Literatura Valenciana 3r ESO - El Segle d'Or PDF

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR LITERATURA El Segle d’Or (I): la valenciana prosa i l’Escola Satírica. Novel·les cavalleresques FITXA DE L’ALUMNE LITE...

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR LITERATURA El Segle d’Or (I): la valenciana prosa i l’Escola Satírica. Novel·les cavalleresques FITXA DE L’ALUMNE LITERATURA. El Segle d’Or (I) Descobrir com fou l’època de major esplendor de la nostra literatura: el APRENDRE Segle d’Or. TEMPS APROX. Este contingut es treballarà en classe en una sessió. TASQUES En l’apartat “Practiquem” teniu indicades les activitats de reforç. AMPLIACIÓ APRENEM EL SEGLE D’OR Al segle XV la Corona d'Aragó llueix amb tot el seu esplendor. El Regne de València actua i la ciutat de València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona, i es converteix en una de les ciutats més importants d'Europa en aquest segle. L'esplendor econòmica, demogràfica, arquitectònica i cultural es veu àmpliament reflectida en una generació d'autors que situen les nostres lletres en un lloc capdavanter a Europa. Són fills d'aquest segle autor com Joanot Martorell, Ausiàs March, Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi... envoltats d'una societat canviant i en plena efervescència cultural. Aquest segle parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara madurat en cap llengua romànica. Al final del Segle d'Or, la llengua valenciana aconsegueix la seua maduresa literària. 1  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Suposa una evolució de les cançons de gesta medievals amb novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa amb una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres. Pretenen reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Durant el segle XV, l’alta noblesa va perdre part de la seua influència en benefici de la baixa noblesa i la burgesia, arrelada a les ciutats i dedicada al comerç. Així els gustos literaris van canviar: de l’èpica de les cançons de gesta a una novel·les més properes al lector, menys llegendàries. La novel·la cavalleresca té una sèrie de característiques que la distingeixen notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores: – Els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables (per exemple, un cavaller mai no lluitarà tot sol contra cent i necessitarà temps per curar-se de les ferides produïdes en els combats). – El temps narratiu és proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades segles enrere). Hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. – Els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats geogràficament), igualment que hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar. – No hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, són les novel·les cavalleresques més importants de l'Edat Mitjana europea, són valencianes i signifiquen un pas de gegant cap a la novel·la moderna. 2  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR TIRANT LO BLANC Joanot Martorell és l'autor de la gran novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc. Nascut en 1413 a Gandia en una família de la mitjana noblesa valenciana, fou un escriptor i un cavaller molt aficionat a les lluites i a les armes i del qual es coneixen diferents desafiaments cavallerescos. Va viatjar a diferents corts europees i tots aquests viatges li van proporcionar material per a la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va començar a escriure el 1460. Segons alguns estudiosos, quan Martorell morí, probablement el 1468, va deixar la novel·la inacabada i va ser Martí Joan de Galba l'encarregat d'acabar-la i de portar-la a la impremta, l'any 1490. Tirant lo Blanc relata les aventures del cavaller bretó Tirant, fill del marquès de Tirània i de Blanca de Bretanya, des que és fet cavaller a la cort d'Anglaterra fins a la seua mort, a Grècia, després d'haver demostrat que era el millor cavaller del món i també un bon capità dels exèrcits. La novel·la es divideix en cinc parts, que corresponen als diferents recorreguts geogràfics del protagonista: 1. Tirant a Anglaterra: Marxa a Londres per participar en les justes i tornejos que convoca el rei anglès amb motiu del seu casament. És l'etapa de formació cavalleresca de Tirant. 2. Tirant a Sicília i Rodes: Amb els seus companys se'n va a l'illa de Rodes per ajudar els seus habitants a trencar el setge a què els sotmeten les naus turques i genoveses. Abans passa per Sicília, on l'infant Felip de França s'enamora de la infanta Ricomana. 3. Tirant a l'Imperi grec: Se'n va a Constantinoble a ajudar l'emperador grec a lluitar contra els turcs, que han envaït les seues terres. Tirant es converteix en el capità de l'exèrcit imperial i ens demostra que és un gran estrateg. En aquesta part, la més llarga i la més important de l'obra, s'alternen els episodis militars i els amorosos, ja que Tirant s'enamora de la filla de l'Emperador, la infanta Carmesina, i farà tots els possibles per conquerir-la. 4. Tirant al nord d'Àfrica: Naufraga amb les seues naus davant les costes de Tunísia i és capturat i fet presoner. 3  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR 5. Tirant torna a l'Imperi grec: Arriba a Constantinoble per ajudar l'Emperador, que és atacat pels turcs. Aconsegueix fer la pau amb els turcs i l'Emperador, agraït, li dóna la mà de la seva filla Carmesina i el fa cèsar i hereu de l'Imperi. Quan sembla que els anhels de Tirant ja s'han complert, emmalalteix i mor d'una pulmonia; en assabentar-se'n, Carmesina mor de dolor. Aquesta obra ha sigut qualificada de novel·la total i moderna, perquè s’hi barregen episodis d’una bel·licositat cruel amb escenes amoroses, eròtiques i situacions resoltes pel protagonista amb gran enginy. Estes són les seues característiques més destacades: - Versemblança: vol reflectir la realitat, els personatges, la seva evolució, la manera d'expressar-se, la geografia. - Ironia i humor, impensables en els llibres de cavalleries medievals, encara que no tracta mai així els afers importants (cavalleries, proeses, episodis militars). - Càrrega sensual i eròtica. Sobretot en la descripció de les escenes amoroses. - La novel·la combina dos estils, el solemne, culte, renaixentista de la valenciana prosa i l'estil col·loquial i directe, ple d'expressions familiars, jocs de paraules i exclamacions que fan servir en els diàlegs. CURIAL I GÜELFA La història, redactada entre 1435 i 1462, que ens explica el Curial e Güelfa és cavalleresca i sentimental. En part recorda les novel·les medievals, però alhora és molt nova, ja que l’autor (anònim) era un lector devot dels clàssics de la primera meitat del XV com Dante, Boccaccio i Petrarca. La novel·la narra una relació amorosa entre un cavaller humil (Curial) i una dama noble (Güelfa). Igual que Tirant lo Blanc, l’obra mescla episodis cortesans, amorosos i uns altres de més bel·licosos. La magnífica prosa de l’obra recorda vivament motius, frases i al·lusions de la tradició clàssica, però Curial es comporta, en general, com un cavaller errant de les novel·les del segle XIII. LA VALENCIANA PROSA 4  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR Paral·lelament, igualment que evoluciona la societat en la capital valenciana, apareix allí l’estil conegut com “La valenciana prosa” que és una corrent literària vinculada a la tertúlia dels aristòcrates caracteritzada pel seu gust pel classicisme i l'estil artificiós i pompós. Té una gran influència de la Cancelleria Reial i l’humanisme contribuint a la formació d’un model de llengua unitari, culte i elegant. El seu màxim representant fou Roís de Corella. JOAN ROÍS DE CORELLA Joan Roís de Corella, nascut a Gandia cap a 1433, fou un religiós conegut per la seua obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l’època medieval al Renaixement. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l’humanisme i la Valenciana Prosa sent l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença. Joan Roís de Corella combinà la prosa i el vers, sent l'amor el tema principal de la seua obra, amb un humanisme erudit i una gran devoció pels clàssics grecollatins. La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques, mestre de la valenciana prosa. El vers incorpora un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana. L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seua producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seua obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. LECTURES I LINKS INTERESSANTS https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_d%27or_valencià http://es.slideshare.net/adolfeno/el-segle-dor-valenci http://www.idiomavalenciano.com/val/segle-d-or-valencia.html http://illadelpensament.blogspot.com.es/2012/12/la-valencia-del-segle-xv.html http://rebollengua.jimdo.com/literatura/4-el-segle-d-or-s-xv/ 5  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/18/quadern/1403080957_005421.html 6  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR PRACTIQUEM 1. Llegeix aquests dos fragments. El primer pertany al “Romanç de Tristany i Isolda”. Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, ha anat fins a Irlanda a buscar Isolda perquè es casi amb el rei. Quan el temps s'acostà de remetre Isolda als cavallers de Cornualla, la seva mare recollí herbes, flors i arrels, les amerà amb vi, i pastà un beuratge poderós. Havent-lo acabat amb ciència i màgia, l'abocà dins un flascó i digué secretament a Brangiana: -Filla, has de seguir Isolda al país del rei Marc, i tu li duus un amor fidel. Pren, doncs, aquest flascó de vi i retén les meves paraules. Amaga'l de manera que cap ull no el vegi i que cap llavi no s'hi atansi. Però, quan vindran la nit nuvial i l'instant en què hom deixa els esposos, abocaràs aquest vi d'herbes dins d'una copa i la presentaràs, perquè la buidin plegats, al rei Marc i a la reina Isolda. Ten compte, filla, que ells sols puguin tastar aquest beuratge. Perquè tal és la seva virtut: els que en beuran plegats s'amaran amb tots els sentits i amb tot el pensament, per sempre més, en vida i en mort. Un dia, els vents caigueren, i les veles penjaven desinflades al llarg de l'arbre. Tristany féu prendre terra en una illa, i, cansats de la mar, els cent cavallers de Cornualla i els mariners davallaren a la platja. Isolda sola havia romàs a la nau, i una serventa petita. Tristany vingué on era la reina, i s'esforçava de calmar el seu cor. Com que el sol cremava i tenien set, demanaren per beure. La criatura cerca algun beuratge, talment que descobrí el flascó confiat a Brangiana per la mare d'Isolda. -He trobat vi! -va cridar-los. No, no era vi: era la passió, era l'aspra joia i l'angoixa sense fi, i la mort. La criatura omplí un anap (copa)' i el presenta a la seva mestressa. Ella begué a llargues gorjades, després l'abastà a Tristany, que el buidà. En aquest instant, Brangiana entrà i els veié que es miraven en silenci,com extraviats i com transportats. Veié davant d'ells el vas gairebé buit i l'anap. Joseph BÉDIER, El romanç de Tristany i Isolda 7  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR Aquest altre fragment pertany a la novel·la Tirant lo Blanc, i relata el moment en què el cavaller Tirant arriba a la cort de Constantinoble i coneix Carmesina, la filla de l'Emperador. Mentre l'Emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les seves paraules, però els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la forta calor que feia, perquè havia tingut les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, ensenyant als pits dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines,les quals van donar entrada als ulls de Tirant, que en endavant no van trobar la porta per on sortir, i van ser empresonats per sempre sota el poder d'una persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar. Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490) a) Quines són les parelles que apareixen a cada fragment? b) Quina és la causa de l'enamorament de cada parella? c) Quina causa et sembla més real i quina més fantàstica? Per què? d) Una d'aquestes narracions forma part de la matèria de Bretanya i l'altra és una novel·la cavalleresca. Sabries dir quina és cadascuna? 2. Llegeix aquest fragment del capítol LXVII de Tirant lo Blanc en què el nostre heroi lluita contra el senyor de les Vilesermes, que li ha enviat una lIetra de batalla en què el repta a lluitar a tota ultrança, és a dir, fins a la mort. L'un va anar cap a l'altre com homes rabiosos. Durant els primers cops que es van donar, el cavaller francès portava el ganivet per damunt del cap, i Tirant el portava al pit. Quan van ser prop l'un de l'altre, el cavaller francès va donar un fort cop a Tirant per mig del cap, però aquest l'hi va rebatre i es va fer enrere i, de revés, li va donar un cop sobre l'orella, i tanta carn com li va arrencar tanta li'n va fer caure sobre les espatlles, que gairebé se li veia el cervell. L'altre, d'una ganivetada, va colpejar Tirant enmig de la cuixa, la qual li va obrir ben bé un pam. I immediatament li'n va donar una altra al braç esquerre, que li va arribar fins a l'os. I tots dos combatien tant que era cosa d'espant. I estaven tan junts que, a cada cop que es donaven, treien sang que aquell qui els veiés les cruels ferides que l'un i l'altre tenien se n'havia de compadir molt, que totes les camises s'havien tornat vermelles de tanta sang com perdien. Finalment, quan Tirant ja es veia prop de la mort per la molta sang que perdia, ell es va acostar 8  VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- 3r ESO VLL_3_6 LITERATURA: EL SEGLE D’OR tant com va poder cap a l'altre i li va clavar el ganivet de punta al pit esquerre en dret del cor. I l'altre li va donar una gran ganivetada sobre el cap, que li va fer perdre la vista dels ulls, i Tirant va caure a terra primer que l'altre. I si el francès s'hagués pogut sostenir quan Tirant va caure, ell l'hauria pogut bé matar si hagués volgut. Però ell no va tenir tanta força que no caigués d'immediat a terra. Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490) a) Quines armes utilitzen els dos cavallers? b) Quines qualitats tenen tots dos? c) Creus que aquestes qualitats es trobaven també en els cavallers reals de l'època? d) Per què Tirant és el vencedor final? 9