Garantias Constitucionales del Proceso PDF

GARANTIES CONSTITUCIONALS DEL PROCÉS: PART I ➔ Mitjans per assegurar el bon funcionament del procés. ➔ El mínim que s’ha de complir dins de qualsevol procés ➔ Procés: Instrument a través del qual la part exercita l’acció i es desenvolupa l’activitat jurisdiccion...

GARANTIES CONSTITUCIONALS DEL PROCÉS: PART I ➔ Mitjans per assegurar el bon funcionament del procés. ➔ El mínim que s’ha de complir dins de qualsevol procés ➔ Procés: Instrument a través del qual la part exercita l’acció i es desenvolupa l’activitat jurisdiccional ➔ La CE protegeix aquests drets configurant-los com a DF, perquè sempre tinguin el seu màxim desplegament en qualsevol procés. CONSTITUCIONALITZACIÓ DE LES GARANTIES PROCESSALS ➔ Després de la II Guerra Mundial a Europa es dona el fenomen: ➔ Constitucionalització de DF (Art. 15-29 + art. 14) ➔ Incorporació garanties mínimes de tot procés judicial: garantir drets de les persones a través del procés i garantir drets de les persones en el procés (art. 24 CE) ➔ Exemples del fenomen de constitucionalització de les garanties processals com a DF: ➔ Constitució italiana 1947 ➔ Llei Fonamental de Bonn 1949 El reconeixement al màxim nivell dels drets i garanties processals assoleix a Europa el seu punt més àlgid amb el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de 1950, en l' art. 6 de la qual s' estableix: 1. Tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d'un termini raonable, per un Tribunal independent i imparcial, establert per la llei, que decidirà els litigis sobre els seus drets i obligacions de caràcter civil o sobre el fonament de qualsevol acusació en matèria penal dirigida contra ella. La sentència ha de ser pronunciada públicament, però l' accés a la Sala d' Audiència pot ésser prohibit a la premsa i al públic durant la totalitat o part del procés en interès de la moralitat, de l' ordre públic o de la seguretat nacional en una societat demo- cràtica, quan els interessos dels menors o la protecció de la vida privada de les parts en el procés així ho exigeixin o en la mesura considerada necessària. pel Tribunal, quan en circumstàncies especials la publicitat pogués ser perjudicial per als interessos de la justícia. 2. Tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment declarada. 3. Tot acusat té, com a mínim, els drets següents: a) A ser informat, en el més breu termini, en una llengua que comprengui i detalladament, de la naturalesa i de la causa de l' acusació formulada contra ell; b) A disposar del temps i de les facilitats necessàries per a la preparació de la seva defensa; c) A defensar-se per si mateix o a ser assistit per un defensor de la seva elecció i, si no té mitjans per pagar-lo, poder ser assitit gratuïtament per un Advocat d' ofici, quan els interessos de la justícia ho exigeixin; d) A interrogar o fer interrogar els testimonis que declarin contra ell i a obtenir la citació i l' interrogatori dels testimonis que declarin a favor seu en les mateixes condicions que els testimonis que ho facin en contra; e) A ser assistit gratuïtament d' un intèrpret, si no comprèn o no parla la llengua emprada a l' Audiència Art 24 CE: 1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión. → Garantir drets de les persones a través del procés (en cas que em vulnerin un dret) 2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia. → Garantir el drets de els perones en el procés (en el procés hi ha d’haver un mínim) La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos. MARTA MIQUEL CADENAS  FINALITAT de la constitucionalització de les garanties del procés. Aconseguir justícia a través del procés, reconeguda en la nostra Carta Magna com valor superior de l’O.J (art.1.1 CE). Hi ha 4 valors superiors de l’O.J. Art 1.1 CE: llibertat, igualtat, justícia i pluralisme polític. Els drets establerts en els arts. 14 a 29 C.E. , presenten una doble línia de projecció de la seva eficàcia, ja que són un paràmetre per fixar la legitimitat constitucional de les Lleis i comporten un dret (i una norma) directament exercitable (aplicable) pel particular. ➔ OBJECTIU: dels DF comporta la seva configuració com a normes essencials del nostre O.J que s’integren amb força vinculant. ➔ SUBJECTIU: atribueixen a una persona el poder d' exercitar-los, així com de reclamar la seva deguda protecció. El T.C. ha estimat que els drets fonamentals són irrenunciables. Matís: ◆ RENUNCIA A L’EXERCICI: Respecte dels drets recollits en l' art. 24 C.E. , observem que es tracta de drets l'exercici dels quals en el procés depèn únicament de la voluntat del justiciable; aquest és lliure de renunciar al seu exercici. ◆ RENUNCIA AL CONTINGUT: Això no significa que pugui renunciar-se al seu contingut, ja que els DF incorporen a més un element objectiu, en el sentit de configurar-se com a normes jurídiques, que informen de l’O.J, essencials de l’O.J i directament aplicables. 6 CONSEQÜÈNCIES CONSTITUCIONALITZACIÓ COM A DDFF DE LES GARANTIES PROCESSALS DE L' ART. 24 CE Què suposa haver regulat les garanties de l’art. 24 CE com a DDFF? 1A: APLICACIÓ DIRECTA I IMMEDIATA (ARTS. 9.1 I 53.1 C.E. ) ➔ CE= norma jurídica + supralegal → DDFF vinculen tots els poders públics; requerint un adequat sistema de garanties constitucionals. ➔ L' absència d' un desenvolupament legislatiu no pot servir d' excusa per impedir l' aplicació directa de l' art. 24 C.E. ➔ Si trobem LLEIS contràries CE: ◆ ANTERIOR CE: l' òrgan jurisdiccional pot adoptar dues posicions: a. eficàcia només al cas concret, consisteix a considerar la llei derogada en virtut de la Disposició Derogatòria 3a C.E. b. eficàcia «erga omnes», es concreta en la formulació de la qüestió d'inconstitucionalitat davant el T.C. De prosperar la qüestió, aquesta norma haurà de ser inaplicada per tots els òrgans jurisdiccionals. ◆ POSTERIOR CE: el jutge que es veu en la necessitat d'aplicar-la, no pot desconèixer la seva vigència sense més. Necessàriament, ha de formular qüestió d' inconstitucionalitat perquè el T.C. es pronunciï sobre la seva validesa, i en funció d' això aplicar-la o no al cas concret. De la mateixa manera, respecte de les disposicions normatives de rang inferior a la llei, siguin pre o postconstitucionals, els Jutges i Tribunals han d'inaplicar-les quan siguin contràries a la Constitució (art. 6.1 L.O.P.J. ) El T.C. veu la necessitat d' efectuar en matèria de DF una interpretació de la legalitat el més àmplia possible, per tal de donar-los la màxima virtualitat i eficàcia. 2A: INTERPRETACIÓ DE CONFORMITAT AMB LA DUDH I ELS TRACTATS I ACORDS INTERNACIONALS SOBRE LES MATEIXES MATÈRIES RATIFICATS PER ESPANYA (ART. 10.2 C.E. ) ➔ A través d’aquest precepte constitucional s’incorporen expressament a l’O.J intern espanyol les declaracions de drets de caràcter supranacional, i aquest queda vinculat. ➔ És possible invocar per doble via la majoria de garanties fonamentals del procés perquè aquests convenis o declaracions incorporen drets processals. ➔ Art. 6 del Conveni de Roma de 1950, la instància de protecció de la qual es residencia en el TEDH, el qual és encarregat de concretar el significat jurídic d’aquest conveni. ➔ La jurisprudència del TEDH té naturalesa normativa i entra en l’àmbit aplicatori del nostre ordenament. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ No tot el bloc jurisprudencial del T.E.D.H. funciona en l' aplicació del nostre ordenament amb la mateixa intensitat. Podem distingir en aquest bloc jurisprudencial els següents tres grups: ◆ NORMES SUBCONVENCIONALS. Quan la decisió del T.E.D.H. defineix i delimita el contingut d'un DF recollit en la Convenció de Roma en la qual no es troba de manera expressa: així la definició de «jutge imparcial», el significat de l'assistència lletrada al detingut», etc. Màxima vinculació: TC + poders estatals ◆ PRINCIPIS D' INTERPRETACIÓ. utilització estable de determinats paràmetres per fixar l' operativitat d' alguna clàusula oberta de la Convenció. Ex: «principi de proporcionalitat»; Vinculants per: TC + tribunals ordinaris (PJ) ◆ TÈCNIQUES D' INTERPRETACIÓ. mètode interpretatiu com a la fixació de variables aleatòries per delimitar el significat normatiu del supòsit de fet. Els criteris, per exemple, utilitzats per qualificar quan s'ha vulnerat l'exigència del «termini raonable» en un determinat procés judicial (actuació dels poders públics, comportament dilatori de les parts, complexitat del cas, etc.). No vinculen, només font doctrinal. 3A: REGULACIÓ DDFF PER LLEI ORGÀNICA (ARTS. 53.1, 81.1 I 2 C.E. ) ➔ Què és una LO? 81.1 CE → Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución (*segons la matèria que regulen són LO o ordinària). ➔ No totes les garanties processals de l' art. 24 C.E. requereixen un desenvolupament legal posterior. ➔ Amb referència a la relació entre els DF de naturalesa processal de l' art. 24 C.E. i el rang de Llei Orgànica de les normes de «desenvolupament» d'aquests drets (art. 81.1 C.E. ), el T.C. ha indicat que aquestes normes són tan sols preceptes que regulen les vies a través de les quals els esmentats drets s' han d' exercir i no normes de desenvolupament dels mateixos. ➔ Els drets o garanties processals no requereixen normes de desenvolupament sinó normes d' exercici. En virtut de l' art. 53.1 C.E. només per normes amb rang de llei (ordinària) podrà el legislador procedir a regular l'exercici d'aquests drets o garanties processals. → les normes de procediment (lleis d’enjudiciament) ➔ Tan sols en algun supòsit excepcional, en què la llei abordi directament la regulació dels drets o les garanties esmentats, se' n pot exigir la regulació per Llei orgànica. Ex: Creació de tribunals (jutge ordinari predeterminat per llei) LOPJ 4A: TUTELA DDFF DELS TRIBUNALS ORDINARIS: PROCEDIMENT PREFERENT I SUMARI (ART. 53.2 C.E. ) “Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en el artículo 14 y la Sección primera del Capítulo segundo ante los Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad y, en su caso, a través del recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional.” ➔ La Llei 62/1978, de 26 de desembre, de protecció jurisdiccional dels DF de la persona, regula un procediment sumari i preferent per a la seva empara judicial. ➔ Preferent: aquest procediment passa per davant de qualsevol altre. ➔ Sumarietat: serà curt, ràpid, àgil en la seva resolució. ➔ Els drets la protecció:arts. 14 a 29 C.E. , d' acord a l' art. 53.2 C.E. en relació amb el paràgraf segon de la D.T. 2a de la L.O. 2/1979, de 3 d'octubre, del TC. ➔ PERSONA VS PERSONA: Quan una persona vulnera el dret d’un altre persona. Via del procediment preferent i sumari. ➔ JUTJAT VS PERSONA: Però que passa si la violació DF és per part d’un òrgan jurisdiccional (supòsit més habitual vulneració art. 24 CE) Ex: dret a ser informat de l’acusació, abans de rebre la citació del judici. S’ha de manifestar i s’ha de recórrer la sentència. ➔ Problema: la Llei 62/1978 que no preveu l'aplicació del procediment preferent i sumari per a la violació d'un dret fonamental per part d'un òrgan jurisdiccional. ➔ No obstant això, l' art. 53.2 C.E. assenyala la garantia d' aquest procediment davant qualsevol vulneració amb independència del subjecte que la realitzi. MARTA MIQUEL CADENAS 5A: POSSIBILITAT DE DEMANAR LA TUTELA DEL TC PER RECURS D'EMPARA (ARTS. 53.2 I 161.1.B C.E. ) ➔ RECURS EMPARA: ➔ Mitjà protecció DDFF davant el TC. mecanisme a través del qual tot ciutadà pot recaptar la protecció del T.C. dels drets recollits en els arts. 14 a 30 C.E. ➔ Requisit d’admissió: justificar especial transcendència constitucional ➔ No és UN MITJÀ ORDINARI DE PROTECCIÓ dels DF i, en conseqüència no es pot acudir directament sense anar prèviament a la jurisdicció ordinària, ja que en un altre cas es produiran dues conseqüències no conformes amb la Constitució: 1. desnaturalització del recurs d' empara en perdre el seu caràcter subsidiari i passar a la primera línia de defensa dels DF presumptament vulnerats en el procés 2. injustificada alteració de les funcions que corresponen als Tribunals ordinaris i al T.C. en matèria de defensa dels DF ➔ Problema→ durada: en l' actualitat, entre la interposició del recurs i la sentència hi hagi més de 2 anys. Solucions: ➔ Canvi en la jurisprudència del T.C. dirigit a interpretar restrictivament l' abast de l' art. 24.1 C.E. ➔ Reforma del recurs d' empara dirigida a restringir el nombre de demandes de les quals ha de conèixer l' Alt Tribunal; ➔ O, fins i tot, la seva desaparició. El legislador ha optat per restringir la possibilitat d' accedir al recurs d' empara: bona mostra d' això és la reforma de la L.O.T.C. mitjançant la L.O. 6/2007, de 24 de maig, ja que introdueix un nou requisit per a l'admissió del recurs, consistent en la necessitat sempre de «justificar l'especial transcendència constitucional del recurs. RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT (ART. 161.1.A C.E. ) ➔ Via processal per assegurar la constitucionalitat de les lleis = controlar que l' activitat legislativa s' adequa als mandats constitucionals. ➔ Funció: defensa objectiva de la Constitució, en afirmar la seva primacia i privar de tot efecte les lleis contràries a la mateixa i excloure-les de la CE. EL TC COM A ÒRGAN SUPREM D' INTERPRETACIÓ DE LA CE. VALOR DE LES SEVES SENTÈNCIES. ➔ El T.C→ l'intèrpret suprem de la Constitució, independent dels altres òrgans constitucionals i sotmès exclusivament a la Constitució i a la Llei orgànica (arts. 1.1 L.O.T.C. ). ➔ Defensor de la CE→ 2 raons: ◆ Històrica: escassíssim valor normatiu que les nostres Constitucions han tingut al llarg de la història iniciada el 1812, els jutges espanyols han estat absents, gairebé sense excepcions, d' una tasca interpretativa i aplicadora de la llei fonamental ◆ Política o sociològica. desconfiança del constituent de 1978 en la consciència constitucional dels jutges llavors en actiu. ➔ En aquesta tasca interpretativa, el T.C., bàsicament a través dels recursos d' empara, ha anat perfilant l' exacte abast de la Constitució = Jurisprudència. → Transició a un O.J plenament constitucional ➔ En relació al dret a la tutela judicial efectiva, el treball del T.C. ha donat lloc a la creació d' un cos de doctrina que ha suposat una autèntica revolució en l’O.J i especialment en el camp del Dret Processal. ➔ Sentències del T.C. =valor normatiu amb eficàcia erga omnes (art. 164 C.E. ) quan: ➔ Sentències estimatòries de recurs o qüestió d’inconstitucionalitat: anul·len la llei ➔ Sentències interpretatives: no l'anul·len però imposen una determinada interpretació de la mateixa, ja que la llei és declarada constitucional a condició que s'interpreti en el sentit que el T.C. estableix. ➔ Qualsevol tipus de resolució del T.C. vincula a tots els Poders Públics els qui, per mandat de l' art. 87 L.O.T.C. MARTA MIQUEL CADENAS  ANÀLISIS DE L' ART.24 CE A LA LLUM DE LA DOCTRINA DEL TC DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA A) DRET D' ACCÉS ALS TRIBUNALS 1. DRET A L'OBERTURA DEL PROCÉS ➔ Incideix sobre el demandant (= part actora) qui reclama una protecció jurisdiccional. ➔ ACCÉS A LA JURISDICCIÓ = dret a ser part en un procés i a promoure l' activitat jurisdiccional (exercitant una acció: comparèixer en un procediment) que desemboqui en una DECISIÓ JUDICIAL. ➔ Per exercitar l’acció s’ha de seguir les vies legalment previstes (configuració legal: LEC, LRJS, LECrim, LRJCA). Ex: si és un tema laboral s’ha d’anar a la Llei de jurisdicció social per veure el procediment. ➔ LLIURE ELECCIÓ DE LA VIA PROCESSAL que el litigant estimi adequada: de vegades per conèixer d’un tema es podrà seguir diversos tipus de procediments. Ex: Si no volem anar als jutjats tenim: arbitratge, mediació, conciliació. Excepte el penal que si som coneixedors del conflicte hem d’iniciar el procés, en l’àmbit civil ningú pot obligar a anar a la justícia, però personalment és té dret a l’obertura del procés. ➔ L' obertura d' un procés no comporta, necessàriament, que s' hagi de substanciar fins a la seva fi. ➔ PROCÉS PENAL: no hi ha un dret a la total tramitació d' aquest, sinó tan sols el dret a una decisió judicial raonada sobre les pretensions, que bé pot ésser el sobreseïment o arxiu de les actuacions o, fins i tot, la inadmissió de la querella presentada. ➔ Els REQUISITS I OBSTACLES PER A L' ACCÉS AL PROCÉS: ◆ CONSTITUCIONALMENT VÀLIDS si, respectant el contingut del dret fonamental, volen preservar altres drets, béns o interessos constitucionalment protegits. ➔ TERMINIS LEGALS: ◆ Per exercitar les accions hi ha terminis de prescripció i caducitat ◆ Si detecten que hi ha prescripció s’ha acabat el procediment. ➔ TRÀMITS PREVIS AL PROCÉS: ◆ Impliquen la recerca d' una solució extra processal de la controvèrsia → Conciliació o reclamació administrativa prèvia. ◆ Finalitat: posar en coneixement de l' òrgan administratiu el contingut i fonament de la pretensió formulada i donar-li ocasió de resoldre directament el litigi, evitant així la necessitat d' acudir a la jurisdicció. ➔ FINANCES, DIPÒSITS I CONSIGNACIONS: ◆ QUANTIA DE LES FIANCES: per mesures cautelars, el T.C. indica que no s'ha de mesurar en atenció als mitjans econòmics d'aquell a qui se li exigeix, sinó prenent en consideració els perjudicis que li pot ocasionar. ◆ EXIGÈNCIA DE CERTS DIPÒSITS per poder recórrer resolucions judicials (cassació i revisió), el T.C. determina no suposar obstacles greus per a la interposició del recurs, i respondre a la finalitat d'evitar recursos merament dilatoris i assegurar el posterior compliment de la resolució judicial. ◆ CONSIGNACIONS PROCESSALMENT OBLIGATÒRIES: el T.C. destaca que s' han d' aplicar amb la flexibilitat suficient per evitar que el pressupost formal sigui exigit de manera excessivament desproporcionada. Ex: prova del pagament o consignacions de les rendes vençudes, amb l' objecte d' admetre el recurs en determinats processos arrendaticis, s' ha de considerar estripable la seva omissió, i s' ha d' arbitrar un termini a aquest efecte. En aquest cas, la validesa constitucional de les consignacions es deriva de la necessitat de salvaguardar els interessos de l' arrendador evitant que l' arrendatari es valgui del plet per deixar de satisfer la renda durant la tramitació del mateix. Ex: Exigència d' una fiança per a l' exercici de l' acció popular sempre que la seva quantia no impedeixi o obstaculitzi el seu exercici. Ex: Una norma que estableixi un sistema d' arbitratge obligatori, en virtut del qual l' accés a la jurisdicció queda condicionat al consentiment exprés de totes i cadascuna de les parts, això és, es prescindeix la voluntat d' una de les parts, és contrària a l' art. 24.1 de la Constitució. ➔ INVÀLIDS: traves resulten innecessàries, excessives i no tenen raonabilitat o proporcionalitat respecte dels fins que lícitament pot perseguir el legislador. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ A QUI? ➔ Persones físiques com jurídiques TITULARS D’UN DRET VULNERAT + CAPACITAT PROCESSAL reconeguda a l’Ordenament + LEGITIMACIÓ (capacitat per ser part i capacitat processal (o bé un representant per anar davant els tribunals). ➔ Correspon per igual a espanyols i estrangers; D’acord amb l' art. 10.2 C.E. , de conformitat amb l' art. 10 de la DUDH, amb l' art. 6.1 del Conveni de Roma i amb l' art. 14.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. ➔ L' art. 24 C.E. reconeix el referit dret als titulars, no només de drets subjectius, sinó també d' interessos legítims. ➔ L' INTERÈS LEGÍTIM: obtenció d' un benefici o la desaparició d' un perjudici en el supòsit que prosperi l' acció intentada. ➔ Entre els drets i interessos legítims per als quals es té el dret a recaptar la tutela judicial efectiva, figura tant el dret a exercitar l' acció particular com la popular o pública. ➔ S’aplica el PRINCIPI FAVOR ACTIONIS (sempre tirarem endavant però s’ha de subsanar l’error) o PRO ACTIONES, que es concreta en 2 conseqüències: ➔ ANTIFORMALISME: ➔ L' ordenament processal té una sèrie de regles formals que es troben establertes en atenció a aconseguir la SEGURETAT JURÍDICA a través de la legalitat. ➔ El compliment de les formalitats no es deixa al lliure arbitri de les parts. ➔ El T.C. diu que: ◆ Cap requisit formal pot esdevenir un obstacle que impedeixi injustificadament un pronunciament sobre el fons ◆ No són admissibles aquells obstacles que siguin producte d' un formalisme i que no es compaginin amb el necessari dret a la justícia, o que no apareguin com a justificats. ➔ L' art.24 CE imposa als jutges l' exigència de: ◆ D’interpretar les normes processals no només de manera raonable i raonada, sense arbitrarietat, ◆ d' interpretar els requisits i pressupostos processals en el sentit més favorable, més ampli i no restrictiu, conforme al principi pro actione. ◆ SUBSANABILITAT ACTES PROCESSALS: ◆ El jutjador ha de procurar, abans de rebutjar una demanda, incident o recurs defectuós, L'ESMENA O REPARACIÓ DEL DEFECTE, sempre que: ◆ No es doni per una activitat negligent de l'interessat ◆ No danyi la regularitat del procediment ni la posició jurídica de l'altra part (exemple: normes relatives a l'incompliment dels terminis processals) ◆ INADMISSIÓ DE DEMANDES, INCIDENTS O RECURSOS no s' ha de contemplar com a sanció, sinó més aviat com un mitjà de preservar la integritat objectiva del procediment. ◆ DEFECTES ESMENABLES no poden convertir-se en insubsanables per inactivitat de l' òrgan jurisdiccional. Quan un defecte esmenable en el seu dia no es corregeix pel jutjador i es converteix més endavant en insubsanable, motiu pel qual després es dicta una Sentència contrària als interessos de la part a la qual se li ha impedit esmenar el defecte processal. ➔ JUSTÍCIA GRATUÏTA (119 CE) ➔ DE CONFIGURACIÓ LEGAL: correspon al legislador determinar el contingut atenent els interessos públics i privats implicats i les disponibilitats pressupostàries. ➔ NO CONFONDRE AMB ADVOCAT D’OFICI, això vol dir que hi ha un llistat als col·legis d’advocats. Si un té un problema i no coneix cap advocat espot anar al col·legi perquè et signi un advocat d’ofici, però es pagarà l’activitat de l’advocat. ➔ Només respecte de l' imputat en un procés penal s' imposa al legislador la necessitat de proveir-lo d' un advocat d' ofici. ➔ DRET DE NATURALESA PRESTACIONAL: ningú quedi privat de l' accés a la justícia per manca de recursos econòmics. Segons el TC, per sota del salari mínim interprofessional. 2. CRIDA DE LA PART AL PROCÉS ( ACTES DE COMUNICACIÓ) ➔ Tothom ha de poder accedir al procés (tant la part actora com passiva). El jutjat ha de fer tot el possible per localitzar la part passiva perquè comparegui en el procediment i poder: MARTA MIQUEL CADENAS  ◆ Ser escoltat ◆ Defensar-se ➔ Com farà el jutjat perquè comparegui? A través dels ACTES DE COMUNICACIÓ a les parts/3rs, de les decisions judicials. ◆ NOTIFICACIONS: el jutjat dona noticia d’alguna cosa a les parts. a. NOTIFICACIÓ PER TELEGRAMA O CORREU CERTIFICAT: l' òrgan jurisdiccional ha de vigilar, a través d’un justificant de recepció, que la comunicació ha tingut accés al seu destinatari. b. NOTIFICACIÓ TÉ LLOC RESPECTE A TERCERS, en la diligència de citació s'han de recollir tots els extrems legalment exigits (art. 268 LEC): ➔ identificació completa del tercer ➔ estat i ocupació ➔ relació amb la persona que hagi de ser notificada ➔ l'advertiment de l'obligació que té de fer arribar la cèdula a l'interessat i les sancions que comporta l'incompliment d' aquesta obligació. ◆ CITACIONS: el jutjat vol que aquella persona que rep la citació comparegui un dia en un moment i lloc determinat en el jutjat. Ex: citació pel judici ◆ EMPLAÇAMENT: Inclou la notificació al demandat de la demanda + documents acompanyats (trasllat de la demanda) i concessió al demandat d’un termini perquè pugui personar-se en el procés i contestar a la demanda. En judici ordinari és de 20 dies i en judici verbal és de 10 dies. ◆ El jutge té l'inexcusable deure de comprovar i assegurar-se que les citacions i emplaçaments arriben al seu destinatari. ➔ MODALITATS DE COMUNICACIÓ D’ACTES O RESOLUCIONS JUDICIALS ➔ PERSONAL. ➔ Modalitat de notificació més segura per garantir el coneixement dels actes processals. ➔ Cal conèixer el domicili de la persona. ➔ Ex: citació per judici, perquè ens interessa que la persona afectada sàpiga que es celebrarà un judici contra ella. ➔ PER ENTREGA A UNA ALTRE PERSONA ➔ Entrega de l’acte de comunicació a una tercera persona perquè li faci arribar. ➔ L’ òrgan judicial ha d' emetre un pronunciament exprés sobre la possibilitat o no que hagi existit una demora en el lliurament de la notificació que hagi impedit a l' interessat utilitzar els mitjans de defensa oportuns. ➔ PER CORREU CERTIFICAT AMB ACÚS DE REBUDA. Certifiquen que la persona de correus anirà al domicili i li faran signar conforme aquell dia ha rebut la carta. Amb el burofax es confirma que ha vist el contingut. ➔ PER EDICTES ◆ Caràcter supletori i excepcional: Per arribar als edictes s’ha d’haver intentat tots els altres mitjans de comunicació. ◆ L'expressió «absent en hores de repartiment» no permet acudir a la notificació edictal que només és possible quan no consta el domicili. ◆ Es fixarà en el taulell d’anuncis del Jutjat còpia de la resolució que ha admès a tràmit la demanda i ha ordenat portar a terme l’emplaçament del demandat. ◆ Escassa la possibilitat que el demandat tingui coneixement efectiu del procés. ◆ Alta possibilitat de nul·litat d’actuacions per indefensió de demandat. ◆ El tribunal ha de buscar altres organismes públics que li donin informació del domicili del demandat (oficina d’empadronament, organismes SS) 3. L'EXIGÈNCIA DE LA POSTULACIÓ ➔ Les lleis processals exigeixen que els particulars compareguin en judici representats per PROCURADOR i dirigits per LLETRAT per tutelar jurídicament les seves pretensions. ➔ ESMENA DELS DEFECTES DE POSTULACIÓ: En matèria de postulació es reitera aquesta postura flexible i informal: abans de procedir a la inadmissió de l' acte processal mancat del requisit de la postulació s' ha de procedir a l' intent de la seva esmena mitjançant l' oferiment d' un termini per a això. Sinó s' origina de forma immediata i directa la vulneració de l' art. 24.1 C.E. , en obstaculitzar-se indegudament l' accés del ciutadà a la jurisdicció. ➔ GRATUÏTAT DE LA POSTULACIÓ: L' exigència de postulació en els casos de les persones amb escassos recursos econòmics no se satisfà només amb el nomenament de procurador i lletrat d' ofici, sinó que a més s' ha de procurar que aquest nomenament es porti a la pràctica de manera real i efectiva. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ SUSPENSIÓ DEL CURS DEL PROCÉS PRÈVIA PETICIÓ DE POSTULACIÓ D' OFICI ➔ Els principis d' igualtat i contradicció poden resultar vulnerats si, demanat el nomenament de procurador i advocat d' ofici per qui no té mitjans econòmics, no se suspèn el curs del procés principal fins que aquest nomenament es realitzi i la defensa es porta real i efectivament. C) DRET A OBTENIR UNA SENTÈNCIA FONAMENTADA EN DRET 1. MOTIVACIÓ SENTÈNCIES (raonament jurídic) ➔ PRONUNCIAMENT JUDICIAL sobre les pretensions de les parts (fons) atenent al sistema de Fonts Normatives (dret aplicable) ➔ No mera declaració de voluntat/opinió del jutge. → Sinó la sentència seria arbitrària. ➔ Justificació jurídica del pronunciament del fons/extrems del debat (objecte del procés). ➔ El jutge s’ha de pronunciar sobre tots els objectes del procediment. ➔ La sentència haurà de ser de fons, sigui o no favorable a les pretensions formulades. ➔ S’admet motivació per remissió sempre que es remeti on hi ha la motivació: les interlocutòries han d’estar sempre motivades, però no cal si es remet a la fonamentació de la interlocució anterior. També quan s’esmenta la jurisprudència del TS. ➔ Quan el Jutge resol sobre les pretensions de les parts pot NO resoldre el fons de la qüestió plantejada i inadmetre una acció en virtut de l' aplicació d' una causa legal. Ex: caducitat de l' acció. ➔ Sempre secundum legem (segons la llei): La motivació de les sentències ha d’atendre el sistema de fonts normatives. ➔ El dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió NO inclou el dret a l'estimació de les pretensions substancials de cada part. ➔ FINALITATS MOTIVACIÓ: ➔ Les parts poden controlar l’activitat jurisdiccional→ jutge sotmès a l’imperi de la llei ➔ El convenciment de les parts sobre la justícia i correcció de la decisió judicial, eliminant la sensació d' arbitrarietat. ➔ Garanteix la possibilitat de control de la resolució judicial pels Tribunals superiors que coneguin dels corresponents recursos. ➔ Tot i que la sentència s' ha de motivar en Dret, això no exclou QUE PUGUI ÉSSER JURÍDICAMENT ERRÒNIA, constituint una infracció de llei o de doctrina legal. → EN aquest cas s’ha d’interposar recurs 2. CONGRUÈNCIA SENTÈNCIES ➔ Ajustament entre: ◆ Termes del debat (objecte del procés) i ◆ Part dispositiva (“fallo”), on es pronuncia sobre els pretensions de les parts ➔ La sentència s’ha d’adequar a: ◆ Petició de les parts ◆ Fets essencials que fonamenten la petició ➔ INCONGRUÈNCIES: ◆ que la sentència atorgui més del demanat per l' actor (s’ha extralimitat) ◆ que procedeixi menys de l' admès pel demandat (no s’ha pronunciat sobre algun objecte del procés) ◆ que resolgui cosa diferent de la comanda per ambdues parts Ex: interposar una acció de desnonament per fer fora una persona de casa. Si jo interposo només l’acció de desnonament i el jutge diu que m’estima l’acció i condemna l’altra part a pagar els diners que li deu, aquesta sentència és incongruent perquè no ha demanat pas la devolució dels diners. Quan es detecta la incongruència: 1. S’ha de demanar un ACLARIMENT perquè es subsani el que sigui. 2. En defecte de l’anterior, si amb la resolució que donarà el jutge encara no s’ha arreglat s’ha d’interposar el RECURS sobre la sentència. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ TIPUS D’INCONGRUÈNCIA: ➔ OMISSIVA: No es decideixen tots els punts objecte de debat, ni es dóna resposta a una pretensió de la part, sempre que el silenci judicial no pugui raonablement interpretar-se com a desestimació tàcita. ➔ PER EXTRADIUM: perquè tingui rellevància constitucional el desajust entre el resolt per l' òrgan judicial i el plantejat en la demanda o en el recurs sigui de tal entitat que pugui constatar-se amb claredat l' existència d' indefensió. Per tal de no incórrer en la incongruència extra, el jutge o tribunal no pot alterar o modificar els termes del debat judicial, i s' ha d' ajustar a l' objecte del procés. «IURA NOVIT CÚRIA»: Els tribunals no tenen obligació, d'ajustar-se a les normes adduïdes per les parts i poden basar les seves decisions en fonaments jurídics diferents, sempre que no s'alteri l'acció exercitada. D) DRET A L' EFECTIVITAT DE LES RESOLUCIONS JUDICIALS 1. IMMMODIFICABILITAT RESOLUCIONS JUDICIALS FERMES (L'EFICÀCIA DE COSA JUTJADA) ➔ Les resolucions judicials poden ser DEFINITIVES (posen fi al procediment) o NO DEFINITIVES. ➔ Si és interlocutòria (en el cas penal) s’inicia una investigació i es veu que l’autor no és conegut, sobreseïment lliure o definitiu (sentència absolutòria anticipada) ➔ Les DEFINITIVES poden ser: ➔ FERMES: quan no hi càpiga cap recurs més sobre una resolució. Ex: sentència d’un judici verbal d’un valor de menys de 3000 € ➔ El mateix òrgan jurisdiccional d' instància, del qual parteix la nul·litat de la sentència definitiva no pot, ni ex offici ni a instància de part, decretar el vici processal, ja que això ho impedeix l' efecte de la cosa jutjada de la sentència; ➔ Per denunciar aquesta nul·litat s'ha d'acudir als recursos, ordinaris i extraordinaris, que legalment procedeixin contra la sentència. ➔ Només en els supòsits d' haver esgotat la via judicial queda acudir en empara al T.C. ➔ NO FERMES: contra una resolució hi caben més recursos. ➔ No es pot recórrer → COSA JUTJADA ➔ EFECTE POSITIU: prejudicalitat. Aquella cosa s’ha jutjat i no es tornarà a jutjar. Si es torna a presentar una demanda sobre el mateix assumpte el jutge dirà “prejudicialitat”. Allò declarat per sentència ferma constitueix la veritat jurídica. ➔ EFECTE NEGATIU: ppi non bis in idem. Una persona no pot ser jutjada 2 vegades pels mateixos fets. ➔ ACLARIMENT DE SENTÈNCIES: Possible aclariment si cal rectificar algun error material o aritmètic, que impedeixi la seva execució. Si detectem algun error hem de demanar l’aclariment abans d’anar al recurs. Quin error material o aritmètic pot haver en una sentència? Ex: Reclamo una quantitat de 10.000€ i a la sentència hi ha un error i s’afegeix un 0 de més. ➔ Per «error material» : la correcció no exigeix noves i diferents apreciacions de prova. Directament es dedueix de la Sentència, sense necessitat d'hipòtesis, deduccions o interpretacions. ➔ La figura de l' ACLARIMENT de resolucions judicials està sotmesa a una rigorosa interpretació restrictiva atès el seu caràcter d' excepció davant el principi d' invariabilitat de la sentència. ➔ L' alteració de la fonamentació jurídica i la substitució de la decisió, sí que comporta una transgressió del principi d' immodificabilitat de sentències fermes. 2. MESURES CAUTELARS ➔ Assegurament de l’efectiu compliment de la sentència ➔ No vulneren l' art. 24.1 C.E. perquè en el moment en què es produeixen les resolucions judicials cautelars, els drets o interessos respecte dels quals s' ha demanat aquesta tutela es troben pendents de resolució. ➔ Possible adopció INAUDITA PARTE: Les mesures cautelars poden adoptar-se sense escoltar a la part afectada, ja que altrament es podria perjudicar l' efectivitat de la mesura cautelar. ➔ Les mesures cautelars són provisionals i modificable en funció de les circumstàncies. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ Les mesures cautelars no poden, per la seva pròpia naturalesa, estar protegides per l' efecte de la cosa jutjada. ➔ PRESÓ PROVISIONAL: mesura dirigida a assegurar que els imputats no s’abstindran a l'actuació de la justícia. No finalitat punitiva ni d’anticipació de la pena/condemna ➔ REQUISITS: ➔ Fumus boni iruis= indicis racionals que hi ha hagut una acció contrària al dret ➔ Periculum in mora= tenir en compte el risc que té no prendre una decisió cautelar. ➔ Ex: jo faig una reclamació de 3000 € però el procés és llarg i en aquest procés la part demandada pot gastar-se els diners. La part actora pot demanar mesures cautelars (ex: embargar els béns de l’altre part) per evitar que la part passiva es gasti els diners. Però si després el jutge no li dona la raó la part afectada pot demanar el pagament dels interessos per l’embargament dels seus béns. ➔ Les mesures cautelars que afectin la llibertat personal o suposin una restricció de la lliure disposició dels béns s' han de fonamentar en un judici raonant la finalitat proposada. 3. EXECUCIÓ RESOLUCIONS JUDICIALS FERMES ➔ Només es poden executar les resolucions judicials fermes ➔ COMPLIMENT de la decisió judicial (quan decisió “de condemnar”) ➔ En principi, compliment voluntari de la decisió judicial ➔ En defecte, execució forçosa a la part vençuda ➔ El DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA exigeix que la decisió judicial es compleixi. ➔ Si un Tribunal s' aparta sense causa justificada de la decisió de la Sentència que s' ha d' executar, o introdueix una qüestió nova no continguda en aquesta decisió, està vulnerant l' art. 24.1 C.E. i per tant és nul·la la resolució. ➔ Malgrat la impossibilitat de modificar els termes del fallat en execució, durant aquest tràmit poden plantejar-se i resoldre' s problemes relatius a una execució fraudulenta o simulada de la decisió judicial, en la mesura que impliquin un incompliment efectiu del sentenciat. ➔ COMPETÈNCIA PER A L'EXECUCIÓ: Correspon Jutges i Tribunals (art. 117.3 C.E. ) ➔ IMPOSSIBILITAT D'EXECUCIÓ: L'EXECUCIÓ PER EQUIVALENT ➔ En un principi l' execució de la Sentència s' ha d' efectuar en els seus propis termes ➔ En casos legalment previstos i per resolució motivada, es pot modificar l' execució. ➔ El dret a l' execució de les sentències fermes és de configuració legal i té un caràcter prestacional: les condicions d' exercici correspon establir-les al legislador, per això el dret a què s' executin les resolucions judicials fermes ve sotmès als requisits i limitacions formals i materials que disposi el legislador. ➔ PER RAONS D' INTERÈS PÚBLIC O SOCIAL, es justifica la impossibilitat que l' execució forçosa s' adreci directament contra béns i drets declarats inembargables, amb la manera de salvaguardar el mínim nivell econòmic vital per al deutor, s' impedeixi l' embargament del seu salari per sota de certes quantitats. ➔ Al dret a l' execució de sentències li és d' aplicació el PRINCIPI PRO ACTIONE: una decisió de no execució d' una Sentència s' ha de recolzar en una causa prevista per una norma legal, però interpretada al seu torn en el sentit més favorable a tal execució. ➔ EXECUCIÓ DE RESOLUCIONS JUDICIALS ESTRANGERES: El Tribunal espanyol a l' hora de decidir sobre l' execució a Espanya d' una resolució judicial estrangera, ha de tenir en compte les garanties contingudes en l' art. 24 C.E. ➔ EXECUCIÓ DE LA CONDEMNA DE FUTUR: Si una Sentència ferma conté una condemna de futur, aquesta condemna no pot sense més quedar inexecutada, ja que això comportaria una vulneració del dret reconegut en l' art. 24.1 C.E. E) DRET AL RECURS LEGALMENT PREVIST ➔ RECURS = mitjà d’impugnació de resolució judicial/processals ➔ El RECURS ha d’estar previst a la llei dels diferents ordres jurisdiccionals. ➔ Aquest dret al recurs no impedeix que hi puguin haver terminis per presentar-los i consignacions per poder recórrer. ➔ El legislador, en principi, és lliure per disposar el règim de recursos dins de cada procés, però aquesta disponibilitat té un límit en el procés penal segons l'art. 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966: «tota persona declarada culpable d'un delicte tindrà dret que la decisió condemnatòria i la pena que se li hagi imposat siguin sotmesos a un Tribunal superior, conforme al prescrit per la llei». MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ En el nostre ordenament es permet que en els delictes per a l'enjudiciament sigui la cassació penal el recurs idoni que té el condemnat per obtenir un nou enjudiciament penal. ➔ Prohibició reformatio in peius = tipus incongruència processal. S’aplica al penal. Ex: Tenim una sentència penal on l’acusat demana l’absolució: Sentència de 1a instància i el condemnen a 6 anys de presó. En segona instància, on qui recórrer és la part perjudicada, el jutge no el pot condemnar a més del que el van condemnar el 1a instància. Això no passa si ambdós la part actora vol demanar més anys de presó per al condemnat. ➔ REFORMA PEJORATIVA: situació que es produeix quan la posició jurídica de la part processal que interposa un recurs resulta empitjorada com a conseqüència del seu recurs. ➔ Les RJ han de dir si hi cap recurs, davant de qui i en quin termini. Problema: l' advocat en la pràctica de la seva activitat ha d’afrontar el problema de la interposició errònia d' un recurs. ◆ DAVANT L'OMISSIÓ JUDICIAL (vulnera l’art 248.4 LOPJ): l'advocat haurà de determinar el recurs procedent d'acord amb els seus coneixements jurídics. ◆ Jutge s’equivoca a la S. INDICACIÓ ERRÒNIA O EQUIVOCADA SOBRE L’EXISTÈNCIA O NO DE RECURSOS: ➔ és susceptible d'induir a error la part litigant que entén que l'indicat pel jutge és correcte de forma errònia. ➔ Podem considerar que estem davant d' un error excusable de l' advocat, per això no ha de produir efectes negatius en l' esfera jurídica del ciutadà, havent-se de decretar nul·litat d' actuacions fins al moment inicial de la notificació de la resolució impugnada perquè es pugui interposar el recurs legalment previst. ➔ El TC exigeix un MÍNIM DE DILIGÈNCIA DE L' ADVOCAT per detectar i evitar l' error judicial. DRET A LA NO INDEFENSIÓ : DRET A LA DEFENSA ➔ DEFINICIÓ: dret que assegura les parts la possibilitat d’argumentar les seves pretensions i rebatre el que la part contrària hagi pogut formular. ➔ Totes les parts han de tenir les mateixes possibilitats de defensa. ➔ Es prohibeix als òrgans jurisdiccionals privar del dret d’al·legar o provar. ➔ Es justifica la RESOLUCIÓ INAUDITA PART en cas d' incompareixença per voluntat de la part. → No s' infringeix el dret de defensa ja que s' ofereix als litigants la possibilitat real de ser escoltats. ➔ Els òrgans judicials han de permetre a les parts la seva defensa processal mitjançant la CORRECTA EXECUCIÓ DELS ACTES DE COMUNICACIÓ establerts per la llei. ➔ DRET A L’ASSITÈNCIA LLETRADA: lliurement elegit o nomenat d'ofici (casos previstos per la llei) i dret a la defensa privada o autodefensa. ➔ DRET A L’ÚLTIMA PARAULA: En el procés penal s'ha de garantir a l'acusat el «dret a l'última paraula» per poder tenir una oportunitat final per confessar els fets, ratificar o rectificar les seves pròpies declaracions. ➔ DRET A L' INTÈRPRET: Està dirigit a garantir l' adequada defensa, en cas de no entendre l’idioma. ➔ En cas d’indefensió → posar-ho de manifest/recórrer/recórrer St/ RE (recurs d’empara) ➔ REFERÈNCIA A L' ACUSAT EN EL PROCÉS PENAL ◆ L’acusat no ha de provar que és innocent, sinó qui té la càrrega probatòria la part acusadora ◆ Ningú pot ser acusat sense haver estat prèviament declarat judicialment imputat; ◆ Ningú pot ser acusat sense haver estat escoltat amb anterioritat a la conclusió de la investigació; ◆ No s' ha de limitar a prendre declaració testifical a qui a partir de les diligències practicades pugui fàcilment inferir-se que contra ell existeix la sospita d' haver participat en un fet punible, ja que la imputació no s' ha de retardar més enllà de l' estrictament necessari, per això se li haurà de prendre declaració com a imputable per tal que pugui defensar-se com estimi convenient. Perquè es pugui protegir una situació d' indefensió, el T.C. exigeix els REQUISITS següents: 1. Ha de ser material, no formal o merament processal. Ha d'existir una privació o limitació substancial del dret de defensa, en la impossibilitat d'efectuar al·legacions o de provar l'al·legat. 2. S'ha de tractar d'una privació real, efectiva i actual, no potencial, abstracta o hipotètica, dels mitjans d'al·legació o prova; MARTA MIQUEL CADENAS  3. Ha de ser total i absoluta: que suposi una reducció al no-res de les possibilitats de defensa de qui pateix la indefensió. 4. Ha de ser definitiva, sense que puguin els interessats promoure la defensa dels seus drets o interessos legítims en un ulterior judici declaratiu. 5. Ha de ser imputable exclusivament, de manera immediata i directa, a l' òrgan jurisdiccional: no pot haver estat provocada ni consentida pel recurrent amb algun tipus de passivitat o negligència. DRET AL JUTGE ORDINARI PREDETERMINAT PER LLEI ➔ Necessitem tenir una llei que digui quins jutjats i tribunals que tenim → LOPJ ➔ El T.C entén que el dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei exigeix: 1. Que l' òrgan judicial hagi estat creat prèviament, respectant la reserva de Llei en la matèria; 2. Que aquesta l' hagi investit de jurisdicció i competència amb anterioritat al fet motivador del procés judicial; 3. Que el seu règim orgànic i processal no permeti qualificar-lo d' un Jutge ad hoc o excepcional; 4. Que la composició de l' òrgan judicial vingui determinada per llei, seguint-se en cada cas concret el procediment legalment establert per a la designació dels seus membres. ➔ Jurisdicció (ordinària/especial) ➔ Competència (objectiva, territorial i funcional) ➔ ÀMBIT D' APLICACIÓ ➔ El dret al jutge ordinari o natural resulta d' aplicació a tots els ordres jurisdiccionals, i no només al penal. ➔ Resulta de plena aplicació a la jurisdicció especial militar. El reconeixement per la C.E. d'una «jurisdicció militar» en l'àmbit estrictament castrense no excepcional l'exercici dels drets reconeguts en l'art. 24 CE. DRET A L' ASSISTÈNCIA DEL LLETRAT ➔ DEFINICIÓ. assessorament tècnic, expert en dret per defensar els nostres interessos del judici. També tindrà dret la part contrària (mateixos drets i càrregues per les dues parts). ➔ Dret exigible constitucionalment en els processos judicials, NOMÉS, quan els interessos de la justícia ho requereixin. ➔ GARANTEIX ➔ Que les parts puguin actuar en el procés de la forma més convenient per als seus drets i interessos jurídics, i defensar-se contra la part contrària ➔ Assegurar l' efectiva realització dels principis d' igualtat de les parts i de contradicció, que imposen als òrgans judicials el deure positiu d' evitar desequilibris entre la respectiva posició de les parts o limitacions en la defensa que puguin conduir a algunes d' elles a un resultat d' indefensió. ➔ La pervivència del dret a l' assistència lletrada, fins i tot en aquells procediments en què no resulta preceptiva, imposa als òrgans judicials l' obligació d' afavorir l' efectiu exercici d' aquest dret. ➔ La privació de la possibilitat efectiva de la direcció lletrada a qui no té mitjans econòmics produeix una situació d' indefensió, constitucionalment prohibida. ➔ La realització efectiva del dret a l' assistència lletrada no se satisfà només amb el nomenament d' un advocat d' ofici, sinó que a més s' ha de proporcionar assistència lletrada real i efectiva. Així, l' art. 6.3.c. del Conveni de Roma no parla de «nomenament» sinó d’assistència», expressió idèntica a la de l'art. 24.2 CE. ➔ NOMENAMENT D’ADVOCAT D’OFICI. ➔ El dret a gaudir d' Advocat del torn d' ofici únicament desplega tota la seva eficàcia en relació amb l' imputat en un procés penal. Sempre que la part investigada/acusada no tingui advocat, assignació d’ofici. També per les víctimes de violència de gènere. ➔ En la RESTA DE PROCESSOS: si la part el demana. ➔ DRET A INTÈRPRET, està comprès en el dret a l' assistència lletrada. ➔ RELLEVÀNCIA DE L' ABSÈNCIA DE L' ADVOCAT ➔ ABSÈNCIA DEL LLETRAT A L'ACTE DEL JUDICI ORAL (en un procés penal), la no suspensió del mateix, quan s'hagi sol·licitat aquesta suspensió per una causa legal (ex: malaltia de l'Advocat), que li impedeix argumentar o defensar els drets o interessos del seu client, pot ser determinant de la vulneració del dret garantit en l'art.24.2 C.E. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ ABSÈNCIA DE L'ADVOCAT no es pot interpretar que es dona quan al judici acudeix un advocat en substitució d'un altre. En aquest cas els jutges han de realitzar una lectura de la legalitat el més àmplia possible. DRET A SER INFORMAT DE L' ACUSACIÓ ➔ ÀMBIT D’APLICACIÓ: Procés penal ➔ Per poder-se defensar, l’acusat ha de ser informat de l’acusació, ha de saber: ➔ Fets que t’imputen ➔ Càrrecs contra la seva persona ➔ PRINCIPI ACUSATORI: Principi fonamental de l’enjudiciament penal que regeix en qualsevol procés criminal. Implica l’existència d'una contesa processal entre dues parts contraposades - acusador i acusat- que ha de resoldre un òrgan imparcial. La finalitat del principi acusatori és protegir la imparcialitat del jutge. Exigeix: ◆ SEPARACIÓ ENTRE JUTGE INSTRUCTOR -JUTGE DECISOR. El jutge encarregat d'investigar els fets criminals no pot enjudiciar-los amb la deguda imparcialitat. Es pretén evitar que influeixi en el jutjador la convicció prèvia que s' hagi pogut formar sobre el fons de l' assumpte en realitzar actes d' investigació com a Instructor. ◆ IMPOSSIBILITAT DE CELEBRAR EL JUDICI ORAL SENSE QUE HI HAGI ACUSACIÓ. Aquesta fase del procés penal no pot tenir lloc sense una part que formuli una acusació. Les funcions d' acusar i jutjar han d' estar encomanades a dos òrgans o subjectes processals diferents. ◆ PROHIBICIÓ QUE EL JUTGE ACTUÏ SUCCESSIVAMENT COM A ACUSADOR I COM A JUTJADOR (com a part i com a Jutge), reserva l'acusació a les parts del procés i, en conseqüència, impedeix que ningú pugui ser condemnat sense haver estat acusat. ◆ CORRELACIÓ ENTRE ACUSACIÓ-SENTÈNCIA: Els termes en què ha estat formulada l'acusació determinen l'objecte del procés penal. El jutge no pot condemnar sobre alguna cosa que no ha demanat la part. La correlació afecta els 2 elements que configuren l’objecte del procés penal: ➔ Element subjectiu: acusat i suposa la impossibilitat de condemnar-lo sense prèvia condició acusat. ➔ Element objectiu: fet punible i en comporta la immutabilitat des que ha estat concretat en els escrits de qualificació ◆ PPI. ACUSATORI EXIGIBLE EN TOTES LES INSTÀNCIES JUDICIALS. No només s'ha de garantir durant la primera instància sinó també en la fase de recurs (apel·lació i cassació). ◆ PROHIBICIÓ DE LA REFORMATIO IN PEIUS. La situació del recurrent, fixada en la sentència recorreguda, no es pot veure agreujada per la resolució del jutge, a excepció que les dues parts hagin presentat recurs, ja que altrament el jutge estaria assumint una funció acusadora que no li és permesa a causa de la vigència del principi acusatori. ➔ L' esmentada posada en coneixement d' una determinada imputació a una persona s' ha d' efectuar el més aviat possible per tal de protegir el seu dret a la defensa. ➔ NECESSITAT D’INTÈRPRET SI S’ESCAU: perquè l'acusat pugui ser informat correctament dels seus drets. DRET A UN PROCÉS PÚBLIC ➔ Assistència de públic + mitjans de comunicació a les vistes (en àmbit civil) o judicis orals ➔ LIMITAR PER LLEI: ➔ Per raons d’ordre públic, capacitat sala... ➔ Necessària motivació judicial (resolució per interlocutòria). En tractar-se de límits d' un DF, la resolució judicial que restringeixi el seu exercici haurà d' estar motivada, de tal manera que la raó determinant de la decisió pugui ser coneguda per l' afectat. ➔ Les declaracions judicials efectuades per persones (litigants, testimonis, etc.) sense possibilitat de ser vistos per una de les parts no comprometen l'existència d'aquest dret. ➔ FINALITAT: → ESTAT DE DRET ◆ Protegir les parts d'una justícia sostreta al control públic ◆ Mantenir la confiança de la comunitat en els Tribunals MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ ÀMBIT D' APLICACIÓ EN EL PROCÉS PENAL: EL SECRET SUMARIAL ➔ En el procés penal es distingeix una fase preparatòria d'instrucció (sumari) i una posterior fase plenària (judici oral). El principi de publicitat només és d'aplicació al judici oral en què es produeixen les proves i es formulen les al·legacions i peticions definitives de l'acusació i la defensa. ➔ El dret de les parts a intervenir en les actuacions judicials d' instrucció no confereix al sumari el caràcter de públic, sinó que és tan sols manifestació del dret de defensa del justiciable. ➔ El secret del sumari, mitjançant el qual s' impedeix a aquest conèixer i intervenir en la pràctica de les diligències sumarials, pot comportar una vulneració del dret de defensa, però en res afecta el dret a un procés públic. DRET A UN PROCÉS SENSE DILACIONS INDEGUDES (RETARDS INJUSTIFICATS) ➔ Tots els procediments s’han de resoldre en un TEMPS RAONABLE: concepte jurídic indeterminat ➔ Vol dir: Dret que garanteix raonable durada temporal del procediment necessari per resoldre i executar el resolt. ➔ Faceta prestacional: el dret que els Jutges i Magistrats resolguin i facin executar el resolt en un «termini raonable» vol dir complir la seva funció jurisdiccional amb la rapidesa que permeti la durada normal dels processos; ➔ Faceta reaccional: el dret en que s’ordeni la immediata conclusió dels processos on s' incorre en dilacions indegudes. ➔ Aquest dret suposa per als òrgans judicials l' exigència de practicar els tràmits del procés en el més breu temps possible en atenció a totes les circumstàncies del cas. ➔ El mer incompliment dels terminis processals no és constitutiu per si mateix de violació del dret a un procés sense dilacions indegudes. ➔ No només resulta d' aplicació al procés penal també per qualsevol altre tipus de procés. ➔ La infracció d' aquest dret es pot patir en la fase d' execució de sentència. ➔ CRITERIS PER DETERMINAR DILACIONS INDEGUDES ➔ El dret a un procés sense dilacions indegudes comprèn dos conceptes jurídics indeterminats: dilacions i indegudes. Aquesta tècnica legislativa es produeix quan la norma no determina amb exactitud els límits d' aquests conceptes. Han de ser precisats en el moment de l' aplicació. ➔ El T.C. ha establert uns criteris dirigits a la constatació de l' existència d' una dilació indeguda en la tramitació d' un procés judicial: ◆ Excés de treball de l' òrgan jurisdiccional ◆ Defectuosa organització, personal i material, dels Tribunals. Quan l’origen de la dilació indeguda sigui deguda a mancances de l’estructura o organització de l’Administració de Justícia, s’haurà d’entendre infringit el dret a un procés sense dilacions indegudes. ◆ Comportament de l'autoritat judicial: La infracció del dret a un procés sense dilacions indegudes pot venir donat per una simple inactivitat (passivitat) o omissió de l'òrgan judicial ◆ Conducta processal de la part: la dilació del procés, per ser indeguda, no pot ser imputable a la part que se li ha infringit el dret. ◆ Complexitat de l'assumpte que justifica cert retard judicial en la seva resolució. ◆ Durada mitjana dels processos del mateix tipus com a criteri ◆ Major o menor interès que en el procés arrisca al justiciable. ➔ REPARACIÓ DF VULNERAT ➔ El primer efecte possible de l' estimació del recurs d' empara es pot materialitzar a ordenar al jutjador d' instància que realitzi l' acte processal causant de la dilació indeguda. ➔ Per reparar els efectes de les dilacions indegudes, l' ordenament preveu mesures substitutives o complementàries per quan no es pot ja restablir la integritat del dret, o la seva conservació, per haver conclòs ja el procés. Així, a més de l' eventual exigència de responsabilitat personal del titular de l' òrgan judicial, es pot exigir la responsabilitat patrimonial de l' Estat prevista a l' art. 121 C.E. per a supòsits d' anormal funcionament de l' Administració de Justícia. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ La tardança excessiva o irraonable en la finalització dels processos pot tenir sobre l' afectat unes conseqüències especialment perjudicials, de manera que en matèria penal la dimensió temporal del procés té més incidència que en altres ordres jurisdiccionals. El CP preveu terminis de prescripció que suposen l' extinció de la responsabilitat penal pel transcurs del temps, tant pel que fa a la prescripció del delicte com a la prescripció de la pena. ➔ DRET A INDEMNITZACIÓ: La dilació indeguda és un període de temps que no es pot recuperar ni restablir «in natura», motiu pel qual dona lloc al rescabalament mitjançant una indemnització pecuniària. DRET A UN PROCÉS AMB TOTES LES GARANTIES A) DRET A LA IGUALTAT D' ARMES PROCESSALS ➔ Dret a la igualtat d’armes processals ➔ OBJECTIU: evitar una situació de privilegi o supremacia d'una de les parts, garantint així la igualtat: ➔ Idèntiques possibilitats d’atac i defensa ➔ Les mateixes càrregues d'al·legació, prova i impugnació. ➔ PUNTUALMENT → el legislador estableix diferències de tracte, sempre que trobin una justificació objectiva i raonable. Ex: en un penal si és agreujat, l’acusació particular (ofès) ha d’anar a advocat i procurador i l’altre part només amb advocat. ➔ El fet que els jutges i tribunals, en apreciar i valorar les proves practicades, atorguin major validesa a unes que a altres no suposa infracció del dret a la igualtat entre les parts, ja que això té relació amb la lliure apreciació de la prova i no pas amb el principi d' igualtat. B) DRET A LA IMPARCIALITAT JUDICIAL ➔ Abstenció (d’ofici) = obligació del jutge si considera que no serà imparcial ➔ Recusació (a instància de part) = dret de les parts (en cas que el jutge voluntàriament no s’hagi abstingut) → Causes taxades per llei ➔ Objectiu imparcialitat: protegir l' efectivitat del dret a un procés amb totes les garanties. El TC considera que el dret a la imparcialitat judicial es troba implícitament en l' art. 24.2 C.E.. ➔ El nostre T.C. distingeix dues maneres d'apreciar la imparcialitat judicial: ➔ SUBJECTIVA: convicció personal d'un jutge determinat respecte al cas concret i les parts. ➔ OBJECTIVA: incideix sobre les garanties suficients que ha de reunir el jutjador en la seva actuació respecte a l' objecte mateix del procés. ➔ En ambdós casos, es pretén salvaguardar la confiança que els Tribunals han d' inspirar en una societat democràtica. ➔ S' ha de garantir a les parts que no concorre cap dubte raonable sobre l' existència de prejudicis en l' òrgan judicial. ➔ RECUSACIÓ PER PROTEGIR LA IMPARCIALITAT JUDICIAL: La recusació evita el coneixement del procés a jutges i magistrats que posseeixin una relació amb les parts o amb l' objecte del procés i que pugui influir en la seva imparcialitat. ➔ DRET A RECUSAR ➔ La imparcialitat pressuposa el deure d'abstenir-se de jutges i magistrats quan concorri alguna causa legal, i el correlatiu dret de les parts a recusar-los. ➔ Aquest dret s' ha d' exercir quan es tingui coneixement de la causa que fonamenti la manca d' imparcialitat judicial, perquè el no exercici del dret en tal moment processal suposa la impossibilitat de poder exercitar-lo amb posterioritat. ➔ Per poder exercir aquest dret resulta imprescindible conèixer la composició del tribunal sentenciador. ➔ Perquè es pugui entendre infringit aquest dret, cal que el recurrent raoni sobre la concurrència d' una causa de recusació concreta. ➔ RECUSACIÓ I FRAU PROCESSAL: Quan el comportament de la part porta implícita una postura de frau de llei o sense especificar la causa que el motiva, s’ha d’impedir el seu exercici, perquè s’entén com una pretensió d'obstrucció a la Justícia. ➔ EFECTES DE L'ESTIMACIÓ DE LA RECUSACIÓ: Nul·litat de la resolució impugnada perquè el plet sigui continuat pel substitut del jutge o magistrat recusat. MARTA MIQUEL CADENAS C) LA IMMEDIACIÓ JUDICIAL PENAL I EL LÍMIT DE LA 2A INSTÀNCIA ➔ Que el jutge estigui en contacte directe amb la pràctica de la prova. Diferents tipus de prova: pericial, documentals, etc. ➔ En primera instància el jutge decideix absoldre en base a una prova testifical ➔ Resulta en segona instància el jutge no pot condemnar en base en fer una nova interpretació de la testifical perquè aniria en contra del ppri d’immediació (el jutge no ha estat en contacte amb la pràctica de la prova). ➔ Des de fa una dècada el TC ha establert una doctrina consolidada entorn de la qual les AAPP, en el recurs d'apel·lació penal, no poden condemnar l'absolt en funció de la revaloració de la prova personal practicada en la instància, ja que això suposaria vulnerar la ppi d’immediació judicial. ➔ Quan en l'apel·lació penal es plantegen qüestions de fet suscitades per la valoració de proves personals de les quals depengui la condemna de l'acusat resultarà sempre necessària la celebració de vista pública en segona instància perquè l'òrgan d'apel·lació pugui resoldre prenent coneixement immediat d'aquestes proves. ➔ Llímits d' aquesta doctrina. 1. només és d'aplicació a favor del condemnat, per la qual cosa no es pot condemnar a l'absolt però si absoldre's al condemnat doncs, en aquest últim cas, es permet al tribunal d'apel·lació revisar la valoració de les proves personals efectuades pel jutge d'instància; 2. només afecta la revisió de les proves personals practicades en primeres instàncies. Per això: ➔ Si es practica noves proves en segona instància, sí que hi ha la condemna en funció d'aquesta nova activitat probatòria; ➔ si la sentència es basa en proves reals, com documents, també hi ha el posterior control de la valoració d' aquestes proves 3. només abasta el control dels fets però no les qüestions jurídiques, com la qualificació jurídica del delicte, l' existència o no d' un concurs ideal de delictes, etc. 4. no afecta el raonament indiciari de primera instància que es pot controlar en apel·lació «sempre que els indicis no es dedueixin de les proves personals». 5. Planteja un greu problema de caràcter tècnic, ja que la LECrim no permet noves proves en segona instància (790.3). DRET A LA PROVA ➔ Dret que posseeixen les 2 parts en la utilització dels mitjans probatoris necessaris per formar la convicció de l' òrgan jurisdiccional sobre el discutit en el procés. ➔ Exercitable en tot tipus de processos, independentment de l' ordre jurisdiccional ➔ Proposició: la prova la proposen les parts ➔ Admissió: el jutge admet o inadmet la prova ➔ Pràctica: només es practica la prova admesa pel jutge i es practica la prova en el judici oral o la vista ➔ Moment: 1a instància (excepcional en 2a instància) ➔ Dret de configuració legal → límits: ➔ PERTINENT: Perquè un mitjà probatori pugui ser admès ha de ser pertinent. Existeix la pertinència sempre que la prova proposada tingui relació amb l' objecte del procés. La valoració de la pertinència o impertinència de la prova correspon al Tribunal d' instància. ➔ ÚTIL: que serveixi per aclarir els fets controvertits ➔ LÍCITA: obtinguda sense vulnerar DDFF (sinó, nul·litat) Sinó no es podria admetre la prova per la col·lisió que aquesta admissió comportaria amb el dret a un procés amb totes les garanties i a la igualtat de les parts (arts. 24.2 i 14 CE). La nul·litat de tota prova il·lícita comporta la mancança d'efectes probatoris. ➔ TEMPORALS I FORMALS: dret a la prova s' ha d' exercitar dins el temps i sota la forma legalment previstos. El moment estrictament probatori té lloc durant la substanciació de la primera instància (el T.C. considera ajustat a la Constitució el caràcter excepcional i limitat de la prova en segona instància.) ➔ DRET A LA DEFENSA I DRET A LA PROVA: El dret a la prova es troba íntimament lligat al de defensa. El T.C. manté que no s' incorre en indefensió sempre que la part a la qual es limiten els mitjans probatoris pugui acudir al judici declaratiu plenari o pugui utilitzar en favor de la seva pretensió altres instruments. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ CONTROL CONSTITUCIONAL DE LA INFRACCIÓ DEL DRET A LA PROVA: L' anàlisi de les resolucions del T.C. ens permet observar que resol el recurs d' empara en sentit favorable, quan concorren dos requisits: 1. Que la resolució judicial denegadora d'una prova no hagi estat raonada, o la motivació del rebuig (o manca de pràctica) del mitjà probatori sigui arbitrària o irraonable; 2. Que s' hagi provocat en la part recurrent una veritable situació d ' indefensió: El T.C. empara el recurrent quan la prova no practicada és «decisiva o rellevant en termes de defensa». Per tal de verificar-ho el T.C. exigeix que el recurrent: ◆ Ha de justificar la relació entre els fets que es van voler i no es van poder provar i les proves no practicades ◆ Ha d' evidenciar que d' haver-se realitzat el mitjà probatori que no es va dur a terme, la sentència hagués pogut ser-li favorable. DRET A NO DECLARAR CONTRA SI MATEIX I A NO CONFESSAR CULPABLE ➔ 2 drets íntimament connectats entre si → garanties o drets instrumentals del genèric dret de defensa ➔ La doctrina del T.C. s' ha mantingut coherent al voltant dels aspectes següents: 1. No obligatorietat en la declaració del presumpte culpable; 2. Validesa plena de les confessions fetes de manera voluntària encara que siguin contra si mateix; 3. No invalidesa de la declaració realitzada en l' etapa sumarial pel fet de la seva rectificació en l' acte del judici oral; 4. Insuficiència per desvirtuar el dret a la presumpció d'innocència (art. 24.2 C.E. ) de la declaració contra si mateix efectuada sense presència d' un òrgan jurisdiccional; 5. Distinció del dret a no declarar contra si mateix i no declarar-se culpable amb actes que entren en conflicte amb el mateix. Ex: deure del ciutadà de sotmetre’s al “test l’alcoholèmia”. Tota la concepció que dels drets a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable duu a terme el T.C.es desprèn de la següent doctrina constitucional: ➔ El T.C. ha destacat que l'òrgan jurisdiccional no pot exigir una declaració de l'acusat contra si mateix; però si aquest, de forma voluntària, declara contra si mateix, la seva declaració no infringeix els articles 17.3 i 24.2 C.E. ➔ La declaració contra si mateix en la qual hi ha engany ha de no ser tinguda en compte i invalidar-se per privar-la del caràcter de voluntària que li és essencial. ➔ La declaració contra si mateix prestada per mitjà de tortura és una prova inadmissible i radicalment nul·la en violentar els arts. 17.3 i 24.2 C.E. El dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable, no es vulnera quan el ciutadà ha de complir els deures següents: ➔ Deure de tolerar que se li sotmeti a una espècie de perícia tècnica, com ho és el «test d'alcoholèmia». ➔ Deure d' aportar o exhibir els documents comptables pertinents acreditatius de la seva situació econòmica i financera davant l' Administració tributària. ➔ Deure del titular d'un vehicle, quan sigui degudament requerit per a això, d'identificar el conductor responsable d'una il·licitud comesa amb el seu vehicle. DRET A PRESUMPCIÓ D' INNOCÈNCIA ➔ Dret a no ser condemnat sense proves de càrrec vàlides ➔ Procés penal (+ ordre adm. Disciplinari). “tota persona acusada d’una infracció sancionable és innocent mentre no es demostri el contrari” ➔ Qui acusa ha de provar la manca d’innocència → no prova = no destrucció PI i per tant, sentència absolutòria ➔ No confondre amb ppi in dubio pro reo ➔ En cas de dubte a favor del reo ➔ Es practica prova però el jutge té dubtes de culpabilitat de l’acusat, per tant sentència absolutòria ➔ FORMA DE DESTRUIR-SE: EXISTÈNCIA D' UNA ACTIVITAT PROBATÒRIA SUFICIENT: El dret a la presumpció d' innocència només pot ser desvirtuat quan el judici de culpabilitat es recolza en proves legalment practicades en l' acte del judici oral sota els principis de contradicció, igualtat, publicitat, oralitat i immediació. MARTA MIQUEL CADENAS ➔ SUPÒSITS INSUFICIENTS PER DESTRUIR LA PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA ➔ ATESTAT POLICIAL: no tenen eficàcia probatòria doncs, únicament, tenen valor de denúncia. Perquè es pugui considerar prova de càrrec legítima haurà de ser objecte de ratificació davant l' òrgan judicial i en l' acte del judici oral mitjançant la declaració testifical dels agents policials. ➔ DILIGÈNCIES SUMARIALS D'INVESTIGACIÓ: no serveixen per justificar una decisió condemnatòria, ja que la seva finalitat no és la fixació definitiva dels fets, sinó la preparació del judici oral, proporcionant els elements necessaris per a l' acusació i la defensa. ➔ IDENTIFICACIÓ D'UNA PERSONA A LES RODES DE RECONEIXEMENT: permetre la determinació de l' inculpat. No serveix per destruir, per si mateixa, la presumpció d' innocència de l' inculpat. ➔ LA PROVA IL·LÍCITA: La mesura probatoris il·lícitament obtingudes, això és, assolits amb infracció dels DF. ➔ SUPÒSITS SUFICIENTS PER DESTRUIR LA PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA ➔ DILIGÈNCIES SUMARIALS D'INVESTIGACIÓ: el T.C., per via d'excepció, els atorga eficàcia. Exigeix: ➔ Material: consistent en la impossibilitat de la seva reproducció en el moment del judici oral; ➔ Subjectiu: consistent en la necessitat que hagi intervingut el Jutge d' Instrucció; ➔ Objectiu: consistent en la possibilitat que l' inculpat i el seu advocat defensor hagin pogut intervenir, contradictòriament, durant l' actuació sumarial; ➔ Formal: consistent en la introducció en el judici oral a través de la lectura dels documents en els quals consten aquestes diligències. ➔ PROVA INDICIÀRIA: es dirigeix a mostrar la certesa d'uns fets (indicis) que no són els constitutius de delicte, però serveix per fonamentar una decisió condemnatòria sempre que concorrin els tres requisits següents: ➔ Que resultin plenament provats els indicis(no pas sospites) ➔ Que entre els indicis i els fets que s' infereixen hi hagi un enllaç precís i lògic ➔ Que el jutjador exterioritzi el raonament que l'ha conduït a tenir per provat el fet delictiu i la participació en el mateix de l'acusat. ➔ DECLARACIONS EFECTUADES PER L'ACUSAT davant el jutge instructor es poden valorar pel Tribunal sentenciador tot i que siguin, posteriorment, rectificades durant la celebració del judici oral. ➔ DECLARACIONS DELS COIMPUTATS I DE LA VÍCTIMA: Les declaracions que realitzin els coimputats entre ells, a causa del caràcter testimonial de les seves manifestacions, poden ser valorats pel Tribunal sentenciador. ➔ TESTIMONIS DE REFERÈNCIA: Les declaracions que efectuïn persones que no els han presenciat només poden desvirtuar la presumpció d' innocència quan hi hagi una impossibilitat d' obtenir i practicar la prova testifical en la persona que hagi adquirit el coneixement directe dels fets. ➔ «PROVA D'ALCOHOLÈMIA» Si bé es tracta d'un acte documentat a l'atestat (test d'alcoholèmia), el T.C. entén que és una «prova pericial «lato sensu» (sentit ampli) pel que el seu caràcter objectiu li proporciona la rellevància suficient per destruir la presumpció d' innocència sempre que: ➔ El test sigui avalat en el curs del procés, amb l'objectiu de contrastar el seu contingut i respectar, d'aquesta manera, els principis d'immediació, oralitat, i contradicció. ➔ Durant la pràctica voluntària del «test» s'hagi informat l'interessat del seu dret a la repetició de la prova a través d'una anàlisi clínica en un centre sanitari. ➔ LA LLIURE VALORACIÓ DE LA PROVA EN EL PROCÉS PENAL ➔ Els diferents elements probatoris poden ser valorats lliurement pel Tribunal d' instància. ➔ Incideix també en la segona instància, permetent al Tribunal d'apel·lació revisar o corregir la valoració del material fàctic efectuada pel jutjat d'instància. ➔ IN DUBIO PRO REO I DRET A LA PRESUMPCIÓ D' INNOCÈNCIA ➔ Si bé tant el principi jurisprudencial in dubio pro reo com la presumpció d'innocència són manifestacions d'un genèric favor rei. ➔ Diferència: moment de la valoració probatòria ➔ In dubio pro reo: havent-hi prova, hi ha un dubte racional sobre la concurrència dels elements objectius i subjectius que integren el tipus penal de què es tracti. ➔ Presumpció d' innocència: desenvolupa la seva eficàcia quan hi ha falta absoluta de prova. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ PRESUMPCIÓ D' INNOCÈNCIA I LES MESURES CAUTELARS ➔ Mesures cautelars no suposen per si mateixes una vulneració del DF a la presumpció d' innocència, ja que aquesta s' assenta sobre la idea essencial que tota condemna o sanció es fon en una activitat probatòria suficient que, practicada amb les degudes garanties, porti a la convicció racional de culpabilitat de l' imputat. ➔ Respecte de les mesures cautelars que comporten una privació de llibertat (detenció, presó provisional,...), el T.C. entén necessari que s'adoptin per resolució fundada en Dret i basada en un judici de raonabilitat sobre la finalitat perseguida, ja que una mesura desproporcionada o irraonable no seria pròpiament cautelar, sinó que tindria un caràcter punitiu. MARTA MIQUEL CADENAS