Criminologia i Mètode Científic

El conjunt d'institucions, estratègies i sancions socials destinades a garantir que els individus es sotmeten a les normes i models socials.

Control social exercitat per institucions comunitàries mitjançant normes no escrites durant la socialització.

Sistema de control social basat en normes escrites (dret positiu), aplicat per institucions formals com la policia i la justícia.

Explicar les causes i els orígens del delicte, utilitzant una perspectiva majoritàriament positivista i causal.

Procés de conèixer la taxa de delicte en un àmbit i temps determinats per desenvolupar polítiques criminals adequades.

Tots aquells delictes comesos que no es coneixen ni s'incorporen a les estadístiques.

Enfocament en la gestió i solució dels conflictes en el qual la víctima té un paper important

Un enfocament que estudia la reacció social al delicte en lloc del mateix delicte.

La intersecció entre conductes delictives i les valoracions i reaccions socials davant aquestes conductes.

Mètodes d'investigació que utilitzen dades estadístiques i experiments per analitzar fenòmens.

Mètodes d'investigació que analitzen la perspectiva dels individus per comprendre l'explicació dels fenòmens.

Ús de diverses fonts d'informació (dades, investigadors, teories) per a un estudi més complet d'un fenomen.

El focus s'ha desplaçat del delinqüent al control social i finalment a la víctima.

Més ampli que el definit pel Dret Penal, inclou conductes desviades relacionades amb el delicte.

Utilitzar diferents tècniques d'un mateix mètode per a obtenir una visió més completa.

Utilitzar diferents mètodes d'estudi per obtenir una visió més completa del fenomen, combinant mètodes quantitatius i qualitatius

Són la principal font d'informació sobre el volum i l'evolució de la criminalitat, basades en dades policials, judicials i penitenciàries. Tot i ser útils, tenen defectes i punts de vista limitats.

Analitzen la delinqüència des de la perspectiva de les víctimes, permetent comparar les dades oficials i descobrir la "xifra negra" (crims no denunciats).

Són mètodes per conèixer la delinqüència juvenil, basats en la informació proporcionada pels mateixos adolescents sobre comportaments delictius.

Recull de dades de detencions per les forces de seguretat.

Informació provinent dels tribunals de justícia, com memòries de la Fiscalia i el Consell General del Poder Judicial.

Percentatges de persones preses en presó.

Enquesta global per obtenir dades sobre les víctimes de delictes.

Una escola de pensament que no és una teoria criminològica, però que va influir en l'adaptació del sistema penal als nous valors socials, substituint el sistema feudal.

Principis que guien el sistema penal modern, com la lesivitat, la legalitat, la jurisdiccionalitat, la culpabilitat, la proportionalitat i la humanitat.

El delicte causa danys morals i socials.

Els delictes han d'estar definits per llei per evitar castigar actes no prohibits.

Com recolzar individus amb conductes delictives per evitar la reincidència.

Procés per evitar que un delicte es torni a repetir.

Funcions d'una bona pena: severitat, certesa, i celeritat.

Desenvolupat per l'escola clàssica, com a alternativa a les penes cruels del règim feudal, enfocant-se en penes humanes com la presó.

Un delicte comes per una persona amb alt estatus social i econòmic durant la seva ocupació o professió, sovint sense ser percebut com a delicte per ells mateixos.

Un grup que es distingeix del grup majoritari per acceptar conductes o valors que la majoria de la societat considera inacceptables.

La influència cultural sobre la persona, on les relacions amb persones que aproven o rebutgen la delinqüència influeixen en la seva pròpia actitud cap al delicte.

Els joves de classe obrera experimenten frustració en una societat que prioritza l'èxit econòmic, buscant alternatives en comportaments desviats.

Un conjunt de valors socials dominants, com ara el treball dur i l'èxit econòmic, que s'apliquen a totes les esferes socials, incloses les famílies de classe obrera.

Un jove de classe obrera que aspira a l'èxit social a través del treball dur, assumint les normes i els valors de la societat majoritària.

Els joves de classe obrera que no poden aconseguir l'èxit social conforme a els valors dominants, experimenten sentiments negatius per no poder complir amb les normes socials.

Les subcultures ofereixen formes alternatives d'aconseguir estatus i reconeixement quan les vies convencionals són inaccessibles.

La part de la Constitució que reconeix els drets fonamentals. Aquest concepte ja es trobava a l'article 16 de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 (França).

Una característica essencial de la Constitució moderna: els seus preceptes són obligatòris i la seva infracció suposa una violació del dret. Així, la Constitució és una norma jurídica aplicable i invocable davant els tribunals.

La Constitució és la norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic, de la qual depèn la validesa de les altres normes. Com a expressió del poder constituent, és superior a totes les altres.

La Constitució pot tenir diferents nivells d'eficàcia segons com el poder polític s'adapti a les seves normes.

Les seves normes guien el procés polític i el poder s'adapta a elles. La realitat coincideix amb el que la Constitució estableix.

Una Constitució jurídicament vàlida, però el poder polític no s'adapta a les seves normes. La realitat no coincideix amb la Constitució.

La distribució del poder queda congelada per beneficiar els qui ja tenen el poder. La Constitució no limita el poder, sinó que serveix per perpetuar el control.

El poder de reformar una Constitució mitjançant els procediments que ella mateixa estableix. Això permet que les Constitucions s'adaptin a les necessitats dels temps.

El poder que crea la Constitució, amb una autoritat superior als poders de l'Estat; pot ser exercit per la comunitat o un òrgan especialment designat.

Els poders de l'Estat (legislatiu, executiu, judicial) que són creats per la Constitució i que actuen al seu servei.

El conjunt d'accions que condueixen a la creació d'una Constitució, involucrant la participació del poder constituent.

Estableix la separació de poders, les seves funcions i l'organització dels òrgans de govern.

La Constitució es troba escrita en un document, a diferència de les tradicions orals; és relativament recent, començant al segle XVIII.

Cada procés d'elaboració d'una Constitució és únic pel seu context històric, social i polític.

És un opuscle publicat a França a principis del 1789 per Sieyès, que encunya el concepte de poder constituent, reivindicant el poder del poble.

Segons Kelsen, la sobirania no resideix en el Parlament, sinó en l'Estat, el qual està limitat per la Constitució.

El control de constitucionalitat garanteix que les lleis s'ajustin a la Constitució, evitant l'abús del poder per part del Parlament.

Un òrgan independent encarregat de garantir que les lleis s'interpretin d'acord amb la Constitució.

Els jutges han d'interpretar les lleis de manera coherent amb la Constitució.

El Tribunal Constitucional interpreta les lleis per ajustar-les a la Constitució, emetent sentències que defineixen l'aplicació correcte d'una norma.

Si un jutge no pot ajustar una norma a la Constitució mitjançant la interpretació, la posa en dubte i ho consulta al Tribunal Constitucional.

Són constitucions que necessiten un procediment més complicat i difícil per a ser reformades. El poble s'imposa restriccions per dificultar futures modificacions.

Es poden modificar amb el mateix procediment que qualsevol altra llei, sense restriccions especials.

Canvi en la interpretació i pràctica d'una constitució sense modificar-ne el text formal. Passa de manera no formal, a través de decisions de govern, tribunals...

El poder judicial comprova si una llei és compatible amb la Constitució. Si no ho és, la llei no s'aplica.

Tots els jutges poden comprovar la constitucionalitat d'una llei. Per evitar contradiccions, s'aplica el precedent.

Els jutges han de seguir el precedent judicial, a no ser que els fets siguin diferents o el dret s'haja aplicat malament.

La constitucionalitat d'una llei no s'avalua de forma abstracta, sinó en el context d'un cas concret.

Un tribunal declara que una llei s'ha d'interpretar d'acord amb la Constitució, sense anullar-la.

En un control de constitucionalitat, la declaració d'inconstitucionalitat només afecta les persones implicades en un cas concret, no a tothom.

En el sistema europeu, la declaració d'inconstitucionalitat afecta a tothom, independentment de si estan o no involucrats en el cas.

Un sistema de control de constitucionalitat on la revisió de les lleis la duu a terme un òrgan judicial independent, no els jutges ordinàris.

La revisió de la constitucionalitat d'una llei abans que aquesta entri en vigor.

La revisió de la constitucionalitat d'una llei després que aquesta entri en vigor.

Els jutges ordinàris poden sol·licitar al Tribunal Constitucional la revisió d'una llei en qualsevol moment.

Els models nord-americà i europeu de control de constitucionalitat comparteixen tècniques.

Kelsen creu que la sobirania resideix en l'Estat, no en el Parlament. L'Estat està limitat per la Constitució que n'estableix els límits.