Els Presocràtics i el Pas del Mite al Logos

Introducció

• Els presocràtics són un grup de filòsofs grecs que van viure entre el segle VII i el segle V a. C.
• Van ser els primers a intentar explicar el món sense recórrer a mites o llegendes.
• Es pot distingir sis models d'explicació racional en els presocràtics:
  • Model Jònic pre-eleàtic: Tales, Anaximandre, Anaxímenes i Xenòfanes
  • Pitàgores
  • Heràclit
  • Model eleàtic: Parmènides i Zenó
  • Model Jònic post-eleàtic: Empèdocles i Anaxàgores
  • Atomisme: Leucip i Demòcrit

Les funcions del pensament mític

• Els mites van ser les primeres explicacions de la realitat, el sentit i l'origen de les coses.
• Els mites van establir un conjunt de narracions que es van prendre com a vertaderes.
• Els mites van satisfer la creença en una certa estabilitat i permanència tant en l'espai com en els valors.

Del mite al logos

• El pas del mite al logos va ser un procés gradual.
• El constant contacte amb altres cultures i l'aparició d'una classe social adinerada va propiciar el pas cap a un coneixement més racional.
• No es pot considerar el pas del mite al logos com un trencament, ja que el conjunt de creences, les formes religioses i lingüístiques es van mantenir durant molt de temps.

Sofistes

• Els sofistes eren un grup de filòsofs que van desafiar les tradicions grecs.
• Els sofistes van qüestionar la veritat i la justícia.
• Van defensar el poder del "logos" o discurs, en lloc dels mites o les lleis.

Antífont

• Va distingir el caràcter convencional de les lleis ("nomos") de la "physis".
• Va afirmar que les lleis humanes sorgeixen de l'interès personal i egoista dels homes.
• Va destacar la necessitat de l'educació per a evitar la desigualtat social.

Trasímac

• Va atacar durament a Sòcrates.
• Va defensar el poder del "nomos" com a convenció davant de la "physis".
• Va afirmar que "allò just no és altra cosa que la conveniència del més fort".

El debat ètico-politic en Sòcrates

• Sòcrates va ser un filòsof atenès que va viure entre 470 a. C. i 399 a. C.
• Va ser fidel a la democràcia atenesa.
• Va ser condemnat a mort per atentar contra els déus de la ciutat i corrompre els joves.

Sòcrates i els Sofistes

• Sòcrates va coincidir amb els sofistes en la seva concepció del "nomos".
• Va reconèixer la justícia i la veritat com a conceptes universals.
• Va mantenir un compromís amb les lleis de la ciutat molt més enllà de la por o la necessitat de supervivència.

Sòcrates i el projecte educatiu

• El projecte educatiu de Sòcrates pretenia "reinsertar" l'individu com a ciutadà dins el marc de la ciutat.
• Va defensar una educació oberta a tothom, a diferència dels sofistes que la dirigien a les elits.

De la filosofia natural a la filosofia antropològica

• Sòcrates va rebutjar les explicacions dels filòsofs naturalistes que s'enfocaven en la natura dels elements.
• Sòcrates va destacar la importància de la intel·ligència i el pensament.

La segona navegació

• La segona navegació és una metàfora que Sòcrates utilitza per explicar la necessitat de buscar un programa filosòfic que ajudi a tota la ciutadania.
• Sòcrates va buscar definicions objectives de les coses per a combatre els demagogs.

La ironia

• Sòcrates utilitzava la ironia per a descobrir la ignorància amagada en el llenguatge.
• La ironia buscava descobrir les contradiccions en les que sovint ens fa caure el llenguatge.

La conducció de la demos

• Sòcrates va criticar la conducció de "demos" per part dels sofistes demagogs.
• Sòcrates va defensar la seva pròpia conducció que sorgeix de la seva convivència quotidiana.

El daimon

• El daimon és una mena de "veu interior" que Sòcrates considerava un mitjancer entre els déus i els éssers humans.
• El daimon pot equiparar-se a la nostra "energia pròpia", les nostres virtuts o el nostre caràcter.

La maièutica

• La maièutica és el mètode de Sòcrates.
• La maièutica permet descobrir les falsedats de les opinions corrents.
• Busca consensuar conceptes que han de fer referència a allò universal.

Paraula i veritat

• Els sofistes utilitzaven la paraula per a seduir o persuadir (amb l'excepció de Protàgores).
• Sòcrates prioritzava la recerca de la veritat a través de la paraula.

Dones i filosofia

• La Grècia clàssica va reforçar els privilegis masculins i va excloure les dones de la ciutadania.
• No obstant això, les dones es van interessar pel coneixement i la vida política.
• Van destacar com a astrònomes, educadores, matemàtiques, etc.
• Teano va dirigir la comunitat pitagòrica.
• Perictione, mare de Plató, va ser pitagòrica.
• Hi va haver dones a l'Acadèmia de Plató i en algunes escoles ètiques com el jardí d'Epicur.

Personatges importants

• Aspàsia: mestra de retòrica a Atenes, va ser la companya de Pericles i mestra de Sòcrates.
• Hipàtia: filòsofa, astrònoma, matemàtica i educadora d'Alexandria. Va dirigir l'escola neoplatònica i va morir assassinada per fanàtics cristians.

Preguntes

• Què és el pensament mític?
• Per què Tales diu que l'argé és l'aigua?
• Què és l'Apeiron?
• Quina és l'originalitat d'Anaxímenes?
• Quines característiques del pensament de Pitàgores són religioses i quines científiques?
• Com relaciona Heràclit el foc i el logos?
• Com demostra la impossibilitat del canvi Parmènides?
• Com vincula Empèdocles la teoria dels 4 elements amb la teoria de l'ésser de Parmènides?
• Què és la teoria "de les llavors" d'Anaxàgores?
• Com relacionen els atomistes l'explicació del canvi amb la teoria dels àtoms?

Aquesta prova explora els pensaments dels filòsofs presocràtics i com van transformar les explicacions míticas en raonaments racionals. A través dels models d'explicació, descobrirem com es va produir aquest canvi de paradigma en la filosofia grega. Prepàra’t per a una immersió profunda en el pensament antic!