Espanya durant el regnat d'Alfons XIII

Període que va des del 1902 fins al 1931, on el govern d'Espanya estava en mans d'Alfons XIII, marcada per la inestabilitat política i la creixent desconfiança cap als polítics.

Moviment social i intel·lectual a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX que pretenia regenerar el país a través de la reforma política, social i econòmica.

El regeneracionisme que buscava un canvi des de baix, mitjançant la mobilització de la població i la participació ciutadana.

El regeneracionisme que buscava el canvi des de dalt, mitjançant reformes impulsades pel govern i les figures de poder.

Un grup d'alt càrrecs militars, religiosos i aristòcrates que tenien gran influència al govern espanyol durant la Restauració.

La crisi política i social que va afectar Espanya durant la Restauració, caracteritzada per la desconfiança en el govern i la creixent influència de l'exèrcit.

Momen del 1923 a 1931 a Espanya, marcat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que va suspendre la Constitució i va intentar reformar el país.

La falta de confiança en els polítics i la confiança en els militars durant la Restauració, que va contribuir a la crisi política i a l'auge de la

Un moviment intel·lectual i literari que va sorgir a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX, en resposta a la crisi nacional i la decadència del país. Va promoure la regeneració moral, social i política a través de l'educació i l'acció política.

Un tipus de regeneracionisme que pretenia reformar el sistema polític espanyol sense trencar amb l'ordre establert.

Una figura clau del regeneracionisme conservador, que va liderar el Partit Conservador a principis del segle XX.

Un dels governs d'Antonio Maura, conegut per la seva breu durada i la seva intenció de reformar el sistema polític.

Un dels governs d'Antonio Maura, conegut per la seva llarga durada i la seva insistència en reformar el sistema polític.

Una crítica contundent al sistema polític espanyol del seu temps, que va ser pronunciada per Antonio Maura.

La visió que el regeneracionisme conservador tenia sobre la reforma del sistema polític espanyol.

El reformisme liberal va ser un moviment polític a Espanya a principis del segle XX que buscava reformar el sistema polític i social del país des de dins.

La Ley del Candado va ser una llei espanyola del 1902 que va limitar la capacitat de votar dels treballadors, dificultant la seva participació política. Aquesta mesura va ser implementada per un partit conservador per evitar la influència del govern per part dels treballadors.

El fracàs dels partits dinàstics durant el període de la Restauració es va manifestar en l'incapacitat de resoldre problemes com la desigualtat social, la inestabilitat política i la insatisfacció regional.

El caciquisme era un sistema d'influència política il·legal a Espanya on els caciques, personatges poderosos i influents, manipulaven les eleccions i controlaven els recursos locals a favor dels seus interessos.

La insatisfacció de les regions amb Espanya, marcada per una política centralitzada que afavoria determinades regions en detriment d'altres, es va fer evident en la falta de reconeixement de les necessitats locals i la percepció d'un tracte desigual

Llei que buscava impulsar el creixement econòmic mitjançant el foment de la indústria i les comunicacions marítimes.

Llei que buscava reformar el sistema electoral per combatre la corrupció i mobilitzar les classes mitjanes.

Llei que buscava descentralitzar el poder, permetent als municipis tenir més autonomia. Aquesta va generar les mancomunitats.

Un conjunt de lleis relatives al treball, incloent regulacions sobre vagues, hores laborals, treball infantil i femení, i accidents laborals.

Un període de violència a Catalunya el 1909, provocada per la pèssima gestió d'un conflicte social.

Una etapa del sistema polític espanyol (1875-1931) caracteritzat per l'alternança al poder dels dos grans partits, conservadors i liberals, i per un autoritarisme que no va permetre canvis significatius.

Aquest sistema impositiu tenia com a objectiu redistribuir la riquesa per ajudar els sectors més necessitats mitjançant impostos elevats per a les persones amb ingressos alts.

La Llei de Leves obligava la població a participar a l'exèrcit, creant una obligació militar generalitzada.

Aquesta llei pretenia controlar la influència de l'Església Catòlica a l'educació i reduir el seu poder.

La Llei de Mancomunitats va permetre la descentralització política, donant més autonomia a les regions d'Espanya.

Aquesta llei buscava protegir els drets laborals de les dones a Espanya, incloent normes sobre la jornada laboral i els contractes d'aprenentatge.

Aquesta política es va centrar en establir relacions amb països africans i buscar la pau a la regió del Rift.

El govern d'Espanya durant la Restauració va ser marcat per la inestabilitat política i la creixent desconfiança cap als polítics.

Aquesta política era un intent de solucionar els problemes socioeconòmics i polítics d'Espanya mitjançant reformes i mesures.

El liberalisme i el regeneracionisme, malgrat la seva intenció reformista, es van trobar amb una forta oposició d'alguns sectors socials durant la Restauració a Espanya.

Josep Canalejas, líder liberal, buscava una Espanya més moderna i justa, amb un paper més actiu a nivell internacional. Volía reformar el sistema electoral i impulsar una major justícia social.

La mort de Canalejas va ser un cop dur per al liberalisme, ja que va dividir al partit en diferents faccions. El seu assassinat per un anarquista va marcar una etapa de inestabilitat política a Espanya.

El regeneracionisme liberal, més proper als sectors populars, va intentar reformar Espanya des de dins. Per exemple, va impulsar la descentralització, va intentar desenvolupar projectes socials i va adoptar una postura anticlerical.

Els sectors més conservadors, com els poderosos terratinents, van frenar les reformes liberals. El seu poder va ser un obstacle per al canvi social i econòmic a Espanya. Aquest fracàs va generar més inestabilitat política i frustració popular.

El regeneracionisme liberal, malgrat tenir una línia més progressista, va haver de fer front a la repressió contra el moviment obrer. La seva sensibilitat regionalista va contribuir a la continuació de la política descentralitzadora de Maura.

La política internacional de Canalejas es va caracteritzar per la cerca d'acords i la pacificació. Es van impulsar solucions diplomàtiques per a resoldre conflictes i garantir la pau internacional.

El liberalisme i el regeneracionisme, amb la seva proposta de canvis significatius, es van topar amb la resistència dels sectors més conservadors d'Espanya. Aquesta resistència va dificultar la transformació política i social desitjada, deixant un clima d'inestabilitat i frustració social.