Bloc IV - Compartiments Intracel·lulars

La divisió interna d'una cèl·lula en compartiments diferenciats, cadascun amb una funció específica.

El sistema de transport de proteïnes dins d'una cèl·lula, que involucra la seva exportació, importació i distribució entre els diferents compartiments.

El conjunt de components dins d'una cèl·lula que no es troben al nucli, incloent el citoplasma i els orgànuls citoplasmàtics.

Els avantatges de la compartimentació cel·lular inclouen la separació de funcions per a una major eficiència i un augment de la superfície de membrana per a un millor funcionament.

La compartimentació cel·lular requereix sistemes d'importació i exportació de proteïnes, així com un mecanisme de distribució per transportar-les correctament.

El sistema de distribució de proteïnes dins d'una cèl·lula que utilitza vesícules. Aquestes vesícules són com petits contenidors que transporten les proteïnes a diferents compartiments cel·lulars.

Els senyals que contenen informació que guien les proteïnes al seu compartiment cel·lular correcte.

Mètode de transport de proteïnes que permet que passin a través de la membrana d'un orgànul.

Una seqüència d'aminoàcids dins d'una proteïna que serveix com a senyal per dirigir-la a un compartiment cel·lular específic.

Mecanisme de transport bidireccional de proteïnes a través del nucli cel·lular, amb un sistema de porus que actua com a portes.

La compartimentació cel·lular és la divisió interna d'una cèl·lula en compartiments diferenciats, cadascun amb una funció específica.

Els compartiments del citoplasma són tots els components dins d'una cèl·lula que no es troben al nucli. Aquests inclouen el citoplasma i els orgànuls citoplasmàtics.

L'avantatge principal de la compartimentació cel·lular és la separació de funcions, que permet una major eficiència i un augment de l'àrea de membrana per a un millor funcionament.

La compartimentació cel·lular requereix sistemes d'importació i exportació de proteïnes, així com un mecanisme de distribució per transportar-les correctament.

El nucli i el sistema endomembranós van sorgir per invaginació de la membrana plasmàtica.

Els mitocondris i els cloroplasts van sorgir per endosimbiosi, on organismes procariotes van ser incorporats a cèl·lules eucariotes primitives.

El trànsit intracel·lular de proteïnes és el sistema de transport de proteïnes dins d'una cèl·lula, que implica la seva exportació, importació i distribució entre els diferents compartiments.

Les senyals de direccionament intracel·lular són seqüències d'aminoàcids dins d'una proteïna que serveixen com a senyal per dirigir-la a un compartiment cel·lular específic.

El transport vesicular és un sistema de distribució de proteïnes que utilitza vesícules, petits contenidors que transporten proteïnes a diferents compartiments.

Els proteïnes es distribueixen a través del citoplasma o entre els orgànuls segons una sèrie de senyals. Els senyals es poden trobar a la regió N-terminal, C-terminal o a l'interior de la proteïna, i es poden eliminar a través d'enzims

Diversos mecanismes de transport permeten la distribució de proteïnes a través del citoplasma i els orgànuls. Aquests sistemes de transport involucren moviment a través de membranes, porus nuclears, vesícules, etc.

Diferents compartiments cel·lulars s'encarreguen de funcions específiques. Aquests compartiments tenen membranes que delimiten espais diferenciats dins de la cèl·lula, com ara l'endosom, el nucli, etc.

L'importació post-traduccional s'activa una vegada que la proteïna ha estat sintetitzada al citoplasma i posteriorment és transportada als altres compartiments cel·lulars

L'importació co-traduccional es produeix al mateix temps que la síntesi de la proteïna. La proteïna s'acosta a membrana i entra al compartiment (núcli, reticle endoplasmàtic) mentre es construeix.