UNITAT 2 Anatomia Humana PDF

UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro UNITAT TEMÀTICA 4 – SISTEMA NERVIÓS I SENTITS 1. ESTRUCTURA SISTEMA NERVIÓS Format per l’encèfal conformat per cervell, cer...

UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro UNITAT TEMÀTICA 4 – SISTEMA NERVIÓS I SENTITS 1. ESTRUCTURA SISTEMA NERVIÓS Format per l’encèfal conformat per cervell, cerebel i tronc de l’encèfal, part que ens comunica el cervell amb la medul·la, i la medul·la espinal. A nivell d’origen embrionari hi ha tres parts, el prosencèfal (part més profunda), el mesencèfal (part més intermitja) i el romboencèfal (part més superficial). *Ventricles: cavitats internes de l’encèfal les quals estan plenes del líquid cefaloraquídi 2. EL CERVELL CISSURES El cervell té unes circumvolucions, és a dir plecs cap a l’exterior i unes cissures, és a dir plecs cap a l’interior. Cissura lateral de Silvio: (divideix el cervell en una part superior i una inferior) de la cara basal dels hemisferis cerebrals fins a la cara externa. Es divideix en 3 branques: posterior o occipital, ascendent o vertical i frontal Cissura central de Rolando: (divideix el cervell en una part anterior i posterior) de la vora superior o convexa, segueix un trajecte vertical a igual distància dels pols frontal i occipital fins a la cissura de Silvio Cissura interhemifèrica: divideix el cervell en dos hemisferis cerebrals, esquerra i dret, units entre si pel cos callós. LÓBULS Frontal: s’encarrega del processament de les funcions cognitives Temporal: relacionat amb la percepció dels estímuls auditius i la mamòria Parietals: relacionat amb la percepció de els estímuls tàctils, la pressió, temperatura i dolor. Occipitals: elaboració del pensament, interpretació d’imatges, visió... Límbic: regula el centre de la memòria i l’aprenentatge a més a més d’estar implicada en les emocions (és una petita regió del lòbul temporal). Regió del còrtex molt relacional amb l’hipocamp. Insula del Reil: regió del còrtex que es situa sota la cissura de Silvio. Relacionat amb la informació somatosensitiva, l’audició, el llenguatge... àrea sensitiva i motora Moltes conecions. Entre lòbuls frontal, parietal i temporal Hipocamp: L’hipocamp és un àrea relacionada amb el còrtex cerebral que s’ubica a l’interior del lòbul temporal. Es considera una invaginació del propi còrtex encarregat de la memòria i l’aprenentatge. En la malaltia d'Alzheimer es veuen afectades les neurones de l'hipocamp, afectant a la memòria Al costat de l’hipocamp es troba el Nucli Amigdalí, relacionat amb les respostes de les emocions, instint, conducta, etc. “Homunculus” de Penfield: Diferencia entre la representación pictórica de las via sensorial: recepción es lenta divisiones anatómicas de la Via motor: es de salida, yo decido que quiero mover el brazo 1 corteza motora primaria y la corteza somatestésica primaria.  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro Funcions segons la regió del cervell A cada regió del cervell hi ha diferents funcions: Al solc central, concretament, a la part anterior, hi ha l'àrea motora primària i, després, l'àrea sensitiva primària o somatosensorial. En l'àrea prefrontal o àrea de broca, trobem els centres del llenguatge. En l'àrea d'interpretació. 2.1 FORMACIONS COMISSURALS: Sistemes de fibres mielíniques d’interconnecció neuronal (substància blanca) entre els hemisferis i altre àrees del cervell. (zones d’inter connexió de la fibres blanques amb les àrees del cervell). Projecció Fibres que comuniquen el còrtex cerebral amb les estructures del sistema nerviós subcortical Associació Fibres que comuniquen les diferents regions del còrtex homolateral interconnexió Fibres que comuniquen les regions simètriques del còrtex contralateral FORMACIONS COMISSURALS DE LES INTERCONNEXIONS: Cos callós: Substància blanca que connecta els hemisferis cerebrals dret i esquerre, coordinant les funcions d'ambdós. (situat de la part anterior a la posterior) hemisferio derecho e izquierdo (zona frontal = rodilla i zona posterior tronc) Fòrnix o Trígon: comunicació dins del mateix hemisferi. Situat just sota el cos callós. Té tres porcions: Columnes, Cos i Pilars. Comuniquen els cossos mamil·lars (nuclis hipotalàmics -ant) amb l’Hipocamp (post). conectara region anterior y un poco posterior es una sustancia amarilla, los cuerpos minerales conectan con el hipocampo. *Connexió del cos callós amb el fòrnix s’anomena SEPTUM PELLUCIUM Comissura blanca anterior: conjunt de fibres interhemisfèriques per darrera dels girs paraterminals del Fòrnix. hemisferio derecho e izquierdo las amígdalas estan relacionadas con las emaciones. septum pelicius conecta con el cuerpo calloso 2  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 2.2 SISTEMA VENTRICULAR Cavitats internes del sistema nerviós central plenes de líquid cefalorraquidi. Hi ha quatre ventricles els quals estan connectats entre si i envoltats de l’epèndima (cèl·lules glials ependimàries). Aquest sistema protegeix el cervell ja que amb el líquid cefalorraquidi permet amortir el sistema nerviós ja que es situa al còrtex cerebral i a les cavitats Todos los ventrículos estan conectados entre si. A més a més de la producció i circulació del líquid i la generació de plecs coroides Ventricles laterals (2): asta anterior, inferior i posterior → van del lòbul frontal a l’occipital. Tercer ventricle (1) → Línia mitja, entre els 2 tàlems. Quart ventricle (1) → Línia mitja, entre el tronc encefàlic i el cerebel. COMUNICATS DELS VENTRICLES: Orificis laterals de Monro: comuniquen els ventricles laterals amb el tercer ventricle. Aqüeducte de Silvio (aprox 18mm): comunica el tercer i el quart ventricle. ELS PLEXES COROIDEUS S’encarreguen de la formació del líquid cefalorraquidi i estan situats als quatre ventricles. Aquest líquid es genera a partir del plasma de la sang (que prové de les venes) el qual es processa i omple els ventricles. El flux del líquid comença als ventricles laterals, passa al tercer ventricle i per últim al quart ventricle on hi ha dos forats que permeten que el líquid s’alliberi al conducte extern del cervell al còrtex i protegeixi la part exterior.: L’orifici de Magendie Orificis laterals o de Lushka. Drenatge del líquid cefaloraquidi: Líquid Cefaloraquidi (LCR): – Orifici de Magendie (perforació del sostre És un líquid de color transparent, que banya l’encèfal i la medul·la del 4art ventricle, comunica amb l’espai espinal. subaracnoideu) Elaborat pels plexes coroideus, a nivell dels ventricles laterals. – Orificis laterals o de Lushka (angle Circula pels ventricles cerebrals, l’espai subaracnoideu (entre pontocerebelòs, comuniquen el 4art meninges), i el canal medul·lar sumant un volum total de 150-200mL ventricle amb l’espai subaracnoideu) (producció diària constant). – Canal central o ependimari (cap a la Per les comunicacions passa dels ventricles laterals al III ventricle, mèdul·la). després al IV, i d'aquí, travessa els orificis de Magendie i de Luschka, i al tub ependimari, a l’espai subaracnoideu. Es reabsorbeix a les vellositats aracnoidees, on entra als sinus venosos de la duramare, barrejant-se amb la sang venosa. 3  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 2.3 NUCLIS DE LA BASE funció de filtrar o de processar la informació Formacions de substància grisa en forma de nuclis, situades a la base del cervell Reben informació del còrtex cerebral, tronc i medul·la espinal, la processen, i s’envien de nou a distintes parts del SNC: tronc, medul·la espinal i còrtex Participen en la modulació de les activitats motores a través circuits de retroalimentació al còrtex cerebral. La disfunció d’alguns d’aquests complexes nuclears produeix alteracions en el control de la postura i moviments → Parkinson Participen en la recepció i distribució de la informació sensorial que arriba des de medul·la espinal a distintes àrees del cervell NUCLIS DE LA BASE · CLAUSTRE O “ANTEMURO” NUCLI ESTRIAT: Lenticular: està format per dos nuclis: el putamen i el globus pàl·lid. Té forma de falca amb vèrtex cap a dins. ▪ Pàl·lid: part interna Connexió, principalment, amb l’àrea motora i premotora de l’escorça ▪ Putamen: part externa La separació del globus pàl·lid extern intern i el putamen és substància blanca (és a dir, els axons de les neurones que surten dels nuclis) Caudat El nucli caudat té forma de coma dirigida de davant a darrere i està format per la cap, el cos i la cua o El cap (extrem anterior) sobresurt de la banya frontal del ventricle lateral. o El cos (part mitjana) es recolza en el tàlem. al costat dels ventriculs sempre tindrem el caudat o La cua (extremitat posterior) envolta el pol posterior del tàlem i acaba al nucli amigdalí. ▪ Cos amigdalar · Tàlem (es considera diencèfal) —> No nucli de la base, pero fa las hi ha info de fotos al power mateixes funcions, es processar la informació. 3. DIENCÈFAL Regió més central del cervell que està ubicat a la part superior del tronc encefàlic i s’organitza en torn al tercer ventricle. Estructures principals: - Tàlem Subtàlem: ubicat abaix del hipotàlem, tenim dos - Hipotàlem nuclis con la sust negra i - Subtàlem: el núcli vermell. - Epitàlem Envoltat dels hemisferis tret de la part inferior del tronc encefálic. El tàlem es el nucli més gran que tenim, té com dos bonyitos al final, aquests dos Entre mitj del tàlem esta el 3r ventricul bonyitos es veuen, reben el nom de cos geniculats. Esta dividit en seccions i 4 processen una informació en concret En el parkinson una de les zones més afectades es la sustancia negra.  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 3.1 TÀLEM És el responsable d’integrar les senyals somatosensitives i algunes vies eferents motores. Està format per dues zones connectades pel mig situat al forat del tercer ventricle (per aqueta raó es veu a l’hemisferi dret i esquerra) el tàlam atravesa el tercer ventricul Dues masses esfèriques de teixit La forma de la cara somrient representa el gris, connectades a través del 3er subtàlem ventricle Zona mitja cervell, entre els dos hemisferis Passen les senyals motores de sortida Els cossos geniculats estan situats a la part posterior del tàlem i en ajuden a posicionar al tàlem. 3.2 HIPOTÀLEM Forma part del diencèfal i és tan important ja que s’encarrega de regular el nostre cos perquè esta connectat a la hipòfisi o glàndula pituïtària. Sota del tàlem en la línia mitjana a la base del cervell Format per regions i nuclis encarregats de la regulació de l'estat intern d'organisme (homeostasi, nivell de nutrients, temperatura) La seva funció principal és controlar es sistema endocrí, per això és l’enllaç entre el sistema nerviós central i el sistema endocrí: Conté cèl·lules neurosecretores: producció d’hormones Realitza el transport de les hormones pels axons a la neurohipòfisi (La neurohipòfisi és la part posterior i està regulada amb hormones i connecta amb les hormones de l’hipotàlem) Les hormones s'acumulen a la hipòfisi per ser excretades a la sang o per estimular cèl·lules endocrines El hipotàlem controla la hipofisi o glàndula pituitaria a travès d’hormones o conexions nerviosas El funcionament de l’hipotàlem actua com una “empresa”. L’hipotàlam (boss) regula el sistema endocrí controlant la hipòfisi (encarregat) la qual regula les glàndules (treballadores) situades arreu del cos. 1. Cos callós 2. Fòrnix 3. Claustre 4. Nucli lentiforme putamen 5. Hipotàlem 6. Tercer ventricle 7. Cossos mamil·lars (inici del fòrnix) 8. Asta inferior del ventricle lateral 9. Nucli lentiforme pàl·lid 10. Cos del nucli cadenat 5  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 3.3 EPITÀLEM L'epitàlem té una relació íntima amb la glàndula secretora anomenada glàndula pineal, que és la que s'encarrega de la secreció de melatonina. Està situat a la zona posterior i està controlat pel sistema nerviós central per la glàndula pineal. La melatonina és l'hormona encarregada de regular el ritme circadiari, ens marca quan ens hem d'anar a dormir i despertar, és a dir, ens ajusta el cicle del son. 3.4 SUBTÀLEM El subtàl em està compost per una sèrie de nuclis, dels quals la meitat provenen del mesencèfal. Aquest està situat sota el tàlem. Els nuclis subtalàmics principals són la zona incerta i el nucli subtalàmic. També dos nuclis que no pertanyen al nucli subtalàmic, que són el nucli negre (o substància negra) i el nucli vermell. Aquests deriven del mesencèfal. 4. CEREBEL Òrgan imparell i mig, situat a la fosa cranial posterior, dorsal al tronc de l’encèfal i inferior al lòbul. Té forma d'una papallona amb les ales esteses. Consta de tres parts: Dos hemisferis cerebel·losos i el cos (central): vèrmix Per fora té substància gris i en l'interior substància blanca, aquesta presenta una forma arborescent S’encarrega de coordinar els moviments del cos, actua en la coordinació i el manteniment de l'equilibri Connectat per davant amb el tronc de l'encèfal: peduncles cerebel·losos (unió respectivament al mesencèfal, protuberància i bulb): - Superiors - Mitjans El tercer ventricle separa les dues regions del tàlem - Inferiors Els peduncles estan formats pels axons de les neurones nervioses per tant formades per substància blanca VISTA INTERNA DEL CEREBEL: - Nucli fastigi (interior) - Nucli dentat (exteror) - Nucli interpòstit (mig) El cerebelo té 3 nuclis, nucli dentado (perq té com dents) es el que es veu a simple vista quan obres el cerebelo, nucli interpósito i nucli fastigio. —> són importants els he de saber. Perque té nuclis el cerebelo: hi haura informació que entra directament al cerebelo en ver dels nuclis i aquesta info passan al nuclis pertque efectuin aquesta info. Es el propi cerebelo que el que et dona la resposta. 6 UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 5. TRONC DE L’ENCÈFAL format per 3 regions, el tronc del encéfal comunica amb la mèdula espinal 5.1 MESENCÈFAL Peduncles cerebrals (2): unió amb els hemisferis, fibres que condueixen els impulsos cap, i des de, el cervell. Cara posterior tubercles quadrigèmins (quatre cossos o col·lículs), connectats amb el tàlem, arriba informació visual i auditiva. Canal central (aqüeducte de Silvio) envoltat de substància gris. Trobem els nuclis dels parells cranials III i IV Nucli motor ocular: encarregat de la funció motora del reflex pupil·lar Pel forat del acueducte mesocefàlic passa líquid cefaloraquídic 5.2 PROTUBERÀNCIA (PONT) Entre el bulb i el mesencèfal, davant del cerebel Fibres nervioses blanques transversals i longitudinals entrellaçades (xarxa complexa) Solc central per l’arteria basilar Al pont neixen una gran part del nuclis per al V, VI, VII i VIII dels parells cranials Els nuclis pontins tenen rellevància en la coordinació motora i en el control del to muscular. 5.3 BULB RAQUIDI Entre la medul·la i la protuberància. Piràmides, decussació de les piràmides, olives i solcs. Nuclis dels IX, X, XI i XII parells cranials Centre de control de les funcions cardíaques, vasoconstrictores i respiratòries, així com altres activitats reflexes, inclòs el vòmit Les olives bulbars estan relacionades amb la coordinació motora i la regulació de la pressió arterial El bulb és molt important per mantenir les constants vitals. En aquest zona estan els nuclis encarregats del ritme cardíac i controla l’acció de la respiració en la ventilació. ESTRUCTURA EXTERNA FRONTAL EXTRUCTURA EXTERNA DORSAL TUBERCULOS CUADRIGÈMINOS (post) TÀLEM import el que esta subrayat 7  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro Las vias d’entrada són sensitivas i las de sortida estan relacionades amb las de motor. 6. MEDUL·LA ESPINAL El forat central de la medul·la està ple de líquid cefalorraquidi per tal d’amortir sensitiva motor qualsevol cop. (Hi ha una cresta a la part posterior que forma part de la vertebra) Els nervis estaven formats per l’asta anterior (motor) i l’asta posterior (sensitiu). Continguda dins del canal vertebral El grossor de la medul·la és cada cop menor cap a baix ja que no té tants nervis De color blanc més o menys cilíndrica i té una longitud d'uns 45 cm En l’adult, des de la base del crani fins a la segona vèrtebra lumbar (L1-L2) Forma un engruiximent cervical i un lumbar (regions on es formen els plexes per les extremitats) Es va reduint fins a formar una mena de cordó anomenat fílum terminal, prim i fibrós i que conté poca matèria gris. Al llarg de la medula van sortint les terminacions nervioses, al final de la medul·la (CONO TERMINAL a partir de la vertebra L2) només queden els filaments del nervis que controlen les extremitats inferiors, zona anomenada cua de cavall Els nervis acaben després de la cua de cavalla a una zona del filum terminal Sempre hi ha un nervi raquidi més que vertebras n’hi ha DIFERENCIAR POSICIÓ MEDUL·LA: A la part anterior de la medul·la hi ha un sacre molt marcat i a més a més les astes posteriors són més llargues que les anteriors Substància gris, a diferència del cervell, es disposa internament en forma de H i conté cossos neuronals i cèl·lules de glia Substància blanca, perifèrica, formada per fibres longitudinals (axons recoberts de mielina). Dividida de forma parcial en dues meitats laterals: ou Solc mitjà a la part dorsal o escletxa ventral a la part anterior La substància gris es divideix en 2 astes anteriors (motores) i 2 astes posteriors (sensitives) La substància blanca es divideix en 3 cordons: anterior, lateral i posterior De cada segment surten 31 parells de nervis espinals (un a cada costat esquerre i dret) cadascun dels quals té una arrel anterior i una altra posterior Estrucutura interna (sust gris) Asta porterior = sensitiva la sust blanca no sigue el mismo patron que la sust gris, tiene info heretogenia. Asta lateral = vegatativa Asta anterior = motora 8  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 7. MENIGNES protegin i recubreix al sistema nervios central Tant l’encèfal com la medul·la espinal estan coberts per unes membranes, anomenades meninges, que tenen una funció protectora. Son 3: ESPAI EPIDURAL Esta formada por dos capas que van en paralelo y cuando los Duramare: surcos son muy predominantes estas dos capas se separan. Capa més externa, gruixuda, parcialment elàstica que es troba per sota dels ossos del crani Presenta replecs o doble capa que contenen els sinus venosos Emet prolongacions que mantenen en el seu lloc a les diferents parts de l'encèfal: tentoris. La duramare té dues capes juntes on només en situacions excepcionals de grans fissures del sacre ESPAI SUBDURAL Aracnoides: Capa més fina adherida a la duramare Conté vellositats que es prolonguen als sinus venosos de la duramare Per l’espai d’aquesta zona circula el líquid cefaloraquidi ESPAI SUBARAGNOIDEU (LCR) Piamare: LCR cuando sale de los ventriculos va al espacio subaragnoideu Última capa de cèl·lules ependimàries aderides a les neurones del còrtex i medul·la. La capa més interna piamadre la unica que esta en contacto con la médula espinal la epidural no llega al entrar del todo a las meningues SINUS DE LA DURAMARE Falç del Cervell: extensió de la duramare en forma d’envà vertical i mig que divideix la fossa cerebral en dues meitats i una porció rectilínia que s'uneix a la tenda del cerebel. Per la part curva recorre el si sagital i per la porció rectilinia el si recte Tenda del Cerebel / Tentorium: extensió de la duramare en forma d’envà horitzontal que separa el cerebel de la porció inferior del lòbul occipital del cervell. Per la seva inserció al crani recorren els sinus laterals 9 UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro 8. VASCULARITZACIÓ SNC La vascularització ens permet saber com funciona el sistema circulatori amb el sistema nerviós central. Les artèries van del cor a l'organisme, normalment, van representades de color vermell. Las carotidas se encuentran en la parte más externa y suben directamente al cuello. Artèries que pugen per la part davantera (anterior) que connecten amb l’interior, que es coneixen com a artèries caròtides. o Les artèries caròtides internes que transporten sang a la part anterior del cervell. Artèries que pugen per la part posterior, és a dir, per la columna vertebral, que són les artèries vertebrals. o Les artèries vertebrals s'uneixen formant l'artèria basilar, irrigant la part posterior del cervell. el surco bacilar esta en la arteria basilar para que descanse. arteria basilar y carotidas conversen en una estructura que recibe el nombre de poligono de wills POLÍGON DE WILLIS: El polígon de Willis uneix els dos sistemes i serveix com a compensació en cas que alguna de les artèries s'obstrueixi. Arteries cerebrals anteriors Arteries cerebrals mitges Arteries cerebrals posteriors la sangre entra al cerebero por dos lados, por la carotida y por las arterias vertebrales Artèries anteriors Arteries mitges Artèries posteriors 8.1 DRENATGE VENÓS CERVELL La sang venosa abandona l’encèfal a través de 2 sistemes venosos: Saber donde estan ubi Sistema venós superficial o cortical Sistema venós profund o central Vena cerebral superior Vena cerebral Magna (o de Galeno) Vena cerebral mitja superficial Venes Cerebrals Internes Vena cerebral mitja profunda Vena Basal (de Rosenthal) estudiar imagenes del drenatge venós cervell; pag 100 parte III 10  UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro La vena Basal situada a la part superficial irriga el subtàlem, epitàlem, hipotàlem i la hipòfisi El sistema de drenatge venós de l’encèfal consta d’un sistema superficial i d’un sistema profund. Ambdós drenen a un sistema col·lector de sinus venosos. Els sinus venosos finalment drenen la sang de l’encèfal a les venes jugulars internes que deixen el crani a través del forat jugular. Una petita proporció de la sang abandona el crani a través d’anastomosis entre els sinus durals i venes del cuir cabellut, venes diploiques i venes emissàries. Les venes, generalment, no acompanyen a les arteries en el seu recorregut i s’ubiquen a la superfície dels hemisferis cerebrals a diferència de les artèries que es troben en la profunditat de les fissures. La majoria de les venes importants estan situades als sinus de la duramare per tal de drenar el líquid cefalorraquidi tant important per la cavitat cerebral 8.2 VASCULARITZACIÓ MEDUL·LA ESPINAL El patró bàsic d’irrigació arterial de la medul·la espinal involucra tres vasos que corren longitudinalment: Arteria espinal anterior: irriga la substància gris del cervell Dos arteries espinals posteriors El drenatge venós al llarg de tota la columna vertebral s'estenen dos grans plexes: el plexe vertebral intern i el plexe vertebral extern. Aquests plexes formen anells definits al voltant de cada nivell vertebral. Algunes persones arriben a formar un plexe. COSTAT ANTERIOR MÈDUL·LA: 1 artèria i 2 venes COSTAT POSTERIOR DE LA MEDUL·LA: 2 artèries i tres venes 9. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Nervis cranials (12 parells cranials) Nervis espinals (31 parells). nervis cervicals (8 parells) C1 a C7 nervis toràcics (12 parells): T1 a T12 nervis lumbars (5 parells) L1 a L5 nervis sacres (5 parells) S1 a S5 nervis coxígis (1 parell) ubicació de las neuronas en el SN parte de la neurona —> SNC —> SNP soma —> sustancia gris (nucleos grises y corteza) —> ganglio prolongaciones —> sustancia blanca (vías o tractos) —> nervio 11 UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro ESTRUCTURA D’UN NERVI L’estructura del nervi és similar a la de les fibres musculars. Hi ha tres tipus de envoltures: o Epineuro: envolta el nervi o Perineuro: envolta el conjunt d’axons o Endoneuro: envolta cada axó Dins dels nervis hi ha vassos sanguinis PARELLS CRANIALS I o OLFACTORI: filets olfactoris, funció olfacció. II o ÒPTIC: origen aparent al quiasma òptic. Visió. III o MOTOR OCULAR COMÚ (MOC): origen aparent a la cara anterior del mesencèfal. Innerva tots els músculs de l’ull excepte oblic major i el recte extern. IV o PATÈTIC: origen aparent a la cara dorsal del mesencèfal (únic que té origen dorsal). Innervació motora múscul oblic major de l’ull V o TRIGÈMIN: origen aparent a la cara ventral de la protuberància. Té 2 arrels: una externa i gruixuda, sensitiva (sensibilitat cara); i una interna, prima i motora (músculs mastegadors) VI o MOTOR OCULAR EXTERN (MOE): origen aparent al solc bulb- protuberancial. Inervació recte extern de l’ull VII o FACIAL: origen aparent a l’angle ponto-bulbo-cerebelós. Funcions motores (músculs mímica) VIII o ESTATOACÚSTIC: origen aparent a l’angle ponto-bulb-cerebelós. Equilibri i audició. IX o GLOSOFARINGI: origen aparent al solc dors-lateral del bulb. Sensibilitat faringe i part posterior lingual. Innerva músculs faringe i vel del paladar. X o VAGUE: origen aparent al solc dors-lateral del bulb. – Fibres parasimpátiques que innerven el cor, els pulmons i el tub digestiu gairebé fins a l'angle esplènic del còlon. – fibres motores músculs estriats de la laringe, la faringe i el paladar. – Les fibres sensitives viscerals de la mucosa del paladar, faringe i laringe, així com del cor, els pulmons i el tub digestiu. XI o ESPINAL: origen aparent al solc dors-lateral del bulb. Innervació múscul trapezi i esternocleidomastoideu XII o HIPOGLOS: origen aparent a la cara ventral del bulb, solc preolivar. Innervació músculs de la llengua 9.1 NERVIS ESPINALS O RAQUIDIS Existeixen 2 ganglis a cada nivell espinal Gangli espinal: situat a l’arrel dorsal de la mèdul·la. Conté el cos neuronal de la neurona aferent (informació sensitiva) Gangli simpàtic (cadena simpàtica): o ganglis paravertebrals, localitzats a la cara anterior i lateral de la medul·la. Els nervis pre-ganglionars que provenen de la medul·la espinal fan sinapsis a un dels ganglis de la cadena i les fibres post-ganglionars s’extenen fins l’òrgan efector (víscera) 18: El troc simpàtic és una estructura formada per ganglis simpàtics connectats que surten de les prolongacions dels nervis i que controlen pel sistema autònom Es divideixen en: – nervis cervicals (8 parells) C1 a C8 – nervis toràcics (12 parells): T1 a T12 – nervis lumbars (5 parells) L1 a L5 12 – nervis sacres (5 parells) S1 a S5 – nervis coxígis (1 parell) Els últims parells de nervis espinals formen l'anomenada cua de cavall (cauda equina) UNITAT 2 – Anatomia Humana Paula Maestro PLEXES A la sortida de la medul·la, els nervis espinals s’uneixen entre ells formant els plexes nerviosos espinals: Els principals plexes nerviosos són: PLEXE CERVICAL: format per nervis raquidis de C1 a C4. PLEXE BRAQUIAL: està format per la unió dels nervis C3 Recull la sensibilitat i produeix el moviment (sensitiu, – D1 (D3). Recull la sensibilitat i produeix el moviment de motor) dels músculs del coll, de l’espatlla i de part músculs toràcics i músculs de l’extremitat superior. superior de la regió toràcica PLEXE LUMBAR: està format per les arrels de L1-L4. El PLEXE SACRE: format per L5-S4, el nervi L5 interconnecta nervi més important d’aquest plexe es el nervi femoral. o uneix el plexe lumbar amb el plexe sacre: formant el Recull la sensibilitat de la part inferior de l’abdomen i la plexe sacre. Aquest últim innerva el membre inferior, els part superior del membre inferior. seus dos principals components son: el nervi pudendo (que recull la sensibilitat de l’àrea genital i innerva els esfínters de bufeta i recte). El segon component es el nervi ciatic, es el que baixa a las cames a nervi ciàtic que innerva pràcticament tota la cama i peu i travès de cocsis. part de la cuixa. 13