Economía T4

Conceptes Clau

• Eficiència implica aprofitar els recursos de la manera més efectiva possible.
• Una situació és més eficient si millora la posició d'algú sense perjudicar a altres.
• Equitat es relaciona amb la justícia social i un repartiment més just, donant a cadascú el que necessita.
• L'equitat horitzontal tracta persones en situacions similars de manera semblant, com el principi de capacitat econòmica.
• L'equitat vertical ajusta el tracte segons necessitats i capacitats, com el principi de solidaritat en impostos.
• Igualtat implica donar a tothom el mateix.

Introducció a l'Estat del Benestar (EB)

• A principis del segle XX, predomina un sistema d'economia de mercat amb poca intervenció estatal.
• Després del crack del 29 i la Segona Guerra Mundial, la pobresa és generalitzada i les economies de mercat no troben solució.
• L'Estat de Benestar sorgeix com a resposta a aquestes crisis.
• La grandària de l'EB varia segons factors econòmics, socials i polítics de cada país.
• L'EB ha evolucionat des de la cobertura de riscos bàsics cap a polítiques més complexes en resposta a canvis socioeconòmics.

Pilars de l'Estat de Benestar a Espanya

• Educació: accés universal i obligatori a l'educació bàsica.
• Sanitat: accés universal al Sistema Nacional de Salut.
• Sistema de Pensions: protecció econòmica en jubilació, discapacitat o malaltia. Prestacions per desocupació i situacions de necessitat.
• Serveis Socials: cohesió social, igualtat d'oportunitats i protecció de persones vulnerables.

Definició i Objectius de l'Estat de Benestar

• L'Estat de Benestar és un conjunt d'accions del sector públic per millorar el benestar dels ciutadans.
• Aquest benestar s'aconsegueix a través de la cobertura de riscos socials mitjançant la prestació de serveis.
• La provisió de serveis no sempre implica producció pública directa.
• El benestar ciutadà no depèn exclusivament de la intervenció pública.
• Les actuacions públiques per augmentar el benestar poden incloure àrees com cultura i seguretat.
• L'EB busca utilitzar els recursos de manera eficient assignant-los als programes més efectius.
• L'EB intenta millorar el nivell de vida evitant situacions insuficients i assegurant un estàndard de vida.
• Metes socials inclouen preservar la dignitat, promoure la solidaritat i cohesionar la societat.

Objectius de l'Estat de Benestar (Taula Resum)

• Eficiència: utilitzar recursos disponibles de la millor manera, mitjançant programes eficients.
• Millora del nivell de vida: evitar nivells de vida insuficients assegurant un estàndard, reduint la pobresa i ajudant a afrontar pèrdues de renda.
• Equitat: reduir diferències de renda entre ciutadans usant equitat vertical i horitzontal.
• Objectius socials: preservar la dignitat, enfortir la solidaritat i afavorir la cohesió social.

Factors Explicatius Econòmics de l'Estat de Benestar

• Hi ha una relació estadística estreta entre el creixement econòmic i les despeses socials.
• Als països amb nivells de renda més alts, hi ha més despesa social.
• Llei de Wagner: quan el creixement d'un país s'intensifica a llarg termini, augmenta la demanda de serveis públics.
• El desenvolupament econòmic canvia les relacions socials i genera més demanda d'intervenció pública.
• L'EB és considerat un bé superior: la demanda creix més que proporcionalment amb la renda.
• L'aversió al risc també augmenta la demanda de despesa social minimitzant la incertesa econòmica.
• Les prestacions monetàries, com les de desocupació, malaltia, jubilació o rendes mínimes, ajuden a mitigar fluctuacions d'ingressos.

Factors Explicatius Sociopolítics de l'Estat de Benestar

• Els polítics busquen maximitzar vots adaptant programes a les preferències dels electors.
• La mida i disseny de l'EB depèn de la interacció d'interessos durant processos polítics.

Factors Explicatius de l'Estat de Benestar (Resum)

• Factores econòmics: la relació entre el creixement i la despesa social, la Llei de Wagner i l'aversió al risc.
• Factors sociopolítics: els polítics maximitzen els vots apropant-se a les preferències dels electors.

Models d'Estat de Benestar segons Esping-Andersen

• Reconeixement de drets socials i desmercantilització.
• Desmercantilització: desvinculació des de l'EB i la participació en el mercat.
• Protagonisme del mercat i família versus el SP en proveir benestar.
• Estratificació social: divisió de la població per categories socioeconòmiques.

Classificació dels Models d'Estat de Benestar

• Model de benestar liberal
• Model de benestar socialdemòcrata
• Model de benestar corporativista
• Model de benestar mediterrani

Model de Benestar Liberal

• Predomini del mercat, baixa desmercantilització i paper residual de l'Estat.
• Prestacions monetàries baixes subjectes a comprovació de recursos.
• Baixa distribució de la renda i alt estigma social per rebre ajudes.
• Alta estratificació social

Model de Benestar Socialdemòcrata

• Enfoc universal sense estratificació social ni estigma.
• El SP és el principal proveïdor de benestar, minimitzant el paper del mercat i l'alt nivell de desmercantilització.
• Prestacions monetàries altes busquen una alta distribució de la renda.

Model de Benestar Corporativista

• La protecció social es proporciona quan la xarxa familiar no és suficient.
• Les prestacions socials estan vinculades a la participació laboral previa.
• L'estratificació social es relaciona amb el subsistema laboral i el Estat intervé poc en l'estratificació social.
• Desmercantilització a mitjà nivell.

Model de Benestar Mediterrani

• Famílies com a proveïdores de benestar amb poca desfamiliarització.
• Desmercantilització baixa i prestacions monetàries menys generoses vinculades a la participació laboral.
• Protecció social baixa i serveis com sanitat i educació amb vocació universal.

Models d'Estat de Benestar i Desigualtats Socials

• L'índex de Gini mesura la desigualtat d'un país: 0 representa igualtat màxima i 1 desigualtat màxima.
• Models socialdemòcrates presenten menys desigualtat. Models liberals tenen desigualtat més alta.
• Models corporativistes tenen desigualtat més alta que els socialdemòcrates.
• Regions de l'Est tenen desigualtats baixes i el model mediterrani mostra indicadors elevats de desigualtat.

Etapes en l'Evolució de l'Estat de Benestar

• Desplegament de l'EB
• Consolidació de l'EB
• Crisis de l'EB
• Reestructuració de l'EB

Desplegament de l'Estat de Benestar

• Des de finals del segle XIX fins al primer terç del XX, l'EB s'expandeix promoguent normatives.
• Aquestes normatives buscaven millorar les condicions de vida i afavorir el creixement econòmic.
• Es van aprovar normes sobre descans, jornada laboral i van sorgir assegurances per a vellesa, malaltia i accidents laborals.
• La industrialització crea noves necessitats d'infraestructures i serveis per millorar la salut de la força laboral.

Consolidació de l'Estat de Benestar

• Ampliació de les reformes socials de l'etapa anterior.
• Fort creixement econòmic i plena ocupació amb polítiques Keynesianes.
• L'Informe Beveridge (1942) proposa un sistema amb seguretat social amb prestacions econòmiques gestionades a partir de 3 nivells:
  • sistema contributiu obligatori
  • sistema assistencial per a qui no compleix requisits
  • sistema voluntari
• Proposa també un sistema de salut nacional universal i una política fiscal d'ocupació plena.

Crisis de l'Estat de Benestar

• L'expansió sense precedents de la despesa social en països industrialitzats acaba per les crisis econòmiques
• Durant els anys 70 i 80 del segle XX amb alts nivells de desocupació i inflació,
• Les tesis keynesianes es qüestionen a causa del monetarisme, que planteja dubtes sobre la capacitat del SP per garantizar plena ocupació.
• Es privatitzen serveis a causa d'això.
• A part del descrèdit de sectors conservadors, uns fets objectius van causar la crisi EB
• L'envelliment de la població augmentar el nombre de persones beneficiaries de prestacions, però hi ha una força laboral menor
• Es van començar acumular dèficits i deute públic
• Els canvis en les estructures familiars van fer augmentar la despesa social
• Per tant, es van aplicar mesures de contingència a la despesa social.

Reestructuració de l'Estat de Benestar

• La crisi de legitimació impulsa una reestructuració en les polítiques de protecció social.
• Les polítiques d'ocupació fomenten programes actius per augmentar l'accessibilitat al mercat de treball, com la formació.
• S'estableixen límits per la recepció de prestacions d'atur i a les pensions i a les despeses sanitàries
• Els models liberals emfatitzen la necessitat de millorar l'eficiència econòmica.
• Models socialdemòcrates tenen un enfocament en el cost de la despesa.
• Els models continentals redimensionen l'EB mitjançant unes reestructuracions.

Problemes i Reptes de l'Estat de Benestar

• El principal problema és la sostenibilitat a llarg termini.
• La disminució de la natalitat augmenta l'edat mitjana de la població que causa problemes amb les pensions.
• L'envelliment augmenta les despeses de la sanitat.
• A Espanya, la immigració és clau per cobrir ajuts i serveis, aportant una força laboral més jove a la societat.
• L'EB ha de fer front als canvis socials, com a augmentar recursos propis per les families.
• Els canvis econòmics han creat un mercat laboral més centre en serveis.
• La globalització ha traslladat lempreses a nacions amb lleis flexibles.
• El repte per les pensions és triplicar l'edat de jubilació que es pot fer:
• Cobrant menys diners per cada pensió
• Acceptar que acceptem mes diners en pensions.

Reptes Fiscals i Socials

• Cal major eficiencia en la despesa, decidint molt quines són despeses modals.
• La classe mitjana es sobrecarrega amb impostos, i ha de canviar la riquesa.
• La fiscalitat i el model de societat han de decidir entre un sistema amb un problema d'ingressos i despesa.
• El model fiscal ha de ser just i transparent.
• La desigualtat es multiplica en determinats grups socials.
• El frau a escala global afecta la competència a la taxa.
• Per una fiscalitat justa, sha de lluitar tant.

Propostes per una Fiscalitat Més Justa

• Augmentar rendes mínimes i invertir la fiscalitat com a base universal.
• Lluitar contra el frat i finalitzar els paradisos fiscale.
• Prohibint contacte i ajuda pública pel seu ús.