U 3 T. 7 1 PW 2024 (2).pptx

U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA TEMA 7:EUROPEA. LES RELACIONS ENTRE EL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA I ELS UNIÓ ORDENAMENTS JURÍDICS DELS ESTATS MEMBRES. 1.AUTONOMIA I PRIMACIA DEL DRET DE UE. 2.APLICACIÓ I EFECTE DIRECTES DEL DRET DE LA UNIÓ. 3.L’ APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ PELS ESTATS MEMBRES. 4.EL J...

U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA TEMA 7:EUROPEA. LES RELACIONS ENTRE EL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA I ELS UNIÓ ORDENAMENTS JURÍDICS DELS ESTATS MEMBRES. 1.AUTONOMIA I PRIMACIA DEL DRET DE UE. 2.APLICACIÓ I EFECTE DIRECTES DEL DRET DE LA UNIÓ. 3.L’ APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ PELS ESTATS MEMBRES. 4.EL JUTGE NACIONAL COM A JUTGE DE DRET EUROPEU. BBM Universitat de Valéncia 1 U 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA Tema 7: LES RELACIONS ENTRE EL DRET DE LA UE I ELS ORDENAMENTS JURÍDICS DELS ESTATS MEMBRES EL PRINCIPI D'AUTONOMIA I PRIMACIA DEL DRET COMUNITARI: L' autonomía de l'ordenament jurídic de la Unió te una importància fonamental per a la legitimitat de la UE. L' existència d'un ordenament diferent, l' autonomía del mateix fou declarat pel TJUE a la sentència CostaEnel de 15 de juliol de1964 Es predica tal autonomia, respecte del Dret internacional, el dret de la UE es un subsistema del Dret Internacional amb caracters singulars. Els Tractats i els actes de les institucions de la Unió desborden àmpliament el marc internacional clàssic de les relacions interestatals, en incorporar com a destinataris de les seues normes als ciutadans dels Estats membres i en vincular de manera directa i immediata a tots els poders públics dels Estats. El Dret de la EU , es un dret autònom respecte del Dret intern, encara que s’integra en els sistemes jurídics nacionals. La entrada en vigor, la publicació i els efectes jurídics de la norma de la UE es regeix pels Tractats i no pel Dret dels estats membres. A diferència dels tractats internacionals, el Tractat de la Unió ha creat un ordenament jurídic propi que desde l'entrada en vigor és assumit pels ordenaments del estats membres i aplicat pels seus tribunals. El TJCE, en la sentència Van Gend en Loos, va considerar al Dret comunitari “independent de la legislació dels Estats membres”. L'autonomia del Dret comunitari es predica especialment enfront del Dret intern dels Estats. Aquesta autonomia significa que el Dret comunitari no se sotmet als principis, ni a les maneres de producció normativa, ni als límits establits en les Constitucions dels Estats membres;. Les institucions exerceixen les competències que els han sigut atribuïdes conforme al predisposat en els Tractats: s'han d'atindre als procediments de producció normativa establits en cada cas pel Dret 2 comunitari i Tema 7: Les relacions entre el dret de la UE i els ordenaments jurídics dels estats membres PRINCIPI D’ EFICÀCIA DIRECTA DEL DRET DE LA UE: EFECTE DIRECTE Eficacia directa, les normes de la UE poden desplegar per si mateixes, plens efectes de manera uniforme en tots els EEMM , desde la seua entrada en vigor i durant tot el temps de validessa; creant drets i obligacions per a tots els que es puguen vore afectats per els seu àmbit d’aplicación. La legislació europea te eficàcia en l'ordenament jurídic intern dels estats: és directament aplicable als ciutadans a partir del moment en que es perfecciona el procediment legislatiu en la Unió. El principi de l'efecte directe del Dret Comunitari el va introduir el Tribunal de Justícia a partir de la Sentència Van Gend & Loos, de 5 de febrer de 1963 >. Article 17 del TUE >.  Obligació dels Estats d’adoptar totes les mesures apropiades per assegurar el compliment DUE i s'han d'abstenir d'adoptar aquelles mesures que impedixquen la consecució dels objectius de la UE.  Segons el TJUE als estats els correspon determinar els òrgans que, en dret nacional, tindran la competència per prendre-les. El Tribunal de Justícia de la UE ha interpretat que d'aquest article han d'extraure's 4 obligacions: La Unió i els Estats membres tenen l'obligació de respectar-se i assistir-se mútuament per a complir el reflectit en els Tractats. Els Estats membres tenen l'obligació de col·laborar de manera activa per a complir amb el Dret 12 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA Tema 7: Les relacions entre el dret de la UE i els ordenaments jurídics dels estats membres  El principi d'autonomia institucional i procedimental respon a la política dels Estats membres per preservar voluntat parcel·les d'organització i procediment, a fi que seus legisladors i Administracions puguen adoptar les els principis matrius de subsidiarietat i proporcionalitat en lesseua la solucions projeccióformals sobre l'execució que més administrativa els convinguen, i, en concret, a partir sobredels aquelles víes institucionals i procedimentals utilitzats pels mateixos per a aquesta execució. Un fre, en definitiva, al legislador europeu i a la intervenció en general de la Unió en aquests concrets capítols”.  El principi de subsidiarietat implica que la UE, en els àmbits que no siguen e la seua competència exclusiva, intervindrà només en cas que, i en la mesura en què, els objectius de l'acció pretesa no puguen ser aconseguits de manera suficient pels Estats membres, ni a nivell central ni a nivell regional i local, sinó que puguen aconseguir-se millor, a causa de la dimensió o a l'efecte de l'acció pretesa, a escala de la Unió El principi de proporcionalitat suposa que el contingut i la forma de l'acció de la Unió no excediran del necessari per aconseguir els objectius dels Tractats. Art.5 TUE  L' autonomia no es absoluta, deu conciliar-se amb l’exigència de l’aplicació niforme del Dret de laUE - Aplicació limitada pel PRINCIPI D’EFECTIVITAT I EL PRINCIPI D’EQUIVALÈNCIA.  El Tribunal Europeu ha determinat en diverses resolucions que, si bé ha de partir-se que són els Estats els que apliquen o executen e l Dret europeu, aquests han de respectar el principi d'equivalència i el principi d'efectivitat quan es produïsca aqueixa execució.  En primer lloc, existint una normativa comunitària específica sobre una determinada matèria, l'Estat membre ha d'aplicar-la de manera que resulte efectiva. Així l'execució haurà de realitzar-se de manera que el seu resultat no implique el desconeixement o vulneració del que es disposa en la norma europea.  Fins i tot existeixen Sentència del TSJUE que estableixen ni tan sols la cosa jutjada és obice (encara que existisca) per a portar a efecte allò que preceptua e l Dret comunitari, ja que en aquest cas la cosa jutjada ha de cedir davant el principi d'efectivitat del dret europeu.  A aquesta qüestió s'ha referit el Tribunal de Justícia de la UE reiteradament, sent de destacar la sentència de 6 d'octubre de 2015 (assumpte Sentència Supranacional Núm. C-69/14, TJUE, 06-10-2015 ), amb cita d'altres anteriors (especialment sentència Köbler, C224/2001, EU:C:2003:513 ), en la qual, si bé poden els Tribunals nacionals tindre limitacions per a alterar l'efecte de cosa jutjada de les sentències, tal possibilitat existeix en el que concerneix a les resolucions judicials fermes incompatibles amb el Dret de la Unió. 1 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA Tema 7: Les relacions entre el dret de la UE i els ordenaments jurídics dels L ’ APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ PELS ESTATS estats membres MEMBRES. En segon lloc, cal prendre en consideració el denominat PRINCIPI D'EQUIVALÈNCIA, que implica que la regulació interna no ha de ser més desfavorable quan es tracte d'establir solucions jurídiques respecte a la vulneració de l'ordenament de la UE que quan es fonamente en el dret intern.  Es a dir, la legislació nacional no pot tractar les manera menys favorable que les reclamacions similars de Dret intern reclamacions basades en el Dret comunitari 14 de 3. L’ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA Tema 7: Les relacions entre el dret de la UE i els ordenaments jurídics dels estats membres EL JUTGE NACIONAL COM A JUTGE DE DRET EUROPEU. PRINCIPIS QUE PÈRMETEN LA RESOUCIÓ DE CONFLICTES ENTRE L’ ORDENAMENT DE LA UNIÓ I L'ORDENAMENT INTERN. Principi de primacía del Dret la Unió: En cas de conflicte entre una norma de la Unió i una norma de dret intern el jutge nacional ha d'aplicar la norma de la Unió i deixar d'aplicar la norma interna. – L'aplicabilitat directai el efecte directe sería imposible si no es contrueix sobre el principi de primacía del DUE. – L'atribució de competències realitzada per la Unió no te cap sentit si no hiha una limitació de les competències desl estats. – L'article 4 TUE obliga amb caràcter general als Estats membres a abstenir-se de qualsevol mesura susceptible de posar en peril els objectius de la Unió. Principi de seguretat jurídica: – El TJUE ha declarat l'obligació que te el jutge de no aplicar una norma en cas de contradicció amb una norma europea. En base al principi de seguretat jurídica els Estats membre tenen l'obligació de retirar del seu ordenament la norma contrària a la disposició de la Unió. Principi d'interpretació conforme: Quan una norma nacional sigua susceptible de diverses interpretacions, unes contraries al Dret de la Unió, i en especial contingut d'una directiva, el jutge nacional haurà de realitza una interpretació conforme al Dret de la Unió Principi de responsabilitat patrimonial de l'Estat: 15