nuvis.

Cada passada enginyosa, pilans, espinetes i aranyes, els dibuixa una interrogació confusa a la qual la gent gran, amb somriures prudents, no ______ mai;

La Laura, somnolenta, d’antuvi no comprèn què l’______ ni on es troba; però de seguida en fa memòria.

Els dos esplèndids gerros de Xina que va dur, qui sap d’on, un oncle remot, mercader, sustenten un parell de rams triomfals i encarcarats, de fúcsies i tulipes obrades amb les sedes més vistoses de les «______ de Crist».

La ratlla frisosa del sol li passa entre els cabells, embullats sobre la ______.

Tanmateix, és un home simple i ______!

Un Don Carlos amb boina i barba, llança esguards furibunds des del seu marc de banús, a un dolç i agut Lleó XIII que, de l’altre pany de paret estant, el ______ sense fer-ne gaire cas, prop d’una al·legoria del trànsit de l’Home, figurada en una successió de graons d’inútil ascens i descens, amb tot de personatges enfilats com un mostrari de senyors vestits d’òpera.

—Ja la tenim aquí, la nostra Tereseta!—diu amb veu mel·líflua l’amo de la casa, el senyor Llibori, aixecant els ulls del plec de rebuts d’una germandat de pobres que s’entreté a omplir amb el sant deler de fer obra ______.

Ben cert que Nostre Senyor li ha concedit ______ aquelles gràcies que la Laura abans no gosava ni somniar, de por d’un càstig de cobdícia.

Es sacseja per assegurar-se de la ______ del llit, i en Tomàs també es sacseja, inconscientment.

La Teresa es deixa caure a la cadira amb una batzegada tràgica, i exclama amb els ulls ______ :

Quina frescor de llençols!, de fil ______ i amb enormes brodats a la gira, primaris però que estimeu de seguida mirant-los amb ulls de bona voluntat.

La Ventura, antiga servent d’una cosina morta (recollida a casa del senyor Llibori amb categoria de mitja senyora, perquè quan morirà cedirà a l’Angelina el ______ de què gaudeix), sospira compadida i una mica enretirada del cercle lluminós del pàmpol, tal com escau a una persona inferior.

L’oncle Llibori li té ______ a en Tomàs.

En Tomàs havia empaitat quatre ______ de pagès.

La Laura li demana a en Tomàs que vagin de ______ a casa.

En Tomàs li diu a la Laura que li pot explicar més ______ de la seva vida.

La Laura vol viure en ______ a la seva nova llar.

El cor de la Laura li ______ d’alegria quan pensa en la seva nova vida.

En Tomàs mira la Laura amb els ulls ______ com els d’un gos.

La Laura té ______ de perdre en Tomàs.

Encara que val més que et tinguin enveja que ______; com més enraonaran, més vestits i més flocs et compraré.

L’home prossegueix, sense escoltar-la, adreçant el puny clos a la massa negrosa de la ______.—Vull que els enlluernis.

—Preferiria que m’estimessis, en comptes de tenir totes les ______ del món.

Demà estem convidats a casa l’oncle Llibori, demà passat, a casa de l’oncle Joanet, ______ del pare.

És el seu ______ poder fer seure a taula una bona colla.

La nostra mare ja era molt mirada; va renyir amb una germana perquè havia fet saber primer a uns ______ la mort d’una criatura seva.

Comencen els primers ______ de Comarquinal, electricitat de poble, groguenca, i carrers silenciosos

—No; a la Caritat, no vull que hi posis els peus.D’esglésies rai, ens en ______.

En Tomàs prou vol seguir endavant, però la Laura endevina una ______ en aquell home, com qui no gosa aturar-se, ni sap anar-se’n del tot.

És un capellà menut, encongit dins la sotana que li ______; duu una de les sabates no gaire ben cordada.

Mossèn Joan es torna vermell, balbuceja una felicitació a l’amo Muntanyola, la veu li ______ en adreçar-se a aquella senyora que li allarga la mà.

—Vol dir que sabrà acostumar-se al ______ d’aquest racó del món?—li pregunta amb suavitat.

—Tingui compte, que és un vici tan dolç com perillós.De vegades l’esperit i tot s’hi ______.

La nostra ______ és terrible.I Déu Nostre Senyor no ens dóna pas l’ànima perquè la fem servir com una maquineta cega.

—Aquesta tarda hem anat cap al pont d’allà baix; hi hem vist un ______ d’arbres sense gaires pretensions i alguna muntanya que m’ha fet molta gràcia —gosa dir la Laura.

—Ara que ve l’hivern és allí, al Pas del Rieral, on li recomano per als migdies de bon sol.Hi ha indrets on els ______ formen grans clots abrigats.

En Tomàs camina dret com un ______ per entre les salutacions dels capells i de les gorres que s’inclinen en honor de la forastera.

La Laura no s’adona que passen arran de les taules posades a la ______ dels cafès de la plaça.

Llàstima que és hora de ______!; sols hi ha gent al Continental, un grup de vells i de joves envellits, que fan l’andalús amb el cap de policia.

—No ens tractem d’ençà que en unes eleccions de regidors va falsificar l'______ del pare.

És ric d’ençà de la guerra dels ______, llavors que va heretar els diners d’un parent solter que era liberal i s’havia amagat en uns pallers.

La Laura s’atura i el ______ li tremola una mica en el d’en Tomàs.

Caldrà anar desfent amb ______ els equívocs nuats a la consciència d’aquell minyó, que li dificulten la justesa de discerniment.

Tot d’una, en Tomàs fa un gran gest de ______, en senyal de joiosa sorpresa.