CFGS Realització de projectes d’Audiovisuals i Espectacles - Mòdul 0910: Mitjans tècnics audiovisuals i escènics - RA1: Equips d’il·luminació i escenotècnia PDF

CFGS Realització de projectes d’Audiovisuals i Espectacles Mòdul 0910: Mitjans tècnics audiovisuals i escènics RA1: Equips d’il·luminació i escenotècnia Equips d’il·luminació i escenotècnia TECNOLOGIA DE LA IL·LUMINACIÓ 1. Física de la llum i la visió humana Des del punt de vis...

CFGS Realització de projectes d’Audiovisuals i Espectacles Mòdul 0910: Mitjans tècnics audiovisuals i escènics RA1: Equips d’il·luminació i escenotècnia Equips d’il·luminació i escenotècnia TECNOLOGIA DE LA IL·LUMINACIÓ 1. Física de la llum i la visió humana Des del punt de vist a de la física, la llum és una radiació electromagnètica que pot ser capt ada per l’ull humà. Qualsevol radiació elect rom agnèt ica est à form ada per dos elem ent s principals: 1. Els fotons : Són partícules sense massa que t ransport en energia, i que en el m om ent que xoquen am b l’elect ró d’un àt om , produeixen llum. 2. Les ones electromagnètiques : És la m anera en la que es desplacen els fot ons. Aquest es ones es diferencien de les del so per dos m ot ius principals: 1. La freqüència de les ones elect rom agnèt iques és m olt m és alt a. 2. Aquest es ones es poden desplaçar pel buit. 1. Física de la llum i la visió humana El buit és l’espai on la llum es com port a de form a m és òpt im a: no rebot a am b res i es desplaça m és ràpid. La velocit at de la llum en el buit és de 299 792,458 km / s. De la Terra a la Lluna un raig de llum t riga 1,26 segons en arribar. Del Sol a la Terra ho fa en 8 m inut s. 1. Física de la llum i la visió humana Igual que en el so, l’ull hum à nom és pot percebre radiacions elect rom agnèt iques que es t robi en un rang de freqüències det erm inat. En el cas del so l’espect re audible anava dels 20Hz als 20.000 Hz, i en el cas de la llum l’espectre visible va aproxim adam ent dels 10 5 Hz als 10 21 Herz. Com són núm eros m olt alt s, la llum en la física es m esura am b la longitud d’ona. La longit ud d’ona (λ) és la dist ància que recorre una ona en un int erval de t em ps. La seva unit at de m esura és la m èt rica. Est à relacionada direct am ent am b la freqüència. 1. Física de la llum i la visió humana L’espectre visible es t roba en un rang de longit ud d’ona d’ent re 380 nanometres i 750 nanometres. Per sot a dels 400 nm es t roba la llum ultravioleta , i per sobre dels 750 nm est an els infrarrojos. 1. Física de la llum i la visió humana L’espectre visible es t roba en un rang de longit ud d’ona d’ent re 380 nanometres i 750 nanometres. 1. Física de la llum i la visió humana La llum ens serveix per veure els object es am b un color i a una profunditat determinada. 1. Quan la llum arriba a la superfície d’un object e, aquest object e absorbirà una part d’aquest a llum , i la rest ant serà reflect ida. El color d’aquesta llum reflectida caracteritza el color d’aquest objecte. Exemple : una m aduixa absorbeix la llum blava i la verda, i per t ant , nom és reflexa la llum verm ella. Llavors, diem que la m aduixa és verm ella. El color am b el qual veiem els object es no depèn nom és d’això, sinó t am bé de l’ull hum à de cadascú. 1. Física de la llum i la visió humana La llum ens serveix per veure els object es am b un color i a una profunditat determinada. 2. Per alt ra banda, quan la llum arriba des de diferent s font s a un object e, crea om bres i cont rast os. És a dir, ens proporciona profunditat i volum. Igual que am b el color, la visió hum ana t am bé juga un paper m olt im port ant per a int erpret ar la profundit at. Si tenim dos ulls és perquè amb la unió dels dos aconseguim generar una visió tridimensional i amb profunditat. Am b nom és un ull podem int erpret ar la profundit at a part ir de les om bres, però seriem m olt m és m aldest res. Tot s t enim un ull predom inant , que és el que int erpret a m olt m illor la profundit at. 2. Característiques de la llum La temperatura de color Duresa Intensitat Direcció 2. Característiques de la llum TEMPERATURA DE COLOR Temperatura de color d'una font lluminosa és la temperatura expressada en graus Kelvin a la qual hauríem d'escalfar un suposat “cos negre” perquè emeti una llum similar a la de la font lluminosa. A les càmeres de televisió no se'ls pot enganyar, no s'autocompensen com l'ull humà. Si la il·luminació té unes característiques blaves o groguenques, les imatges destacaran aquestes tonalitats. Per a evitar-ho necessitem l'ús de FILTRES de càmera. Les càmeres de vídeo incorporen en el seu disseny un selector de filtres mitjançant el qual es pot adequar a les condicions de llum de l'escena. Un selector de filtres correctors de temperatura de color inclou filtres per a llum d'incandescència (3.200 K) o per a llum dia (entorn dels 5.600 K). És important seleccionar, en cada situació, el filtre més adequat a la il·luminació, amb la finalitat d'aconseguir una adequada resposta cromàtica de la càmera. 2. Colorimetria i fotometria Per a saber il·lum inar am b m àxim a precisió necessit arem m esura r la qualitat del color de l’escena (colorim et ria) i la quantitat de llum de l’escena (fot om et ria). Com ja vam explicar en ant eriors Unit at s Form at ives, cada font de llum t é una t em perat ura de color diferent. La t em perat ura de color no es refereix a la quant it at de calor que em et , sinó a la seva t onalit at del color. 2. Colorimetria i fotometria La t em perat ura de color es m esura en graus Kelvin. -La llum verm ellosa que em et una vela és de 1.000 K. -La llum blavosa que em et la llum del dia és de 10.000 K Quan t reballem en ext eriors, hem de t enir m olt en com pt e l’hora del dia en la que gravem , ja que m ent re que en el plat ó podem t enir un cont rol absolut de les nost res font s de llum , a l’ext erior la t em perat ura de color varia m olt : - A prim era hora del m at í és rosenca. - Pel m at í i m igdia és blau clar. - Durant les prim eres hores de la t arda és groguenca. - Cap a la post a de sol és at aronjada (hora m àgica). - Al finalit zar el dia és blava. 2. Característiques de la llum 2. Característiques de la llum La temperatura de color Ja hem comentat que la temperatura de color d’una llum defineix el seu color. En el cas del cinema, la temperatura de color sol classificar-se en dos grups: Llum càlida: Temperatura de color de 3600K aproximadament. És groguenca, i simula la il·luminació interior (o llum artificial). Llum freda: Temperatura de color de 5500K aproximadament. És blavosa, i simula la il·luminació exterior (o llum natural). Els projectors de llum, com veurem més endavant, es poden classificar segons la temperatura de color que emeten (càlida o freda). 2. Característiques de la llum La duresa Podem caracteritzar la duresa d’una llum segons la precisió en la que il·lumina. - Anomenem llum dura a aquella que il·lumina molt direccionalment i que produeix ombres accentuades, amb els contorns ben marcats. - Anomenem llum suau a aquella que produeix ombres molt poc marcades o ni tan sols les produeix. 2. Característiques de la llum La duresa Avantatges de la llum dura Inconvenients de la llum dura És direccional i per tant pot restringir- per Genera ombres molestes i molt visibles il·luminar únicament aquelles àrees que que normalment es volen evitar es vulguin destacar. (Ex: les que es produeixen darrere d'algú). La seva direccionalitat perfila La llum dura pot ressaltar en excés la perfectament textura i el contorn de les superfícies. les ombres i mostra les textures. (Ex: revela les irregularitats de la pell). La seva intensitat no decau de forma Quan s'utilitza més d'una font de llum apreciable amb la distància. Per tant, es dura, les ombres múltiples generades per pot il·luminar perfectament amb un focus elles poden resultar molt molestes. situat a certa distància. 2. Característiques de la llum La duresa Avantatges de la llum suau Inconvenients de la llum suau Pot produir ombres subtils i delicades. Pot fer malbé tots els signes de textura i forma de la superfície dels objectes. No crea ombres indesitjables. Es dispersa completament, omplint de llum tota la imatge, sent molt difícil restringir-la a una zona determinada de la escena. Pot il·luminar ombres produïda per una La seva intensitat decreix ràpidament il·luminació dura, de manera que es amb la distància, pel que és necessari poden veure els detalls sense produir situar-la a prop de l'escena. És possible més ombres. que un element de l'escena, molt proper a la font de llum, quedi sobre-il·luminat, mentre que un objecte situat uns metres més lluny quedi mancat de llum. 2. Característiques de la llum Intensitat lum: Viquipèdia: En fotometria, la intensitat lluminosa es defineix com la quantitat de flux lluminós, propagant-se en una direcció donada, que emergeix, travessa o incideix sobre una superfície per unitat d'angle sòlid. La seva unitat de mesura en el Sistema Internacional d'Unitats és la candela (cd), que és una unitat fonamental del sistema. Matemàticament, la seva expressió és la següent: IV=dFdΩ 2. Característiques de la llum LUX ⚫En fotometria s'utilitza el lux com a mesura d'intensitat lluminosa o nivell d'il·luminació. ⚫El lux (símbol: lx) és la unitat derivada del sistema internacional de mesures per a la luminancia o nivell d'il·luminació. Equivalen a un lumen /m². S'usa en fotometria com a mesura de la intensitat lluminosa, tenint en compte les diferents longituds d'ona segons la funció de la lluminositat, un model estàndard de la sensibilitat a la llum de l'ull humà. 2. Característiques de la llum REFERENCIA LUX ⚫400 Lux despacho bien iluminado. ⚫1000 Lux en un plato de televisión. ⚫100.000 Lux en un día despejado. ⚫60 lux comedor de un piso. 2. Característiques de la llum Lux i Lumen La diferència entre el lux i el lumen consisteix en el fet que el lux té en compte la superfície sobre la qual el flux lluminós es distribueix. 1000 lúmens, concentrats sobre un metre quadrat, il·luminen aquesta superfície amb 1000 lux. Els mateixos mil lúmens, distribuïts sobre 10 metres quadrats, produeixen una luminancia de només 100 lux. Una luminancia de 500 lux és possible en una cuina amb un simple tub fluorescent. Però per a il·luminar una fàbrica al mateix nivell, es poden requerir desenes de tubs. En altres paraules, il·luminar una àrea major al mateix nivell de lux requereix un nombre major de lúmens. 2. Característiques de la llum La direcció Segons la direcció de la que provingui la llum, la podem caracteritzar en: -Llum frontal -Llum lateral -Contrallum o llum de contra -¾ -Llum cenital -Llum nadir 2. Característiques de la llum La direcció Llum frontal Es produeix quan la llum arriba directament al subjecte, des de la mateixa posició de la càmera. No produeix ombres visibles. Aquest tipus de il·luminació reprodueix la màxima quantitat de detalls, però oculta per complet la textura. 2. Característiques de la llum La direcció Llum lateral La llum arriba a un costat del subjecte, il·luminant clarament i deixant l'altre en completa foscor. La llum lateral revela molt bé la profunditat dels objectes tridimensionals, però dóna molt menys detall i informació que la llum frontal. 2. Característiques de la llum La direcció Contrallum o llum contra Quan la il·luminació procedeix de darrere del subjecte, totes les ombres es projecten cap a l'observador. Aquest tipus d'il·luminació oculta per complet el detall, suprimeix el color, la textura, i redueix els objectes tridimensionals a zones negres planes, bidimensionals. Només s’utilitza per a crear l’efecte de silueta o per il·luminar el cabell. 2. Característiques de la llum La direcció Tres quarts És una combinació entre la llum frontal i lateral o la contrallum i la llum lateral. Marca bé el volum i la textura de l’objecte, mostrant la forma i el detall molt acceptablement a les zones il·luminades. 2. Característiques de la llum La direcció Llum cenital En cas que el focus de llum estigui situat just a sobre del subjecte, en l’eix vertical superior del mateix, les ombres d’aquest es projecten verticalment i cap a baix. La il·luminació és similar a la lateral, produint -zones il·luminades i d'ombres en les parts sortints del subjecte. 2. Característiques de la llum La direcció Llum nadir Quan el subjecte és il·luminat des de sota. Aquesta il·luminació és totalment innatural, per la qual cosa el seu efecte és utilitzat per donar artificiositat a la imatge, produint una impressió de drama o terror, molt utilitzada en aquests gèneres cinematogràfics. 3. Colorimetria i fotometria Per calibrar la t em perat ura de color de les nost res càm eres ut ilit zem el balanç de blancs. Però t am bé exist eixen alt res elem ent s que ens perm et en fer-ho, com per exem ple el termocolorímetre. El t erm ocolorím et re det ect a el t ipus de llum incident que arriba a l’escena i m esura la t em perat ura de color en graus Kelvin. A part ir d’aquest valor que ens proporciona, podrem afegir filt res de color a la nost ra cam era o focos. El seu preu és elevat i s’ut ilit za en poques ocasions. 3. Colorimetria i fotometria Vectorscop – RGB Parade El vectorscop o el RGB parade ens servirà per controla les dominats i tonalitat dels colors. 3. Colorimetria i fotometria A part de la t em perat ura de color (colorim et ria), t am bé hem de t enir en com pt e la quant it at de llum que hi ha en l’escena (fot om et ria). Molt es de les càm eres ja t enen el seu propi sist em a de m esura de l’exposició en l’escena, però els t ècnics de il·lum inació fan servir freqüent m ent el fotòmetre. El fot òm et re t é com a object iu: 1. Mesurar la intensitat de llum. 2. Proporcionar la inform ació per a realit zar una exposició correcta : li indiquem la velocit at d’obt uració i la ISO, i ens ret orna el diafragm a (núm ero f) que hem d’aplicar. 3. Colorimetria i fotometria La principal diferència ent re els sistemes que detecten l’exposició desde la càmera respect e al fotòmetre és que les càm eres nom és poden m esurar la llum reflectant , mentre que el fotòmetre pot mesurar la llum incident i la llum reflectant. 3. Colorimetria i fotometria Amb l’esfera difusora m esurem la llum incident , i am b el spot meter m esurem la llum reflect ida. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum incident? Mesurar la llum incident serveix per a controlar el contrast entre les zones més clares i més fosques de la imatge. 1.4 2 2.8 4 5.6 8 11 16 22 32 64 3. Colorimetria i fotometria Com mesurar la llum incident amb el fotòmetre? Mesurament ponderat : apuntem l’esfera difusora cap a l’objectiu de la càmera, i el fotòmetre farà una mitjana de la llum incident en aquest punt. És un sistema una mica inexacte, i no ens permet controlar el contrast de llums. Mesurament exacte : mesurem la part més clara i més fosca de la imatge. Mesurament ponderat - Posicionem el fotòmetre en la part més clara de l’escena, i apuntem amb l’esfera difusora cap a la font de llum. Apuntem el diafragma resultant. - Fem el mateix, posicionant el fotòmetre en la part més fosca. Amb el mesurament exacte si que podem controlar el contrast. Si hi ha alguna llum extra que no volem que interfereixi, podem utilitzar l’altre ma per a eliminar -la. Mesurament exacte 3. Colorimetria i fotometria Per a indicar la proporció de cont rast en una escena, ho indiquem m it jançant el ratio de contrast. - Quan la diferència ent re el zona m és clara i m és fosca és de 1 diafragm a, vol dir que en la part fosca hi haurà la m eit at de llum respect e la part clara. El ratio de contrast serà 2:1. - Quan la diferència ent re el zona m és clara i m és fosca és de 2 diafragm es, vol dir que en la part fosca hi haurà quat re vegades m enys llum respect e la part clara El ratio de contrast serà 4:1. - I així successivam ent. 3. Colorimetria i fotometria Exemple: 1.4 2 2.8 4 5.6 8 11 16 22 32 64 3. Colorimetria i fotometria Exemple: 1.4 2 2.8 4 5.6 8 11 16 22 32 64 3. Colorimetria i fotometria Exemple: 1.4 2 2.8 4 5.6 8 11 16 22 32 64 3. Colorimetria i fotometria Exemple: 1.4 2 2.8 4 5.6 8 11 16 22 32 64 3. Colorimetria i fotometria Exemple: 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? La llum reflectida és la que ens interessa per a calibrar la nostra càmera. Per aquest motiu moltes càmeres ja porten aquesta opció incorporada. Amb el fotòmetre també podem mesurar la llum reflectida, a partir del spot meter. El spot meter està format per un visor, pel qual enquadrarem el pla que volem mesurar. Ens haurem de posicionar al costat de la càmera, tal i com si volguéssim enquadrar el pla. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? Quan mesurem la llum reflectida amb el spot meter hem de tenir en compte que el resultat que et dona el fotòmetre considera que el que estàs enquadrant és un objecte totalment gris. Per tant serà important portar sempre una targeta o paper de color gris. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? En el cas que no tinguem cap carta de gris, podem fer -ho sobre un blanc o sobre un negre, però en aquest cas haurem de tenir en compte que: -Haurem de pujar 2 diafragmes en el resultat que ens doni el fotòmetre en el cas que ho fem amb un negre. -Haurem de baixar 2 diafragmes en el resultat que ens doni el fotòmetre en el cas que ho fem amb un blanc. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? Foto sobreexposada, hem calculat l’exposició a partir del negre. Per a solucionar-ho, hauríem de pujar dos diafragmes. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? Foto subexposada, hem calculat l’exposició a partir del blanc. Per a solucionar-ho, hauríem de baixar dos diafragmes. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? Foto correctament exposada, hem calculat l’exposició a partir del gris, i el paràmetre que ens dona el fotòmetre ja és el correcte. 3. Colorimetria i fotometria Per a què serveix mesurar la llum reflectida? Foto correctament exposada, hem calculat l’exposició a partir del gris, i el paràmetre que ens dona el fotòmetre ja és el correcte. 3. Colorimetria i fotometria MFO Monitor Forma d’Ona Al monitor forma d’ona ens representa la senyal de vídeo en voltatge, i així podem m esurar la int ensit at o llum inosit at (LUMA) de la llum I color (CROMA) que est a capt an la nost ra càm era. 7. Conceptes bàsics d’electricitat És im port ant conèixer alguns concept es bàsics d’elect ricit at per a que puguem gest ionar correct am ent els aparells elèct rics que ut ilit zem durant els nost re rodat ges, sobret ot en el t em a dels project ors de llum , que són els que consum eixen m és pot ència. El corrent elèct ric és el fluid d’elect rons que viat gen per un m edi det erm inat (com per exem ple, un cable). Per a ent endre la t eoria de l’elect ricit at hem de conèixer els concept es de tensió , intensitat , resistència , potència i corrent alterna. Per a resoldre els problem es elèct rics haurem de conèixer els elem ent s del quadre elèctric. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.1. Intensitat, tensió i resistència Aquests tres conceptes ens serveixen per caracteritzar la quantitat d’electrons que viatgen per un medi, amb quina força i amb quins impediments. 1.Intensitat : És el número d’electrons que viatgen pel circuit en un període determinat de temps. Si ho comparéssim amb un carrer amb persones, seria el número de persones que passen per aquest carrer durant un període de temps. La unitat de mesura de la intensitat són els Ampers (A). Poca intensitat Molta intensitat 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.1. Intensitat, tensió i resistència 2. Tensió : És la diferència de potencial elèctric entre dos punts del circuit. Dit d’una altra manera, és el treball necessari per a moure un electró d’una posició a una altra. Si ho comparéssim amb un carrer amb persones, seria la quantitat de vent que hi ha i que permet que aquestes persones es desplacin amb més facilitat. La unitat de mesura de la tensió elèctrica són els Volts (V). Si tenim una bateria o una pila de 12V, ens està indicant que entre el pol positiu i el negatiu hi ha una diferència de 12V. Segons cada aparell elèctric, necessitarem que per a que funcioni s’exerceixi més treball, i per tant, que la bateria o la pila tingui una tensió elèctrica major.  Mòdul 9: Mitjans tècnics audiovisuals i escènics UF1: Equips d’il·luminació i escenotècnia 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.1. Intensitat, tensió i resistència 3. Resistència : És la oposició que ofereix el circuit o algun element del circuit per a que circulin menys electrons. Si ho comparéssim amb un carrer amb persones, seria un embut de gent que es provocaria perquè l’ample del carrer es fa més estret. La unitat de mesura de la resistència són els Ohms (Ω). La resistència en un circuit serveix, per exemple. per a que un motor giri més o menys ràpid, o per a que un projector de llum emeti més o menys llum. Hi ha alguns aparells que no permeten un pas de intensitat molt alt, i per tant incorporen una resistència per a controlar -ho automàticament. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.1. Intensitat, tensió i resistència La relació entre intensitat, tensió i resistència es defineix mitjançant la següent fórmula: I=V/R ó V=IxR ó R=V/I 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.2. Potència elèctrica Per a calcular el total d’energia que suporta un aparell necessitem un altra paràmetre, que és la potència elèctrica. Amb la potència elèctrica sabem la quantitat d’energia que un aparell és capaç de convertir en treball mecànic o lumínic. Si ho comparéssim amb un carrer amb persones com en els casos anteriors, es podria comparar amb una botiga que necessita que entrin X persones per a que sigui rentable. Si no entren suficients, la botiga ha de tancar perquè no funciona. La unitat de mesura de la potència elèctrica són els Watts (W). 500 W 20.000 W Un HMI té una potència elèctrica molt més gran que un Fresnel, per això projecta més llum, però també necessita més recursos energètics per a que funcioni. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.2. Potència elèctrica La potència elèctrica d’un aparell ens serveix per a saber la quantitat de tensió elèctrica i intensitat que necessita el circuit per a que l’aparell funcioni. La relació entre potència, intensitat i tensió és: P (w)= V (v) x I (a) Exemple: La tensió elèctrica d’una casa (quan connectem un aparell a l’endoll de la paret) és de 220V. Tenim un projector Fresnel de 2000W. Quina és la intensitat necessària que ha de haver per a que el projector s’encengui? Sabem que P = V · I Llavors, I = P / V = 2000 W / 220 V = 9,09 A 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.2. Potència elèctrica Hem de tenir compte amb els nostres projectors de llum! S’han d’encendre només quan calgui, perquè en el cas de la nevera estem parlant de 500W aproximadament, però en el cas d’un Fresnel la potència pot arribar fins als 24.000W (és a dir, gasta molt més). Consum d’altres electrodomèstics: http://www.electrocalculator.com/ 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Xarxa monofàsica i trifàsica Des de que es genera l’electricitat a les centrals elèctriques fins que arriba a prop de les nostres llars, el sistema de transmissió és produeix mitjançant xarxes trifàsiques. Les xarxes trifàsiques es caracteritzen per tres conductors (R, S i T) pel quals s’envia corrent elèctrica alterna amb una tensió aproximada de 380V, i un addicional (neutre ), de tensió igual a zero. FASES R (marró) S (gris) T (negre) Neutre 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Xarxa monofàsica i trifàsica Quan la xarxa trifàsica arriba al carrer d’un poble, es converteix en una xarxa monofàsica, prenent la diferència de tensió entre algun dels tres conductors i el neutre. Aquesta diferència de tensió ha de ser de 220V, que és amb la que treballen els aparells elèctrics de les nostres cases. Per cada combinació de fase i neutre es pot subministrar més d’un habitatge. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Xarxa monofàsica i trifàsica Les xarxes trifàsiques només s’utilitzen en instal·lacions finals quan es tracta d’una fàbrica molt gran o un plató de televisió que requereix molta potència elèctrica. Normalment són instal·lacions personalitzades que permeten suportar tensions i intensitats elèctriques molt altes. Però si fem servir aparells elèctrics que necessiten molta potència en xarxes monofàsiques, hem d’anar amb compte amb les sobrecàrregues! Exem ple: En una casa amb una xarxa monofàsica volem encendre un projector Fresnel de 5.000W. - Es necessit arà un corrent de I = P / V = 5.000W / 220 V = 22,72 A probablem ent es produeixi una sobrecàrrega elèct rica. Ara, volem encendre el mateix Fresnel a un plató de televisió amb una xarxa elèctrica trifàsica. En aquest cas, la potència es reparteix en tres fases, de manera que la potència que hem de considerar es divideix per tres (5.000W / 3 = 1666,7W). - Per t ant , es necessit arà un corrent de I = P / V = 1.666,7 / 220V = 7,57 A 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Connectors : Els endolls, de tota la vida… es diuenschuko, que és l'abreviació d'un terme alemany impronunciable. Com en gairebé tots els connectors, existeix el MASCLE (el que té les puntes, o pins) i la FEMELLA (al qual se li fiquen els pins). Aquests connectors admeten fins a 3.500 w de potència (16 amperes). 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Connectors : Per a majors potències, trobem habitualment el CETAC. Que existeix en versió MONOFÀSICA i TRIFÀSICA. CETACS, a grosso modo, tenim de 3 pins (monofàsics) i 5 pins (trifàsics). De 16 amperes (si, el mateix que elschuko), de 32, de 63 i de 125 amperes. La forma del CETACmonofàsic mascle és aquesta:. En el connector es podrà llegir 16, 32, 63 o 125 (amperes) i variarà la grandària i el color en molts casos, però la forma és aproximadament la mateixa. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Connectors : La versió CETACde 5 pins (trifàsica) és aquesta: Els mascles no tant… però les femelles se solen utilitzar en la seva versió «empotrable», passant a ser «AEREOS» els que van directament en el cable i «BASE» els que van encastats a paret, a quadre, a caixa…. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Connectors : Altres connectors: El Harting, s'usa principalment per a il·luminació, focus d'escenari… El PowerCon, és un connector molt similar al SpeaKond'àudio, però només passa corrent. L'IEC, és el que tenen els ordinadors de sobretaula i alguns focus.  7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.4. Connectors : TIPS A RECORDAR: 1-Els carros de corrent (alargosen bobina) carro deuen desbobinar-se (treure's completament del seu rulo) quan s'usaran, ja que l'efecte «bobina» genera un camp de resistència que fa que el cable se sobreescalfi, fent saltar la llum en el millor dels casos, o fonent -se i creant curtcircuits en el pitjor dels casos. 2-A l'aire lliure, els endolls mai han de quedar al sòl, ni amb els «forats» cap amunt. En cas de pluja… ja sabem el que pot passar. 3-El cable ideal per a un allargo deschucko que funcionarà a ple rendiment, és de 3 x 2,5mm*. És un diàmetre una mica més ample del que et venen amb les «bases de corrent del basar de la cantonada» que és de 3 x 1,5. * El primer número, en aquest cas 3, es refereix al nombre de fils (Fase, neutre i terra) i el segon 2,5 al diàmetre dels mateixos (cadascun d'ells). Així, un cable de corrent de 3 x 2,5, té 3 fils d'un diàmetre de 2,5mm. 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric És important conèixer els elements d’un quadre elèctric en el cas que tinguem problemes elèctrics a la nostra instal·lació. ICP MSU IGA ID PIAs  7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric Interruptor magnetotèrmic o ICP (Interruptor de control de potència) : és un interruptor que la pròpia companyia elèctrica instal·la des d’un primer moment, i els hi serveix per controlar que la potència que utilitzem en els nostres aparells no superi els Watts contractats. En el moment que superem aquests Watts, l’interruptor salta i talla el subministrament elèctric. Per a que torni a funcionar, haurem d’apagar algun dels aparells i pujar l’interruptor ICP. També serveix per protegir -nos de sobretensions transitòries (llampecs) o curtcircuits. Interruptor magnetotèrmic o ICP 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric MSU: Bobina que controla les sobretensions permanents (que poden durar d’uns segons en endavant), provocades en moltes ocasions pel deteriorament del neutre. En el cas d’aquest tipus de sobretensió, l’interruptor es dispara i no deixa passar corrent fins que el tornem a activar. MSU 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric IGA o Interruptor General Automàtic : És l’interruptor que controla les sobrecàrregues generals de tota la casa. En el cas que es produeixi alguna sobrecàrrega en la suma de corrents dels diferents elements de la casa, aquest interruptor saltarà. Haurem d’apagar algun dels aparells. En el cas de reparacions o d’absències de llarga durada, és l’interruptor que hem de desconnectar. IGA 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric ID o diferencial : És un interruptor que controla si s’ha produït una fuga de corrent en alguns dels aparells de la casa. Per a determinar si ha hagut fuga, el diferencial compara la quantitat de corrent que s’envia i es rep en el circuit. Si el corrent que s’envia és igual al que es rep, el circuit funciona correctament. En cas contrari, és senyal de que s’ha produït una fuga. ID 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric PIAs: Són els interruptors que controlen les sobrecàrregues de diferents aparells en concret de la casa. Un interruptor PIA controla, per exemple, els aparells d’il·luminació, un altra els de la cuina, un altre el de la rentadora, etc. Cada PIA té assignat una quantitat de corrent determinada, en el cas que ens passem es produirà una sobrecàrrega elèctrica i saltarà l’interruptor. PIAs 7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric Cada PIA té un corrent màxim assignat, però en cap cas la suma de corrent de tots ells pot superar els 25A, tal i com indica el IGA.  7. Conceptes bàsics d’electricitat 7.5. El quadre elèctric En el cas d’una fuga elèctrica, si toquéssim algun dels aparells ens podríem electrocutar. Per a evitar això, els circuits sempre estan connectats a una presa anomenada terra , i per la qual viatjarà tot el corrent que està perdent l’aparell. El motiu pel qual el corrent viatjarà per la presa de terra en comptes de nosaltres mateixos és perquè aquesta presa té una resistència de 0Ω, m ent re que les persones t enim una resist ència d’uns 3000Ω. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals Actualment en el m ercat exist eix una infinit at de focus i sist em es de il·lum inació cinem at ogràfica professional. La m anera per a classificar aquest s focus pot ser diferent , segons la m anera que em et llum , la seva ut ilit at , la m arca,... 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals Segons la m anera de com la font d’il·lum inació em et la llum , podem classificar els disposit ius en: 1.Incandescent s 2.Descàrrega 3.Fluorescència 4.LEDS 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.1. Dispositius incandescents normals Els dispositius incandescents o de tungstè normals són aquells formats per un filament metàl·lic que s’il·lumina quant passa corrent elèctrica per ell. L’interior del dispositiu s’omple amb un gas inert, per evitar que el filament es volatilitzi per les altes temperatures que assoleix. Actualment es considera poc eficient, ja que el 85% de l’electricitat es converteix en calor i només el 15% en llum. Però és el sistema més econòmic. Les llums incandescents permeten entre 1500 - 2700K aproximadament. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.1. Dispositius incandescents normals Quan l'electricitat passa per un fil molt fi, aquest es posa incandescent i emet raigs lluminosos. Es tracta d'un filament de tungstè (el tungstè o wolframi és el metall de major punt de fusió: 3.410 ° C.) Tancat en buit dins d'una ampolla de vidre. Són de grans dimensions, més gran a mesura que augmenta la seva potència. El seu rendiment lumínic - relació entre potència i quantitat de llum disminueix al llarg de la seva vida útil i és menor, a igualtat de potència, que el de les halògenes. També comparades amb aquestes, la seva llum és més càlida i groguenca. Es poden regular elèctricament (DIMMER). Té en contra l'elevat malbaratament d'energia. El seu filament, relativament llarg, impedeix que siguin autèntiques fonts puntuals i proporciona ombres retallades i definides. La temperatura de color és habitualment baixa i decreix amb l'envelliment. La potència lluminosa també disminueix al llarg de la seva vida a causa del ennegriment del globus de vidre. Temperatures de color típiques 3.000-3.200K. Produeix una llum càlida i groguenca. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.1. Dispositius incandescents de tungstè -halògenes Una millora dels dispositius incandescents són els halògens , en els quals el vidre es substitueix per un compost de quars que suporta millor la calor. A més a més, el gas té un component halògen que refrigera millor (de aquí ve el nom), permetent aconseguir una temperatura de color major i allargar la seva vida útil. En general, els halògens permeten fins a 3200K aproximadament. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.1. Dispositius incandescents de tungstè -halògenes En aquest tipus de llum el filament de tungstè està tancat dins d'una ampolla de quars o sílice, que soporta millor el calor, farcit d'un gas halogen refrigerant (brom, clor, fluor o iode). Això redueix l'evaporació normal del filament i l'ennegriment del globus, proporcionant amb això una vida més llarga a la llum i / o una temperatura de color més gran i més constant (per ex.: 3.200K), idònia per a la televisió en color. Té millor rendiment. El llum no s'ha de tocar amb la mà nua ja que els àcids i els greixos del cos, en aquest cas dels dits, ataquen la superfície de vidre extremadament calenta i això pot provocar que es cremin a encendre-les. En cas de manipulació indeguda és convenient netejar-les amb un cotó impregnat en alcohol. També evitarem els moviments bruscos dels focus quan els llums estiguin encesos o recent apagades. Són les làmpades més utilitzades i trobarem gran varietat de models en els diferents tipus de projectors. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.1. Dispositius incandescents de tungstè -halògenes 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega La llum emesa s'aconsegueix per l’excitació d'un gas sotmès a descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes. Les radiacions lluminoses s’aconsegueixen amb un escàs augment de la temperatura , pel que són molt més eficients. Emet aproximadament quatre vegades més llum que una llum incandescent (5600-6000K). És una llum molt direccional. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Quan el corrent elèctric travessa un gas sotmès a determinada pressió aquest es fa lluminós. Els llums de descàrrega consisteixen en una ampolla de vidre dins la qual hi ha tancats dos elèctrodes situats a certa distància entre si i embolicats en un gas a pressió. Per tant no tenen filament, de manera que per aconseguir que llueixin cal enviar-los una tensió major de 220v -500v aprox.- durant uns segons, la qual cosa provocarà un arc voltaic entre els elèctrodes, i després estabilitzar-la a 220v. L'aparell que realitza aquesta tasca s'anomena "arrencador" i pot anar incorporat al projector o en una petita caixa a part. Aquests llums aconsegueixen una major potència lluminosa i una temperatura de color més elevada a costa d'un escurçament considerable de vida. N'hi ha de molt diversos tipus, però les més utilitzades en els equips d'il·luminació són les que proporcionen una llum més blanca, a partir de la qual es pot aconseguir una reproducció dels colors més fidel. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Algunes de les més comunes són les HMI, CSI, CID, MSR i XENON. Aquests llums tenen un alt rendiment lumínic, però generalment necessiten després de l'encesa un temps determinat fins arribar a la seva màxima intensitat. També cal deixar-les refredar abans de tornar a encendre-les. Un gran nombre d'elles no es poden regular elèctricament, mitjançant dimmer, i altres només en cert percentatge. No obstant això existeixen sistemes mecànics per simular la regulació de la seva intensitat. Solen trobar-se als canons de seguiment, els focus mòbils i en certs retalladors i fresnel. Necessiten un temps d'escalfament abans de donar el seu màxim rendiment. Són fonts lluminoses compactes, de gran rendiment i alta potència de llum. Aquests llums empren un encès d'arc de mercuri argó. Mitjançant l'addició de terres rares especials s'aconsegueix una llum molt pròxima a la llum dia 5.400-6.000K. Els llums CIS, CID i HMI tenen aquest tipus de llum i s'utilitzen principalment per a projectors d'efecte i de seguiment, per a il·luminació d'alta intensitat en interiors i en exteriors. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Aquests llums requereixen necessàriament de circuits auxiliars (dispositius d'encesa) i són generalment necessaris d'un i mig a tres minuts de temps entre l'encesa (encebat) i la llum total. Els mètodes d'atenuació són limitats i un llum no pot tornar-se a encendre immediatament un cop desconnectada. El llum HMI, d'alt rendiment, és especialment útil per omplir ombres en exteriors i per a la il·luminació en interiors amb grans àrees il·luminades per llum diürna, ja que la seva temperatura de color s'assimila bé a la llum natural. Proporciona de tres a cinc vegades més il·luminació que una llum de quars de potència equivalent, amb menor producció de calor. La majoria de les fonts HMI porten acoblades una lent Fresnel i són notablement compactes, tot i que precisen un dispositiu d'encesa o encebador. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Hydrargyrum medium-arc iodide (HMI): La descàrrega incendia el gas. Temperatura de color entre 5600-6000 K. El rendimient llumínic sería aprox. 4 vegades la d’una làmpada halògena. Llum Direccional. Necessita un balastre per al seu funcionamient. Inventadas per Osram el 1967. (Les làmpades de descàrrega HMI son làmpades operades per corrent alterna en el que el flux lluminós s’inflama en la atmosfera de vapor de mercuri comprimit i els halogenurs). 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Medium source rare-earth (MSR): La descàrrega incendia el gas. Temperatura de color entre 5600-6000 K. El rendimient llumínic sería aprox. 4 vegades la d’una làmpada halògena. Llum Direccional. Necessita un balastre per al seu funcionamient. Inventadas per Philips el 1960. (Les làmpades de descàrrega HMI son làmpades operades per corrent alterna en el que el flux lluminós ardeix en la atmosfera de vapor de mercuri comprimit i els halogenurs). 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Medium source rare-earth (XENON): La descàrrega incendia el gas. Temperatura de color entre 6420 K. Làmpada de plasma amb vapor de mercuri a alta pressió, per el qual el farciment de xenó només juga un paper en la encessa inicial. Llum Direccional. Necessita un balastre per al seu funcionamient. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Medium source rare-earth (XENON): La llum xenó proveeix un poderós feix de llum extremadament blanca (6500k) que contrasta fins i tot amb la llum de dia dels HMI. Utilitzada per ressaltar els feixos de llum naturals, per exemple entrades de llum en espais tancats a través de finestres o vidrieres. També pot ser utilitzat com a llum "Searchlight", és a dir, il·luminació direccional de cerca. Potències de 4 i 7kw. Necessiten balast. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Medium source rare-earth (XENON): 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Medium source rare-earth (XENON): 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega Els dispositius de descàrrega, per la seva alta potència, necessiten obligatòriament un balastre, que serveix per mantenir el fluxe de llum constant. En cas contrari es produeix un efecte de parpadeig (flicker) molt indesitjable. En el cas d’una fotografia, pot donar-se el cas que en un frame en concret no emeti la llum, i la imatge ens aparegui fosca. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.2. Dispositius de descàrrega És important col·locar el balastre en zones seques. En el cas de que el terra estigui humit, col·locar-lo a sobre d’algun suport. Existeixen diferents tipus de balestres. Els millors models avui dia són els digitals, els quals atenuen encara més l’efecte flicker (amb l’opció de Flicker Free) i també permeten augmentar i reduir la potència de llum fins a cert punt. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.3. Dispositius de fluorescència Són tubs de vidre fi revestits interiorment amb diverses substàncies químiques, anomenades fòsfors , que emeten llum visible quan reben una radiació ultraviolada. Són molt utilitzats pel seu baix consum , però no són els que emeten més llum (3200-5600K). La llum que emet és molt difusa i gens direccional. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.3. Dispositius de fluorescència En les làmpades fluorescents, de molt poc consum i que no tenen filament, la descàrrega elèctrica en el gas es converteix en llum, a causa de la capa fluorescent de les parets del tub. Són molt eficaços en termes de quantitat de llum i aquesta pot ser molt blanca, però a causa de la seva forma, generalment allargat, també és molt difusa i de difícil control. Comptem amb uns dispositius que fan possible la regulació per dimmer d'aquests llums (balastres), amb la qual cosa augmenten les seves prestacions. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.3. Dispositius de fluorescència - Son làmpades de vapor de mercuri a baixa pressió, bombardejada per electrons, amb recobriment de les parets interiors de pols fluorescents que transformen els ultraviolats en llum visible. - Temperatura de color d'entre 3200-5600 K (fabricats per a cinema i vídeo). - El rendiment lumínic és feble, degut als seus pocs W. - Llum difusa. - Necessita un balast per al seu funcionament (reactancia) I starte o cebador. - Produeixen poca calor (anomenades “llum freda”). 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS Nick Holonyak va inventar el led en 1962 mentre treballava com a científic assessor en un laboratori de General Electric a Syracuse (Nova York). Gràcies a la invenció dels Leds blaus es va donar el pas al desenvolupament del led blanc, que és un led de llum blau amb recobriment de fòsfor que produeix una llum groga. La barreja del blau i el groc (colors complementaris en l'espectre RGB) produeix una llum blanquinosa anomenada «llum de lluna» que aconsegueix alta lluminositat (7 lúmens unitat), amb la qual cosa s'ha aconseguit ampliar la seva utilització en altres sistemes d'il·luminació. Als anys seixanta el led es va començar a produir industrialment. Només es podien construir de color vermell, verd i groc, amb poca intensitat de llum i es limitava la seva utilització a comandaments a distància (controls remots) i electrodomèstics, com a indicadors per assenyalar l'encesa i apagat. A finals dels anys noranta es van inventar els Ledes ultraviolats i blaus. Gràcies a la invenció dels Led blaus es va donar el pas al desenvolupament del led blanc, que és un led de llum blau amb recobriment de fòsfor que produeix una llum groga. La barreja del blau i el groc (colors complementaris en l'espectre RGB) produeix una llum blanquinosa anomenada «llum de lluna» que aconsegueix alta lluminositat (7 lúmens unitat), amb la qual cosa s'ha aconseguit ampliar la seva utilització en altres sistemes d'il·luminació. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS Els LEDS (Light -Emitting Diode) emeten llum a partir d’un díode, un component elèctric que té diferents usos. Un sol LED emet molt poca llum, pel normalment les llums de LEDs estan formades un agrupament. En un principi es van inventar els LED vermells, blaus i verds, però actualment ja existeixen els de llum blanca (unint els tres anteriors). És actualment el sistema més modern per a emetre llum : destaquen pel considerable estalvi energètic , per una arrencada instantània , són molt resistents als encesos i apagats continus i tenen una major vida útil que la resta. Com a inconvenient és que el seu preu és el més elevat. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS A: ánodo B: cátodo 1: lente/encapsulado epóxico (cápsula plástica). 2: contacto metálico (hilo conductor). 3: cavidad reflectora (copa reflectora). 4: terminación del semiconductor 5: yunque 6: poste 7: marco conductor 8: borde plano 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS Compostos utilitzats en la construcció de leds Compuestos empleados en la construcción de ledes Compuesto Color Long. de onda arseniuro de galio (GaAs) infrarrojo 940 nm arseniuro de galioarseniuro de rojo e infrarrojo 890 nm galio y aluminio (AlGaAs) rojo, anaranjado y arseniuro fosfuro de galio (GaAsP) 630 nm amarillo fosfuro de galio (GaP) verde 555 nm nitruro de galio (GaN) verde 525 nm seleniuro de cinc (ZnSe) azul nitruro de galionitruro de galio e azul 450 nm indio (InGaN) carburo de silicio (SiC) azul 480 nm diamante (C) ultravioleta silicio (Si) en desarrollo 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS Els leds presenten molts avantatges sobre les fonts de llum incandescent i fluorescent, com ara el baix consum d'energia, un major temps de vida, mida reduïda, resistència a les vibracions, reduïda emissió de calor, no contenen mercuri (el qual al exposar-se en el medi ambient és altament nociu i possibilita l'enverinament per mercuri), en comparació de la tecnologia fluorescent, no creen camps magnètics alts com la tecnologia d'inducció magnètica, amb els quals es crea major radiació residual cap a l'ésser humà; redueixen sorolls en les línies elèctriques, són especials per a utilitzar-se amb sistemes fotovoltaics (panells solars) en comparació amb qualsevol altra tecnologia actual; no els afecta l'encesa intermitent (és a dir poden funcionar com llums estroboscòpics) i això no redueix la seva vida mitjana, són especials per a sistemes antiexplosió ja que compten amb un material resistent, i en la majoria dels colors (a excepció dels Ledes blaus ), compten amb un alt nivell de fiabilitat i durada. Els Leds tenen l'avantatge de posseir un temps d'encesa molt curt (menor d'1 mil·lisegon) en comparació amb les lluminàries d'alta potència com ho són les lluminàries d'alta intensitat de vapor de sodi, additius metàl·lics, halogenur o halogenades i altres sistemes amb tecnologia incandescent. 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS 4. Fonts d’il·luminació d’audiovisuals 4.4. LEDS 5. Projectors de llum o focos Els projectors s'encarreguen de captar la llum de la làmpada i proveir d'un cont rol sobre ella per il·lum inar de la m anera m és apropiada possible. Els project ors est an com post os d’accessoris que rest ringeixen la llum (anells de dispersió, reixet es, pales) m olt eficaços per a la llum dura. Segons el t ipus de project or, t am bé perm et em et re llum suau. Com ja hem com ent at en l’apart at ant erior, les llum s dels project ors poden est ar const ruït s am b font s d’il·lum inació diferent s. 5. Projectors de llum 1. Llum 2. Caixa: fabricades en xapa o alum ini. Pint ades en negre m at e o alum ini brillant. 3. Reflector : sit uat darrere de llum i la seva funció és recuperar els feixos que em et cap a enrere. 4. Lent : ofereixen diferent s caract eríst iques del feix de llum. 5. Casquet : Suport del llum 6. Endoll 7. Lira : suport sobre el qual va m unt at el project or 9. Xassís portafiltres 10. Viseres 11. Cable de seguretat 5. Projectors de llum ⚫Qualitat de la llum: dura, no difusa, suau o difusa ⚫Intensitat: la quantitat de llum que proporciona ⚫Rendiment: quantitat de llum emesa pel que fa a Projectors de llum l'energia consumida. LLUM ⚫Dispersió: cobertura màxima de la font lluminosa ⚫Control: facilitat per a restringir i controlar la sortida de llum. ⚫Mida i pes: volum, equilibri i estabilitat. ⚫Tipus de muntatge: si descansa a terra, penjat o sobre una plataforma o trípode. ESTRUCTURA ⚫Adaptabilitat: diferents usos. ⚫Dispositius auxiliars: difusors, filtres... ⚫Fiabilitat i robustesa. ⚫Unitats auxiliars. 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel Projectors que s’anomenen així per la seva lent, que es caracteritza per una textura estriada i unes anelles concèntriques, i que permeten que els rajos de llum es puguin cal·librar de forma que puguem emetre un feix de llum més dur o més suau. Tot i així, es considera un projector de llum concentrada. 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel Per a aconseguir una il·luminació més dura o més suau, hem d’allunyar o acostar la llum i el reflector respecte la lent. Si la llum i el reflector s’acosten a la lent, es crea una il·luminació més difusa (suau). Si la llum i el reflector s’allunyen de la lent, la il·luminació serà més dura. S’anomemen Fresnel per la seva lent, característica pel seu moldejat “estriada” en una de les seves cares, i la texturització de l’altra, i que rep el nom del seu inventor , Agustin Fresnel. Llum suau Llum dura 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel El grau d'obertura del feix pot variar entre 6º i 65º: -Quan el grau d’obertura del feix de llum és petit (per exemple, 15º), es diu que el rajos de llum estan concentrats o és Spot (i la llum serà més dura). -Quan el grau d’obertura del feix de llum és gran (per exemple, 50º), es diu que el rajos de llum estan dispersos o en Flood (i la llum serà més suau). -En intervals entremitjos (com per exemple un angle de 30º) es rajos de llum estan a Middle. 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel SPOT FLOOD 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel El projectors Fresnel es diferencien d’uns dels altres per dos elements: 1. La seva potència de les llums (1kw, 2kw, 5kw, 12kw, 18kw…). 2. La seva mida: lleugers o d’estudi. 3. Segons la temperatura de color que emeten: càlida (fresnels clàssics) o freda (Fresnels HMI) 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel -La vora del feix és difús i la seva brillantor disminueix el que possibilita que es solapin diferents fresnel. -Permeten concentrar el feix de llum: -Spot (10°) la llum prop de la lent Fresnel. -Flood (60°) llum prop del reflector. -La vora del feix és difussa i la seva brillantor disminueix, el que possibilita que es solapin diferents fresnels.  5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 1 Kw Arri Studio Fresnel Medidas (mm): 330(b) x 291(a) x 294(c.), Peso 7,0Kg, Lente: 175mm, Spigot: 28mm, Visera 4 hojas, Cable red: 2mts, Conector: Schuco. 2 Kw LTM Fresnel Medidas (mm): 480b) x 430(a) x 390(c.), Peso 12,2Kg, Lente 250m, Spigot: 28mm, Visera 4 hojas, Cable red: 2 mts, Conector: Schuco.  5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5 Kw Arri LTM Fresnel Distància de Medidas (mm): 555(b) x 500(a) x 405(c.), seguretat 5m Peso 14,5Kg, Lente 300mm, Spigot: 28mm, Visera 4 hojas, Cable red: 2mts, Conector: Cetac 32 Amp. I Mai encendre el foco apuntant cap a Dalt. 10/12 Kw Arri Studio Fresnel Medidas (mm): 682(b) x 598(a) x 562(c.), Peso 25Kg, Lente 420mm, Spigot: 28mm, Visera 4 hojas, Cable Red: 2mts., Conector: Cetac 63 Amp. I  5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel Distància de seguretat 10m Mai encendre el foco apuntant 20 kw Arri Fresnel C/ Dimmer cap a dalt 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 150W 300W 500W 1000W 2000W 5.000W 10.000W 20.000W 24.000W 5. Projectors de llum 5.1. Projector Fresnel 5. Projectors de llum 5.2. Projector Inkie, dinkie o inkie -dinkie Son miniprojectors de lent Fresnel amb làmpada de 150W a 650W. Funcionen molt bé per aconseguir una raig fi de llum al decorat, per donar brillantor als ulls o com a llum d'emergència per pujar una mica l'exposició. Son lleugers i manejables. 5. Projectors de llum 5.12. HMI Projectors que emeten llum amb una temperatura de color alta o freda (pròxima als 55000 ºK), i a una gran potència (fins als 24000 W). Serveixen per simular la llum solar que prové de les finestres, i també s’utilitzen molt en exteriors per omplir ombres no desitjades. Necessiten balastre per a que funcionin i no es produeixi l’efecte de flickeig. En una gravació de vídeo o cinema en exteriors, es vol reduir el contrast produït per la llum del sol d'un dia clar. És habitual utilitzar pal·lis de tela blanca per fer la llum més suau i omplir les ombres amb projectors de llum dia (HMI). 5. Projectors de llum 5.12. HMI 5. Projectors de llum 5.12. HMI 5. Projectors de llum 5.3. PC (placonvex) PC significa “pla -convex”, terme que descriu la lent utilitzada en aquest tipus de lluminària. Són projectors amb un tipus de lent que posseeix una superfície suau i descriu una corba exterior. S'utilitza quan el feix de llum ha de ser molt marcat i ben definit. Són molt utilitzats en actuacions en viu. 5. Projectors de llum 5.3. PC (placonvex) 5. Projectors de llum 5.3. PC (placonvex) La seva llum és mes dura i crea ombres mes marcades que el fresnel. El límit del feix fa un cercle perfecte. Pot anar de 4 a 64 graus d’apertura. Presenta un feix «nítid» i una desviació de llum inferior a la de l'Fresnel, ofereix una gran amplitud d'angle de feix que el fa adequat per il·luminar des de posicions de sala, lateral o sobre l'escenari La seva potència sol ser inferior que el Fresnel: segons el model pot estar entre 500 i 2500W. 5. Projectors de llum 5.3. PC (placonvex) ACENTO PC 1000 y 2000 W 5. Projectors de llum 5.4. Naranjitos (o halògens) Es diuen així perquè la seva carcassa és taronja. Són projectors portàtils, més econòmics i més adaptables que els fresnel. La seva potència ronda els 650W i 1000W. Igual que els fresnel, també emeten llum càlida. Es pot col·locar amb una pinça a qualsevol objecte cilíndric, sobre trípode i fins i tot al terra. 5. Projectors de llum 5.4. Naranjitos El seu cos obert per davant conté una simple llum de quars lineal i horitzontal situada dins d'un reflector compacte. L'absència de lent dóna com a resultat un accessori lleuger i petit (1,5 a 3 kg) amb alt rendiment. Amb una difusió del feix ajustable de 80º. Com és més difícil de controlar el feix de llum, sempre podem utilitzar les viseres o filtres semiopacs per a atenuar la llum. 5. Projectors de llum 5.4. Naranjitos Els últims models permeten disposar d’una potència més elevada, com per exemple els Blonde (2000W) o Redhead (1000W), molt utilitzats actualment per a la indústria cinematogràfica. REDHEAD 1K 5. Projectors de llum 5.4. Naranjitos REDHEAD 1K 5. Projectors de llum 5.4. Naranjitos REDHEAD 1K 5. Projectors de llum 5.4. Naranjitos BLONDE 2K 5. Projectors de llum 5.5. Scoop Abans era la llum suau per excel·lència dels estudis de TV. El scoop encara s'usa, és barat, resistent i lleuger de pes. És molt elemental, i amb prou feines és controlable. Físicament és com un bol d'alumini amb una llum que pot anar dels 1000W als 4000W. 5. Projectors de llum 5.6. Jardinera Són llums portàtils que emeten llum dura i amb temperatura de color càlida, que es dispersa sobre un gran angle. Generalment s’utilitzen per projectar ombres a les superfícies properes. Són econòmicament accessibles. 5. Projectors de llum 5.6. Jardinera Les jardineres poden tenir una llum simètrica (col·locada en el centre del focus) o asimètrica (col·locada en la part superior o inferior del focus). Les primeres funcionen com els projectors convencionals, mentre que les segones serveixen per a projectar la llum cap a un angle en concret encara que la jardinera no estigui encarada perpendicularment a la zona que volem il·luminar. Simètric Asimètric 5. Projectors de llum 5.9. Projectors per a ciclorames (asimetrics) Projectors amb diversos compartiments, molt utilitzats en estudis de televisió grans i mitjans. Permet aconseguir un distribució de llum sobre tota l'àrea del ciclorama. Existeixen versions d’una a quatre làmpades i amb angle ajustable. 5. Projectors de llum 5.9. Projectors per a ciclorames BASICTV STUDIOLIGHTING Small SIZE35 m2 5. Projectors de llum 5.7. Projectors Softlight Especialment dissenyat s per a oferir il·lum inació difusa i indirect a am b l'object iu d'elim inar om bres. Es proveeixen am b m iralls reflect ors en acabat blanc o brillant suau. Poden anar dels 1000W als 5000W i el feix de llum pot cobrir fins a 180º. Project ors per a om plir espais. Crea om bres suaus. No es dist ingeix el final del cop de llum. 5. Projectors de llum 5.10. PAR Poden anar dels 125W als 12000 W i els podem trobar amb bombetes halogenes i HMI. Permet col·locar lents entre la carcassa i les viseres amb l’objectiu de crear una llum més dura o més difusa. NO confondre amb els pars de espectacles (rockets). 5. Projectors de llum 5.10. PAR 5. Projectors de llum 5.10. PAR Diferents tipus de lens PAR Very narrow VNSP Very Narrow Spot. Beam Angle 12° approx thin light beams cutting through smoke or streaking across stage set/cloths. Also used on large music stages to provide spotlights to hightlight individual band members Narrow spot NSP Beam Angle 14° approx. This lamp is a useful tage spotlight and makes fairly good beam structures in smoke Medium flood MFL Beam Angle 24° approx colour washes onstage, uplighting bits of set as well as spotlighting people onstage. These bulbs are great for washing intense colour around a stage or lighting up columns or architecture Wide flood WFL Beam Angle 50° 5. Projectors de llum 5.10. PAR 125w 200w 400w 575w 1200w 2500w 4000w 6000w 12000w 18000w 5. Projectors de llum 5.11. Mini bruts i Maxi bruts És una agrupació de PAR que s’utilitzen en exteriors nocturns o en grans interiors. Es diferencien entre ells pel número de PAR que tinguin. Quants més PAR,millor rendiment i més difusa és la projecció lumínica. Les llums es poden encendre individualment o per grups, creant si es desitja un joc de llums.  Mòdul 9: Mitjans tècnics audiovisuals i escènics 5. Projectors de llum UF1: Equips d’il·luminació i escenotècnia 5.11. Mini bruts i Maxi bruts Llum ampla de farciment per a il·luminar ombres que generen altres llums.  Mòdul 9: Mitjans tècnics audiovisuals i escènics 5. Projectors de llum UF1: Equips d’il·luminació i escenotècnia 5.13. Projectors fluorescents Projectors de llum difusa que poden emetre amb una temperatura de color càlida o freda segons el tipus de fluorescent que incorporen. Consumeixen molt poc en proporció a la potencia de llum que tenen, encara que il·luminen menys que la resta. 5. Projectors de llum 5.13. Projectors fluorescents El projector fluorescents són més difícils de dirigir i tallar que qualsevol altre projector, encara que poden incorporar una reixeta per a controlar millor l'emissió de llum. Igual que els HMI, els projectors fluorescents professionals necessiten un balastre, en el qual podem encendre més o menys tubs segons les necessitats de cada cas. Els projectors fluorescents més populars són els Kinoflo. 5. Projectors de llum 5.13. Projectors fluorescents 5. Projectors de llum 5.13. Projectors fluorescents 5. Projectors de llum 5.14. Projectors LED Actualment la majoria de projectors que hem explicat tenen la seva versió en LED, és a dir, la llum emissora es substitueix per un conjunt de LEDs. Els avantatges dels projector LEDSsón molts : -Permeten emetre la mateixa llum a un potència molt més baixa. -S’escalfen menys. -Pots regular la intensitat de llum i la temperatura de color. -Es pot regular amb més exactitud l’emissió de llum amb rodetes digitals. 5. Projectors de llum 5.14. Projectors LED 5. Projectors de llum 5.15. Litepad Són panells de LED (disponibles en diferents mides) que simulen aparells amb retroiluminació. Per exemple, per simular una televisió encesa o el monitor d’un ordinador. Els de grans dimensions també ens poden servir per il·luminar escenaris nocturns. 5. Projectors de llum 5.15. Litepad 5. Projectors de llum 5.16. LED Rings És una agrupació de LEDs col·locats en forma d’anell que proporcionen una il·luminació professional per a primers plans frontals en cinema i fotografia. S’incorporen en l’objectiu o en el cos de la càmera, i funcionen amb una bateria autònoma. 5. Projectors de llum 5.16. LED Rings Els LED Rings són molt utilitzats en videoclips, i creen un reflex circular en els ulls molt característic. 5. Projectors de llum 5.17. Globus de llums Creen una il·luminació suau de 360º per igual, sense ombres ni punts més calents. Hi ha de moltes mides i molts tipus, segons la làmpada instal·lada a dins d’ells. Utilitzats en interiors i exteriors. 5. Projectors de llum 5.17. Globus de llums 5. Projectors de llum 5.17. Globus de llums 9. Mesures de seguretat quan treballem amb projectors de llum - No estireu el cable del connector quan desendolleu, agafar-lo pel terminal. - No tocar els focos amb les mans, utilitzar guants un cop hem encès el projector un cop. - Vigilar les distàncies de seguretat al emprar la llum. - No moure el focus encès. - Mantenir els materials inflamables lluny de la llum, en cas contrari pot causar un incendi, cremades o danys al sistema. - Compte amb la inclinació del projector. - En el cas que els col·loquem en el sostre o en algun suport, assegurar-nos que estiguin totalment fixats. - Controleu la col·locació del cablejat d’alimentació, per evitar estrebades i caigudes. 6. Accessoris per als projectors de llum Per a ut ilit zar correct am ent els nost res project ors de llum necessit arem accessoris addicionals, que es poden classificar segons la seva funció: 1. Elem ent s de fixació i col·locació 2. Elem ent s per a cont rolar la em issió de llum 3. Elem ent s per a generar energia addicional 6. Accessoris per als projectors de llum 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació Per a subjectar els projectors de llum o altres elements de reflexió a baixes altures podem fer servir els trípodes de il·luminació , que solen estar formats per tres potes i una vara central, on subjectarem els elements necessaris. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació També existeixen els trípodes century o d’aranya , que ens permet modificar les altures i el gir de les potes en cas que tinguem que col·locar-lo en un terreny amb desnivells. Les potes també tenen l'avantatge de poder ser plegades per a facilitar el transport. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació Els trípodes de cremallera o roller ens permeten pujar o baixar la vara central a partir d’una maneta, de manera que no hem de tocar res més i ens facilitat la tasca de moviment. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació Si necessitem pujar els nostres elements de il·luminació a una altura que el trípode no ens permet, podem fer servir els extensors , que s’acoblen a la vara central del trípode. Els sacs de pes ens ajuden a subjectar amb més seguretat els nostres trípodes. Es col·loquen a les potes del trípode. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació Un complement molt important dels trípodes són els ceferinos , vares metàl·liques que es col·loquen en el mateix trípode i acabes amb una subjecció que ens permet fixar els nostres elements lumínics. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació Les pinces ens serveixen per a fixar els nostres elements lumínics a una taula o altres suports que ho permetin. Normalment tenen dos espàrrecs on podem subjectar el nostre focus. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació Els pantògrafs són accessoris de suspensió que serveixen per penjar els focus i pujar-los i baixar-los amb facilitat. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.1. Elements de fixació i col·locació El practicable és una estructura que ens permet elevar els nostres focus a grans altures. Ens podem ajudar d’unes escales per a pujar, i sempre ha d’estar subjectat amb potes inclinables a la seva base per a millorar la seva estabilitat i no caure.  6. Accessoris per als projectors de llum CHIMERAS: En cinematografia, el terme "chimera" fa referència a un accessori utilitzat en la il·luminació per suavitzar la llum. Una chimera és una caixa o difusor de llum que s'acobla a un focus o una font de llum, sovint amb materials translúcids, per aconseguir una il·luminació més suau i difusa. Aquesta llum ajuda a evitar ombres dures i crea un ambient més natural i uniforme. Com funciona una chimera en il·luminació? Suavització de la llum: Quan la llum passa a través de la tela o el material difusor de la chimera, es distribueix de manera uniforme, eliminant les ombres intenses. Creació d’un efecte natural: La llum difusa de la chimera simula la llum natural, fent que els subjectes o objectes en escena es vegin més agradables i naturals davant de la càmera. Control de la direcció: Tot i que suavitza la llum, una chimera també permet dirigir-la cap a una àrea específica, la qual cosa ajuda a controlar millor l'ambient de la il·luminació. Aquest tipus d'accessori és molt utilitzat en cinema i fotografia, especialment per a escenes en interiors o per retrats on es vol una il·luminació més suau i càlida. 6. Accessoris per als projectors de llum CHIMERAS: 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum Les banderes o Hollywoods ens permeten crear una llum més suau i menys intensa. Hi ha de molts tipus segons les nostres necessitats. També ens poden servir per a tallar i delimitar la llum.  6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum Els filtres de llum són accessoris que es col·loquen davant dels focus per modificar les qualitats de la llum que emeten. Aquests filtres poden ser de diferents tipus i funcions: Filtres de difusió: S'utilitzen per suavitzar la llum i reduir les ombres dures. Aquests filtres fan que la llum sigui menys directa i més difusa. Filtres de color: Canvien el color de la llum projectada, permetent crear diferents atmosferes o corregir la temperatura de color (freda o càlida). Filtres ND (Neutral Density): Redueixen la intensitat de la llum sense alterar el color, útils per aconseguir un efecte més suau o per evitar sobreexposicions. Efectes:  6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum Bastidors Els bastidors (també anomenats frames en anglès) són estructures que es fan servir per sostenir materials que modifiquen la llum. Es poden col·locar davant dels focus i poden contenir gelatines, difusors o altres accessoris. Alguns dels seus usos comuns són: Bastidors amb gelatines: Per crear ambients de color, com ja hem explicat, sostenint gelatines de grans dimensions davant de la font de llum. Bastidors amb difusors: Aquest tipus de bastidors s'utilitzen per muntar materials difusors com el white diffusion que ajuden a escampar la llum de manera uniforme, creant un efecte suau i homogeni. Bastidors amb rebotadors: En aquest cas, el bastidor conté superfícies reflectants que permeten rebotar la llum per il·luminar zones fosques o crear un efecte de llum indirecta, porex. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum Els palios són estructures que ens permeten fixar teles de diferents tipus, segons la funció que necessitem (reflectir o suavitzar la llum). 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum Altres funcions del palio: Palio amb pulmó Palio amb tela de croma 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum 6. Accessoris per als projectors de llum 6.2. Elements per a controlar l’emissió de llum Les pantalles portàtils són molt útils per a reflectir la llum en exteriors. Hi ha de molts tipus, són plegables i pesen molt poc. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.3. Elements per a generar energia addicional En ocasions les instal·lacions elèctriques no tenen una potència suficient per a encendre tots els projectors de llum correctament. En rodatges exteriors situats en escenaris naturals tampoc tenim disponible l’energia elèctrica. En aquests casos hem de fer servir els generadors, els quals, mitjançant combustible i un motor, generen energia elèctrica, per cinema insonoritzats. 6. Accessoris per als projectors de llum 6.3. Elements per a generar energia addicional Principis per a l’ús del generador: 1) Ha d'estar el més anivellat possible. 2) El tub d'escapament sempre net. 3) Calrevisar periòdicament l'oli, el combustible i l'anticongelant. 4) Abans d'aplicar la càrrega ha d’escalfar-se durant uns deu minuts. 5) Les connexions amb el generador s’han de realitzar abans d'encendre'l. 6) Abans d'apagar cal fer -lo funcionar deu minuts sense càrrega. Els generadors grans generen electricitat trifàsica (380V), mentre que els més petits són de 220V. 8. Esquema bàsic de il·luminació En un esquem a bàsic d'il·lum inació solem t robar-nos am b font s de llum am b funcions i caract eríst iques ben diferenciades, que es relacionen am b les direccions de les que provinguin, però t am bé am b cada un dels paràm et res que hem est at est udiant en aquest a UF (temperatura de color, duresa, tipus de focus ,...). L’esquem a bàsic de il·lum inació const a de t res punt s de llum , t am bé anom enada t riangle bàsic de il·lum inació: -Llum principal -Llum de farciment -Llum de fons 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.1. Llum principal La llum principal és aquella que predomina sobre les altres ; aquesta llum crea les brillantors i les ombres més destacades de la imatge. Aquesta és la llum que unifica la imatge i la seva intensitat, i és la que determina el nivell d’exposició general. Per a un efecte òptim de tridimensionalitat i profunditat, la llum principal ha d'arribar a uns 30 o 40 graus respecte a l'eix de la càmera. La llum principal sol tenir una qualitat dura , el feix de llum es concentra i rarament es difumina o suavitza, excepte en situacions particulars. 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.2. Llum de farciment L’objectiu de la llum de farciment és la il·luminació de les ombres produïdes per la llum principal. Per tant, el focus ha de dirigir -se cap a la zona de la imatge amb ombres per tal de reduir el contrast que produeix la llum principal. Només llum principal Llum principal i llum de farciment 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.2. Llum de farciment La intensitat de la llum de farciment sempre ha de ser menor que la llum principal. En el cas que les intensitats siguin molt semblant l’interès dels elements en l’escena pot quedar dividit, provocant incoherència o confusió a l’espectador. Per altra banda, La llum de farciment es produeix gairebé sempre amb un focus que dóna una il·luminació suau i uniformement distribuïda, mitjançant pantalles de reflexió, palios, etc. 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.3. Llum de fons Encara que les llums de farciment i les llums principals solen afectar al fons i l'il·luminen parcialment, és important il·luminar aquest fons per separat. Aquesta és la funció de la llum de fons, de manera que es crea un contrast entre el fons i la part del subjecte que fa que destaquem el que nosaltres volem en cada cas (el fons o el subjecte). Llum principal Principal + Farciment Principal + Farciment + Fons 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.4. Exemples L’esquema de il·luminació no s’ha de cenyir només a aquests tres focus de llum, es poden incloure d’altres (com llums de contra, per a ressaltar el cabell del subjecte o per a separar-lo del fons). 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.4. Exemples 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.4. Exemples 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.5. Il·luminació d’un croma Per a il·luminar un croma hem de tenir en compte que han d’existir dos sistemes d’il·luminació diferents , un per a il·luminar el croma i un altre pera il·luminar l’escena. És a dir, les llums que il·luminen al personatge no són les mateixes que les que utilitzem per a il·luminar el croma. 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.5. Il·luminació d’un croma La il·luminació que hem d’aplicar al croma ha de ser uniforme i sense ombres, és a dir, hem de fer servir una font d’il·luminació suau o difusa. Per davant d’aquests focus de llum que il·luminen el croma és convenient col·locar dues banderes, per a que aquestes llums afectin el mínim possible a la il·luminació de l’escena que hem de preparar. 8. Esquema bàsic de il·luminació 8.5. Il·luminació d’un croma Finalment, una vegada tenim la il·luminació del croma realitzada, haurem de preparar la il·luminació de la nostra escena. La manera per a il·luminar -la serà totalment dependent del fons que voldrem substituir després. Per a valorar l’esquema de il·luminació de l’escena hem de tenir en compte: 1.La direcció de la llum principal. 1.Les il·luminacions secundàries 1.La temperatura de color de la llum