Podcast Beta
Questions and Answers
Quina és la característica principal dels GPCR (receptors acoplats a proteïna G)?
Quines estructures formen les porines?
Quines són les característiques fonamentals que separen les cèl·lules procariotes de les eucariotes?
Quina funció tenen les proteïnes transmembrana en la membrana plasmàtica?
Signup and view all the answers
Quina característica definidora de les membranes cel·lulars facilita la seva funció de control del pas de substàncies?
Signup and view all the answers
Com es produeix l'osmosi a través de la membrana plasmàtica?
Signup and view all the answers
Quins factors influeixen principalment en la fluïdesa de les membranes cel·lulars?
Signup and view all the answers
Quina és la principal funció dels transportadors de membranes?
Signup and view all the answers
Quin tipus de lípids són els esfingolípids?
Signup and view all the answers
Quina afirmació és correcta sobre la asimetria de la membrana?
Signup and view all the answers
Quina funció tenen els glicòlípids en les membranes cel·lulars?
Signup and view all the answers
Quina condició descriu un medi hipertònic?
Signup and view all the answers
Quina és la funció principal dels orgànuls amb membrana doble en les cèl·lules eucariotes?
Signup and view all the answers
Quina és la característica principal de les proteïnes ancorades a lípids?
Signup and view all the answers
Quina de les següents opcions no és un component bàsic de la bicapa lipídica?
Signup and view all the answers
Quin aspecte de les membranes cel·lulars explica la seva asimetria?
Signup and view all the answers
Study Notes
Concepte, Estructura i Compartiments
- La cèl·lula procariota té una estructura simple, sense nucli definit.
- La cèl·lula procariota té un citoplasma que conté ribosomes, ADN i una membrana plasmàtica.
- La seva estructura es diferencia de la cèl·lula eucariota en l'absència d'un nucli definit i d'altres orgànuls.
- La cèl·lula eucariota vegetal té una paret cel·lular rígida, cloroplasts per a la fotosíntesi i un vacúol central gran.
- La cèl·lula eucariota animal té una membrana plasmàtica, un nucli definit, ribosomes, reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi.
Les membranes cel·lulars I: els lípids de les membranes cel·lulars i funcions
- La membrana cel·lular és una bicapa lipídica amb proteïnes que permeten o limiten el pas de substàncies.
- La seva funció principal és delimitar la cèl·lula, regulant el pas de substàncies, separar els compartiments cel·lulars i rebre senyals de l'entorn.
- Les membranes són flexibles i permeten la mobilitat dels seus components.
- Són la barrera selectiva que regula l'entrada i sortida de substàncies.
- Les membranes són estructures dinàmiques amb una composició variable.
Característiques de la membrana
- Presenta una estructura fluida i dinàmica.
- La membrana és una bicapa lipídica amb proteïnes embegudes.
- La composició lipídica varia en funció del tipus de cèl·lula i del seu entorn.
Estructura mosaic fluid
- La membrana cel·lular està formada per una bicapa lipídica i proteïnes que es mouen lateralment.
Estructura en bicapa de les membranes
- La membrana plasmàtica està formada per dues capes de lípids amb les cues hidrofòbiques cap a l'interior i les caps hidrofíliques vers l'exterior.
- Les proteïnes de membrana es poden trobar en la capa externa, en la capa interna o travessant tota la membrana.
- La membrana plasmàtica s'autosella per formar vesícules que transporten substàncies entre compartiments cel·lulars.
- La membrana plasmàtica és asimètrica, amb diferències en la composició de lípids i proteïnes entre les dues capes.
On trobem membrana?
- La cara externa de la membrana està en contacte amb el medi extracel·lular, i la cara interna està en contacte amb el citoplasma.
- Els orgànuls com el nucli, el mitocondri i el cloroplast tenen una membrana doble.
Varietat de biomembranes
- La composició de la membrana varia en funció del tipus de cèl·lula i del seu entorn, modificant la seva fluïdesa i funció.
- La composició lipídica i proteica de les biomembranes s'adapta a les necessitats de cada orgànul i funció.
- La membrana dels mitocondris és rica en cardiolipina, un lípid especial per a la fosforilació oxidativa.
Lipids
- Els lípids de membrana són majoritàriament fosfoglicerids i esfingolípids.
- Conformen un líquid bidimensional que permet la difusió lateral dels seus components.
- Són amfipàtics: tenen una capa polar hidrofílica i una capa apolar hidrofòbica.
Fosfoglicerids
- Es formen a partir de la glicerina, dos àcids grassos i un grup fosfat.
- Els fosfoglicerids s'empeguen a la membrana cel·lular, amb la cap hidrofílica cap a l'aigua i la cua hidrofòbica cap a l'interior.
- La varietat de caps polars determina les diferents propietats dels fosfoglicerids.
Esfingolípids
- Es formen a partir de l'esfingosina, un àcid gras i un grup polar.
- Són una classe de lípids que s'encarreguen de funcions importants com el transport de colesterol entre les membranes cel·lulats.
- Es diferencien per la seva estructura, amb una cap polar unida a l'esfingosina.
Esterol
- El colesterol és un tipus d'esterol que controla la fluïdesa de la membrana.
- La concentració de colesterol afecta la rigiditat i permeabilitat de la membrana.
- S'incorpora entre els fosfolípids, rigidificant la membrana.
Glucolipids
- Són lípids modificats amb glúcids.
- Es troben a la cara exoplasmàtica de la membrana.
- Participen en el reconeixement cel·lular i la senyalització.
Fluïdesa de la membrana
- La fluïdesa de la membrana està determinada per la longitud dels àcids grassos, la presència de dobles enllaços i la temperatura.
- Els àcids grassos de cadena curta i amb dobles enllaços augmenten la fluïdesa.
- La fluïdesa permet la mobilitat i difusió dels seus components.
Gruix i curvatura de la membrana
- El gruix de la membrana pot variar en funció de la composició lipídica i la presència de proteïnes.
- La curvatura de la membrana està influenciada per la composició lipídica i la presència de proteïnes especialitzades.
Asimetria de la membrana
- La membrana cel·lular és asimètrica, la cara externa i interna tenen una composició diferent de lípids i proteïnes.
- La asimetria de la membrana està determinada per la seva funció i el seu entorn.
- La cara exoplasmàtica té una composició de lípids especialitzada per a la interacció amb el medi extracel·lular.
Fosfolipasa
- És una enzima que degrada els fosfolípids de la membrana.
- Pot ser una eina per a estudiar la composició de la membrana o per a modificar la seva estructura.
- La seva activitat pot estar regulada i afectar la funció de la membrana.
Dominis funcionals
- La membrana cel·lular pot tenir dominis especialitzats amb diferents composicions de lípids i proteïnes.
- Aquests dominis poden ser responsables d'interaccions específiques amb altres cèl·lules o amb l'entorn.
- Els microdominis de la membrana plasmàtica ajuden a la compartimentació i regulació de les funcions cel·lulars.
Punts clau
- La membrana cel·lular és una estructura fluida i dinàmica que regula el transport de substàncies, separa compartiments i rep senyals exteriors.
- La composició lipídica determina la fluïdesa i la curvatura mentre que les proteïnes de membrana s'encarreguen de funcions com el transport, senyalització i reconeixement.
- La membrana és asimètrica, amb diferències en la composició de lípids i proteïnes entre les dues capes.
- Els dominis funcionals de la membrana permeten la compartimentació i regulació de les funcions cel·lulars.
- La membrana cel·lular és una estructura essential per a la vida.
Les Membranes cel·lulars II: les proteïnes de membrana i funcions
Diverses tipologies de proteïnes
- Les proteïnes de membrana poden ser transmembrana, ancorades a lípids o perifèriques.
- Cada tipus de proteïna té una funció específica i es relaciona amb els lípids de la membrana de diferents maneres.
- Les estructures secundàries de les proteïnes de membrana poden ser alfa hèlix, beta làmina o una combinació de les dues.
Proteïnes transmembrana
- Travessen tot el gruix de la membrana plasmàtica.
- Tenen regions hidrofòbiques que s'associen amb els lípids de la membrana.
- Les funcions de les proteïnes transmembrana inclouen el transport de substàncies, la senyalització i la interacció amb altres cèl·lules.
- La seva estructura pot ser alfa hèlix, beta làmina o una combinació de les dues.
- La composició i disposició dels aminoàcids determina la seva funció específica.
Proteïna ancorades a lípids
- S'associen a la membrana mitjançant un enllaç covalent amb un lípid.
- La proteïna pot estar ancorada a la cara interna o la cara externa de la membrana.
- La seva funció està relacionada amb la posició específica a la membrana cel·lular.
Proteïnes perifèriques
- S'associen a la membrana de forma no covalent, mitjançant interaccions electrostàtiques.
- Sovint es troben unides a les proteïnes transmembrana o als lípids de la membrana.
- Participen en la regulació de l'activitat de les proteïnes de membrana, la senyalització i la interacció amb l'esquelet cel·lular.
Asimetria de la membrana
- La membrana cel·lular és asimètrica, la cara externa i interna tenen una composició diferent de lípids i proteïnes.
- Els glucids dels lípids i proteïnes de la cara externa tenen un paper en el reconeixement cel·lular.
- La asimetria de la membrana permet el transport bidireccional de substàncies.
Proteïnes membrana mitocondria
- La membrana mitocondrial interna té un paper clau en la fosforilació oxidativa, un procés vital per a la producció d'energia.
- Les proteïnes de la membrana mitocondrial interna inclouen proteïnes de transport d'electrons, enzims i proteïnes transmembrana.
- La membrana mitocondrial externa és permeable a petites molècules, però menys permeable a proteïnes.
Proteïnes membrana RE
- El reticle endoplasmàtic (RE) té una estructura complexa i participació en la síntesi de proteïnes, lípids i esteroides.
- Les proteïnes del RE s'encarreguen del transport de les proteïnes newly-synthesized, la plegament de proteïnes, el control de qualitat i la síntesi de lípids.
- Les proteïnes del RE són essencials per a moltes funcions cel·lulars, com ara la resposta a l'estrès.
Membrana i patologia
- El dany de la membrana plasmàtica pot provocar disfuncions cel·lulars, com el creixement tumoral o el desenvolupament de malalties.
- La ruptura de la membrana pot permetre l'entrada d'elements tòxics a la cèl·lula.
- Alteracions en la composició lipídica o proteica de la membrana poden disminuir la seva funció.
Funcions proteïnes de membrana
- Les proteïnes de membrana s'encarreguen del transport de substàncies a través de la membrana, la senyalització cel·lular, el reconeixement cel·lular, la interacció amb l'esquelet cel·lular i la unió amb el medi extracel·lular.
- Aquestes funcions són essencials per a la vida cel·lular, la comunicació intercel·lular i la resposta a l'entorn.
Transport
Transport a través de la membrana plasmàtica
- La membrana plasmàtica actua com a barrera selectiva per al pas de substàncies.
- El transport a través de la membrana pot ser passiu o actiu.
- El transport passiu no requereix energia i depèn de la diferència de concentració de la substància.
- El transport actiu requereix energia per a moure la substància en contra del gradient de concentració.
- La membrana plasmàtica permet l'equilibri del medi intern de la cèl·lula.
Osmosi
- L'osmosi és el moviment d'aigua a través de la membrana semipermeable en resposta a les diferències en la concentració de solucions.
- L'osmosi és essencial per al manteniment de l'equilibri hídric cel·lular.
- El moviment d'aigua es dirigeix cap a la zona de major concentració de soluts per a igualar el potencial hídric.
Difusió simple
- La difusió simple és el moviment d'una substància a través de la membrana sense necessitat d'una proteïna transportadora.
- La difusió simple depèn del gradient de concentració i de la permeabilitat de la membrana.
- El moviment de la substància segueix la segona llei de Fick.
Transport facilitat
- El transport facilitat es realitza per una proteïna de membrana (transportadora, canal) que ajuda al pas de la molècula a través de la membrana.
- El transport facilitat és un procés ràpid.
- No requereix energia, però depèn del gradient de concentració i de la presència d'una proteïna transportadora.
Transport actiu
- El transport active requereix energia i és realitzat per una proteïna de membrana que mou la substància en contra del gradient de concentració.
- La proteïna de membrana utilitza ATP per a impulsar aquest moviment.
- Permet a la cèl·lula concentrar substàncies essencials.
- És important per a la funció cel·lular i la supervivència.
Studying That Suits You
Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.
Related Documents
Description
Aquest qüestionari explora temes rellevants sobre la biologia cel·lular, incloent les característiques dels GPCR, les membranes plasmàtiques i les diferències entre cèl·lules procariotes i eucariotes. A més, es tracten aspectes clau com la funció dels transportadors de membranes i l'osmosi. Prova els teus coneixements sobre aquests temes fonamentals de la biologia.
