El medi natural grec i l'època arcaica

El medi natural grec

• La civilització grega es va establir a la Hèl·lade, que incloïa:
  • La península balcànica i el Peloponès.
  • Moltes illes als mars Egeu i Jònic.
  • La costa occidental de l'actual Turquia, anomenada Àsia Menor pels grecs.
• El territori grec era muntanyós i rocós, dificultant l'agricultura i les comunicacions, provocant la busca de nous territoris aptes per al conreu i el comerç per mar.
• La cultura grega es va expandir per la Mediterrània, sent l'origen de la civilització occidental.
• La civilització grega es va desenvolupar entre els segles VIII-I aC i es divideix en tres etapes: arcaica, clàssica i hel·lenística.

L'època arcaica (s. VIII-VI aC)

• El territori de l'Hèl·lade es dividia en ciutats-estat o "polis", sorgides de l'agrupació de poblets independents políticament i econòmicament.
• Cada polis tenia un govern, moneda i exèrcit propis, però compartien un sentiment grec comú: religió, llengua, cultura i tradicions.
• Les polis estaven formades per un nucli urbà i terres per a cultiu, boscos i pastures.
• El nucli urbà destacava per:
  • L'acròpolis: temples dels déus al lloc més alt.
  • L'àgora: plaça pública amb edificis administratius i el mercat.
• Les polis eren governades per aristocràcies o tirans, controlant la majoria de les terres disponibles i provocant la colonització com a solució freqüent a l'augment de població.
• Les colonitzacions eren migracions cap a colònies a tot el Mediterrani per comerciar i intercanviar productes.
• A la colonització grega es poden diferenciar dues etapes:
  • Entre el 750 i el 650 aC: navegació cap a l'oest (illes i costes del mar Jònic, Sicília, sud de la península Italiana i nord-est de la Ibèrica).
  • Entre el 650 i el 550 aC: expansió cap a l'est (costa del Mar Negre).
• La colonització va extendre la cultura grega per la Mediterrània, on van aportar avenços com l'ús del ferro, la moneda, l'alfabet i l'art als pobles indígenes.

L'època clàssica (s. Vi IV aC)

• És l'etapa de més esplendor de la civilització grega, destacant Atenes i Esparta.
• A principis del segle V aC, les guerres mèdiques (490-480 aC) van enfrontar grecs i perses, que volien controlar Grècia continental i les costes d'Àsia Menor, destacant les batalles de Marató (490 aC), Termòpiles (480 aC) i Salamina (480 aC).
• Després de guanyar les guerres, Atenes va convocar la lliga de Delos per defensar-se dels perses.
• Atenes va instaurar la democràcia, on la participació dels ciutadans era al govern de la polis.
• El poder residia a l'assemblea ("ecclessia"), que votava lleis, elegia governants i decidia sobre guerra i pau.
• Els magistrats executaven les decisions i el consell (bulé) preparava els assumptes.
• Només podien participar en el govern els homes lliures majors de 18 anys, fills de pare i mare atenencs.
• Els estrangers (metecs), les dones i els esclaus quedaven exclosos
• Atenes va assolir la màxima esplendor durant el govern de Pèricles i va extendre el domini de la polis a l'Egeu, per això aquesta etapa ha rebut el nom de "segle de Pèricles".
• El lideratge d'Atenes a la lliga de Delos va provocar les guerres del Peloponès (431-404 aC) per la supremacia a Grècia, on Esparta en va sortir vencedora.
• Atenes es regia per una democràcia, Esparta ho feia per una oligarquia, el govern d'unes poques persones poderoses, anomenades "aristoi" o "els millors".
• La ciutat estava governada per dos reis amb poder religiós i militar (diarquia), procedents de l'aristocràcia, i per un consell de 28 ancians (gerúsia) que elaborava les lleis.
• Els ciutadans de més de trenta anys i fills de pare i mare espartans constituïen l'assemblea (apel·la) i hi havia cinc magistrats (èfors) que vigilaven el compliment de la llei.
• Els estrangers (periecs), les dones i els esclaus (ilotes) no tenien drets polítics.
• Després de les guerres del Peloponès, Atenes i Esparta es van afeblir i Felip II de Macedònia va rellevar Esparta en el control de l'Hèl·lade.

L'època hel·lenística (338-30 aC)

• Alexandre el Gran va expandir el territori i va constituir l'imperi més gran del món antic, unint orient i occident (Grècia, Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia i l'Índia).
• Alexandre el Gran va fundar ciutats (Alexandria, Antioquia...), va establir el grec com a llengua oficial i va estendre la cultura hel·lenística, barreja d'elements grecs i aportacions orientals.
• Imperi dividit entre els seus generals a la seua mort, que van formar tres grans regnes.
• Roma va conquerir aquets territoris, convertint-los en una província del seu gran imperi.

Economia

• La civilització grega es va assentar en una economia pròspera, basada en:
  • Agricultura: l'activitat principal, amb cultius de blat, vinya i olivera.
  • Ramaderia: cria d'ovelles, cabres i porcs.
  • Artesania: elaboració de ceràmica, teixits, cuir, vidre i metall.
  • Comerç: el motor de l'economia grega, gràcies als intercanvis amb les colònies estenent l'ús de la moneda, tot un avanç respecte al bescanvi.

Societat

• A les polis, no tots els habitants tenien la mateixa consideració social.
• Les categories principals eren:
• Ciutadans: amb drets polítics (votar i participar a les institucions) i obligacions socials (pagar impostos i servir a l'exèrcit); només homes lliures fills de pares ciutadans podien optar a aquesta categoria.
• No ciutadans: sense drets polítics:
  • Estrangers (metecs a Atenes i periecs a Esparta): dedicats al comerç o a l'artesania.
  • Dones: sense participació a la política, amb més llibertat a Esparta.
  • Esclaus: sense drets, propietat de l'estat o d'un amo, dedicats a les feines més dures.

Religió

• Els grecs tenien una religió politeista, amb déus antropomòrfics i immortals que vivien a l'Olimp.
• També creien en herois, que eren la unió d'un déu i un humà amb qualitats sorprenents, però mortals.
• La mitologia grega recull les històries d'aquests déus i herois.
• La religió cohesiona les polis gregues, on hi havia cultes panhel·lènics com els de l'oracle de Delfos i els Jocs Olímpics.
• Déus importants: Zeus, Hera, Posidó, Hades, Ares, Afrodita i Atenea.

Art

• L'art grec segueix la recerca constant de la bellesa a través de l'harmonia i la proporció.
• Arquitectura:
  • Els edificis no són monumentals, sinó adaptats a l'escala humana i construïts amb pedra o marbre pintat.
  • Les cobertes horitzontals descansen sobre columnes.
  • Els edificis segueixen les regles dels ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti.
  • Els temples eren la casa dels déus, amb estàtues i tresors.
  • Les cerimònies es feien a l'exterior, per això els temples es dissenyaven per mostrar bellesa i ser vistos des de fora.
• Escultura:
  • La funció principal era adornar edificis i temples amb marbre i bronze.
  • S'aplicaven cànons o regles de proporcions de la figura humana.
  • L'escultura va anar variant durant tres etapes:
    • Època arcaica (s. VII-VI aC): escultures rígides i frontals, amb un somriure forçat i influències orientals, amb temes de curos (nois nus) o cores (noies vestides).
    • Època clàssica: escultures naturals amb proporció, equilibri, serenitat i moviment, amb exemples com el Discòbol de Miró o el Dorífor de Policlet.
    • Època hel·lenística: escultures amb moviment exagerat i sentiments, com el grup de Laocoont i els seus fills.
• Pintura:
• Conserva la decoració de la ceràmica, proporcionant informació sobre la vida quotidiana i els costums grecs.
• La decoració va tenir tres etapes: geomètrica, figures negres sobre fons vermell al segle VI aC i figures vermelles sobre fons negre des del segle V aC.

Aportacions culturals

• La cultura grega va suposar el bressol de la civilització occidental, exportant la seua cultura, llengua, costums, art, religió i moneda.
• Van ser els iniciadors de la filosofia, la literatura, van desenvolupar les ciències i van crear els Jocs Olímpics i la democràcia.

Els Jocs Olímpics

• Els Jocs Olímpics eren competicions atlètiques en honor a Zeus a la ciutat d'Olímpia, amb origen l'any 776 aC.
• Durant els Jocs, hi hi havia una treva olímpica.
• Només hi podien participar homes lliures que parlaven grec.
• Els Jocs duraven cinc dies i incloïen una desfilada davant una estàtua de Zeus, proves i un banquet.
• Els Jocs Olímpics van constituir una de les senyes d'identitat més importants dels grecs, juntament amb la religió i la llengua, així com una manifestació religiosa, un impuls al desenvolupament físic i un afavoriment de les relacions socials.
• Competició com les curses, els salts, els llançaments, la lluita i les curses de carros.
• Després de la conquesta romana de Grècia, els romans van participar als Jocs.
• L'emperador Teodosi I els va prohibir després de l'establiment del cristianisme com religió oficial de l'Imperi, perquè eren celebracions paganes.
• L'any 1894, Pierre Frèdy va fundar el Comité Olímpic Internacional (COI) per coordinar el moviment olímpic i els primers Jocs Olímpics moderns es van celebrar a la ciutat d'Atenes l'any 1896.
• Hi ha vàries modalitats de Jocs Olímpics amb uns 13.000 atletes hi participen, en 33 esports diferents i en més de 400 esdeveniments.
• Els tres primers classificats de cada prova reben medalles olímpiques: or, plata i bronze.
• Ludwig Guttmann va crear els Jocs Paralímpics l'any 1960, on poguessin participar atletes amb discapacitats físiques, mentals i/o sensorials.
• Van participar persones amb discapacitat van participar en un esdeveniment durant la inauguració dels Jocs Olímpics del 1948 a Londres.
• El 1960 van celebrar els primers Jocs Paralímpics oficials.
• Actualment, 25 esports conformen els Jocs Paralímpics d'estiu, i cinc, els d'hivern.
• El Comité Paralímpic Internacional ha diferenciat fins a deu categories de discapacitat física, intel·lectual o visual.
• Els tipus de discapacitat són: per falta de potència, rang de moviment reduït, pèrdua d'un mèmbre, llargària de bracos o cames reduïts, incapacitat d'algun múscól, manca de coordinació, desequilibri, deficiència visual o discapacitat intel·lectual.