Podcast
Questions and Answers
Les proteïnes accessòries són necessàries perquè els filaments d'actina es polimeritzin en llocs concrets de la cèl·lula.
Les proteïnes accessòries són necessàries perquè els filaments d'actina es polimeritzin en llocs concrets de la cèl·lula.
True (A)
Els centres de nucleació dels filaments d'actina es troben exclusivament a prop del centrosoma.
Els centres de nucleació dels filaments d'actina es troben exclusivament a prop del centrosoma.
False (B)
El complex Arp2/3 és un complex nucleador d'actina que uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
El complex Arp2/3 és un complex nucleador d'actina que uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
False (B)
El filament d'actina pot tenir ramificacions degudes a proteïnes d'ancoratge, que donen lloc a nous centres d'organització.
El filament d'actina pot tenir ramificacions degudes a proteïnes d'ancoratge, que donen lloc a nous centres d'organització.
El nucli de nucleació/polimerització del filament d'actina es forma de manera espontània en absència de proteïnes accessòries.
El nucli de nucleació/polimerització del filament d'actina es forma de manera espontània en absència de proteïnes accessòries.
Els bacteris no utilitzen cap mètode similar al descrit en el text.
Els bacteris no utilitzen cap mètode similar al descrit en el text.
El creixement dels microfilaments d'actina segueix una disposició radial molt organitzada.
El creixement dels microfilaments d'actina segueix una disposició radial molt organitzada.
Les cèl·lules en forma confluent estan en contacte unes amb altres i això inhibeix la proliferació cel·lular, llevat que les cèl·lules siguin tumurals.
Les cèl·lules en forma confluent estan en contacte unes amb altres i això inhibeix la proliferació cel·lular, llevat que les cèl·lules siguin tumurals.
Si les cèl·lules són tumurals, el contacte entre elles no inhibeix la proliferació cel·lular.
Si les cèl·lules són tumurals, el contacte entre elles no inhibeix la proliferació cel·lular.
Si es treu una línia de cèl·lules, les cèl·lules intentaran cobrir la ferida movent-se.
Si es treu una línia de cèl·lules, les cèl·lules intentaran cobrir la ferida movent-se.
La inhibició del dominant negatiu de Rac1 provoca que les cèl·lules no puguin formar lamelipodis i, per tant, no es puguin moure.
La inhibició del dominant negatiu de Rac1 provoca que les cèl·lules no puguin formar lamelipodis i, per tant, no es puguin moure.
Les imatges obtingudes amb contrast de fases i detecció de GFP per fluorescència es realitzen amb un microscopi òptic.
Les imatges obtingudes amb contrast de fases i detecció de GFP per fluorescència es realitzen amb un microscopi òptic.
Quan Rac1 està inhibida, les cèl·lules no es mouen.
Quan Rac1 està inhibida, les cèl·lules no es mouen.
Les fibres d'estrès contràctils es formen a causa de l'activació de Rho A en el front de darrera.
Les fibres d'estrès contràctils es formen a causa de l'activació de Rho A en el front de darrera.
Rac1 activa una quinasa que, a la seva vegada, activa els microtúbuls.
Rac1 activa una quinasa que, a la seva vegada, activa els microtúbuls.
Les gef són proteïnes que activen Rac1 a través dels microtúbuls.
Les gef són proteïnes que activen Rac1 a través dels microtúbuls.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La formina actua com a dímer i forma feixos d'actina rectes a prop de la membrana.
La formina actua com a dímer i forma feixos d'actina rectes a prop de la membrana.
Les miosines poden moure vesícules, proteïnes i molècules amb l'ús d'ATP.
Les miosines poden moure vesícules, proteïnes i molècules amb l'ús d'ATP.
Hi ha diferents tipus de miosina (I, II i V) amb funcions específiques com la contracció muscular.
Hi ha diferents tipus de miosina (I, II i V) amb funcions específiques com la contracció muscular.
La contracció muscular requereix calci i ATP, i es produeix gràcies a l'interacció entre filaments d'actina i miosina.
La contracció muscular requereix calci i ATP, i es produeix gràcies a l'interacció entre filaments d'actina i miosina.
Els sarcòmers estan formats per feixos de filaments d'actina i miosina, amb un túbul T que connecta la membrana exterior amb l'exterior.
Els sarcòmers estan formats per feixos de filaments d'actina i miosina, amb un túbul T que connecta la membrana exterior amb l'exterior.
La regulació del calci i l'entrada de calci de l'exterior a l'interior són essencials per a la contracció muscular.
La regulació del calci i l'entrada de calci de l'exterior a l'interior són essencials per a la contracció muscular.
El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
La contracció muscular es dóna quan el calci s’uneix a la troponina, provocant un desplaçament en la tropomiosina i l’alliberament dels llocs d’unió de l’actina amb el cap polar de la miosina.
La contracció muscular es dóna quan el calci s’uneix a la troponina, provocant un desplaçament en la tropomiosina i l’alliberament dels llocs d’unió de l’actina amb el cap polar de la miosina.
En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
Els feixos d’actina estan units mitjançant proteïnes formadores de feixos d’actina com la fimbrina i la fascina.
Els feixos d’actina estan units mitjançant proteïnes formadores de feixos d’actina com la fimbrina i la fascina.
L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
Les proteïnes accessòries permeten que els filaments d'actina polimeritzin en llocs concrets de la cèl·lula.
Les proteïnes accessòries permeten que els filaments d'actina polimeritzin en llocs concrets de la cèl·lula.
Els filaments d'actina tenen centres de nucleació distribuïts per tota la cèl·lula.
Els filaments d'actina tenen centres de nucleació distribuïts per tota la cèl·lula.
El complex Arp2/3 és un complex nucleador d'actina que uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
El complex Arp2/3 és un complex nucleador d'actina que uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
En un filament d'actina es pot unir un Arp2/3 enmig del filament i fer que en creixi un altre a partir de llavors, per a formar branques/xarxa.
En un filament d'actina es pot unir un Arp2/3 enmig del filament i fer que en creixi un altre a partir de llavors, per a formar branques/xarxa.
Els bacteris no utilitzen cap mètode similar al descrit en el text.
Els bacteris no utilitzen cap mètode similar al descrit en el text.
El creixement dels microfilaments d'actina segueix una disposició radial molt organitzada.
El creixement dels microfilaments d'actina segueix una disposició radial molt organitzada.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
Tropomiosina estabilitza els filaments d'actina i les proteïnes capping impedeixen que l'extrem polimeritzi i despolimeritzi.
Tropomiosina estabilitza els filaments d'actina i les proteïnes capping impedeixen que l'extrem polimeritzi i despolimeritzi.
La contracció muscular requereix calci i ATP, i es produeix gràcies a l'interacció entre filaments d'actina i miosina.
La contracció muscular requereix calci i ATP, i es produeix gràcies a l'interacció entre filaments d'actina i miosina.
Filamina encreua els filaments d'actina, formant una estructura de gel, mentre l'espectrina manté l'estructura de la membrana cel·lular, unint actina.
Filamina encreua els filaments d'actina, formant una estructura de gel, mentre l'espectrina manté l'estructura de la membrana cel·lular, unint actina.
Els sarcòmers estan formats per feixos de filaments d'actina i miosina, amb un túbul T que connecta la membrana exterior amb l'exterior.
Els sarcòmers estan formats per feixos de filaments d'actina i miosina, amb un túbul T que connecta la membrana exterior amb l'exterior.
Les miosines són proteïnes motores amb un lloc d'unió a l'actina, altres proteïnes o membranes cel·lulars.
Les miosines són proteïnes motores amb un lloc d'unió a l'actina, altres proteïnes o membranes cel·lulars.
Algunes proteïnes regulen la polimerització de l'actina, com la timosina i la profilina.
Algunes proteïnes regulen la polimerització de l'actina, com la timosina i la profilina.
Les cèl·lules en forma confluent estan en contacte unes amb altres i això inhibeix la proliferació cel·lular, llevat que les cèl·lules siguin tumurals.
Les cèl·lules en forma confluent estan en contacte unes amb altres i això inhibeix la proliferació cel·lular, llevat que les cèl·lules siguin tumurals.
Els microtúbuls també aporten proteïnes que activen Rac1: les gef.
Els microtúbuls també aporten proteïnes que activen Rac1: les gef.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
El filament d'actina pot tenir ramificacions degudes a proteïnes d'ancoratge, que donen lloc a nous centres d'organització.
El filament d'actina pot tenir ramificacions degudes a proteïnes d'ancoratge, que donen lloc a nous centres d'organització.
La inhibició del dominant negatiu de Rac1 provoca que les cèl·lules no puguin formar lamelipodis i, per tant, no es puguin moure.
La inhibició del dominant negatiu de Rac1 provoca que les cèl·lules no puguin formar lamelipodis i, per tant, no es puguin moure.
Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
La regulació del calci i l'entrada de calci de l'exterior a l'interior són essencials per a la contracció muscular.
La regulació del calci i l'entrada de calci de l'exterior a l'interior són essencials per a la contracció muscular.
El nucli de nucleació/polimerització del filament d'actina es forma de manera espontània en absència de proteïnes accessòries.
El nucli de nucleació/polimerització del filament d'actina es forma de manera espontània en absència de proteïnes accessòries.
El complex Arp2/3 és un complex nucleador d'actina que uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
El complex Arp2/3 és un complex nucleador d'actina que uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
Les adhesions focals són proteïnes d’adhesió que permeten que la cèl·lula
Les adhesions focals són proteïnes d’adhesió que permeten que la cèl·lula
El moviment cel·lular es dóna quan la cèl·lula rep senyals per moure's, produint nucleacions d’actina a regions específiques pròximes a la membrana plasmàtica.
El moviment cel·lular es dóna quan la cèl·lula rep senyals per moure's, produint nucleacions d’actina a regions específiques pròximes a la membrana plasmàtica.
Les proteïnes accessòries són essencials perquè els filaments d'actina es polimeritzin en llocs concrets de la cèl·lula.
Les proteïnes accessòries són essencials perquè els filaments d'actina es polimeritzin en llocs concrets de la cèl·lula.
Els filaments d’actina tenen centres de nucleació distribuïts per tota la cèl·lula.
Els filaments d’actina tenen centres de nucleació distribuïts per tota la cèl·lula.
El complex Arp2/3 uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
El complex Arp2/3 uneix els monòmers d'actina a l'extrem positiu del filament.
En un filament d’actina es pot unir un Arp2/3 enmig del filament i fer que en creixi un altre a partir de llavors, per a formar branques/xarxa.
En un filament d’actina es pot unir un Arp2/3 enmig del filament i fer que en creixi un altre a partir de llavors, per a formar branques/xarxa.
El nucli de nucleació/polimerització del filament d’actina es forma de manera espontània en absència de proteïnes accessòries.
El nucli de nucleació/polimerització del filament d’actina es forma de manera espontània en absència de proteïnes accessòries.
El creixement dels microfilaments d'actina segueix una disposició radial molt organitzada.
El creixement dels microfilaments d'actina segueix una disposició radial molt organitzada.
Els bacteris utilitzen un mètode similar al descrit en el text.
Els bacteris utilitzen un mètode similar al descrit en el text.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La cofilina despolimeritza els filaments d'actina vells amb ADP, mentre els nous polimeritzen amb ATP.
La formina actua com a dímer i forma feixos d'actina rectes a prop de la membrana.
La formina actua com a dímer i forma feixos d'actina rectes a prop de la membrana.
Algunes proteïnes regulen la polimerització de l'actina, com la timosina i la profilina.
Algunes proteïnes regulen la polimerització de l'actina, com la timosina i la profilina.
La contracció muscular requereix calci i ATP, i es produeix gràcies a l'interacció entre filaments d'actina i miosina.
La contracció muscular requereix calci i ATP, i es produeix gràcies a l'interacció entre filaments d'actina i miosina.
Els sarcòmers estan formats per feixos de filaments d'actina i miosina, amb un túbul T que connecta la membrana exterior amb l'exterior.
Els sarcòmers estan formats per feixos de filaments d'actina i miosina, amb un túbul T que connecta la membrana exterior amb l'exterior.
Les miosines són proteïnes motores amb un lloc d'unió a l'actina, altres proteïnes o membranes cel·lulars.
Les miosines són proteïnes motores amb un lloc d'unió a l'actina, altres proteïnes o membranes cel·lulars.
Tropomiosina estabilitza els filaments d'actina i les proteïnes capping impedeixen que l'extrem polimeritzi i despolimeritzi.
Tropomiosina estabilitza els filaments d'actina i les proteïnes capping impedeixen que l'extrem polimeritzi i despolimeritzi.
El disc Z és un ancoratge format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
El disc Z és un ancoratge format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
Les proteïnes de la família Rho estan implicades en traduir senyals externs en reorganitzacions d’actina intracel·lulars.
Les proteïnes de la família Rho estan implicades en traduir senyals externs en reorganitzacions d’actina intracel·lulars.
La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
Les cèl·lules en forma confluent estan totes en contacte unes amb altres i això inhibeix la proliferació cel·lular, llevat que les cèl·lules siguin tumurals.
Les cèl·lules en forma confluent estan totes en contacte unes amb altres i això inhibeix la proliferació cel·lular, llevat que les cèl·lules siguin tumurals.
Si es treu una línia de cèl·lules, les cèl·lules intentaran cobrir la ferida movent-se.
Si es treu una línia de cèl·lules, les cèl·lules intentaran cobrir la ferida movent-se.
Les cèl·lules tumurals no són inhibides en la seva proliferació pel contacte amb altres cèl·lules.
Les cèl·lules tumurals no són inhibides en la seva proliferació pel contacte amb altres cèl·lules.
La inhibició del dominant negatiu de Rac1 provoca que les cèl·lules no puguin formar lamelipodis i, per tant, no es puguin moure.
La inhibició del dominant negatiu de Rac1 provoca que les cèl·lules no puguin formar lamelipodis i, per tant, no es puguin moure.
Les cèl·lules amb la fluorescència inhibida de Rac1 no es mouen.
Les cèl·lules amb la fluorescència inhibida de Rac1 no es mouen.
Rac1, a través de la proteïna que activa, en aquest cas una quinasa, activa els microtúbuls.
Rac1, a través de la proteïna que activa, en aquest cas una quinasa, activa els microtúbuls.
El moviment cel·lular depèn de les condicions i les cèl·lules poden tancar la ferida més ràpid o més lent.
El moviment cel·lular depèn de les condicions i les cèl·lules poden tancar la ferida més ràpid o més lent.
El contacte entre cèl·lules en forma confluent inhibeix la proliferació cel·lular quan no són cèl·lules tumurals.
El contacte entre cèl·lules en forma confluent inhibeix la proliferació cel·lular quan no són cèl·lules tumurals.
Les proteïnes que activen Rac1 són les gef.
Les proteïnes que activen Rac1 són les gef.
Study Notes
Funcionament del disc Z i les funcions del citoesquelet d’actina
- El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
- La contracció muscular es dóna quan el calci s’uneix a la troponina, provocant un desplaçament en la tropomiosina i l’alliberament dels llocs d’unió de l’actina amb el cap polar de la miosina.
- En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
- La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
- Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
- Els feixos d’actina estan units mitjançant proteïnes formadores de feixos d’actina com la fimbrina i la fascina.
- L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
- El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
- Les proteïnes de la família Rho estan implicades en traduir senyals externs en reorganitzacions d’actina intracel·lulars.
- El moviment cel·lular es dóna quan la cèl·lula rep senyals per moure's, produint nucleacions d’actina a regions específiques pròximes a la membrana plasmàtica.
- La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
- Les adhesions focals són proteïnes d’adhesió que permeten que la cèl·lula
Funcionament del disc Z i les funcions del citoesquelet d’actina
- El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
- La contracció muscular es dóna quan el calci s’uneix a la troponina, provocant un desplaçament en la tropomiosina i l’alliberament dels llocs d’unió de l’actina amb el cap polar de la miosina.
- En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
- La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
- Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
- Els feixos d’actina estan units mitjançant proteïnes formadores de feixos d’actina com la fimbrina i la fascina.
- L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
- El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
- Les proteïnes de la família Rho estan implicades en traduir senyals externs en reorganitzacions d’actina intracel·lulars.
- El moviment cel·lular es dóna quan la cèl·lula rep senyals per moure's, produint nucleacions d’actina a regions específiques pròximes a la membrana plasmàtica.
- La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
- Les adhesions focals són proteïnes d’adhesió que permeten que la cèl·lula
Funcionament del disc Z i les funcions del citoesquelet d’actina
- El disc Z és un ancoratge per a l’actina, format per desmina, un filament intermedi de la família de les vimentines.
- La contracció muscular es dóna quan el calci s’uneix a la troponina, provocant un desplaçament en la tropomiosina i l’alliberament dels llocs d’unió de l’actina amb el cap polar de la miosina.
- En absència d’ATP, les fibres de miosina i actina queden juntes, donant lloc al rigor mortis dels cadàvers.
- La miosina permet la formació de fibres d’estrès contràctils, posant filaments actina de manera antiparal·lela.
- Els microvilli són estructures a la membrana de cèl·lules epitelials formades per filaments d’actina, augmentant la superfície de la cèl·lula i permetent captar més nutrients.
- Els feixos d’actina estan units mitjançant proteïnes formadores de feixos d’actina com la fimbrina i la fascina.
- L’actina polimeritzada forma fibres contràctils anomenades fibres d’estrès, amb proteïnes accessòries que s’uneixen al substrat al qual s’ha d’unir la cèl·lula: adhesions focals.
- El còrtex cel·lular és una xarxa de filaments d’actina sota la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules, molt dinàmic i permetent diverses formacions cel·lulars.
- Les proteïnes de la família Rho estan implicades en traduir senyals externs en reorganitzacions d’actina intracel·lulars.
- El moviment cel·lular es dóna quan la cèl·lula rep senyals per moure's, produint nucleacions d’actina a regions específiques pròximes a la membrana plasmàtica.
- La protusió d’actina en forma en lamelipodis empèn la membrana endavant, mentre la miosina i les proteïnes Rho fan que la cèl·lula es retraigui per la part posterior.
- Les adhesions focals són proteïnes d’adhesió que permeten que la cèl·lula
Studying That Suits You
Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.
Description
Aquesta estructura descriu la disposició de les proteïnes actina i miosina al sarcòmer, la unitat funcional del múscul esquelètic. També es detalla la presència del disc Z com a ancoratge per a l'actina i l'organització de les fibres de miosina durant la contracció muscular.
