Contingut Obligacional dels Drets Reals

Contingut Obligacional dels Drets Reals

• Els drets reals poden generar obligacions personals entre els titulars del dret real i altres persones (deutes civils).

• Aquestes obligacions deriven de la mateixa cosa, i per tant, del dret real, i se les coneix com a ob rem o propter rem.

• Les obligacions personals que sorgeixen dels drets reals tenen el seu origen a la llei o en un acord entre les parts.

Obligacions personals dels drets reals a la Llei

• Art. 502 CC: El propietari d'un immoble té la obligació de realitzar les obres necessàries per a la seva subsistència.

• Art. 389 CC: El propietari d'un immoble té la obligació de demoler una paret que amenaci ruïna.

• Art. 390 CC: El propietari d'un arbre que estigui a punt de caure té la obligació de retirar-lo. Si no ho fa i l'arbre cau sobre el cotxe d'una altra persona, el propietari podrà ser declarat responsable extracontractualment.

• Art. 589 i ss CC: Obligació d’edificar mantenint les distàncies legals.

• Art. 395 CC: Els copropietaris d'un immoble tenen la obligació de contribuir a les despeses comunes.

Obligacions Personals dels Drets Reals: Característiques

• Aquestes obligacions no es vinculen amb una cosa concreta i determinada, sinó amb tot el patrimoni del deutor.

• La persona titular del dret real està obligada a respondre d'aquests deutes civils, independentment de qui sigui el propietari actual de la cosa.

• En cas de transmissió de la propietat, les obligacions personals que neixen del dret real també es transmeten al nou titular.

Concepte d'Obligació

• L'Obligació és una relació jurídica que obliga a una persona (deutor) a realitzar una conducta jurídica deguda envers una altra persona (creditor).

• El objecte de l'obligació defineix la conducta obligada, que pot ser de donar, fer o no fer.

• El lloc de compliment és un element fixat en el contracte o pel fet que les parts no el defineixen, i la llei ho fa.

• El temps o moment de compliment no està definit si no hi ha una expressió clara.

Classes d'Obligacions segons l'Atribució del Deure Jurídic: Obligació Alternativa

• En l'obligació alternativa, l'objecte de la conducta consta de diverses conductes possibles.

• El deutor pot elegir una de les conductes per a cumplir amb l'obligació.

• Si una de les conductes alternatives es torna impossible de cumplir, depenent del cas, l'obligació pot desaparèixer o el deutor pot escollir una altra de les conductes possibles.

Classes d'Obligacions segons el Nivell d'Efectivitat: Obligació Futura

• L'obligació futura fa referència a un pacte entre les parts per a una obligació que encara no ha nascut.

• Aquestes obligacions es caracteritzen per l'existència d'un supòsit de fet que, en un futur, produirà l'obligació.

Classes d'Obligacions segons el Nivell d'Efectivitat: Obligació Sotmesa a Condició Suspensiva

• L'obligació sotmesa a condició suspensiva no es fa efectiva fins que no es produeixi un esdeveniment futur i incert.

Classes d'Obligacions segons el Nivell d'Efectivitat: Termini

• El termini és un període de temps establert per al compliment d'una obligació que ja existeix.

• Si es pacta que el termini beneficia al deutor, el deutor pot negar-se a cumplir amb l'obligació abans del termini, però podrà cumplir-la anticipadament si el creditor ho accepta.

• Si el deutor no compleix amb les seves obligacions, el creditor pot reclamar el compliment immediat de l'obligació, excepte si es va establir un termini en benefici del deutor.

Mora del deutor

• El deutor pot entrar en mora, o sigui, demora del pagament.
• Hi ha tres tipus de mora: inicial, final o inicial/final.
• La mora es pot designar amb relació a una data o a un esdeveniment determinat. Per exemple, Nadal o quan acabi la collita.

Destinatari de l'obligació

• El destinatari no té per què coincidir amb el creditor.
• Per exemple, en una assegurança de vida, el creditor (assegurat) pot designar un tercer (fills) com a beneficiari.
• L'article 1257.2 del CC permet estipulacions en favor de tercers. Per exemple, el lloguer d'un pis es pot ingressar en el compte del fill.
• L'article 1766 del CC estableix que qui té una cosa en dipòsit, pot tornar-la entregant-la a una altra persona.

Atribució a la conducta de valor de jurídicament deguda

• La determinació del valor pot tenir diversos graus:
• Total: quan al naixement de l'obligació totes les dades necessàries per a identificar-la són conegudes, incloent la cosa, quantitat i qualitat.
• Parcial: quan només es coneix el gènere o espècie de la cosa, però no la quantitat o qualitat. Per exemple, taronges, però no la quantitat o qualitat.
• El CC admet la determinació parcial amb dues condicions:
• Que almenys constin les dades essencials, com el gènere o espècie, encara que no es coneguin la quantitat, qualitat o altres dades (article 1273 CC).
• Que la fixació de les dades no essencials no la facin les parts, sinó que:
• Es realitzi d'acord amb criteris objectius: per exemple, el preu que la cosa té en un determinat mercat, en la Borsa, etc. (article 1447 CC).
• Es fixi per un tercer: un expert (article 1447.1, final; 1690).
• L'article 621-5.2 i 3 del CCCat permet oposar-se a la decisió sobre el preu presa per una de les parts o per un tercer, si la decisió és "manifestament no raonable" o s'ha pres fora del termini pactat.
• El preu serà el generalment cobrat en circumstàncies comparables (preu de mercat) en el moment de la conclusió del contracte.
• En cas de pacte d'obligació suspensiva, la data d'inici de l'obligació es considera retroactiva. El CC no permet la decisió sobre el preu per una de les parts.

Existència i exigibilitat de l'obligació: termini

• L'article 1125.1 del CC estableix que l'obligació ja existeix, però no és exigible si s'ha fixat un termini de compliment.
• L'article 1127 del CC presumix que el termini beneficia tant al creditor com al deutor.
• El deutor podrà pagar anticipadament si el creditor li permet.
• Si el termini beneficia al deutor, el creditor no pot exigir el pagament abans del termini. El deutor pot interposar una excepció de termini.
• El deutor pot complir abans del termini, però això pot comportar una penalització.
• El deutor ha de demostrar que hi ha un pacte que estableix que el termini és en benefici seu.
• Si beneficia al deutor, hi ha una desconfiança (article 1129 CC), i el deutor pot perdre el benefici del termini (article 1152 CC) en els següents casos:
• Quan resulti insolvent (passiu > actiu).
• Quan no atorgui les garanties promeses.
• Quan per actes propis les garanties disminueixin.
• Quan per cas fortuït desapareixen les garanties promeses.

Clàusula penal

• La clàusula penal es pot pactar en un contracte o posteriorment.
• La clàusula penal ha de ser indubtable. En cas de dubte, s'aplicarà la interpretació restrictiva (favor debitoris).
• La clàusula penal té diverses finalitats:
• Substituir l'indemnització de danys i perjudicis.
• Sumar-se a la quantia de la clàusula penal amb els danys produïts.
• Substituir el compliment forçós.
• Substituir el compliment forçós i l'indemnització per danys i perjudicis.
• Perquè existeixi la clàusula penal, ha d'haver-hi un incompliment.
• L'article 1154 del CC permet al jutge modificar equitativament la pena (d'ofici o per petició) quan:
• L'obligació principal s'hagués complert en part o de forma irregular.
• El deutor provi què la pena pactada resulta extraordinàriament més elevada que el dany efectivament produït.
• La moderació d'ofici no és possible:
• Quan l'incompliment és total.
• Quan ja s'hagués previst per un incompliment parcial
• El jutge no pot suprimir ni augmentar la pena.

Obligacions subsidiàries

• L'obligació subsidiària depèn de la seva principal en tot moment. El naixement, subsistència i extinció de l'obligació subsidiària depenen de l'obligació principal.
• Per exemple, la fiança (article 1822 del CC).

Tipus de responsabilitat

• Solidaritat: Qualsevol creditor pot reclamar a qualsevol deutor la totalitat del crèdit. Qualsevul deutor és responsable de la totalitat del deute.
• Mancomunitat: Cada cocreditor només pot reclamat la part que li correspongui. Cada codeutor només és responsable de la part del deute que li correspongui.
• El CC presumix la mancomunitat, excepte pacte explícit de solidaritat, o que així ho estableixi la llei o la jurisprudència (articles 1137 i 1138 del CC).

Solidaritat com a règim excepcional

• La solidaritat pot ser pactada per les parts, establerta per llei o per jurisprudència.
• La solidaritat beneficia al creditor i dificulta la posició del deutor.
• La solidaritat és una responsabilitat judicial que es pot establir en cas de responsabilitat extracontractual, sobretot en cas de danys difícils d'individualitzar.
• Acció directa: El creditor pot dirigirse directament contra el deutor del seu deutor.

Mancomunitat pura

• La mancomunitat es caracteritza per la parcialitat i la independència entre cocreditors i codeutors:
• Parcialitat: Cada cocreditor o codeutor només és responsable d'una part del crèdit o deute.
• Independència: No s'és responsable de l'incompliment o la mora dels altres codeutors o cocreditors.
• El cocreditor només pot reclamar la seva part i té ple poder de disposició sobre aquesta. Si condona o redueix la seva part, no afecta la resta de parts.
• El codeutor només pot ser exigit de la part que li correspongui. Si paga més, pot reclamar als seus codeutors.
• La part que correspon a cada codeutor pot desaparèixer per condonació, pagament o confusió.