El Diàleg i la Conversació

El Diálogo

• És una comunicació entre dos o més interlocutors.
• Típicament oral, però sovint reproduït per escrit, en especial en textos literaris.

Estils de representació escrita del diálogo

• Estil directe: es reprodueixen literalment les paraules dels interlocutors mitjançant ratlles i verbs de parla o pensament.
  • Exemple: "Buenos días, Doña Teresa" - dijo mi padrino
  • A vegades, dins del mateix paràgraf i amb cometes.
  • Exemple: Entró en la habitación diciendo: ¿Cuándo volverás a ser el de antes?
• Estil indirecte: es reprodueixen les paraules de manera precisa, però no literal, amb verbs de parla o pensament i expressions com "que si...".

La Conversació

• És un diàleg espontani en les relacions personals i socials.
• Característiques:
  • Sense ordre establert, amb interrupcions.
  • Canvi d'assumptes.
  • Ús de recursos no verbals (entonació, gestos).
  • Funció expressiva, apel·lativa i fàtica.
  • Registre informal (repeticions, muletilles).
  • Referències a persones i circumstàncies.
• Segons la intenció comunicativa, el diàleg és una de les sis tipologies textuals, juntament amb la narració, descripció, prescripció, exposició i argumentació.

Altres classes de textos

• Infografia: text que combina paraules i imatges per mostrar informació de forma visual i clara.
• Esquema: text que ordena els punts essencials d'un tema.
• Gràfica: representació esquemàtica de dades numèriques.
• Mapa conceptual: sinopsi sobre un tema amb formes variades.
• Diagrama: representació gràfica de les variacions d'un fenomen.

Paraules juntes o separades

• "Si no" es separa quan introdueix una condició o interrogativa indirecta.
  • Exemple: Si no vienes, no podremos avanzar.
• "Sino" es junta quan contraposa conceptes.
  • Exemple: No lo hizo queriendo sino sin darse cuenta.
• "Conque" es junta quan equival a "així que".
  • Exemple: Llegaremos tarde conque date prisa.
• "Con que" es separa quan equival a "con el/la cual".
  • Exemple: Es la chica con que vino ayer.
• "Con qué" es separa i amb accent en oracions interrogatives o exclamatives directes.
  • Exemple: ¿Con qué se pintó la pared?
• "Porque" es junta i sense accent quan indica causa (ja que).
  • Exemple: Llegué tarde porque el tren traía retraso.
• "Por qué" es separa i amb accent quan introdueix preguntes, tant directes com indirectes.
  • Exemple: ¿Por qué no has venido?
• "Porqué" es junta i amb accent quan és un substantiu (motiu o causa).
  • Exemple: No me has explicado el porqué de tu comportamiento.
• "Por que" es separa i sense accent quan es pot substituir per "el cual / la cual".
  • Exemple: No explicó los motivos por que lo hizo.
• "También" i "Tampoco" es junt quan són adverbis d'afirmació i negació.
  • Exemple: Ella también llegó.
• "Tan bien" i "Tan poco" es separa quan "tan" és un adverbi de quantitat i "bien/poco" són adverbis de mode.
  • Exemple: Lo hiciste tan bien…
• Paraules juntes: alrededor, aparte, además.
• Paraules separades: sobre todo, a pesar de, en vez de, de repente, al revés, a través.
• Paraules amb ambdues formes: en frente / enfrente, en seguida / enseguida.

Tipus d'enunciats

• Oracionals: tenen verb.
  • Exemple: ¿Estamos todos de acuerdo?
• No oracionals: no tenen verb.
  • Exemple: ¡Por supuesto que sí!

L'oració simple

• Enunciat amb significat complet amb un verb.
• Parts: subjecte i predicat.
• El verb és imprescindible.

Sintagmes

• Paraula o grup de paraules que formen una unitat amb funció sintàctica dins l'oració.
• Estructura: nucli (element principal) i altres paraules que hi acompanyen.

Classes de sintagmes

• Nominal (SN): nucli és un substantiu.
  • Acompanyat de determinants i adjacents.
  • Exemple: Un espectáculo grandioso
• Verbal (SV): nucli és un verb.
  • Complementat per: c. directe, c. indirecte, c. circumstancial, c. de règim, c. agent, c. predicatiu i atribut.
• Adjectival (SAdj): nucli és un adjectiu.
  • Acompanyat per adverbis (quantitat) i sintagmes preposicionals.
  • Exemple: Muy feliz con la casa nueva
• Adverbial (SAdv): nucli és un adverbi.
  • Acompanyat per adverbis (quantitat) i sintagmes preposicionals.
  • Ejemplo: Muy lejos de aquí
• Preposicional (SP): format per un sintagma nominal, adjectival o adverbial precedit d'una preposició, sense nucli.
  • Format per un enllaç (preposició) i un terme (paraula o sintagma).
  • Exemple: En la ciudad

Estructura de l'oració

• Subjecte (SN): concorda en nombre i persona amb el verb; el seu nucli és un substantiu o pronom.
  • És de qui es diu alguna cosa en l'oració.
  • Pot anar davant o darrere del verb.
  • No pot anar precedit per una preposició.
  • Pot ser explícit o omitit (deduït per les desinències verbals)
• Predicat (SV): expressa el que es diu del subjecte, amb un verb que concorda en nombre i persona amb el subjecte.
  • Pot contenir complements (c. directe, c. indirecte, etc.).
  • El verbs necessiten arguments per completar el significat, pero els adjunts aporten circumstàncies.

Complements verbals

• Complement directe (CD): argument necessari per completar el significat d'un verb transitiu.
  • Pot ser un SN o pronom.
  • Si és una persona, va precedit de la preposició "a".
  • Es localitza comprovant si el verb necessita el complement, substituint-lo per "lo, la, los, las" o transformant l'oració en passiva.
  • Exemple: Luisa actualizó la lista de invitados
• Complement indirecte (CI): argument que indica el destinatari de l'acció verbal.
  • Pot ser un SN precedit de la preposició "a" o un pronom.
  • Si va davant del verb, es duplica amb el pronom "le/les".
  • Es localitza substituint-lo per "le/les" o transformant l'oració en passiva (no canvia).
  • Exemple: Nieves envió una tarjeta a sus tíos
• Complement circumstancial (CC): adjunt que indica una circumstància de l'acció del verb.
  • Pot ser un SAdv, SN o pronom introduït per preposició.
  • Pot ser de lloc, temps, manera, quantitat, negació, dubte, companyia, instrument, causa, finalitat...
  • Es localitza comprovant si es pot suprimir de l'oració o responent a preguntes com "quan?", "com?", "on?", "per què?".
• Complement de règim (C.Rég.): argument introduït per una preposició exigida pel significat del verb.
  • Pot ser un SP amb un pronom o SN com a terme.
  • Es localitza comprovant que el verb exigeix la preposició i substituint-lo per un pronom sense eliminar la preposició "de eso/ello".
  • Exemple: Acuérdate de mi encargo
• Complement agent (C.Ag.): adjunt que indica qui realitza l'acció en oracions passives.
  • Format per un SP precedit per la preposició "por".
  • Es localitza transformant l'oració en activa i comprovant si el complement agent passa a ser el subjecte.
  • Exemple: La película fue premiada por la academia
• Atribut: paraula o grup de paraules que nomena una qualitat, propietat o estat del subjecte i concorda amb ell en gènere i nombre.
  • Només apareix amb verbs copulatius (ser, estar, parecer).
  • Pot ser un SN, SAdj o SP.
  • Es localitza comprovant que el verb és copulatiu, i substituint-lo amb el pronom "lo".
  • Exemple: Mi padre es un buen conductor
• Complement predicatiu: sintagma adjectival, nominal o preposicional que complementa el verb i es refereix al subjecte o al complement directe.
  • Pot ser un SN, SAdj o SP.
  • Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb la paraula a la qual es refereix (subjecte o CD).
  • No és necessari en l'oració es pot eliminar sense perdre sentit.
    • Exemple: Los espectadores miraban asombrados el partido