Histologia_teixits PDF

Histologia - Pau Díez GENERALITATS HISTOLOGIA: estudi de l'estructura microscòpica del material biològic i de la forma en la que es relacionen tant estructural com funcionalment els diferents components individuals. Estudi histolò...

Histologia - Pau Díez GENERALITATS HISTOLOGIA: estudi de l'estructura microscòpica del material biològic i de la forma en la que es relacionen tant estructural com funcionalment els diferents components individuals. Estudi histològic normal Estudi histològic patològic →Si coneixem la cèl·lula normal podrem detectar les que són diferents, i per tant poden tenir alguna patologia. MICROSCOPIA ÒPTICA CONEIXEMENTS CONEIXEMENTS I TEORIES I TEORIES PREPARACIONS HISTOLÒGIQUES PRECARIES →Teoria cel·lular de Virchow, estructura dels organismes vius, LA CÈL·LULA COM A UNITAT FUNCIONAL. CÈL·LULA: part individual rodejada d'una paret anomenada membrana i en el seu interior es troba tota la maquinària necessària.  MEMBRANA PLASMÀTICA: bicapa lipídica que és permeable selectiva (per que hi ha proteïnes que deixen passar o no a segons quines substàncies o cèl·lules que van marcats amb un tipus de glúcid). És dinàmica.  RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS (REL): Síntesi de lípids ( i proteïnes menys).  RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS (RER): Síntesi de proteïnes i maduració (RIBOSSOMES). 1  Histologia - Pau Díez  MITOCONDRIES: Respiració cel·lular → Producció ATP (Energia). Les CRESTES són per augmentar la superfície i així tenir més extensió, més lloc, per fer la respiració cel·lular.  APARELL DE GOLGI (AG): Creació de vacuoles rodejant els residus i eliminació a través de la membrana.  VESÍCULES: surten del AG i van cap a un altre lloc per eliminar o no. Indicades amb un senyal (que pot ser un glúcid) per poder reconèixer-les i deixar-les passar per les membranes.  INCLUSIONS: substàncies no envoltades per vesícules, sense membrana per tant no són orgànuls. Per exemple inclusions de glicogen al fetge per que no és soluble.  NUCLI: amb la seva membrana nuclear. Amb DNA (protegit), formant les estructures anomenades cromosomes. Aquesta membrana de porus (criofractures) encara que és molt selectiva.  NUCLEOL: és on està el DNA (cèl·lula en divisió, nuclèol no s'observa, és una zona més fosca). 2  Histologia - Pau Díez  CITOESQUELET: estructures que donen forma i sustenten la cèl·lula. → membrana plasmàtica, microtúbuls, ribosomes, RER/L, microfil·laments, etc. CÈLULES: molt variades, tot i que totes les cèl·lules deriven d'un únic ou fertilitzat, cada cèl·lula fa un procés de diferenciació. Les que tenien característiques semblants es van descriure com a teixits, hi ha 4:  Tx epitelial: que recobreixen estructures.  Tx muscular: amb propietat contràctil.  Tx nerviós: cèl·lules de l'encèfal, medul·la i nervis.  Tx connectiu: matriu extracel·lular. Ara les classifiquem per la seva funció i per tant en surten uns quants tipus més: Epitelials, de sosteniment, contràctils (musculars), nervioses, germinals, sanguínies, immunitàries, secretores d'hormones, etc. →1 pot tenir més d'una d'aquestes funcions i per tant formarà part de més d'un grup de tipus de cèl·lules. TEIXIT: agrupació de cèl·lules. Poden ser: Simples i Compostos. ORGANS I SISTEMES: Diferents grups de teixits que treballen junts per realitzar funcions específiques formen un Òrgan. I diferents teixits, i també òrgans, que tenen una funció final comú formen un sistema, com per exemple el sistema digestiu, format per molts tipus de teixits i també per diferents òrgans que tenen la funció de treballar el menjar absorbir els nutrients i desfer-se del que ja no ens interessa. 3  Histologia - Pau Díez TEIXITS: Teixit Epitelial Teixit que recobreix superfícies internes/externes d'òrgans, cavitats, estructures, etc. - Regula l'intercanvi de substàncies, fa de barrera.  NO VASCULARITZAT - Cèl·lules unides estretament, no hi ha substància intercel·lular.  NO INNERVAT  No hi ha material extracèl. - Teixit avascular i no innervat. ni espais entre cèl·lules, CLASSIFICACIÓ: -Epiteli de revestiment / -Epiteli glandular aquestes estan adossades. FUNCIONS: absorció, secreció, transport, excreció, protecció, recepció sensorial. ORIGEN EMBRIONARI: 1. Ectoderma / 2. Mesoderma / 3. Endoderma 1. Epidermis, epiteli còrnia, glàndules sudorípares, sebàcies i mamaries. 2. Epiteli aparell urinari i reproductor, endoteli (recobreix els vasos per dintre) i mesoteli (recobreix la pleura) 3. Epitelis tub digestiu i glàndules associades, aparell respiratori i glàndules exocrines i endocrines. CÈL·LULA EPITELIAL:  Característiques estructurals comuns.  Formen capes cohesives - epitelis.  Unides, secreció, barrera.  Component especialitzat (apical/basal)  Funcions especialitzades / modificacions estructurals. UNIONS CELULARS 3 tipus: 1. Unions Oclusives (apegar i tancar) Unió hermètica (les primeres de fora), situada a la part apicolateral de la cèl·lula. Barrera de permeabilitat altament selectiva, separant líquids interns i externs (composició diferent) 2. Unions d'ancoratge (apego i deixo): adherents, contactes focals, desmosomes, hemidesmosomes, complex d'unió. Dins la cèl·lula, unint feixos contràctils de filaments d'actina. Les fibres d'actina estan unides per proteïnes fixadores d'actina, com la vinculina  DESMOSOMA: sota la adherent, distribuït per tota la superfície cel·lular. Funció: lloc d'unió del citoesquelet a la superfície cel·lular (tonofilaments) i lloc d'adhesió.  HEMIDESMOSOMA: uneix la cèl·lula amb una altra o amb la làmina basal. Si ho fa al lateral de la cèl·lula formarà Desmosoma amb l'altre hemidesmosoma de l'altra cèl·lula. 4  Histologia - Pau Díez 3. Unions comunicants (comuniquen amb altres) Unió tipus gap = nexe = unió de fissura. Canal que connecta interiors de cèl·lules i permet la transferència d'informació i metabòlits entre cèl·lules adjacents. LÀMINA BASAL: no ordenada. Hi ha proteïnes, fibres,... entrelligades amb la funció de sostenir l'epiteli. Es situa entre el Tx epitelial i el Tx connectiu. També existeix làmina en altres tipus de cèl·lules.  Especialització de la matriu extracel·lular connectiva.  També separa tipus cel·lulars: fibres musculars o adiposes.  Entre epiteli i el tx connectiu de sota.  Les molècules que la formen són sintetitzables per Epiteli + Tx Connectiu.  ESTRUCTURA:  Làmina lúcida o rara: per sota de les cèl·lules epitelials. Poc electrodensa. 27nm de gruix.  Làmina densa: per sota de làmina lúcida. Més electrodensa. 53nm de gruix.  Làmina reticular: fibril·les reticulars sintetitzades per cèl·lules connectives.  ESTRUCTURA MOLECULAR: Reticle laminar de col·lagen tipus IV unit a molècules específiques que li permeten associar-se a les cèl·lules veïnes i/o matriu extracel·lular (laminina i entactina, i a proteoglicans d'heparan sulfat, anomenats perlecans).  FUNCIONS:  Suport de l'epiteli i element d'ancoratge.  Determinació de la polaritat cel·lular.  Influeix sobre la diferenciació i organització cel·lular. Les molècules de la matriu extracel·lular reaccionen amb els receptors de superfície cel·lulars i així actuen com molècules senyal.  Barrera de filtració selectiva (glomèrul renal).  Reparació dels teixits (guia de les cèl·lules mare per substituir les lesionades).  Filtre selectiu cel·lular (cèl·lules de defensa i altres).  Processos de cicatrització → capa de sosteniment per al ingrés de cèl·lules noves des dels costats de la ferida cap a la zona lesionada. 5  Histologia - Pau Díez ESPECIALITZACIONS DE LA SUPERFÍCIE APICAL: 1. Microvellositats: Vora estriada o en "raspall". 2. Estereocilis: menys i més rígids. 3. Cilis: moc, en digestiu ajuden a passar el menjar i a que no es faci mal bé la membrana. 4. Flagels: moviments. No epitelials. (esperma) CLASSIFICACIÓ DELS EPITELIS:  Segons la funció: De revestiment / Glandular.  Segons el número de capes: Simple (1 capa) / Estratificat (2 o més capes, mirem la capa més apical per determinar la forma de les cèl·lules i nuclis) / Pseudoestratificat (totes toquen la làmina basal però no totes arriben a l’exterior).  Segons la forma de les cèl·lules: Plans nucli → / Cúbics / Cilíndrics  Segons especialització de membrana apical. Important! - No està vascularitzat - No hi ha material extracel-lular ( cèl-lules adossades, sense espais) 6  Histologia - Pau Díez VASCULARITZACIÓ DE L'EPITELI: Sempre els vasos estan en el teixit connectiu, tampoc les innervacions mai estan a l'epiteli. EPITELIS GLANDULARS:  Exocrines: secreció un sistema de conductes que s’obren a una superfície interna o externa. (unicel·lulars i multicel·lulars).  Endocrines: secreció a la sang, als propis vasos. (unicel·lulars i multicel·lulars: tubulars - simples i compostes- acinars - ramificades i compostes - i saculars compostes.) →Ordre de cèl·lules amb alguna cosa blanca = epiteli. →Desordre de cèl·lules = teixit connectiu. Epitelis de revestiment : Segons el número de capes cel-lulars Segons la forma de les cèl-lules Segons la presència d’especialitzacions a la superficie apical de l’epiteli 7  Histologia - Pau Díez TEIXITS: Teixit Connectiu Conjunt de cèl·lules i substàncies extracel·lulars que formen l'estroma (sosteniment) de la majoria de teixits i òrgans del cos humà. Xarxa difusa de cèl·lules que fabriquen una extensa cuirassa extracel·lular de proteïnes fibril·lars immerses en un gel aquos de glicosaminoglicans. COMPONENTS: 1. Matriu extracel·lular: SFA, fibres de col·lagen - reticulars i elàstiques- i líquid hístic.  SFA (substància fonamental amorfa): +/- fluïda, consistència variable amorfa.  Components: GAC's, aigua lliure, proteoglicans, glicoproteïnes, proteïnes, altres.  Funció: altres  Suport dels components del Tx Connectiu.  Difusió (permeabilitat).  Emmagatzematge d'H2O i electròlits.  Protecció contra l'entrada de microorganismes.  Esmorteir forces de compressió.  FIBRES DE COL·LAGEN: molt resistents, flexibles però poc elàstiques. És la proteïna extracel·lular més abundant (25%). 2. Cèl·lules: Fixes i autòctones - mòbils i migrants-.  AUTÒCTONES O FIXES: fibroblasts, -Especialitzats- condròcits, osteòcits, adipòcits, miofibroblasts.  MIGRANTS O MÒBILS: macròfags, mastòcits, limfòcits, neutròfils. 8  Histologia - Pau Díez  Deriven embriològicament del mesènquima (mesoderma).  Produeixen materials de la matriu extracel·lular.  Tenen mecanismes d'adhesió cel·lular que interaccionen amb els elements de la matriu (no amb altres cèl·lules).  Els teixits madurs són pobres en cèl·lules i rics en matriu extracel·lular. EL FIBROBLAST:  Migració i quimiotaxis (factors quimiotàctics: fibronectina, col·lagen de degradació).  Adhesió matriu / cèl·lula.  Síntesi de proteïnes i GAC's.  Síntesi de proteases: remodelació tissular. nuclis fibroblastos  Contracció de la ferida (1a fibrosis i després s'especialitzarà el teixit). ADIPÒCIT: teixit connectiu especialitzat. Cèl·lula encarregada d'emmagatzemar lípids. Nuclis perifèrics. Poc citoplasma. Es veuen de color blanc al microscopi electrònic. ELEMENTS CEL·LULARS DEFENSIUS: mastòcit, monòcit, macròfag, cèl·lules de "kúpffer"... mastòcits Kúpffer macròfags 9  Histologia - Pau Díez CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ: Segons el component majoritari o determinant es poden classificar en:  Mesènquima, mucós (embrionari): SFA + líquid hístic: gelatina de Walton cordó umbilical.  Lax (areolar): ↓ fibres + ↑ cèl·lules i SFA: pell parpelles per sota.  Dens (fibrós): ↑fibres + ↓ cèl·lules: orientat - lligaments i tendons- i no orientat.  Reticular: ↑ fibres reticulars (molt poc abundant)  Especialitzats: adipós (adipòcits), sang (plasma), ossi (matriu extracel·lular), cartilaginós (matriu extracel·lular rica en SFA però sòlida). FUNCIONS:  Mecàniques (sosteniment, connexió, locomoció, protecció...)  Nutrició (de l'epiteli)  Síntesi (proteïnes, cèl·lules de matriu)  Defensa (les migrants)  Transport (proteoglicans, intercanvi de molècules per SFA)  Emmagatzematge (adipós - lípids i ossi - calci) LOCALITZACIÓ:  Envoltant òrgans (càpsules d'òrgans...)  Omplen espais òrgans.  Omplen espais entre teixits d'un òrgan.  Constitueixen l'estroma de molts òrgans.  Composició de diferents aparells - circulatori i locomotor-. Fibres col·lagen ( diferents tints ) Fibres reticulars ( transversal - longitudinal ) 10  Histologia - Pau Díez TEIXIT CONNECTIU: LAX (↓ fibres + ↑ cèl·lules i SFA) i DENS (↑fibres + ↓ cèl·lules)  Tx CONNECTIU LAX: Fibres de col·lagen disposades d'una forma laxa i presenten un aspecte ondular. Els espais oberts, areolars, entre fibres estan ocupats per substancia intercel·lular, (fibres nervioses, vasos, vasos limfàtics,...). COMPOSICIÓ: 90% Fibroblasts, adipòcits, mastòcits, cèl·lules plasmàtiques, macròfags,... matriu extracel·lular, fibres de col·lagen primes T1, reticulars T3, poques elàstiques, àcid hialurònic, condroitin-s, dermatan-s. FUNCIÓ: Mecànica (suport deformable), Transport (de metabòlits, nutrició epiteli) i Defensa (cèl·lules de defensa i àcid hialurònic). LOCALITZACIÓ: amplia distribució, sosteniment epitelis (subepitelial, pleura, peritoneu) dermis superficial, adventícia, vasos, endomissi, endoneuri, perivascular...  Tx CONNECTIU DENS: Teixit amb un increment de fibres (col·lagen) en substitució de cèl·lules (fibroblastos) i substància fonamental. Fibrós i rígid molt resistent. Irregular i regular. o Tx CONNECTIU DENS IRREGULAR: o Tx CONNECTIU DENS REGULAR: - Cèl·lules: fibroblasts↓ que al Tx Connectiu. Lax, - Cèl·lules: fibroblasts↓ que al Tx Con. Lax, algun macròfag, mastòcit. macròfag, mastòcit, - Matriu extracel·lular: moltes fibres de col·lagen - Matriu extracel·lular: moltes fibres de col·lagen gruixudes, ondulades i desordenades. Poca gruixudes, ordenades i orientades en paral·lel, substancia fonamental (SFA). poca substancia fonamental (SFA). - FUNCIÓ: conferir resistència a estructures / - FUNCIÓ: conferir resistència a estructures que òrgans sotmesos a forces pluridireccionals. reben forces unidireccionals. - LOCALITZACIÓ: càpsula òrgans, caps articulars, - LOCALITZACIÓ: tendons, lligaments, còrnia, caps perimisi,... òrgan. 11  Histologia - Pau Díez TEIXITS: Teixit Adipós →Teixit Connectiu especialitzat. Origen mesoderma. Puntes dits PRINCIPAL RESERVORI D'ENERGIA DEL COS: Plantes peus Cul (galtes) Cèl·lules arrodonides agrupades (però poden estar soles) amb el nucli perifèric per Galtes cara l'acumulació de grassa. Cèl·lules grans. Tx adipós estructural, no reserva Els adipòcits sintetitzen activament lípids, a partir de carbohidrats i acumulen lípids, energètica. procedents de la dieta. Són molt sensibles a diferents estímuls hormonals i nerviosos. TIPUS: Blanc - TAB - , Marró - TAM -.  TAB: teixit adipós que acumula com a reserva d'energia. Cèl·lules grans. Acumulació en vacuoles.  TAM: o multivacuolar, no hi ha tanta grassa. Està més vascularitzat i en mitocòndries molt actives. Produir calor. ENZIMS CREMAGRASSES sense ATP només produïr CALOR.  Cèl·lules connectives fixes vs autòctones  DISTRIBUCIÓ ♂ / ♀  Han hiperdesenvolupat la capacitat de síntesi i magatzem de lípids.  COLOR  Cèl·lules grans entre 50-150 nm (TAB)  VASCULARITZACIÓ  Es troben en tots els teixits connectius de forma aïllada o formant teixits.  ACTIVITAT METABÒLICA  Medul·la òssia ROJA → persones joves (sense teixit adipós)  Medul·la òssia BLANCA → persones grans (amb teixit adipós símbol de deteriorament) 12  Histologia - Pau Díez FUNCIÓ:  TAB:  Mecànica i de sosteniment o estructural: coixinet (puntes dits), envoltant òrgans, reservant lloc.  Aïllant tèrmic: els greixos no són bons conductors tèrmics.  Reserva d'energia química (TG-Triglicèrids)  TAM:  Producció d'energia tèrmica durant la LIPOLISI. Escalfar la sang i elevar la Tª corporal. HISTOFISIOLOGIA:  LIPOGENESI: ACTH adrenocorticopa - TSH estimulant tricoide - LH luteïnitzant - INSULINA o Captar glucosa o Glucosa - àcid gras (adipòcit) o Esterificació de l'àcid gras (adipòcit) o Activació de la lipoproteïnlipasa (vascular) o Disminueix l'activitat lipasa (adipòcit)  LIPOLISI: o recanvi del 10% de triglicèrids / dia → SNA o Noradrenalina → augment d'AMPc alliberació de lipases intracel·lulars → trencament de TG, alliberació d'àcids grassos. INGESTIÓ D'ALIMENT:  Greix degradat al duodè per la LIPASA (àcids grassos i glicerol)  Àcids grassos i glicerol → captats per Cèl·lules epitelials intestinals (triglicèrids)  Triglicèrids alliberats per membrana vasolateral i transportades per la Limfa fins al torrent sanguini en forma de Quilomicrons.  Quilomicrons: als capil·lars tel teixit adipós exposats a lipoproteïnlipasa degrada els quilomicrons → ac. grassos captats en adipòcits.  Adipòcits amb àcids grassos + glicerol endògen → triglicèrids → GOTA LIPÍDICA TERMOGÈNIA:  FRED: impulsos nerviosos fins al cervell (centre regulador de la Tª)  CENTRE REGULADOR: impulsos per vies simpàtiques fins al TAM. Terminacions nervioses actuen sobre els vasos augmentant el flux sanguini o sobre el teixit adipós. o Teixit adipós: allibera noradrenalina que activa E que trenca els TG en àcids grassos + glicerol  Cicle termogènic (producció de calor) per l'oxidació d'àcids grassos i la regeneració dels TG que converteix l'Energia química en E calorífica. 13  Histologia - Pau Díez TEIXITS: Teixit Cartilaginós Teixit connectiu especialitzat matriu extracel·lular no mineralitzada. → Visco-elàstica (llacunes majors que a l'os amb condròcits). AVASCULAR I NO INNERVAT. FUNCIONS:  Suport donant resistència i flexibilitat, bronquis, punts inserció costelles.  Articulacions (amortiguació, reducció de la fricció).  Esquelet embrionari provisional.  Placa de creixement ossi. COMPONENTS: 1. MATRIU EXTRACEL·LULAR  Fibres col·lagen tipus II (40%) - f. elàstiques i reticulars  Substància fonamental: glicosaminoglicans, proteoglicans,...  A més hidratació major amortiment per part del cartílag. o Àcid hialurònic + aleta de tauró, etc. Permet mantenir els nivells dels precursors del cartílag, per tant podem dir que va bé a la llarga pel manteniment i la nutrició d'aquest cartílag.  Disposició fibres col·lagen: 1. Formant una xarxa 2. Circularment al voltant d'una sola cèl·lula o grup isogènic (condrona) 3. Trabècules de col·lagen interterritorials: F. col·lagen més o menys disposades entre condrones i orientades paral·lelament. 4. Forma arquejada: típic del cartílag articular que li permet realitzar un major efecte amortidor. 2. CONDROBLASTS (condròcits immadurs)  citoplasma basòfil  gran quantitat de RER  vesícules amb lípids i glicogen 3. CONDRÒCITS (LLACUNES)  basòfils  AG petit  síntesi de col·lagen, glicosaminoglicans i proteoglicans → Cartílag hialí articular no té pericondri (tx connectiu que envolta el cartílag) 14  Histologia - Pau Díez HISTOGENESI I CREIXEMENT:  Creixement APOSICIONAL: o porció interna del pericondri o síntesi de fibres de col·lagen tipus 1 (fibroblastos) Van madurant i la matriu es fa gran cap a fora. Condroblast (immadur) → condròcit (madur)  Creixement INTERSTICIAL: o... condròcits dins de les llacunes (grups isogènics) TIPUS DE CARTÍLAG: 1. Cartílag Hialí → homogeni, tinció morada, grups isogènics. (nas, tràquea, costal) 2. Cartílag elàstic → tinció negra, fibres elàstiques. (cartílag auricular, trompa auditiva, epiglotis i laringe) 3. Cartílag fibrós → menys llacunes, més petites, fibres ordenades, llacunes ordenades amb condròcits ordenats en fila. (disc intervertebral, símfisi púbica) 15  Histologia - Pau Díez CARTÍLAG HIALÍ:  més freqüent, la matriu extracel·lular conté únicament de col·lagen II + proteoglicans (hidròfiles → cartílag molt hidratat)  pericondri (excepte l'articular articular) → nodrit pel líquid sinovial a través de la membrana.  forma l'esquelet provisional durant el desenvolupament fetal fins que passa a os → cartílag Hialí embrionari.  Plaques de creixement dels ossos llargs, superfície articular, cartílag articular.  Cartílags costals, c. nasal, tràquea, bronquis.  El cartílag hialí del disc epifissiari presenta els condròcits en fileres o columnes paral·leles, cartílag seriat. CARTÍLAG ELÀSTIC:  Color grogós i flexible  Els condròcits semblants al cartílag Hialí, també en llacunes.  Menys matriu que en el hialí i aquesta amb fibres elàstiques molt ramificades, també col·lagen tipus II (gran resistència i elasticitat)  PERICONDRI  Epiglotis, pavelló auricular, parets del canal auditiu extern, trompes d'Eustaqui, petits bronquis. 16  Histologia - Pau Díez CARTÍLAG FIBRÓS:  Conté molt poques cèl·lules.  Molt de col·lagen tipus I i II agrupat en feixos.  Matriu rica en condroitin sulfat i dermatan sulfat.  Presenta gran resistència a traccions i compressions.  NO PERICONDRI  Discs intervertebrals, unions dels tendons a ossos, unions d'ossos plans de la pelvis,... 17  Histologia - Pau Díez TEIXITS: Teixit Ossi Teixit connectiu especialitzat. Les cèl·lules estan immerses en una matriu extracel·lular calcificada. Rígid i dur. FUNCIONS:  Mecàniques:  Metabòliques: o Proporciona sosteniment mecànic. o Magatzem de sals minerals, Calci. o Lloc d'inserció dels músculs (tendons). o Proporciona protecció (crani, caixa toràcica). o Elements hematopoètics ( TIPUS:  Os esponjós o trabecular:  Os compacte o cortical: Canalicles: comuniquen diferents osteòcits. Canals de Volkman: comuniquen diferents canals d'Havers. Llacunes: on es disposen els osteòcits. 18  Histologia - Pau Díez COMPONENTS:  90% matriu extracel·lular mineralitzada (aigua, proteïnes fibril·lars, sals minerals)  Cèl. osteoprogenitores  Cèl. de revestiment ossi  Osteoblast (cèl. immadura)  Osteòcit (cèl. madura)  Osteoclast (cèl. que trenquen l'os per regenerar)  Vasos sanguinis i nervis MATRIU EXTRACEL·LULAR:  Fibres de col·lagen tipus I i V (moltes) i III, XI i XIII (poques) proporcionen estructura, són resistents a la ruptura i donen consistència a la matriu.  Proteoglicans (PG), donen resistència a la compressió i fixen els factors de creixement.  Glicoproteïnes multiadhesives (GM): adhesió a les fibres de col·lagen i cèl·lules a la substància fonamental mineralitzada (SFA mineralitzada)  Proteïnes dependents de la vit. K: capten calci de la sang i estimulen els osteoclasts en el remodelatge ossi.  Factors de creixement (necessiten una altra cèl·lula per madurar, són especialitzades a la cada zona)  Aigua CÈL·LULES:  Osteogènic Cell  Osteoblast (envoltant, a la perifèria)  Osteòcit  Osteoclast (té diferents nuclis, forma llacunes i és molt més gran que un osteòcit. 19  Histologia - Pau Díez ESTRUCTURA OSSIA: OS RETICULAR: OS LAMINAR:  os fetal  os compacte o cortical  reparació de fractures  os esponjós o trabecular  malaltia de Paget (ossos fràgils) → OS MADUR → OS PRIMARI O IMMADUR  làmines paral·leles (tx organitzat)  No làmines (osteòcits, fibres  sistemes de Havers o Osteona unitat col·lagen no ordenades) funcional de l'os  Col·lagen en diferents direccions i  Canal d'Havers: per on passen vasos i pocs minerals. nervis. Os trabecular: envoltat de medul·la òssia, si hi ha tx. adipós (no irrigat) serà d'una persona adulta o gran. Medul·la roja: en nens sempre (està irrigada per nutrició i creixement i no té tx. adipós. Medul·la groga: pertany a os de persones majors o amb alguna malaltia, conté normalment tx. adipós. 20  Histologia - Pau Díez OSSIFICACIÓ INTERMEMBRANOSA: (ossos plans) 1 centre d'ossificació on s'uneixen cèl·lules mesènquimes (tx. connectiu) i comencen a forma la matriu extracel·lular, comencen a mineralitzar i a arribar vasos. 21  Histologia - Pau Díez OSSIFICACIÓ ENDOCONDRAL: (ossos llargs) 22  Histologia - Pau Díez Tx. Ossi Tx. Cartilaginós TIPUS TEIXIT Tx. connectiu especialitzat. Tx. connectiu especialitzat. CÈLULES Osteoblasts, Osteòcits, Osteoclasts. Condroblasts, condròcits (llacunes). VASCULARTIZAT I INNERVAT? SI √ -es regenera i sempre està en les NO  -un cop format comença a millors condicions excepte malaltia- deteriorar-se (calcifica). Perd elasticitat, hidratació i per tant amortiment d'impactes. TIPUS Trabecular(esponjós) i Reticular (dur) Hialí, Fibrós i Elàstic. MATRIU EXTRACEL·LULAR Calcificada Viscoelàstica Tenen PERI-...? Periosti (tots) de tx. connectiu Hialí (si, menys l'articular), l'Elàstic si i el Fibrós no. (pericondri de tx. con.) NUTRIENTS Comunicats per canalicles. No comunicats (condròcits es nodreixen del tx. connectiu i del líquid sinovial -hialí ja que no te peri- ni tx connectiu- ) ORIGEN Mesoderma Mesoderma FUNCIONS (no mecàniques) Medul·la òssia - Hematopoesi - No  FIBRES Fibres col·lagen (dif. tipus) Fibres col·lagen (dif. tipus) 23  Histologia - Pau Díez TEIXITS: Teixit Muscular CONTRACTIBILITAT : propietat fonamental del protoplasma de "totes les cèl·lules". 4 tipus de cèl·lules contràctils: musculars, mioepitelials, miofibroblasts i perícits. Cèl·lules Tx. Muscular: E. química → E. mecànica (treball - W amb ATP). Locomoció (estriat esquelètic), batecs del cor (estriat cardíac), moviments òrgans interns (múscul llis). Tx múscul llis: Cèl·lules uninucleades, fusiformes, contracció involuntària (sistema nerviós). →múscul llis que envolta arteria: pel control de llum d'aquesta per tal de poder augmentar o disminuir la pressió i per moure la sang. Tx múscul Estriat Cardíac: Cèl·lules uninucleades amb un sistema intrínsec de contracció (+SNC ) Tx múscul estriat esquelètic: Cèl·lules multinucleades (fins a 800 nuclis per cèl·lula), cilíndriques (tubulars), de contracció voluntària. →Estries: Actina + Miosina (component contràctil). →Tx Connectiu que separa les fibres musculars: Endomissi 24  Histologia - Pau Díez TX MUSCULAR LLIS: ULTRAESTRUCTURA DE LES FIBRES:  Fusiformes  Longitud variable (0,5mm úter humà, intestí 0,2mm i 0,02mm les més petites)  Disposició en capes, fascicles individuals.  Nucli central (1-2 nuclèols → cèl. en divisió)  Orgànuls zona central, envoltant el nucli. Aparell contràctil perifèric al citoplasma.  Cada fibra envoltada de làmina externa de carbohidrats (associat fibres reticulars)  Petit AG, mitocòndries allargades (agregades), reticle endoplasmàtic + ribosomes lliures i glicogen. LOCALITZACIÓ: "envoltant òrgans interns"  paret del sistema digestiu (1/2 esòfag fins al anus) → barreja i propulsió.  conductes glàndules associades a l'aparell digestiu.  paret sistema respiratori (tràquea, conductes alveolars)  vasos sanguinis (control ø del vas) VARIACIONS EN LA FORMA:  fibres fusiformes de longitud variable.  ramificacions.  prolongacions laterals de contacte amb fibres adjacents. DIVERSITAT D'ORGANITZACIÓ: "segons les necessitats de l'òrgan"  aïllades al teixit connectiu (fibromioblasts)  fascicles prims (m. erector del pèl)  bandes anulars (m. constrictor pupil·la)  fibres aïllades circumferencials (arterioles precapil·lars)  capa continua circular (grans vasos)  capa fibres longitudinals + capa fibres circulars (paret intestí)  feixos en diferents direccions (bufeta urinària) APARELL CONTRACTIL (CÈL·LULA):  Perifèric  Feixos longitudinals (filaments llargs de cos dens a dos dens)  Grups de filaments, homogeni. → Cossos densos citoplasmàtics + plaques denses subplasmilenals  Filaments: Actina (prims 4-8nm ø), Miosina (gruixuts 15nm ø), Intermediaris (10nm ø desmina/vimentina parets vasculars) Plaques denses: on els filaments s'enganxen a la part interna de la membrana. Cossos densos: on els filaments s'entrecreuen. 25  Histologia - Pau Díez UNITAT CONTRACTIL:  Difícil d'identificar (ME)  Miosina (curts) + Actina (llargs) s'intercalen → ROSETA nº Actina/Miosina 14/1 12/1 (en esquelètic 2/1 4/1)  Filaments laterals  Cossos densos (filaments convergents en polaritat oposada -línia Z-) CONTRACCIÓ m. LLIS:  Caveòles: invaginacions plasmolema (similars als 1. Arriba l'estímul i s'allibera Ca++ túbuls T) que fan que tota la cèl·lula s'adoni de 2. Ca++ s'uneix a la calmoludina l'estímul per contreure's alhora. 3. s'activa l'ATPasa del cap de la miosina  Relació caveòles / reticle endoplasmàtic llis 4. Hidròlisi de l'ATP on s'allibera energia → CONEXIÓ / TRANSMISSIÓ ESTÍMUL 5. canvi de conformació del cap de la miosina (per poder unir-se) Múscul HISTOFISIOLOGIA m. LLIS: 6. Unió miosina - actina (moviment d'actina sobre  Entrada de Ca++ →... → CONTRACCIÓ miosina)  Contracció lenta (+durada) 7. s'allibera Pi de la miosina 8. cap de la miosina → cop de força (Contraction)  Disminueix mida fins a 1/4 en contracció (mida F 9. unió d'un nou ATP al cap de la miosina actina) 10. separació actina miosina  Contracció forta i poc desgast energètic- INNERVACIÓ m. LLIS: -dif. segons el tipus de múscul-  m. llis òrgans: acoblament elèctric per unions de fissura (propagació fibra a fibra)  m. llis vasos grans, iris, conductes deferents aparell reproductor masculí: multiunitat, cada fibra innervació individual - contracció ràpida.  m. llis vasos, estat de contracció parcial: to muscular modificat per hormones (vasopressines→constricció i prostaglandines→dilatació) Tall longitudinal Tall transversal 26  Histologia - Pau Díez TX MUSCULAR ESTRIAT CARDÍAC: Múscul Cardiac  m. estriat cardíac ≠ m. estriat esquelètic  cèl·lules aïllades → es diferencien tipus diferents de cèl·lules  cèl·lules mononucleades (nuclis centrals)  curtes, formen files (unió cèl·lular → unió ancoratge especialitzat)  No hi ha cèl·lules satèl·lit - No hi ha reparació No regeneracio ( reparacio -> cicatriu)  Adult → ø : 15μm longitud: 100μm  Estimulació miogènica: cèl·lules com a marcapassos ESTRUCTURA:  Sarcoplasma abundant (organeles i inclusions → glicogen)  mitocòndries en files (entre miofibril·les) fileres  nucli central  Ap de Golgi (als pols del nucli) + lípids  Unions Cel·lulars: Intercel-lulars  Discs intercalars (transversals a la fibra)  Tipus:  Desmosomes (aïllaments intermediaris)  Adherent (actina) Estructura (III):  Comunicant (comunicació intercel·lular→ sincronització  Presència túbuls T (línea Z)  grans  penetren molt a la cèl·lula  connectats amb l'exterior  ramificats per tot el miòcit  TATS (sistema tubular transversal axial) -> Contracció muscular  Despolarització:  poca reserva de calci intracel·lular (pocs sàculs) TATS contracció múscul Estructura (IV):  entrada calci extracel·lular  Miòcits auriculars ≠ ventriculars: miòcits  potencial d'acció més ràpid en els auriculars  elements contràctils ≠ : diferencies en la petites miosina  Altres cèl·lules cardíaques:  cèl·lules mioendocrines  hormones (regulació volum, composició de la sang,...)  presenten grànuls Estructura (II) -Tall longitudinal Estriactions transversals (presque pareil m.Esquelètic) Ramificacions i connexions entre cél-lules -Tall transversal No separació entre miofibretes mitocondries intercalades reticle sarcoplàsmic intercalat 27  Histologia - Pau Díez SISTEMA DE CONDUCCIÓ CARDÍAC  No hi ha sincronització total  Contracció auricular anterior a la ventricular → actuació tipus bomba  Coordinació: 1. Miòcits marcapassos (especialitzats amb el inici) 2. Conducció a diferents regions → activació correcta  Diferents poblacions de miòcits  Tots excitables de forma autònoma (independents del SN)  Ritmes diferents (auriculars ritme més ràpid que els ventriculars)  Miòcits sinoauriculars → ritme alt (contraresta el lent de F. mecànica)  Nòdul sinoauricular → marcapassos del cor  Miòcits Nodals: pocs filaments, orientació aleatòria, ø variable, sarcoplasma ric en mitocòndries.  Cèl·lules de Purkinje: especialitzades, tubulars, elevada velocitat de conducció, relació entre tipus cel·lulars (ràpids / lents) INNERVACIÓ:  Inici de cada batec → MIOGÈNIC  Ritme controlat pel SN autònom → modifica el ritme inherent  Fibres parasimpàtiques i simpàtiques: plexe a la base del cor  No hi ha unió especialitzada nervi - miòcit: no hi ha motoneurones. -Estimulacio Vagal (parasimpatic)-> baixa frequencia -Estimulacio Simpàtica_-> aumenta frequencia Simpàtic → augmenta freqüència Parasimpàtic (Vagal) → baixa freqüència 28  Histologia - Pau Díez TX MUSCULAR ESTRIAT ESQUELÈTIC: GENERALITATS:  Mioblasts: cèl·lules uninuclears precursores dels miòcits  Fusió de mioblasts: fibra multinucleada → Miotub FIBRA MUSCULAR:  Cèl·lules multinucleades  Llargues i cilíndriques → de 10 a 30 cm  ø de 0'1 a 0'5 nm  Agrupades → ordenades en la mateixa direcció  Element contràctil: miofibretes a l'interior del miotub  ø fibres: variable dins d'un mateix múscul per dos mecanismes:  Hipertrofia: activitats intenses i perllongades  Atrofia: immobilització PARTS DEL MÚSCUL ESQUELÈTIC: "Tx connectiu → uneix i permet el moviment" Epimisi: tx connectiu que envolta el múscul Perimisi: envans de tx connectiu que envolten cada fascicle Endomissi: reticle que rodeja cada fibra individual 29  Histologia - Pau Díez DIFERENTS DISPOSICIONS DELS FASCICLES:  Curts: paral·leles a la direcció de contracció.  Llargs: fibres curtes per tot el múscul connectades per bandes transversals. Hi ha diferents tipus: IRRIGACIÓ: epimisi, perimisi, endomisi (xarxa capil·lar) →Capil·lars: adaptables als canvis.  Anastomosi Arteriovenosa: 3 tipus o zones de pas de sang depenent de la rapidesa que es necessita. CÈL·LULES SATÈL·LIT:  Lesió lleu (endomissi intacte): recuperació a través d'aquestes cèl·lules satèl·lit.  Lesió greu (es dona una fibrosi): No recuperació de les fibres lesionades. 30  Histologia - Pau Díez Voir page 37 pour les bandes et les zones ESTRUCTURA FIBRES MUSCULARS: (cèl·lula)  Membrana: sarcolema (làmina externa de reforç) i (distrofina, coberta interior: reforç mecànic. *Si falta distrofina muscular → distròfia muscular de Duchenne)  Citoplasma: Sarcoplasma Sarcolema: + Làmina externa de reforç. +Distrofina(coberta interior) -> Nucli central:  Miofibretes: aparell contràctil reforç mecànic (1)  està madurant  Nuclis perifèrics, allargats, fins a centenars de nuclis per fibra (cèl·lula muscular)  Apoptosi: es vella. SARCOPLASMA (citoplasma):  AG petit (pols nuclears) entre miofibretes  Mitocòndries (juxtanuclears -al voltant dels nuclis-/entre miofibretes) → energia contracció  Glicogen  Mioglobina (afinitat pel O2 → Color marró del múscul)  Miofibretes → ocupen tot el citoplasma  Tall transversal: punts (fibres amb nuclis perifèrics)  Tall longitudinal: bandes clares i fosques (actina/miosina)  BANDES A: anisotròpiques (fosques) → = longitud Formades per ACTINA i MIOSINA  BANDES I: isotròpiques (clares) → ≠ longitud (contracció / relaxació) Formades per ACTINA  BANDES H: zona clara al mig de la banda A on només hi ha MIOSINA  LINEA Z: tranversal al mig de les bandes I (limita els sarcòmers → unitat funcional de les miofibretes) 1/2 de la banda I SARCÒMER:  Línea Z: entrecreuament de filaments d'actina  Filaments d'actina: dirigits cap al centre del sarcòmer  Filaments de miosina: al centre del sarcòmer en direcció a les línies Z  Línea M: entrecreuament de filaments de miosina (al centre del sarcòmer, al mig de la Banda H) Quines Bandes conté un sarcòmer? 1/2 banda I + 1/2 banda I + banda A + banda H COMPOSICIÓ BANDES / LINIES I VARIACIONS EN LA CONTRACCIÓ:  Banda I: actina → entre Bandes A, es redueix amb la contracció  Banda A: actina + miosina (definida per miosina) → no varia mida ni posició, si varia la composició +Actina  Banda H: miosina → es redueix amb la contracció (es redueix la part on només hi ha miosina)  Línea M: entrecreuament de miosina → al centre de la Banda H (Banda A)  Línea Z: entrecreuament d'actina → al centre de la Banda I (1) Distròfia muscular de Duchenne 31  Histologia - Pau Díez La motoneurona innerva les fibres musculars, l'estímul passa al Reticle sarcoplasmàtic i aquest es distribueix pels túbuls T per tal que arribi a totes les miofibretes del múscul innervat. Després ve l'alliberació de Ca++ per que es pugui donar la contracció en els sarcòmers. SISTEMA SARCOTUBULAR: 32  Histologia - Pau Díez COMPOSICIÓ FIBRA MUSCULAR:  Organització en sarcòmers.  Sarcolema: membrana plasmàtica + coberta de material polisacàrid + col·lagen. Als extrems de la fibra es fusiona amb una fibra tendinosa. Fusió fibres → tendons → unió ossos.  Miofibretes: filaments actina/miosina.  1 fibra muscular → de 100 a 1000 miofibretes  1 miofibreta → uns 1500 filaments de miosina i 3000 d'actina Com es mantenen units els filaments actina/miosina? Amb la Tinina, proteïna filamentosa, molt elàstica. CITOESQUELET:  Actina/Miosina  Filaments intermediaris (α-actina, nebulina, miomesina, tinina, proteïna C, desmina -unió miofibretes-) CARACTERÍSTIQUES MOLECULARS FILAMENTS CONTRÀCTILS:  MIOSINA (filaments gruixuts): Miosina  Filament format per múltiples molècules (200) de miosina (grans).  Formada per 6 cadenes polipeptídiques, 2 cadenes pesades i 4 cadenes lleugeres.  Les 2 cadenes pesades (MHC) formen una hèlix doble (cua). Un extrem es plega (cap) → 4 cadenes lleugeres -2 cada cap-.  Filaments de miosina, zona central (línea M)desproveïda de caps, i angles de 120º entre ells 33  Histologia - Pau Díez  ACTINA (filaments prims): Actina, Tropomiosina, Troponina  F-actina: bicatenaria (hèlix). Si parlem de les subunitats s'anomena G-actina. 42 000 Da  Troponina: 3 tipus → I/C/T (calci - inhibició lloc unió - unió actina/miosina).  Tropomiosina: enrotllada en espiral al voltant dels costats de l'hèlix de F-actina. ACTINA/MIOSINA → NO poden estar unides sense Ca++. Quan Troponina-C, s'uneix al Calci deixa lloc per al cap de la Miosina. Troponina-T també es desplaça ja que va unida a la Troponina-C. FUNCIONS CITOESQUELET:  Donar consistència a la Línea Z.  Interconnectar Línies Z de miofibretes veïnes dins d'un mateix miòcit (prolongacions radials).  Interconnectar Línies Z de miòcits veïns (prolongacions radials de Línia Z, s'ancoren al domini intracel·lular de les fibronectines.  Ajuda durant la fibrilogenesis.  El Citoesquelet salta i s'uneix a proteïnes del teixit connectiu de l'endomisi per provocar major sincronització entre fibres (mol. transmembrana MEC). Tinció de glicogen, les pàl·lides són TIPUS DE MIÓCITS: fibres roges (més abundants), i les més rosades són fibres blanques (menys  TÒNICS: lents, rojos, Tipus 1 (aeròbic O2 per sang) en entrenament abundants). augmenten. -sempre tenen tonus muscular-  FÀSICS: ràpids, blancs, tipus 2 (predomina factor genètic). contracció/relaxació- Motoneurona Blanca: impulsos forts, poc Motoneurona Roja: impulsos contràctils abundants, poc freqüents... mantinguts, sempre en tonus, contraccions dèbils. Si posem una motoneurona blanca a una fibra Si posem una motoneurona roja a una fibra roja, aquest patró fàsic No pot canviar que una blanca, aquest patró tònic pot canviar una fibra fibra Roja passi a treballar i a tenir Blanca a que passi a treballar i a tenir característiques similars a una blanca amb característiques similars a una Roja amb l'entrenament. l'entrenament. 34  Histologia - Pau Díez UNIÓ MIOTENDINOSA : 35  Histologia - Pau Díez CONTRACCIÓ MUSCULAR: → Hi ha un estímul elèctric → el complex proteic es retira (deixant el lloc → fa alliberar Acetilcolina d’unió lliure) → s'uneix als receptors d' AcetilCoA → S’activa l’ATPasa del cap de la miosina → aquesta obri els canals a la membrana i entra Na+ → Hidròlisi de l’ATP que provocarà un canvi de potencial → Canvi conformació del cap de la miosina → la despolarització de la membrana arriba fins a tots → Unió miosina/actina els sarcòmers a través dels Túbuls T → S’allibera el Pi de la miosina → quan es despolaritza la zona dels sàculs de Ca++ del → Canvi conformació del cap de la miosina reticle ectoplasmàtic del costat de la Línea Z → Cop de força (CONTRACCIÓ) → s'allibera Ca++ que s'unirà amb la Troponina C → Unió d’un nou ATP al cap de la miosina → Troponina C: entre la T (tropomiosina) i la I (actina) → Separació actina/miosina Despolarització + Na ATP ATP 36 Histologia - Pau Díez 37