Unitat 4 T 10 PDF

Unitat 4. L’ ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 10: L’ acció exterior de la Unió Europea (II) 1. Les relacions de la Unió amb les Organitzacions Internacionals i amb Tercers Països. 2. La política de cooperació i l’ ajuda humanitària. 3. El Servei Europeu d’ Acció Exterior. BBM Universitat de V...

Unitat 4. L’ ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA. TEMA 10: L’ acció exterior de la Unió Europea (II) 1. Les relacions de la Unió amb les Organitzacions Internacionals i amb Tercers Països. 2. La política de cooperació i l’ ajuda humanitària. 3. El Servei Europeu d’ Acció Exterior. BBM Universitat de Valencia 10.L’ ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA. (II) 3.El Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) : Novetat Tractat de Lisboa en l’esfera d’actuació exterior UE. Servei diplomàtic i d'afers exteriors de la Unió. El seu objectiu és fer la política exterior de la UE més coherent i eficaç i augmentar així la influència d'Europa en el món Art27.2TUE: servei de naturalesa mixta o híbrida, i funcionament autònom que exerceix les seues competències sota l’única autoritat de l'Alt Representant. Funcionaris europeus i personal procedent serveis diplomàtics nacionals (no suposa diplomacia UE única ni reemplaça a les diplomàcies nacionals) Declaració 14 annexa al Tractat deLisboa. El Tractat Lisboa no especifica funcions SEAE ni criteris de distribució de les posicions entre la Comissió,Consell i els Estats membres, ni delimita les seues competències. Decisió 2010/427 /UE del Consell: Missió principal: recolzar a l’AR en l’exercici del seu mandat (màxim responsable de tots els àmbits que integren l’acció exteriorUE) Assistir a l’AR en l’execució del seumandat de dirigir la PESC de la UE. Assistir a l’AR en la seua qualitat de President del Consell d’Afers Exteriors. Assistir a l’AR en la seua condició de Vicepresident de la Comissió en l’exercici de les responsabilitats de la Comissió en l’àmbit de relacions exteriors. 10.L’ ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA. (II) El Servei Europeu d'Acció Exterior Assegurar la coherència entre els diferents aspectes de l’acció exterior i altres polítiques UE. Funcions de caràcter complementari: assistir al President del Consell Europeu, President de la Comissió i a la Comissió en l’exercici de funcions en les relacions exteriors o facilitar suport i cooperación institucions i òrgans UE. Estructura: Administració central i Delegacions de la UE davant tercers Estats i OI. Les missions diplomàtiques dels Estats membres deuen col·laborar. Col·laboren estretament amb les ambaixades dels Estats membres de la UE en qüestions vinculades a la PESC. Està dirigit per l'Alt Representant i està format per personal expert procedent del Consell, els Estats membres i la Comissió Europea. La UE posseeix delegacions en la majoria dels països de tot el món i formen part del SEAE. 10.L’ ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA. (II) LES RELACIONS DE LA UNIÓ AMB LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS I AMB TERCERS ESTATS: La regulació Tractat de Lisboa no modifica substancialment el règim anterior (excepte les transformacions derivades de la creació AR i SEAE): Art.220TFUE: Cooperació adequada UE amb una sèrie de OI (ONU i organismes especialitzats, Consell d’Europa, OSCE, OCDE) que podrán donar lloc a la concessió a la UE de l’estatut d’observador o observador privilegiat en elles. Amb la resta, relacions apropiades. No es contempla participación de UE en una OI però tampoc estableix un impediment a la participació (obstacles de diversa naturalesa: reticència Estats membres, majoria de tractats de OI tan sols preveuen membres estatals;qüestions de participación mixta...). Art.221TFUE: Dret delegació actiu de la UE ( representació davant tercers països i OI) mitjançant Delegacions de la UE(sotmeses a l’autoritat de l’AR i obligades a cooperar amb les delegacions nacionals). No es contempla el dret delegació passiu (recepció d’agents diplomàtics) però es manté el procediment d’acreditació que ja s’havia arbitrat per Comissió iConsell en el marc de les CEE. 10.L’ ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA. (II) LA POLÍTICA DE COOPERACIÓ amb tercer països I L’AJUDA HUMANITÀRIA : (arts.208-211TFUE) a)La cooperació al desenvolupament: Arts 208-2011 TFUe Orige: Disposicions Tractats Constitutius CEE relatives a l’adopció de mesures de cooperación amb els països i territoris d’ultramar (vincles històrics) però sense base jurídica per engegar una política global. Tractat de Maastricht: Política comunitària de cooperación al desenvolupament amb base jurídica específica: Vocació geográfica mundial i perspectiva regional. Àmbit transversal complex i multidimensional, relacionat amb altres àrees d’acció (PCC, Política europea del medi ambient) Objectiu principal: reducció i erradicació de la pobresa (dotar de coherència a les nombroses i complexes iniciatives, i adaptar-les als objectius de desenvolupament ONU). Competència compartida amb els Estats membres. Necessitat de coordinació entre ells i concertació també en el marc de OI i conferènciesinternacionals (la Comissió adoptarà mesures per tal de facilitar la coordinació). Institucions competents: PE i Consell, procediment legislatiu ordinari. b)La cooperació financera, econòmica i tècnica amb tercers països: Arts 212 a 214 TFUE Consolidació de relacions bilaterals UE-tercers que no son països en desenvolupament (EU, Canadà, Rússia, Austràlia, regió del Golf Pèrsic).