Població mundial PDF

S.A.3 La població mundial  INTRODUCCIÓ La població mundial. La població és el conjunt de persones que habiten un territori. La demogra a és la ciència que estudia la població. S’interessa per conèixer el volum de la població, la seva distribució, la seva dinàmica, la s...

S.A.3 La població mundial  INTRODUCCIÓ La població mundial. La població és el conjunt de persones que habiten un territori. La demogra a és la ciència que estudia la població. S’interessa per conèixer el volum de la població, la seva distribució, la seva dinàmica, la seva estructura per edats i sexe i l’estructura socioprofessional. *Activitat col·laborativa glossari fi  1.LA POBLACIÓ MUNDIAL I LA SEVA DISTRIBUCIÓ Els més de 8.000 milions d’habitants de la Terra es distribueixen de manera desigual per continents i regions. Àsia és el continent més poblat, amb el 59,8% de la població mundial, seguit d’Àfrica amb el 16,1%. La resta dels habitants es distribueix per Europa (10%), Amèrica Llatina i el Carib (8,6%), Amèrica del Nord (4,9%) i Oceania (0,5%). FACTORS DE DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La població mundial es distribueix d’una manera molt irregular sobre la superfície terrestre. En la seva distribució hi intervenen factors físics i factors humans (socio-econòmics): – Factors físics: la població se sol localitzar en llocs de climes temperats, relleus de poca altitud i sòls fèrtils. Es centren en zones de valls, planes i propers a rius i costes. – Factors econòmics: la població tendeix a concentrar-se en els llocs on hi ha més recur- sos i es concentren les activitats econòmiques. – Factors històrics: la concentració de població en un territori o la presència de pocs habitants poden ser degudes a circumstàncies del passat que van afavorir o di cultar el seu poblament. – Factors polítics: les decisions de governs o organismes (canvis de fronteres, arribada de refugiats...) també condicionen el poblament d’un lloc. Els censos de població són recomptes de població que elaboren els països cada deu anys. A Espanya, a més, cada cinc anys es realitzen els anomenats padrons municipals. fi  1.LA POBLACIÓ MUNDIAL I LA SEVA DISTRIBUCIÓ La densitat poblacional. El mapa de densitats ens permet comparar la distribució de la població mundial. S’hi re ecteix que l’àrea de l’Asia oriental i meridional concentra una gran quantitat de població, en països com Japó i l’India, que poden arribar a superar els 300 hab/km2. Mentres que altres, com Rússia, Canadà, Australia o Mongòlia, no passen dels 10 hab/km2. fl  Pràctica Quins factors expliquen aquesta elevada densitat? Quines àrees tenen menys d’1 hab/km2? Per què? Calcula la densitat de població de cada continent seguint la fórmula.  2. La dinàmica de la població EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ. Les variacions del número d’habitants d’un país depenen del moviment natural o vegetatiu (naixements i defuncions) i dels moviments migratoris (sortida i arribada de població). El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre els números absoluts de naixements i de defuncions. Si és positiu la població augmenta i si és negatiu, disminueix. LA NATALITAT La natalitat expressa el número de naixements en un lloc determinat i en cert període de temps (generalment 1 any). Per conèixer-la es té en compte: – Taxa de natalitat: relaciona el número de naixements amb la població. – Taxa de fecunditat: relaciona el número de naixements amb la població femenina en edat fèrtil. – Número mitjà de lls per dona: el valor 2,1 lls assegura el relleu generacional. LA MORTALITAT La mortalitat indica el número de morts produïdes en un lloc determinat i en cert període de temps (generalment també un any). S’analitza a través de: – Taxa de mortalitat: indica el número de persones mortes. – Taxa de mortalitat infantil: indica el número de nens i nenes morts abans de fer un any. – Esperança de vida: és la mitjana d’edat que s’espera que visqui una persona quan neix. fi fi Natalitat i mortalitat al mòn  3. L’evolució de la població mundial Fins al segle XIX, la població mundial va créixer lentament com a conseqüència d’unes taxes de natalitat i de mortalitat elevades. Des de l’inici del segle XIX, el creixement demogrà c es va accelerar. El segle XX va ser el període de creixement més intens; per això, parlam d’explosió demogrà ca. Avui, la població mundial frega els 8.000 milions d’habitants i es preveu que et 2050 superi els 10.000. fi fi  3. L’evolució de la població mundial Les tendències demogrà ques actuals Les tendències dels principals indicadors demogrà cs són: La natalitat és cada vegada més baixa a tots els països. La fecunditat s’ha reduït de 5 lls per dona el 1950 a 2,5 el 2013. Aquesta disminució ha estat més acusada a les regions més desenvolupades, on la taxa ha passat de 2,8 a 1,7 lls per dona. La mortalitat ha minvat a tot el món durant les darreres dècades, però als països més envellits aquesta taxa començarà a créixer. L’esperança de vida és més gran pels avenços en medicina, nutrició i higiene. Mentre que el 1950 l’esperança de vida dels homes era de 46,7 anys i la de les dones, de 48,7, el 2022 va ser de 79 anys per als homes i de 85 per a les dones. Però hi ha grans diferències entre unes regions del món i unes altres. https://youtube.com/shorts/EQxqIfPL8gk?feature=shared fi fi fi fi  4. El desequilibri demogrà c Regions amb creixement dèbil: Els països desenvolupats presenten un creixement demogrà c dèbil, entorn del 0,2 % (4). Alguns països tenen ns i tot un creixement negatiu, es a dir, perden població. És el cas d’Alemanya, que ha passat de 82,5 milions d’habitants el 2003 a 80,6 el 2013. Els motius del reduït creixement demogrà c són la baixa mortalitat i, sobretot, el ràpid descens de la natalitat, que s’explica per diversos factors: La progressiva incorporació de la dona al mercat laboral i la di cultat per compatibilitzar la feina amb la cura dels lls. La difusió de mètodes anticonceptius. L’endarreriment en l’edat de formar una família i de tenir el primer ll. L’elevat cost econòmic que suposa el manteniment dels lls. El canvi dels valors socials. Les baixes taxes de natalitat, juntament amb l’elevada esperança de vida, són les causes principals de l’envelliment de la població d’aquestes regions. fi fi fi fi fi fi fi fi  4. El desequilibri demogrà c Regions amb creixement dinàmic. Els països menys desenvolupats presenten una demogra a mes dinàmica. La característica principal de la seva població és el seu creixement, que ve donat per l’elevada natalitat (la població és jove i hi ha moltes persones en edat de tenir lls). Aquest augment suposa un problema perquè fa necessari disposar de més aliments, hospitals, escoles, treball... Per això aquests països intenten f renar el creixement demogràfic duent a terme polítiques antinatalistes (plani cació familiar, més accés a l’educació, etc.). Als països on no hi ha pensions de vellesa, ni serveis socials de sanitat, els lls sempre han representat una riquesa per a la família: assegurança per a la vellesa. L’elevada mortalitat infantil fa que les dones tenguin mes lls, perquè saben que molts es moriran. El pes de la religió, i el fet que moltes religions rebutgin l’ús de mètodes anticonceptius. fi fi fi fi fi fi