El creixement econòmic i el producte interior brut (PIB)

El creixement econòmic

• El producte interior brut (PIB) representa el valor monetari total produït en un territori durant un període específic.

Càlcul del PIB

• El PIB es calcula mitjançant la fórmula: C + I + D + (X - M)
• C = Consum total.
• I = Inversió empresarial total.
• D = Despesa del sector públic.
• X = Exportacions totals.
• M = Importacions totals.
• (X - M) representa el saldo exterior. Un saldo positiu indica que el territori exporta més del que importa, mentre que un saldo negatiu indica el contrari.

Variació del PIB

• La variació del PIB es calcula així: ((PIB any 1 - PIB any 0) / PIB any 0) * 100.

Comptabilitat nacional

• La comptabilitat nacional és un conjunt d'indicadors que ofereixen informació sobre la situació econòmica d'un territori en un període concret.

PIB nominal i PIB real

• El PIB nominal inclou la inflació, cosa que pot ser enganyosa.
• El PIB real mesura la producció sense tenir en compte l'augment de preus.

Limitacions del PIB

• No registra tots els béns i serveis produïts ni les activitats sense intercanvi de diners.
• No considera conseqüències positives o negatives ni la distribució de la riquesa.
• No mesura la qualitat.

El consum

• Efecte riquesa: Diners que les persones han acumulat.
• Renda anual: Diners guanyats en un any.
• Cicle vital: Estalvi per a plans futurs (jubilació).

L'estalvi

• Inversió a canvi d'un rendiment.

Inversió

• Quan les empreses compren béns per obtenir altres béns.
• Fonts de recursos: beneficis, estalvis bancaris (préstecs), ajudes públiques.

Tipus d'inversió

• Innovació tecnològica (R+D).
• Construccions (immobles).
• Béns d'equip (maquinària, etc.).
• Existències (stock).

Economia submergida

• Activitats econòmiques no declarades per evadir el control estatal.
• Inclou treballs informals (legals no declarats) i activitats il·legals.
• Característiques: volums petits que sumen quantitats importants; universal; permanent; augmenta en crisis.
• Causes: impostos elevats, augment en crisis.

Conseqüències de l'economia submergida

• Frau fiscal.
• Empitjorament de les condicions laborals.
• Competència deslleial.
• Dades econòmiques no fiables.
• Menys ingressos públics per a polítiques socials.
• Polítiques públiques ineficaces.

El sector Públic

• Política Fiscal: Accions del sector públic per recaptar impostos i fer polítiques.

Instruments o eines de la política fiscal

• Polítiques Fiscals discrecionals: Accions sobre ingressos (I) o despeses (D).
• Obres públiques (D).
• Plans de formació ocupacional (D).
• Transferències (D): Ajudes econòmiques (subsidis, pensions).
• Impostos (I): Pagaments per consumir i tenir beneficis.

Estabilitzadors automàtics

• Ingressos o despeses variables segons la situació econòmica.
• Impostos proporcionals (I): Percentatge fix (ex: IVA).
• Impostos progressius (I): Percentatge variable segons la renda.
• Cotitzacions socials (I): Pagaments a la seguretat social.
• Subsidis d'atur (D): Varien segons l'economia del mercat.

Tipus de política fiscal

• Expansiva (en crisis): baixa impostos = augmenta despesa pública = augmenta les rendes = augmenta consum i la inversió = augmenta el PIB i l'ocupació (risc d'inflació i dèficit públic).
• Restrictiva (quan hi ha inflació): puja impostos = baixa despesa pública = baixada del consum i la inversió = baixada del PIB i la inflació = generar crisi.

Pressupostos generals de l'estat

• Previsió d'ingressos i despeses d'un estat.

Ingressos

• Tributs (pagaments de ciutadans i empreses): taxes (per un servei, com la taxa universitària o bitllet de tren)
• Impostos:
  • Directes (sobre beneficis, com l'IRPF)
  • Indirectes (sobre consum, com l'IVA)
• Cotitzacions socials: per a drets (pensions, etc.).
• Altres: sancions, venda d'immobles, ajudes europees.

Despeses

• Corrents: sanitat, educació
• Inversió: infraestructures.
• Transferències i subvencions: ajudes a persones i empreses.

Saldo pressupostari

• Diferència entre ingressos i despeses.
  • Superàvit: ingressos > despeses
  • Equilibri: ingressos = despeses.
  • Dèficit: ingressos < despeses (cíclic o estructural).

Finançament del dèficit

• Deute públic: diners de persones i empreses a canvi d'interessos.
• Impostos: augmentar-los per reduir el deute.
• Diners en circulació: política expansiva.

La redistribució de la renda

• L'estat recapta impostos de rendes altes i ho distribueix a rendes baixes.
• Principi d'equitat: cobrir les necessitats bàsiques de tots.

Les pensions de jubilació

• Els treballadors actius financen les pensions dels jubilats actuals (solidaritat intergeneracional).
• Risc: problemes demogràfics amb més jubilats que treballadors.

Alternatives per a les pensions

• Incrementar l'edat de jubilació.
• Invertir en el mercat d'ocupació.
• Reduir les pensions.
• Fomentar les pensions privades.
• Polítiques de natalitat i immigració.

La política monetària

• Diners: mitjà de pagament universal.
• Diner fiduciari: valor assignat per la societat.
• Criptomonedes: diners no físics creats per gent, no bancs.
• Tipus d'interès: preu per demanar diners.

Inflació

• Augment generalitzat de preus.

Causes de la inflació

• Monetària: baixada de tipus d'interès = més préstecs = més consum.
• Demanda: augment de la demanda.
• Costos: augment de costos empresarials.

Conseqüències de la inflació

• Pèrdua de poder adquisitiu.
• Afecta a treballadors, jubilats i empreses exportadores
• Beneficia deutors i l'estat.

Incertesa

• Dificulta la compra.

Indicadors de la inflació

• Enquesta de pressupostos familiars: distribució del consum.
• Cistella de compra: selecció de productes representatius.
• IPC (índex de preus al consum): indica el preu d'aquests productes.

Limitacions de l'IPC

• No inclou tots els productes i es revisa cada cinc anys.
• No considera la qualitat ni és representativa.

Mesura de la inflació

• Quantitat * preu per al producte 1 i product 2
• Variació IPC = ((IPC1 – IPC0) / IPC0) * 100

La política monetària

• Conjunt de mesures que fa un banc central per regular el mercat del diner.
• El preu del diner: Tipus d'interès que el banc central aplica a altres bancs.

Tipus de política monetària

• Expansiva (en crisis): baixada de tipus d'interès = puja préstecs = augmenta el consum i la inversió = augment del PIB i producció = genera inflació
• Restrictiva (quan hi ha inflació): augmenta de tipus d'interès = baixa préstecs = menys consum/inversió = menys inflació, PIB i ocupació = genera crisi.

El Banc Central Europeu

• Banc central que regula l'euro.
• Objectiu: estabilitat de preus.

Tasques

• Aplicar política monetària.
• Supervisar operacions de divises.
• Garantir reserves dels bancs.
• Garantir el funcionament dels mercats financers.