Biologia Cel·lular: Unions Cel·lulars

Teixit que cobreix superfícies corporals, com la pell, els òrgans interns i els vasos sanguinis.

Epiteli aparell urinari i reproductor, endoteli (vasos) i mesoteli (pleura), epitelis tub digestiu, aparell respiratori, glàndules.

Cohesió cel·lular, secreció, funció de barrera. Estan especialitzades, tenen un costat apical i un basal, amb funcions diferents.

Connexions entre cèl·lules epitelials, que es classifiquen en oclusives (apegar i tancar), d'ancoratge (apego i deixar) i comunicants (comptar).

Unions que formen una barrera impermeable entre les cèl·lules epitelials.

Unions de suport que uneixen les cèl·lules epitelials entre si o a la làmina basal.

Un tipus d'unió cel·lular d'ancoratge que funciona com a punts d'unió entre filaments de citoesquelet.

Estructura extracel·lular que separa l'epiteli del teixit connectiu subjacent.

Part més superficial de la làmina basal, poc electrodensa.

Part més profunda de la làmina basal, més electrodensa que la lúcida.

La part més profunda de la làmina basal, formada per fibril·les reticulars.

Tipus d'epiteli amb una sola capa de cèl·lules.

Tipus d'epiteli amb dues o més capes de cèl·lules.

Extensions digitiformes de la superfície apical d'algunes cèl·lules epitelials.

Suport de l'epiteli, polaritat cel·lular, diferenciació, filtració, reparació, i cicatrització.

Teixit connectiu especialitzat, ríd i dur, que proporciona suport, protecció i participa en el metabolisme del calci.

Proporciona suport, protecció, serveix com a punt d'inserció per als músculs i permet el moviment.

Magatzem de sals minerals, com el calci, i fabrica cèl·lules sanguínies.

Teixit ossi porós, amb una estructura semblant a una esponja, que s'enfronta a la medul·la òssia.

Teixit ossi sòlid i dens, que forma la capa externa dels ossos.

Matriu extracel·lular mineralitzada, cèl·lules osteoprogenitores, cèl·lules de revestiment ossi, osteoblasts, osteòcits i osteoclasts.

La matriu extracel·lular està formada per fibres de col·lagen, proteoglicans, glicoproteïnes, proteïnes dependents de la vit.K, factors de creixement i aigua.

Les cèl·lules ossies inclouen osteoprogenitores, osteoblasts, osteòcits i osteoclasts.

Cèl·lules musculars cardíaques especialitzades en generar impulsos elèctrics que inicien el batec cardíac.

El senyal elèctric generat pels miòcits marcapassos es propaga a través del cor, activant els miòcits i provocant la contracció cardíaca.

La freqüència a la qual el cor es contrau, determinada per la freqüència dels impulsos elèctrics dels miòcits marcapassos.

Un grup de miòcits marcapassos ubicats a l'aurícula dreta, que genera el ritme cardíac inherent.

El sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic) controla el ritme cardíac, però no inicia els batecs.

Augmenta la freqüència cardíaca, preparant el cos per l'acció.

Redueix la freqüència cardíaca, en un estat de repòs o relaxació.

Cèl·lula multinucleada, llarga i cilíndrica, responsable del moviment voluntari dels ossos.

Teixit que cobreix superfícies corporals, com la pell, els òrgans interns i els vasos sanguinis. No està vascularitzat, sense material extracel·lular i amb les cèl·lules molt adossades.

Teixit epitelial especialitzat en la secreció de substàncies. Pot ser exocrí (secreció a l'exterior) o endocrì (secreció a la sang).

Teixit que proporciona suport i estructura als altres teixits. Format per cèl·lules i matriu extracel·lular, que conté fibres de col·lagen, reticulars i elàstiques.

Material que envolta les cèl·lules del teixit connectiu. Conté fibres i substància fonamental amorfa. La seva funció principal és donar suport, difondre nutrients i protegir.

Part fluïda de la matriu extracel·lular formada per glicosaminoglicans, aigua, proteoglicans, glicoproteïnes i proteïnes.

Fibres resistents que proporcionen força i sosteniment al teixit connectiu. Són els components més importants del teixit connectiu.

Fibres flexibles que permeten que el teixit connectiu s'estiri i recuperi la seva forma original.

Fibres fines que formen una xarxa que dóna suport a les cèl·lules i als vasos sanguinis.

Els miòcits es classifiquen en dos tipus: Tònics i Fàsics. Els Tònics són lents, rojos i del tipus 1, mentre que els Fàsics són ràpids, blancs i del tipus 2. La classificació depèn de la capacitat d'obtenir energia i de les característiques de la contracció.

Els miòcits tònics són lents, de color vermell, i s'obtenen energia de manera aeròbica a partir de l'oxigen que els arriba per la sang. Són del tipus 1 i es troben en entrenament contínu.

Els miòcits fàsics són ràpids, de color blanc, i la seva força i capacitat de contracció es basa principalment en factors genètics. Són del tipus 2 i tenen contraccions ràpides i intenses.

Les motoneurones roges generen impulsos contràctils febles, però constants, que mantenen el tonus muscular. Si es posa una motoneurona roja a una fibra blanca, aquesta pot convertir-se en un miòcit tònic.

Les motoneurones blanques generen impulsos forts i menys freqüents. Si es posa una motoneurona blanca a un miòcit roig, no pot canviar el patró tònic d'aquest.