Resum-clau-periferies-bloc-2 PDF

Resum-clau-periferies-bloc-2.pdf user_4838402 Historia 1º Grado en Sociología Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la tra...

Resum-clau-periferies-bloc-2.pdf user_4838402 Historia 1º Grado en Sociología Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486966 BLOC 2: EL PERÍODE ENTRE GUERRES TEMA 2.1. LA REVOLUCIÓ RUSSA I LA CREACIÓ DE LA URSS CAP. 10: Revolució i guerra civil a Rússia Conseqüències de la Revolució Bolxevic (p.433-437) El 1922 el govern bolxevic crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS): Rússia, Ucraïna, Bielorússia, i la república federal de Transcaucasia (Armenia, Azerbaiyán i Georgia). Es dissol el 1991 (70 anys després). Impacta en el pensament polític S.XX, en base la pràctica de la teoria social i el marxisme i el sorgiment de múltiples tradicions historiogràfiques. Els bolxevics canvien el nom del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus pel Partit Comunista extret del Manifest Comunista. A partir de la revolució bolxevic el socialisme europeu queda dividit en: 1. Partits socialistes: partidaris de les reformes,participació en parlaments i col·laboració entre governs occidentals. Ex. Partit Socialista francès i Partit socialdemòcrata alemany. Dirigeixen la II Internacional.. 2. Partits comunistes: des del 1919. Sorgeixen a partir del trencament de les primeres organitzacions socialistes. S9incorporen a la III Internacional. 1924 mor Lenin i també el sentiment d9Europa d9acabar amb el capitalisme. Stalin empren 8la construcció del socialisme en un únic país9 i es guanya el títol de 8enterramorts de la Revolució9. Trotski s9oposa. La repressió estalinista amb les pugues del 1930 persegueixen a la majoria dels membres del Comitè Central del partit del 1917. Estableix un totalitarisme comunista. La Revolució Russa desestabilitza les relacions internacionals, a l9inici hi ha por a la propagació del comunisme i en la segona meitat del S.XX el desenvolupament de la potència militar representa una amenaça que divideix Europa. 1934 URSS Ingresa a la Societat de les Nacions. TEMA 2.2. INESTABILITAT ECONÒMICA I POLÍTICA EN EL PERÍODE D9ENTREGUERRES CAP. 9: La Primera Guerra Mundial i les transformacions en el món occidental El reparto del imperio otomano (pp.382-383) L9imperi Otomà queda reduït a Anatolia, Estambul i estret de Bósforo i Dardanelos. Perd: - Províncies àrabs de Orient Mitjà. Aquestes s9integren en l9economia-món i es converteix en una zona de conflictes permanents i d9intervenció de les potències durant S.XX. Ex. Declaració de lord Arthur Balfour 1917: contempla la promesa británica 8d9una casa nacional9 per la comunitat jueva de Palestina. - Francia i Regne Unit es reparteixen i neocolonitzen les regions ocupades durant la guerra. FR: Síria i Líbano. GB: Irak i Transjordania i ocupen i governen Palestina. La Lliga de Nacions legitimiza un marc legal per l9ocupació. El principi d9autodeterminació de les nacions que pren forma només en l9Europa de l9Est en el nacionalisme àrab egipci, el nacionalisme irlandès i índic. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486966 TEMA 2.3 LA CRISI DE L9ESTAT DE DRET I ELS FASCISMES CAP. 11: La guerra civil europea. El feixisme i la crisis de les democràcies parlamentàries (1918-1945) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. L’expansió colonial a Àfrica i la política exterior dels fascisme (p.455-459) Expansió colonial a Àfrica A finals del S.XIX, Itàlia inicia l9ocupació colonial per Àfrica per Eritrea i Somàlia amb una política d9extermini de la població nativa àrab a Líbia i Somàlia. Provoca el desplaçament dels africans i atorga concessions a empreses italianes per l9explotació per activitat agroramaderes i plantacions de nous cultius (sucre, cotó i bananes). Pel règim feixista de Mussolini l9expansió colonial és una 8necessitat vital9. Aspira a convertir el Mediterrani en 8mar d9Itàlia9. Des del 1930 s9adopta l9autarquia econòmica per fer front a la crisi econòmica. 1935 comença la campanya 8Àfrica italiana9 i s9inicia la conquesta d'Etiòpia amb les tropes italianes formades per les 8camises negres9 i nadius africans utilitzant mètodes brutals. Finalment, unifica Eritrea, Etiòpia i Somàlia sota el nom de nord 8Àfrica Oriental Italiana i proclama l9imperi. Mussolini - Espanya El 1931, Mussolini i el Vaticà ja van condemnar a la República Esp. i van acollir al rei Alfons XIII Borbó. El 1936 Mussolini reconeix el govern de Franco. IT intervé a la GC amb tropes a les Illes Balears, aviació a Mallorca, 100.000 voluntaris, etc. Mussolini - Alemanya 1937 IT-ALE-JAP firmen el Pacte Anticomunista i formen l9Eix Roma-Berlín-Tokio i IT i ALE es retiren de la Societat de les Ncions. 1939 IT ocupa Albània i sella el Pacte d9Acer amb Hitler. El 1940 intervé IIGM com aliat. La fi de Mussolini USA i GB ocupen el sud IT. EL 1943 Cop d9Estat intern per part del propi rei i membres del cercle feixista per detenir a Mussolini i exigir el restabliment de l9autoritat de la Casa Savoia que negociaran la pau. Però, ALE rescata Mussolini i aquest s9imposa com autoritat en el nord d9Itàlia on hi ha la República de Saló. Però, el 1945 Mussolini es capturat a la frontera de Suïssa i va ser penjat pels partisans italians. El racisme d’Estat (471-475) Amb Hitler s9instaura un estat d9excepció que empren una política legislativa racista antiromana i antisemita. Racisme d9Estat institucionalitzat a partir d9una ideologia 8depuradora9 per la regeneració de la 8raça superior ària9. S9executen programes racials a partir de les investigacions del Departament d'Higiene Racial. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago Historia Banco de apuntes de la a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486966 El programa antisemita s9inicia amb una campanya de premsa i propaganda. Assenyalen la doctrina marxista com 8una invenció jueva9 i el règim democràtic de Weimar com la 8república jueva9 sent la responsable de la humiliació i injustícia de Versalles. Culpabilitza als jueus de tots els mals del Reich. 1933 boicots als comerços jueus i treballadors i estudiants. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Censura i depuració d9obres jueves, comunistes, socialistes, liberals, etc. Obres 8d9art degenerat9. 1935 Lleis racials de Nuremberg per la 8protecció de la sang i l9honor alemany9. Privació dels jueus dels drets civils i ciutadans, casaments mixtos, etc. 1938 8Nit dels vidres trencats9: saquejos als comerços jueus, incendis a les sinagogues, atacs a jueus. Els jueus es veuen obligats transferir part dels seus béns a l9exterior i a malvendre les accions o negocis. 1936, dsp dels JJOO, deportació i neteja ètnica. Cas paradigmàtic: Universitat de Frankfurt on el 1924 es crea l9Institut d9Investigació Social amb grans investigadors, molts d9ells jueus i comunistes. La deportació i el sistema de camps (471-478) Oficina d9Emigració del Reich a càrrec de Heinrich Himmler, després s9instal·len altres oficines a Viena i Praga a càrrec d'Adolf Eichmann. S9inicia el procés 8burocràtic9 del genocidi. Primera etapa: A partir del 1939 els jueus de Viena van ser expulsats i confinats a Lublin en la frontera polonesa. Els primers camps de concentració (Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen i Mauthausen) destinats a comunistes, socialdemòcrates, opositors, republicans espanyols, Testigos de Jehová, homosexuals i gitanos. Segona etapa: A partir de la invasió a Polònia setembre del 1939 i inici de la IIGM. Els jueus polonesos i deportats concentrats en guetos urbans. 3 milions de jueus en 13 guetos de Polònia fent treball forçat per contribuir en l9economia del Reich. Va haver-hi resistència, partisans jueus, grups polítics clandestins. Alguns escapen i s9incorporen a l'exèrcit soviètic. Cal entendre el nazisme i el genocidi com un fenomen de dimensió europea en context de crisi d9entreguerres, ascens del feixisme, per a la confrontació al règim soviètic.França, amb el règim de Vichy, col·labora amb la legislació antisemita amb camps de concentració i deportació de jueus francesos. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486966 TEMA 2.4 II GUERRA MUNDIAL Context antecedent: Rebel·lió dels bòxers (1899-1900) i intervenció d9Occident que obliga a Xina a obrir-se a l9economia-món i l9establiment del Servei d9Aduanes sota el control de les grans potències. USA exigeix la política de portes obertes pel lliure accés al comerç; l9Imperi Rus domina el nord de Xina fins al 1905; 8tractats desiguals9 pel control i la comunicació dels accidents. Xina careix d'integritat territorial, soberanía política i administrativa. La qual cosa genera el sorgiment de moviments d9oposició. PRIMERA ETAPA DE LA REPÚBLICA (1912-1927) Revolució nacionalista 1911 Sun Yat-sen funda Kuomintang, Partit Nacionalista Xinès: moviment polític per l9alliberació de Xina del domini imperial i les influències estrangeres. Octubre 1911 Kuomintang expulsa el règim imperial, la dinastia Qing, i proclama la República. 1912 Sun Yat-sen es proclama president provisional per 40 dies. Desencadena amb una revolta militar i el règim es queda en mans de la dictadura del líder militar Yuan Shi-kai fins al 1916. La caiguda de l9imperi Manxú i la fragmentació de Xina Amb la caiguda de l9imperi, Xina es fragmenta en regions dominades per 8els senyors de la guerra9. Aquests tenen un fort control, exercits privats i negocis amb els europeus en els ports oberts amb la producció de l9opi, tabac i té. La inversió estrangera augmenta consolidant l9estatus de semicolonia de Xina. El govern autoritari de Yuan Shikai (1912-1916) Yuan Shi-kai il·legalitza al Kuomintang i suspèn el Parlament i el règim constitucional. Per tant, amb el govern autoritari i conservador, els republicans s9han d'exiliar. Yuan reb préstecs de les potències estrangeres i el 1915 intenta restaurar l9imperi enfrontant-se a una forta oposició en 8 províncies. La crisi política i social augmenta el vandalisme. Moviment del Quatre de Maig i PCCH 4 de maig 1919 joves i professors de la Uni de Beijing protesten contra les intervencions de les grans potències i d9aquí neix el Moviment del Quatre de Maig: expressió del jovent contra les grans potències amb corrent nacionalista liderant una revolució cultural amb p.ex. la reforma d9escriptura. Contacten amb la III Internacional Comunista (Komintern) i tmb amb la influ de la R. d9Octubre, neix el Partit Comunista Xinès (PCCH) amb Mao Tse-tung com un dels fundadors. SEGONA ETAPA DE LA REPÚBLICA (1927-1937) Reorganització del Kuomintang (KMT), règim nacionalista, capital Nanjing Sun Yat-sen reorganitza el partit Kuomintang i estableix una aliança amb l9URSS i un acord amb PCCH per consolidar un front nacional. URSS permet equipar un exèrcit, crear l9Acadèmia militar a Cantón i rebre armes per expedicions cap al nord contra els 8senyors de la guerra9. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486966 Ascens de Chiang Kai-shek El 1925 Sun Yat-sen mor i el 1927 Chiang Kai-shek assumeix el lideratge del KMT i de l9exèrcit i estableix règim nacionalista reconegut diplomàticament per les potències. Trenca l'aliança amb els comunistes amb repressió i persecució del PCCH i Mao. Per tant, els comunistes han de fer la lluita clandestinament i refugiar-se en les zones camperoles. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1928, ocupa Beijing. Té el suport de la nova burgesia de negocis i dels bancs xinesos, per tant, període d9estabilitat financera. 1931 Japó ocupa la zona de Manchuria. Però Chiang Kai-shek continua amb el seu pla d9acabar amb els comunistes. El 1934 crea una aviació amb alemanya i el 1935 llença ofensiva que força la retirada de Mao, constituint la 8Llarga Marcha9. Polítiques: extensió de les vies de ferro, de les comunicacions i creació de bancs estatals per consolidar un sistema bancari independent, codis legislatius inspirats en Occident, educació controlada, es van quedar curts en la reforma agraria. 1935 Xina ingresa en la Societat de les Nacions. Ha de fer front a l9ocupació de Japó fins a l9agost del 1945 quan Japó es rendeix. CAP. 13: Els conflictes de la Guerra Freda i el món bipolar La Revolució comunista a Xina (p. 565-569) 1946-1948: Guerra Civil Xinesa Després de la IIGM, estalla la Guerra Civil xinesa (1946-1948): Nacionalistes, Chiang Kai-shek amb el suport d9USA. Es refugien a Taiwán. Partit Comunista Xinès de Mao Tse-tung. 1945 els comunistes dominen el nord. Popularitat pel paper en la guerra de resistència. 1948 ocupen la zona industrial de Manchuria. 1 d9octubre de 1949 proclamen la República Popular Xina (1949-1958) a Beijing. Finalitza el 8segle d9humiliació9 iniciat amb les Guerres de l9Opi. 1927-1945: Règim Nacionalista al poder Durant la guerra freda (1945-1991): Taiwan era l9únic estat xinès reconegut. Va ser militarizat, un base estratègica nortamericana. Per això els nacionalistes es refugen a Taiwán dsp de 22 anys de poder i ataquen a la Xina comunista. 1949-1958: República Popular 1950 la República Popular enforteix les relacions amb la Unió Soviètica, entre altres coses reb ajuda financera i tècnica. Xina recupera la sobirania territorial. A nivell internacional participa a la Conferència de Països Afroasiàtics a Bandung, Java: posicionament en contra el colonialisme, l'intervencionisme de les potències. Durant la guerra freda (1945-1991): envia reforços a la Guerra de Corea i dona suport als revolucionaris vietnamites en la guerra de lliberació del colonialisme francés. Polítiques modernitzadores: Llei de matrimoni 1950, prohibeix els matrimonis infantils o arreglats. Abolir el sistema de matrimoni patriarcal i forçat i família tradicional. 1958 Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486966 creació de les comunes populars que permeten l9emancipació de les dones. Companyes d9higiene pública. Augmenta l9esperança de vida. Augment anafabetisme i reformes per la simplificació de l9escriptura. Política d9industrialització planificada: 1r Pla Quinquennal (1953-1957) projectes en regions interior. 1952 reforma agraria: modifica el sistema de producció, confiscació de Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. terres i distribució. 1955 col·lectivització progressista i impuls en cooperatives, però 1958 s9accelera les organitzacions de les comunes populars. 1958-1960 8Gran Salt Cap Endavant9: pretén assentar les bases industrial per duplicar la producció d9acer, etc. Les comunes pretenien reagrupar cooperatives i activitat productives separades, entre elles la col·lectivització d9algunes tasques domèstiques. Però, a causa d9un baix nivell tecnològic, es redueix la producció d9aliments, generant fam i morts. 8El gran salt9 i la 8comunalització9 representa un període de retrocés, el 1962 Mao reconeix el fracàs. Polítiques exteriors amb iniciatives amb clara intenció d9indepe. 1963 ruptura amb la URSS. El 1967 Xina experimenta amb la bomba d'hidrògen i comença l9equipament d9avions, submarins, etc. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago