Tema 7 L'acte administratiu: concepte, elements i classes. La motivació i la forma. El silenci administratiu.

L'Acte Administratiu

• L'acte administratiu és clau al Dret i està lligat a l'Estat de Dret, separació de poders, i control de la legalitat.
• La definició doctrinal és una declaració de voluntat d'un subjecte de l'Administració Pública en exercici d'una potestat administrativa.
• Consisteix en una declaració d'una Administració Pública, excloent actes dels administrats.

Tipus de Declaració

• Pot ser de voluntat, aplicant una norma o resolució final.
• Pot ser de judici, com informes o dictàmens.
• Pot ser de desig, proposant o demanant a un altre òrgan.
• Pot ser de coneixement, com certificacions.

Característiques i Exclusions

• La declaració administrativa és exercici d'una potestat administrativa, excloent actes no sotmesos al Dret Administratiu.
• L'acte administratiu està sotmès al principi de legalitat.
• La potestat administrativa ha de ser diferent de la reglamentària, ja que aquesta crea o innova el Dret.
• No són actes administratius els actes jurídics dels administrats, els actes no sotmesos al Dret Administratiu, els reglaments ni els contractes resultat d'un acord de voluntats.
• La Llei 39/2015 (LPAC) defineix l'acte administratiu com un acte jurídic unilateral d'un òrgan competent d'una Administració Pública, sotmès al Dret Administratiu.

Classificació dels Actes Administratius

• La classificació no és exhaustiva, però les més significatives depenen de l'òrgan, el destinatari i el contingut.
• Acte simple: intervé un sol òrgan, unipersonal o col·legiat.
• Acte complex: intervenen diversos òrgans.

Destinatari dels Actes

• Actes singulars o especials: dirigits a persones identificades.
• Actes generals o plúrims: dirigits a una pluralitat indeterminada. La comunicació varia entre notificació personal i publicació.

Contingut dels Actes

• Actes constitutius: creen, modifiquen o extingeixen relacions jurídiques.
• Actes declaratius: declaren, acrediten o constaten un fet.

Funció en el Procediment Administratiu

• Acte de tràmit: prepara la resolució final sense decidir el fons.
• Acte definitiu o resolutori: decideix sobre el fons de l'afer. Generalment, només els actes resolutoris són impugnables, excepte els actes de tràmit qualificats.

Impugnació

• Actes que no posen fi a la via administrativa: susceptibles de recurs d'alçada.
• Actes que posen fi a la via administrativa: poden ser impugnats mitjançant recurs de reposició potestatiu o recurs extraordinari de revisió.

Manifestació

• Acte exprés: manifestació clara de l'Administració.
• Acte tàcit: conducta que presumeix una voluntat amb efectes jurídics.
• Acte presumpte: resultat de l'incompliment de l'obligació de resoldre, fixat per l'ordenament jurídic.

Potestat Exercida

• Actes reglats: elements predeterminats per l'ordenament jurídic.
• Actes discrecionals: elements no especificats per l'ordenament jurídic, subjectes a límits i control judicial.

Efecte sobre el Destinatari

• Actes favorables: reconeixen drets o avantatges.
• Actes desfavorables: restringeixen drets.
• Actes de gravamen: imposen prestacions.

Adequació a l'Ordenament Jurídic

• Actes vàlids: conformes a Dret.
• Actes viciats: no s'ajusten a l'ordenament, incloent actes nuls, anul·lables i irregulars.

Origen dels Actes

• Actes dictats d'ofici: per iniciativa pròpia de l'Administració
• Actes dictats a instància d'interessat: provocats per un interessat.

Elements de l'Acte Administratiu

• Elements: subjectiu, objectiu, causal, teleològic (o final), motivació i formal.
• L'objectiu i subjectiu són imprescindibles, mentre que els altres depenen de la Llei.

Element Subjectiu

• L'acte ha de procedir d'una Administració Pública, a través d'un òrgan amb competència atribuïda per la norma.
• L'Administració ha de ser titular de la potestat per dictar l'acte.
• Les persones que componen els òrgans han d'estar investides vàlidament en el seu càrrec.
• S'ha de mantenir la imparcialitat i objectivitat, atenent els deures d'abstenció i recusació.

Element Objectiu

• Consisteix en una declaració de voluntat lícita, determinada i possible. Si el contingut és impossible, l'acte és nul.

Element Causal

• Es dicta quan es compleix el pressupòsit de fet previst a la norma. Tot acte ha de tenir causa. El motiu ha de ser lícit, legítim i idoni per a la finalitat. La desviació de poder anul·la l'acte.

Element Teleològic

• La finalitat és l'objectiu assignat per la norma, que ha de ser de fi pública. La desviació de poder és un vici si s'utilitza per una altra finalitat pública.

Justificació de la Causa o Motiu de l'Acte: Motivació

• Hi ha un ús estès del contingut dels actes que inclou l'encapçalament, preàmbul, normes de competència, motivació, resolució i datació.
• Certs actes han de ser motivats, fent públiques les raons de fet i de dret. La motivació permet el control jurisdiccional.

Casos on la Motivació és Obligatòria (Article 35)

• Actes que limiten drets subjectius
• Actes que resolguin procediments de revisió o recursos.
• Actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents.
• Acords de suspensió d'actes
• Acords d'aplicació de la tramitació d'urgència.
• Actes que rebutgin proves proposades.
• Actes que acordin la terminació del procediment.
• Propostes de resolució en procediments sancionadors
• Actes que es dictin en l'exercici de potestats discrecionals.

Requisits Adicionals

• La motivació ha de ser suficient i lògica. L'acceptació d'informes pot servir de justificació.
• Es poden refondre actes administratius de la mateixa naturalesa en un únic acte.

Element Formal

• Inclou el procediment i la forma de l'acte. El procediment és una garantia per al ciutadà i la submissió a la Llei.

Forma de Manifestació

• La regla general és que els actes s'han de produir per escrit, però poden ser verbals en alguns casos.

El Silenci Administratiu

• El silenci administratiu és la presumpció de l'existència d'un acte davant la inactivitat, una ficció jurídica per afavorir l'interessat.

Evolució Històrica

• Originalment, era negatiu (no recurrible). La Llei 30/1992 va establir l'obligació de resoldre i va introduir el silenci positiu, canviada per la Llei d'economia sostenible.

Regulació Actual (Llei 39/2015)

• Obligació de resoldre expressament dins de termini. La resolució consisteix en la declaració de circumstàncies.

Excepcions

• Terminació per pacte o conveni. Procediments d'exercici de drets sotmesos a declaració responsable.

Terminis

• Fixats per norma. Màxim de sis mesos, llevat que hi hagi dret de la Unió Europea. Si no es fixa, són tres mesos
• D'ofici: des de la data de l'acord d'iniciació. A sol·licitud: des de la data d'entrada al registre.

Obligacions d'Informació

• Les administracions han de publicar els terminis màxims i els efectes del silenci

Ampliacions de Termini

• Si hi ha moltes sol·licituds, l'òrgan competent pot habilitar més mitjans personals
• Es pot ampliar el termini màxim per resoldre si s'han esgotat els mitjans personals, però ha de ser motivat.

Responsabilitats

• El personal al servei de les administracions és directament responsable del compliment dels terminis de resolució.El seu incompliment dóna lloc a responsabilitat disciplinària.

Silenci Administratiu a Instància de Part

• En procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, si venç el termini sense resolució expressa, s'entén estimada la sol·licitud, excepte quan una llei estableixi el contrari.

Efectes Desestimatoris

• En procediments relatius al dret de petició
• Procediments que transfereixin facultats relatives al domini públic
• Procediments que poguin danyar el medi ambient
• Procediments de responsabilitat patrimonial
• Procediments d'impugnació d'actes
• Aquests casos es refereixen a les matèries enumerades anteriorment.

Silenci Administratiu en Procediments d'Ofici

• No eximeix l'Administració de complir l'obligació de resoldre
• Si es pot derivar el reconeixement de drets, s'entén desestimat
• En potestats sancionadores, es produeix la caducitat.

Interrupció del Còmput

• En procediments paralitzats per causa imputable a l'interessat.

Efectes del Silenci

• L'estimació té consideració d'acte administratiu finalitzador. La desestimació permet interposar recurs administratiu o contenciós-administratiu.

Obligació Posterior de Resoldre

• En casos d'estimació, la resolució posterior només pot ser confirmatòria. En casos de desestimació, l'Administració ha d'adoptar la resolució sense vinculació al sentit del silenci.

Forma d'Acreditar el Silenci

• Es poden fer valer davant de l'Administració o qualsevol persona.
• Produeixen efectes des del venciment del termini màxim. S'acredita per qualsevol mitjà de prova, inclòs el certificat acreditatiu del silenci, que ha d'expedir l'òrgan competent en quinze dies.

Actes Nuls de Ple Dret

• Actes contraris a l'ordenament jurídic pels quals s'adquireixen facultats quan no es tinguin els requisits