Unitat 5. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) PDF

UNITAT 5.- LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918) 1. Europa a inicis del segle XX 2. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra 3. L’esclat de la Primera Guerra Mundial 4. De la guerra de moviments a les trinxeres 5. La Pau de Versalles i les conseqüències de la...

UNITAT 5.- LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918) 1. Europa a inicis del segle XX 2. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra 3. L’esclat de la Primera Guerra Mundial 4. De la guerra de moviments a les trinxeres 5. La Pau de Versalles i les conseqüències de la guerra 1. Europa a inicis del segle XX Europa a la primera dècada del S. XX o Segona Revolució Industrial, Expansió imperialista i Extensió dels ideals socialistes i anarquistes entre el moviment obrer. o A l’Europa occidental es van anar consolidant règims constitucionals i parlamentaris, de tarannà democràtic (extensió del sufragi universal i del pluripartidisme) o A l’Europa central i oriental es van mantenir règims de tipus autoritari i autocràtic, si bé amb evidents signes de desgast i de reivindicació social. o Persistia la presència de grans Imperis plurinacionals, que mantenien sotmeses a moltes nacions d’Europa: l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi Rus i l’Imperi Turc o Otomà. LES DEMOCRÀCIES OCCIDENTALS En els Estats europeus occidentals s’havien consolidat règims de tipus democràtic: monarquies parlamentàries com Gran Bretanya, Holanda, Suècia, Itàlia, Bèlgica o Espanya, o repúbliques com França o Portugal (el 1910). o Règims constitucionals amb separació de poders i preeminència del poder legislatiu (Parlament) escollit per sufragi (idea de la sobirania popular) o Pluripartidisme, que inclou partit progressistes i radicals, que en ocasions arriben a formar Govern. Sistema d’eleccions periòdiques i de programes electorals. o Extensió del sufragi universal masculí o Legislacions socials i extensió dels drets civils i laborals. 1 Emilio Peiró  o Democratització, amb mesures com l’obligatorietat i la gratuïtat de l’educació. o La III República Francesa fou un exemple de laïcització de l’Estat, amb un model centralitzat i homogeni. ELS RÈGIMS AUTORITARIS A l’Europa central i oriental es van mantenir règims de signe autoritari, on el Parlament estava sotmès a un fort poder executiu encapçalat pel monarca, si ve des de les darreres dècades del segle XIX, per la pressió popular i pels canvis econòmics, havien evolucionat a fórmules liberals i fins i tot democràtiques, com a l’Imperi Alemany (sufragi universal masculí des del 1871, legalització dels partits polítics, primer sistema europeu de seguretat social, etc.). o Instauració de formes democràtiques (Constitucions, Parlaments, eleccions...), però sovint falsejades o amb les competències limitades. o Preeminència de la Corona i del poder executiu (el Govern) per sobre del legislatiu. o Caràcter militarista dels règims o Forta pressió popular, sovint de caràcter socialista i anarquista, que provocà algunes concessions socials i l’extensió dels principals drets, com el dret de sufragi. ELS GRANS IMPERIS PLURINACIONALS A l’orient europeu subsistien grans Imperis plurinacionals com l’Imperi Rus, l’Imperi d’Àustria – Hongria o l’Imperi Turc, que sotmetien a diversos grups nacionals sota models autoritaris i centralistes. o Sistemes polítics basats en una monarquia tradicional i autoritària, que governava amb mà de ferro el conjunt de pobles que s’englobaven dins de l’Imperi. o A Àustria – Hongria, on governaven els Habsburg, els drets polítics que gaudien alemanys i hongaresos no eren compartits per les minories nacionals, com italians, croats, txecs, eslovacs, eslovens, polonesos... o A la Rússia tsarista, els Romanov sustentaven el seu règim sobre una noblesa feudal i terratinent i en l’Església ortodoxa russa. Les petites reformes de signe liberal a partir de 1905 no van impedir un fort arrelament dels ideals revolucionaris entre la població obrera. o L’Imperi Turc estava en una forta decadència que havia portat a la independència moltes nacionals dels Balcans (Grècia ja al 1829, i després Sèrbia, Romania, Bulgària...). Des de la Revolució dels “Joves Turcs” de 1908, Turquia tenia una règim constitucional de signe liberal i modernitzador. 2 Emilio Peiró  2. Aliances i conflictes previs a la Gran Guerra Últimes dècades del XIX i inicis del XX a Europa o Difícil equilibri a Europa entre les grans potències econòmiques i militars: la Gran Bretanya, França, l’Imperi Alemany, Rússia i l’Imperi Austrohongarès. o El naixement del II Reich Alemany, la seva ràpida i intensa industrialització va convertir al seu canceller Otto Von Bismarck en el veritable centre de la diplomàcia europea de la seva època. Els conflictes entre potències, les rivalitats en la conquesta de nous mercats i per l’expansió imperialista van marcar un intens joc d’aliances i una veritable escalada militar a Europa. o Rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya per la supremacia industrial en el Món. Els britànics practicaven una política d’aïllament envers el continent, i es centraven sobretot en el seu Imperi colonial i en el domini dels oceans. o Enemistat entre Alemanya i França. Les regions frontereres d’Alsàcia i Lorena formaven part de Prússia des de la guerra franco – prussiana de 1871. o Rússia i Àustria rivalitzaven pel domini sobre la regió dels Balcans, de la qual havien anat retrocedint els otomans durant el segle XIX. o Alemanya i Rússia van anar empitjorant les seves relacions, i especialment a partir que es van estrènyer els llaços diplomàtics i econòmics entre l’Imperi Rus i França des dels primers anys del segle XX. El joc de les aliances europees o Els pactes i les aliances van anar canviant des de 1871, però havia es van dibuixar els bàndols enfrontats. o LA TRIPLE ENTESA, entre França, Anglaterra i l’Imperi Rus (1907) o LA TRIPLE ALIANÇA, entre Alemanya, Àustria – Hongria i Itàlia (1882) Els conflictes que van portar a la Gran Guerra Els conflictes entre les potències imperialistes o Alemanya havia arribat tard al repartiment colonial, i aspirava a ampliar les seves possessions a Àfrica: o Intervenció alemanya al conflicte entre França i el Marroc per l’establiment d’un Protectorat (1905) o Conferència d’Algesires (1906). S’estableixen els Protectorats francès i espanyol sobre el Marroc. Al 1911 nova intervenció alemanya. 3 Emilio Peiró  o Compensació a Alemanya amb l’ampliació de la colònia del Camerun. Els conflictes nacionalistes a la regió dels Balcans o Enfrontament entre l’Imperi Austríac i Sèrbia pel projecte serbi d’unificar tots els territoris eslaus dels Balcans. Sèrbia comptava amb el suport de Rússia (moviment paneslavista). o CRISIS DELS BALCANS. o 1908 → Àustria s’annexiona Bòsnia i Hercegovina. Forta tensió militar amb Sèrbia i amb Rússia. o 1912 → Amb el suport rus, es forma la Lliga Balcànica (Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària), que ataca a l’Imperi Otomà, reduint a la regió d’Istanbul la seva presència territorial a Europa. Independència d’Albània. o 1913 → Guerra entre Sèrbia i Bulgària. Els serbis són guanyadors i Bulgària perd importants territoris. La posició de Sèrbia es reforça com la gran opositora contra Àustria per crear un gran estat dels eslaus del sud. Així, poc abans del 1914, les tensions diplomàtiques i l’escalada militar entre les diverses potències europeus fa presagiar que qualsevol incident greu pot esdevenir en un conflicte armat d’escala regional, que a causa de les aliances militars, podria convertir-se en una guerra europea global. 3. L’esclat de la Primera Guerra Mundial Dos moments crucials: o Tensió diplomàtica i militar entre l’Imperi Austríac i Sèrbia els primers anys del segle XX o Maniobres militars austríaques al mes de juny de 1914 a prop de la frontera amb Sèrbia. 28 de juny de 1914 → Es produeix a Sarajevo (Bòsnia), l’assassinat de l’hereu al tron austríac, l’arxiduc Ferran i la seva esposa, a mans d’un anarquista d’origen serbi. Un mes després, el 28 de juliol de 1914, Àustria – Hongria declara la guerra a Sèrbia, a la qual fa culpable de l’atemptat. La declaració de guerra a Sèrbia va posar en funcionament en els dies següents tot el joc de les aliances militars a Europa. o Rússia, aliada de Sèrbia, declara la guerra a Àustria. o Alemanya, aliada d’Àustria, declara la guerra a Sèrbia, a Rússia i a la seva aliada França. o La Gran Bretanya, que els primers dies va dubtar si donava suport als seus aliats francesos, va entrar a la guerra contra Alemanya i Àustria després de la invasió de Bèlgica per part dels alemanys. 4 Emilio Peiró  o Itàlia, membre de la Triple Aliança juntament amb Alemanya i Àustria, va mantenir-se neutral en un primer moment, i finalment, el 1915, decideix entrar a la guerra en el bàndol contrari. Començava així l’estiu del 1914 una guerra que tenia, de moment, una dimensió europea, malgrat que també tenia una dimensió mundial, ja que part dels enfrontaments van tenir per escenari les colònies africanes. La guerra tenia així diversos fronts: l’occidental, entre França i Alemanya, l’oriental, entre Alemanya i Rússia, i el balcànic, entre Àustria, Rússia i Sèrbia, amb els seus aliats (Romania...) La població europea davant la guerra A favor → Els governs van desenvolupar, fent servir els nous mitjans de comunicació, intenses campanyes de propaganda patriòtica. Majoritàriament, la població es va abocar en un fervor nacionalista a favor de la guerra i per la derrota de l’enemic. En contra → Els moviments pacifistes i obrer, contrari a la guerra, foren sovint bandejats pel moviment patriòtic dominant. Els contraris a la guerra (socialistes, anarquistes...) van ser perseguit i amb freqüència van patir represàlies. A Rússia, els bolxevics van mantenir una clara postura contrària a la guerra. 4. De la guerra de moviments a les trinxeres Esclat de la guerra l’estiu de 1914 → desenvolupada en tres fases La iniciativa de l’ofensiva la va tenir Alemanya, que va llançar un ràpid i intens atac el mes d’agost a França des de Bèlgica, amb una tàctica de GUERRA LLÀMPEC (guerra de moviments) o L’estratègia alemanya consistia en un atac fulminant a França, per aconseguir la seva rendició, i dedicar-se després al front oriental. o A inicis del setembre, els alemanys són molt a prop de París, però l’exèrcit francès, amb el comandament del mariscal Joffre, van aturar l’avenç alemany a la Primera Batalla del Marne. o Els russos no van resistir l’atac del Imperis Centrals (batalla de Tannenberg, finals d’agost de 1914), i el 1915 els alemanys entren en territori rus, comandats per Hindenburg, ocupant Polònia i Lituània. GUERRA DE POSICIONS (o de trinxeres) o Estabilització d’uns llargs fronts a occident i a orient, amb mínims avenços i retrocessos d’un i altre bàndol. 5 Emilio Peiró  o Es produeix un terrible desgast militar en els fronts, sense canvis significatius i amb enormes pèrdues humanes. A la batalla de Verdum i a la del Somme (febrer – desembre de 1916), van morir més de 1.800.000 homes entre els dos bàndols. 1917: canvis importants en el transcurs de la guerra L’entrada dels Estats Units a la guerra o Estats Units s’havia mantingut neutral i allunyat de la guerra, però l’enfonsament del vaixell Lusitània per un submarí alemany va provocar la declaració de guerra l’abril de 1917. o El president Wilson va aportar una impressionant indústria de guerra i un poderós i modern exèrcit que va desequilibrar la balança militar en favor dels aliats (1918) Rússia es retira de la guerra o El triomf de la revolució bolxevic l’octubre de 1917 va tenir com a primera conseqüència la retirada de Rússia de la guerra i, per tant, la desaparició del front oriental per als alemanys, que ara podien concentrar el seu esforç militar a l’oest. (Pau de Brest – Litovsk, març de 1918) o Els alemanys ocupen tota Polònia, els estats bàltics, Ucraïna, Finlàndia i algunes regions de Bielorússia. Els alemanys van realitzar una última ofensiva a l’oest (Segona batalla del Marne), però l’aportació nord – americana fou decisiva per a un esgotat exèrcit alemany, que no va poder resistir l’avenç aliat. o Van esclatar diverses revoltes obreres a Berlín i a altres ciutats alemanyes, que van fer caure al govern del Kàiser Guillem i van proclamar la República. El nou govern va demanar l’armistici als aliats (11 de novembre de 1918). 5. La Pau de Versalles i les conseqüències de la guerra Novembre de 1918 – Armistici d’Alemanya → FINAL DE LA GUERRA Al llarg del 1919 es van celebrar diverses Conferències entre els vencedors per determinar les condicions imposades als derrotats. o Tractat de Saint Germain (amb Àustria, setembre de 1919). Final de l’Imperi Austrohongarès i de la dinastia Habsburg. o Tractat de Trianon (amb Bulgària, juny de 1919)→ desaparició de la Gran Bulgària o Tractat de Sèvres (amb l’Imperi Otomà, agost de 1919) → desaparició de l’Imperi Otomà. 6 Emilio Peiró  o Tractat de Versalles (amb Alemanya, juny de 1919). L’Imperi Alemany es converteix en la República de Weimar. Alemanya és considerada responsable de la guerra, i se li imposen sancions de gran duresa:  Cessions territorials a França (Alsàcia i Lorena), a Dinamarca i a Polònia (el corredor de Danzig, que dividia el territori alemany en dos).  Pèrdua de totes les colònies, que havien de ser administrades per la nova Societat de Nacions.  Confiscació de tots els seus béns a l’exterior i de bona part de la seva flota.  Desmilitarització de la Renània (regió fronterera amb França)  Reducció del seu exèrcit a 100.000 homes  Pagament de “reparacions de guerra” als vencedors. Aquestes condicions van tenir enormes repercussions econòmiques i socials sobre els alemanys, que va crear un fort sentiment d’humiliació i de ressentiment que hauria de desembocar anys després en un desig de revenja. Les conseqüències de la guerra o POLÍTIQUES  Creació de la Societat de Nacions (SdN), amb seu a Ginebra, com un organisme internacional per evitar nous conflictes entre potències.  Irrupció d’una nova potència, els Estats Units, que imposa una política d’avenç de la democràcia i d’afavorir a les nacionalitats.  Desaparició dels Imperis plurinacionals. o TERRITORIALS  Importants canvis en les fronteres europees i traspàs de territoris entre Estats  Aparició de nous Estats, sobretot a l’orient europeu (Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Iugoslàvia...)  Canvis en el mapa colonial d’Àfrica. o DEMOGRÀFIQUES  Un nombre elevadíssim de morts, tant entre els exèrcits com entre la població civil.  Efectes demogràfics a un termini més llarg, per la minva en capes de població masculina jove, i sobre l’economia productiva. (qüestió de les “generacions buides”). 7 Emilio Peiró   Despesa social per als ferits i malalts de guerra. o SOCIALS  Incorporació de la dona en tots els aspectes de la vida econòmica. Avenç significatiu en la lluita sufragista i feminista.  Increment de la conflictivitat social, especialment a Alemanya (i també per la influència de la revolució russa). o ECONÒMIQUES  Destrucció d’edificis, fàbriques, comunicacions i infraestructures a tota Europa.  Gran endeutament de molts països, sobretot amb els Estats Units, pels subministraments de guerra. Cal afegir les oneroses reparacions de guerra que havien de pagar els derrotats (Alemanya)  Nova hegemonia industrial i financera dels Estats Units, que dominarà ara sobre les economies europees. 8 Emilio Peiró