Anatomia Patològica del Sistema Digestiu

Generalitats

• L'anatomia patològica de l'aparell digestiu estudia les alteracions morfològiques i funcionals de les malalties que afecten els òrgans que el componen, des de la boca fins a l'anus.
• Inclou l'anàlisi macroscòpica i microscòpica de biòpsies, peces quirúrgiques i citologies per diagnosticar malalties inflamatòries, infeccioses, neoplàsiques i altres trastorns.

Esofag

• Esofagitis: Inflamació de l'esòfag, sovint causada per reflux gastroesofàgic, infeccions (com ara càndida, herpesvirus o citomegalovirus), o irritants químics.
  • Esofagitis per reflux: Presència d'inflamació i lesions a l'esòfag degudes al reflux àcid gàstric. Provoca l'esòfag de Barrett.
  • Esofagitis infecciosa: Causada per microorganismes com fongs (Càndida), virus (Herpes simplex) o bacteris. Comú en pacients immunodeprimits.
  • Esofagitis eosinofílica: Infiltració d'eosinòfils a l'esòfag, sovint associada a al·lèrgies alimentàries.
• Esòfag de Barrett: Metaplàsia intestinal de l'epiteli esofàgic, que incrementa el risc de desenvolupar adenocarcinoma.
• Neoplàsies esofàgiques:
  • Carcinoma escamós: El tipus més comú a nivell mundial, associat al consum de tabac i alcohol. Està relacionat amb l'esòfag de Barrett.
  • Adenocarcinoma

Estómac

• Gastritis: Inflamació de la mucosa gàstrica, que pot ser aguda o crònica.
  • Gastritis aguda: Sovint causada per infeccions (com Helicobacter pylori), consum d'AINEs o alcohol.
  • Gastritis crònica: Pot ser atròfica o no atròfica, sovint associada a Helicobacter pylori o a malalties autoimmunes.
• Úlcera pèptica: Lesió a la mucosa gàstrica o duodenal, generalment causada per Helicobacter pylori o AINEs.
• Neoplàsies gàstriques:
  • Adenocarcinoma gàstric: El tipus més comú de càncer d'estómac. Pot ser de tipus intestinal o difús.
  • Limfoma gàstric: Pot ser de tipus MALT (teixit limfoide associat a les mucoses) i està sovint relacionat amb infeccions per Helicobacter pylori.

Intestí prim

• Malaltia celíaca: Trastorn autoimmunitari desencadenat pel gluten en persones genèticament predisposades, que causa inflamació i dany a la mucosa de l'intestí prim.
• Malaltia de Crohn: Malaltia inflamatòria crònica que pot afectar qualsevol part del tracte digestiu, però més freqüentment l'íleum terminal i el còlon.
• Colitis ulcerosa: Malaltia inflamatòria crònica que afecta principalment el còlon i el recte, causant inflamació i ulceració de la mucosa.
• Neoplàsies intestinals:
  • Adenocarcinoma: El tipus més comú de càncer d'intestí prim.
  • Tumors carcinoides: Neoplàsies neuroendocrines que poden alliberar hormones i causar síndrome carcinoide.
  • Limfomes: Afecta l'intestí prim, especialment en pacients amb malaltia celíaca.

Còlon i Recte

• Pòlips colorectals: Creixements anormals a la mucosa del còlon o del recte, que poden ser neoplàstics (adenomes) o no neoplàstics (hiperplàsics, inflamatoris).
• Adenocarcinoma colorectal: Un dels càncers més comuns a nivell mundial. Sovint es desenvolupa a partir de pòlips adenomatosos.
• Malaltia diverticular: Presència de diverticles (bosses) a la paret del còlon, que poden inflamar-se (diverticulitis).

Pàncrees

• Pancreatitis aguda: Inflamació sobtada del pàncrees, sovint causada per càlculs biliars o consum excessiu d'alcohol.
• Pancreatitis crònica: Inflamació progressiva del pàncrees que condueix a danys irreversibles i fibrosi. Sovint associada a l'alcoholisme crònic.
• Neoplàsies pancreàtiques:
  • Adenocarcinoma ductal: El tipus més comú de càncer de pàncrees, amb mal pronòstic.
  • Tumors neuroendocrins pancreàtics: Neoplàsies que sorgeixen de les cèl·lules endocrines del pàncrees.

Fetge

• Hepatitis: Inflamació del fetge causada per virus (A, B, C, D, E), alcohol, medicaments o malalties autoimmunes.
  • Hepatitis vírica: Infecció del fetge causada per virus hepatotròpics.
  • Hepatitis alcohòlica: Dany hepàtic causat pel consum crònic d'alcohol.
  • Hepatitis autoimmunitària: Inflamació crònica del fetge causada per una resposta immune contra les cèl·lules hepàtiques.
• Cirrosi: Fibrosi hepàtica avançada resultant de danys crònics al fetge, per alcohol, hepatitis vírica, malalties autoimmunes o trastorns metabòlics.
• Neoplàsies hepàtiques:
  • Carcinoma hepatocel·lular (CHC): El tipus més comú de càncer de fetge, sovint associat a cirrosi.
  • Colangiocarcinoma: Càncer que neix de les vies biliars intrahepàtiques o extrahepàtiques.
  • Metastasi hepàtica: Disseminació de cèl·lules canceroses d'altres òrgans al fetge.

Vesícula biliar i vies biliars

• Colecistitis: Inflamació de la vesícula biliar, sovint causada per càlculs biliars (colelitiasi).
• Colangitis: Inflamació de les vies biliars associada a obstrucció per càlculs o tumors.
• Neoplàsies de les vies biliars:
  • Colangiocarcinoma: Càncer que sorgeix de les vies biliars.
  • Carcinoma de vesícula biliar: Relacionat amb càlculs biliars crònics.

Tècniques diagnòstiques

• Biòpsia: Obtenció de mostres de teixit per a l'anàlisi microscòpica.
• Citologia: Anàlisi de cèl·lules exfoliades o aspirades d'un teixit o fluid corporal.
• Immunohistoquímica: Tècnica que utilitza anticossos per identificar proteïnes específiques en mostres de teixit.
• Hibridació in situ (FISH): Tècnica que utilitza sondes d'ADN o ARN per detectar seqüències genètiques específiques en les cèl·lules.
• PCR (reacció en cadena de la polimerasa): Tècnica que amplifica seqüències d'ADN per a la detecció de microorganismes o alteracions genètiques.

Consideracions finals

• L'anatomia patològica és fonamental per al diagnòstic precís de les malalties de l'aparell digestiu.
• Permet determinar la natura de les lesions, classificar tumors i avaluar la resposta al tractament.
• La integració de les dades clíniques, radiològiques i patològiques és essencial per a un diagnòstic i maneig adequats del pacient.