Aspectes psicolingüístics educación plurilingüe

Aquesta etapa es caracteritza per la creença que aprendre més d'un idioma a la infància pot tenir efectes negatius en el desenvolupament lingüístic del nen.

Els programes d'immersió lingüística van començar a aparèixer com a resposta a aquesta etapa. Es van enfocar en la immersió en un idioma nou com a la manera d'aprendre, no com a un obstacle.

Aquest model busca un equilibri entre l'aprenentatge lingüístic a l'escola, a casa i a la societat. Es considera un model complementari, amb diverses aportacions per a un desenvolupament lingüístic complet.

Aquest model suggereix que els bilingües comparteixen una base comuna en el seu coneixement lingüístic i que l'adquisició d'una llengua pot beneficiar l'adquisició de l'altra.

Aquesta hipòtesi defensa que per a un ús fluït de la llengua, és important arribar a un nivell crític d'adquisició d'ambdues llengües. Un llindar baix pot limitar el rendiment en ambdues llengües.

Aquesta hipòtesi argumenta que l'adquisició de múltiples llengües segueix principis similars a l'adquisició d'una sola llengua.

La conclusió dels especialistes que proposa un model de competència separada per cada llengua. Basat en la idea que la persona bilingüe té menys capacitat per a cada llengua perquè els seus recursos cognitius s'han de dividir. Aquest model no reconeix que les competències lingüístiques interactuen i es complementen.

El model de la competència subjacent separada afirma que una persona bilingüe té dos reservoris independents, un per a cada llengua. Aquest model considera que tots els recursos cognitius s'utilitzen per a cada llengua i no consideren la interacció entre les llengües.

El model de competència separada va ser utilitzat per a explicar per què el bilingüisme precoç era perjudicial. L'argument era que els recursos cognitius limitants suposaven que una persona podia ser menys competent en cadascuna de les llengües.

L'afirmació que els alumnes haurien de començar la seva educació formal en la seva llengua materna. Aquesta afirmació reflecteix un posicionament lingüïstic que prioritza una sola llengua en els primers anys d'educació.

La idea que els bilingües poden tenir avantatges cognitius en comparació amb els monolingües. El model de la competència subjacent separada no contemplava aquestes possibilitats.

L'alumne no pot fer servir la seva L1 a l'escola. La seva llengua nativa és considerada inapropiada i no se li permet parlar-la.

L'alumne pot fer servir la seva L1 a l'escola. Aquesta llengua és considerada adequada i se li permet parlar-la.

L'alumne no coneix la L1 dels escolars i no s'adapta la L2 al nivell dels estudiants.

L'alumne coneix la L1 dels escolars i s'adapta la L2 al nivell dels estudiants.

La L1 és considerada un suport per a l'aprenentatge de la L2. Es considera que l'ús de la L1 ajuda a entendre la L2.

La L1 no té cap rol en l'aprenentatge de la L2. Es considera que l'ús de la L1 interfereix en l'aprenentatge de la L2.

El bilingüisme s'adquireix sense perjudicar la competència en la L1. L'aprenentatge de la L2 s'afegeix a la L1.

El bilingüisme s'adquireix a costa de la competència en la L1. L'aprenentatge de la L2 afecta la L1.

Aquest model busca un equilibri lingüístic entre l'escola, la família i la societat, tenint en compte el context sociolingüístic de cada idioma. L'objectiu és compensar els desequilibris socials en l'ús de les llengües minoritzades.

El model dels balancins compensadors destaca la importància de l'escola per a compensar el desavantatge social en l'ús de les llengües minoritzades, com el valencià. Això implica que l'escola ha de proporcionar un ambient favorable per a l'aprenentatge i l'ús d'aquests idiomes.

El model suggereix que els alumnes amb una L1 minoritzada, com el valencià, necessiten ser escolaritzats en la seva llengua materna per a poder afermar-la en un context social on la L1 dominant, el castellà, és més prevalent.

El model dels balancins compensadors argumenta que l'alumnat amb una L1 dominant, com el castellà, pot ser escolaritzat amb èxit en una L2, ja que la L1 està ben establerta en el seu entorn familiar i social.

El model dels balancins compensadors reconeix la necessitat d'un tractament preferencial per a la llengua minoritzada en un context educatiu bilingüe o plurilingüe. Això significa que la L1 minoritzada hauria de tenir un paper més important en l'ensenyament i l'aprenentatge.

El model dels balancins compensadors s'hauria d'aplicar per a garantir un ús equilibrat de les llengües en la societat, tenint en compte les necessitats dels diferents grups lingüístics.

Un marc que indica com seqüenciar les tasques escolars per a millorar la comprensió i l'aprenentatge dels alumnes.

Les tasques que s'adapten a les necessitats d'un alumne, afegint informació extra per a facilitar la comprensió.

Les tasques que exigeixen més habilitat lingüística i cognitiva.

L'ús dels recursos i coneixements preexistents en altres llengües per a facilitar l'aprenentatge d'una llengua nova.

El procés de controlar la complexitat de les tasques, començant per les més simples i progressivament augmentant la difícilat.

L'ús de la llengua en situacions reals i concretes.

L'ús de la llengua en contextos abstractes i teorítics.

Es refereix a l'habilitat d'utilitzar el llenguatge per comprendre, aprendre i expressar idees en un context específic.

Un model pedagògic que suggereix que l'aprenentatge d'una llengua pot ajudar a aprendre una altra. Aquest model reconeix la interacció i complementarietat entre les llengües.

Un model que busca determinar les funcions que exerceix la llengua materna en l'aprenentatge d'una llengua nova. Aquest model pot ser de suport, separació o bilingüisme additiu/subtractiu.

Un model que es basa en l'equilibri entre l'aprenentatge lingüístic a l'escola, a casa i a la societat.

Un model que afirma que l'aprenentatge de múltiples llengües segueix els mateixos principis que l'aprenentatge d'una sola llengua.