Temes 6-10 Psicobiología PDF

Temes-6-al-10.pdf Marina1224 Psicobiología 2º Grado en Psicología Facultad de Psicología Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta...

Temes-6-al-10.pdf Marina1224 Psicobiología 2º Grado en Psicología Facultad de Psicología Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  TEMA 6: APRENENTATGE I MEMÒRIA 1. Categorització qualitativa i quantitativa de l’aprenentatge i la memòria Aprenentatge: Canvis neurals que faciliten que es guardi la informació del nostre entorn o de les respostes que fem sobre ell per tal que la nostra conducta sigui més adaptativa. Memòria: Procés pel qual un organisme manté durant un període de temps informació guardada en el SN referent al seu entorn i a les respostes que hi dona, per tal de fer més adaptable la seva conducta. Són processos actius que no es poden dissociar. No es pot aprendre sense formar memòries i no es pot memoritzar sense haver après. Categorització: Les experiències no s’emmagatzemen sinó que canvien la manera amb què percebem, actuem, pensem i planifiquem. S’emmagatzemen en forma de patrons actius de xarxes neurals. Això es fa a partir del canvi i consolidació de l’estructura del SN, dels circuits implicats en la manera de pensar, percebre, planificar… Tota la informació que tenim està interrelacionada, fent que la manera d’accedir als records sigui més eficient, i que sigui difícil d’esborrar (hauria d’esborrar tots els records amb els que una determinada informació està relacionada). Principi de Hebb: L’activitat associativa de les neurones (base de l’aprenentatge): Si les neurones disparen juntes, estan connectadas. Importància de la persistència i la repetició. En condicions normals, el PEP generat per una neurona (A) és insuficient per provocar l’excitació d’una altra (B). No obstant, si les dues estan actives simultàniament, la seva connexió es veu reforçada. També hi pot haver l’acció d’una altra neurona (C) que faciliti la connexió. Circuit que es retroalimenta i dura per sempre. ▪ Aprenentatge → activitat associativa de xarxes neuronals (cell assemblies). Grans grups de neurones s'activen simultàniament a través de connexions repetitives (no sinapsis individuals): o Coincidència temporal de 2 estímuls externs. o Un estímul extern amb una xarxa ja establerta (modificació d’antigues memòries). ▪ Memòries: distribuïdes en el cervell en diferents xarxes neuronals (cells assemblies), que són la base de la representació neuronal i a través de la neuroplasticitat promouen l’aprenentatge i la memòria (engram). Estímuls específics poden activar elements d'aquesta xarxa que, a través de la connectivitat repetida, activen el record (engram) garantint l'accés a la representació neuronal completa d'aquell record/memòria. Hipòtesi de la petjada dual: clau en la memòria. L’experiència genera un patró d’activació que reverbera en els circuits neurals que s’han activat (durant un període curt de temps) → Memòria a llarg termini. Categorització quantitativa: Si la memòria no es consolida, podem oblidar. ▪ Immediata i a curt termini: Duració curta (de milisegons a 15-20 minuts). ▪ Llarg termini: Llarga duració (de dies a anys). ▪ Memòria de treball: Sistema de manteniment i manipulació temporal de la informació, necessari per realitzar activitats complexes (comprendre, raonar i aprendre). De segons a minuts. Categorització qualitativa: Implícita Explícita No declarativa, procedimental Declarativa, no procedimental Inconscient Deliberada o conscient Hàbits perceptius i motors Coneixement del món i experiències personals Filogenèticament antiga (supervivència) Filogenèticament actual (no supervivència) Aprenentatges bàsics Aprenentatges més complexos Menys assajos però menys estable i fidel a la Molts assajos però estable i fidel a la realitat realitat (es pot esborrar: reconstruccions realitat) Processament bottom-up Processament top-down No depenent d’hipocamp Depenent d’hipocamp Alteració: amnèsia a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  2. Substrat neural de l’aprenentatge i la memòria Aprenentatge i memòria implícits: independents de la consciència i de la integritat del lòbul temporal: ▪ Difícil d’expressar verbalment però observable a través de pautes d’acció. ▪ Adquisició gradual i millora a través de la pràctica. ▪ No sol requerir un esforç conscient (cert grau: quan el procediment a aprendre és complex). ▪ Poc flexible i modificable. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ▪ Poc deteriorament en l’envelliment. ▪ Filogenèticament més antic que la memòria explícita. Aprenentatge no associatiu Segons la teoria de l’homeòstasi conductual, l’habituació i la sensibilització permeten filtrar els estímuls segons la rellevància i en funció de les necessitats de l’organisme, de manera que l’organisme respongués de la manera més adaptada possible. Bases neurals: àrees subcorticals. Habituació: La presentació repetitiva del mateix estímul ocasiona una disminució de la resposta, ja que la neurona sensorial allibera menys neurotransmissor excitador cap a la motoneurona. Ex. solc intraparietal, processament numèric. Estímul i resposta específics. E repetit. Llarga durada. Sensibilització: La presentació d’un estímul aversiu provoca contracció muscular (sinapsi neurona sensorial i motoneurona). L’estímul aversiu incrementa l’alliberació de serotonina des de les interneurones, que augmenta l’excitabilitat de la neurona sensorial, i es torna més sensible. Llavors, la presentació posterior d’un estímul de baixa intensitat provocarà també la contracció muscular. Persones amb fibromiàlgia presenten una alteració en el processament d’informació relacionada amb el dolor (les fa més sensibles). Estímul i resposta inespecífics (generalitzat). E1 única exposició. Curta durada (mentre duri la connexió interneurona – n. sensorial.) Aprenentatge associatiu Associació entre E i R o 2 E. Al condicionament clàssic el cerebel juga un paper important. Si la distància temporal entre EC i EI és gran, també l’hipocamp. Al condicionament clàssic de la por, és l’amígdala la que sustenta l’aprenentatge. Bases neurals: canvis entre els sistemes sensorials i motors. Condicionament clàssic: Un E neutre adquireix propietats d’un E important quan s’associen. Principi de Hebb: la presència simultània de sinapsis dèbils i fortes, amb una mateixa neurona postsinàptica, acaba reforçant les sinapsis dèbils i convertint-les en fortes. Perquè la comunicació retrògrada des de la neurona postsinàptica a les presinàptiques, estimula tant a la presinàptica forta com a la presinàptica dèbil a seguir mantenint la sinapsis (comunicació pre-post). El PdA es transment bidireccionalment. Condicionament operant: Associació E-R. Modificar la conducta segons les respostes. Importància del sistema de reforç. ▪ Nuclis basals: Les conductes apreses es tornen automàtiques i rutinàries, es transfereixen als nuclis basals. ▪ Vies del reforç (mesolímbiques i mesocorticals): o Àrea Tegmental Ventral: s’activa per E reforçants primaris (ex. Menjar) i per condicionats. Aferències amb l’hipotàlem (obrir calaix de coses bones), l’amígdala (serp) i el prefrontal (apretar un botó i guanyar diners). o Nucli Accumbens. Aprenentatge procedimental Capacitat per aprendre a executar un acte determinat. Es basa en la repetició, de manera que progressivament es va assolint una competència més gran. Connexions cortico-estriatocorticals que connecten àrees del neocòrtex amb ganglis basals. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta. Psicobiología Banco de apuntes de la  Motor: Implica l’adquisició de seqüències i programes motors. Diverses regions interconnectades entre elles: àrees corticals prefrontals i parietals, i també subcorticals (ganglis basals i cerebel). Al llarg del procés d’aprenentatge es van automatitzant i perfeccionant, de manera que progressivament la dependència cortical va disminuint en el control de les accions. ▪ Nou aprenentatge motor (ganglis basals): circuit cortico-estriato-pal·lidal-tàlemo-cortical. ▪ Modificació d’un aprenentatge ja fet (cerebel): circuit cortico-cerebel·lo-tàlemo-cortical. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Perceptiu: Fa més eficient el processament dels estímuls del nostre entorn i, per tant, millora la percepció. Millora la capacitat que tenim de comprendre el nostre entorn per la repetició de determinats estímuls. Substrat neural molt dependent del tipus de tasca i estímuls. Regions comunes: l’escorça inferior temporal, la circumvolució fusiforme i el nucli caudat. Cognitiu: Ens permet resoldre problemes de manera automàtica. Presenta una gran dependència dels ganglis basals. Inicialment el lòbul temporal medial hi té un paper important, en aportar coneixement declaratiu sobre la situació/problema que cal resoldre. Un cop establerta aquesta base de coneixement declaratiu, els processos procedimentals es posen en marxa, i llavors els ganglis basals faciliten l’aprenentatge sense intervenció del lòbul temporal medial. Aprenentatge i memòria explícits: Fan referència al coneixement general i personal de cada persona declaratiu (verbalitzable), dependents de la consciència i de la integritat del lòbul temporal medial (formació de l’hipocamp). ▪ Semàntica: L’aprenentatge és la capacitat d’adquisició de la informació que implica fets sobre el món, nosaltres mateixos i que compartim amb la comunitat. La memòria és informació general deslligada del context (Jules Verne no havia estat en cap dels llocs dels que escriu). ▪ Episòdica: L’aprenentatge és la capacitat d’adquisició d’informació en un context espai- temporal. La memòria és informació personal relacionada al context (memòria autobiogràfica). ▪ Espacial. Formació de l’hipocamp: L’hipocamp, també anomenat banya d’Amón (Cornus Ammonis),és una regió de la formació de la formació de l’hipocamp. La formació hipocampal està a la part més medial del cervell. És necessria pels records, però no s’emmagatzemen allà. Els records s’emmegatzemava a àrees temporoparietals i en la conjunció dels 3 lòbuls (amb occipital). Bases neurals: ▪ Prefrontal: Records d’accions motores, raonament i producció del llenguatge. Memòria de treball. Seqüenciació temporal dels records. ▪ Temporal: Records autobiogràfics (espai-temps). ▪ POT: Records que s’adquireixen a través dels sentits. Record de la disposició espacial d’objectes i persones. ▪ Lateralització hemisfèrica: HD (no verbal) i HE (verbal). La memoria de treball depen de la interacció de totes aquestes àrees amb l’hipocamp. El que percebem s’envia a l’escorça entorrinal, entra a l’hipocamp, on es codifica. Un cop codificada s’envia de nou cap a l’escorça cerebral a través d’una doble via. Memoria relacional: relaciono el que estudio de la pàgina 2 amb lo de la pàgina 5. La informació ve desde l’escorça associativa i torna a l’escorça associativa. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  La formacio de l’hipocamp s’ha divit en sistema anterior i posterior. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Pacient H.M.: La seva greu alteració de la memòria, a conseqüència d'una intervenció quirúrgica per tal de tractar la seva epilèpsia, ha sigut motiu d'estudi durant dècades. Quan la seva atenció deixava de focalitzar-se en el que estava fent, al cap d'uns instants ho havia oblidat tot. Era incapaç de formar nous records, no podia retenir el que li succeïa a diari, amb cada canvi d'atenció el món començava de nou (amnèsia anterògrada). Memòria de treball: És la capacitat que ens permet mantenir temporalment la informació acabada de percebre o recuperada de la memòria a llarg termini quan ja no existeix en el nostre entorn. És a dir, és una representació interna d’aquesta informació. Pot ser mantinguda durant un cert temps (de segons a minuts) mitjançant la repetició i pot ser manipulada per tal de dirigir la nostra conducta i aconseguir un objectiu. És indispensable en la nostra vida diària, ja que és la base de la nostra cognició en molts aspectes (raonament, comprensió del llenguatge, planificació i processament espacial). Base neural: córtex prefrontal amb córtex sensorial posterior i àrees d'associació. ▪ Memòria de treball verbal: bucle fonològic (en la dislèxia està alterat, per això hi ha dificultats en memoritzar le staules de multiplicar). MT verbal ▪ Memòria de treball visual: bucle visual. MT visual 3. Plasticitat sinàptica. Potenciació i depressió a llarg termini L’aprenentatge, en humans, implica mecanismes de potenciació (PLT) i depressió a llarg termini (DLT). Se sap que els circuits que contenen els records es produeixen estimulant unes sinapsis i debilitant-ne d’altres que estaven implicades en unes altres memòries (competència entre records). ▪ Potenciació a llarg termini: Augment durader i estable de sinapsis neuronals (enfortiment). Va ser descoberta a la formació de l’hipocamp però se sap que es dóna a altres regions cerebrals: escorça prefrontal, escorça piriforme, escorça motora i visual, tàlem i amígdala. Pre (alta freqüència de descàrrega) → Post (se sumen PEPs: despolarització) → PTL 1. Neurona pre: Alta freqüència de descàrrega → allibera NT excitatoris (Glu). 2. Neurona post: Té receptors pel Glu (NMDA, AMPA i Kainat). Dosis moderades de Glu: Dosis elevades de Glu: ▪ NMDA: bloquejat per Mg2+. ▪ AMPA: Més actiu. Despolarització. ▪ AMPA: activat. ▪ NMDA: Es desbloqueja i entra Ca2+. 3. L’entrada de Ca2+ promou una cascada bioquímica intracel·lular que acaba impulsant síntesi de proteïnes. 4. Formació de nous receptors AMPA i augment de la superfície de l’espina dendrítica. 5. Neurona post envia feedback positiu a la neurona pre perquè segregui més Glu. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  ▪ Depressió a llarg termini: Disminució duradera i estable de sinapsis neuronals (debilitament). 1. Neurona pre: Baixa freqüència de descàrrega de NT excitatoris (Glu). 2. Neurona post: No despolarització. 3. DLT: Disminució de la superfície d’espina dendrítica i del nombre de receptors. També depèn de l’activació del NMDA. Com és possible que l’activació de NMDA provoqui PLT i DLT a la vegada? ▪ PLT: Molt augment de Ca2+ intracel·lular en un període curt de temps → síntesi de proteïnes. ▪ DLT: Poc augment de Ca2+ intracel·lular en un període llarg de temps. Plasticitat cerebral: ▪ Major nombre de sinapsis per neurona a l’escorça visual a les de l’ambient enriquit (EC). ▪ Canvis glials: Major nombre d’axons mielinitzats (oligodendrocits) al cos callós en EC. Major velocitat i eficàcia en la connexió. Major nombre d’astròcits en EC durant l’aprenentatge però no després (funció facilitadora de les sinapsis). ▪ Canvis vasculars: Capil·lars amb major diàmetre i més ramificats a l’escorça motora en EC. Temporals (resposta a les necessitats metabòliques urgents). ▪ Canvis volum de substància grisa. 4. Modulació emocional de la memòria Recordar situacions estressants o emocionalment intenses és un mecanisme altament adaptatiu. L’aprenentatge inicia la consolidació de la memòria a diverses parts del cervell. Les situacions estressants (o emocionalment intenses) per altra banda, impliquen l’alliberació d’hormones de l’estrès i NT (A, NA i glucocorticoids). Aquests són captats per l’amígdala, la qual s’activa. L’activació de l’amígdala modula la consolidació de la memòria a través de la modificació de la plasticitat neuronal en diverses regions cerebrals. A més, les hormones també poden afectar directament les àrees cerebrals implicades. Això fa que es pugui produir un augment de la consolidació o que es dificulti el record i la memòria de treball. La potenciació del record està lligat a l’activació (o arousal) del SN. Fenomen de la memòria amb flash. ▪ L’amígdala (nucli basolateral) seria la responsable d’aquest fenomen de la memòria amb flash, que potenciaria la memòria declarativa. ▪ És el caràcter activant o estressant i no la valència (agradable o desagradable) que determina la participació de l’amígdala. Aquest paper es dóna gràcies a la participació de la NA i els glucocorticoides que afavoreixen els canvis funcionals sobre l’amígdala i altres regions com l’hipocamp després de l’exposició al estrès. ▪ Es potencien no només els records semàntics sinó també i especialment els autobiogràfica i episòdics. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  TEMA 7: CONDUCTA ESPACIAL 1. Concepte i teories de la conducta espacial Conducta espacial: Qualsevol comportament que permeti dirigir la totalitat o una part del cos a través de l’espai. També comprèn els processos de pensament relacionats amb l’espai. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Memòria topogràfica: Capacitat de desplaçar-se d’un lloc a l’altre ja que els moviments es duen a terme entre punts o en relació a objectes espacialment diferents, comparables als diferents punts d’un mapa. Mapes cognitius: Representació mental que ens formem de l’espai. Navegació espacial: Procés pel que els organismes utilitzen diverses pistes per a desenvolupar una ruta cap a una destinació determinada i la seva habilitat per anar per aquella ruta. Tipus d’espais: ▪ Espai corporal: sobre la superfície del cos (roba o objectes externs). ▪ Espai d’aprehensió: al voltant del cos. ▪ Espai distal: cap on es mou el cos, més llunyà. ▪ Espai temporal: dimensió temporal present, passada o futura. Mecanismes de la conducta espacial. Ambdós funcionen alhora i són necessaris: ▪ Desplaçament egocèntric: teoria de la navegació espacial. Ens movem a partir de pistes directes. Sento una veu, vaig cap a un lloc determinat. Toco una paret, vaig cap a l’altre costat. ▪ Desplaçament al·locèntric: teoria dels mapes cognitius. Ens movem a partir de mapes cognitius. Teories de la navegació espacial: Desplaçament egocèntric Desplaçament al·locèntric Desplaçament en funció de les seves pròpies senyals Els animals es desplacen i creen una representació (estimació de la distància, direcció, velocitat en què mental del seu ambient, un mapa cognitiu basat en les s’ha desplaçat). Els animals fan servir les senyals senyals externes que s’utilitza per dirigir els idiotètiques (sistema vestibular, propioceptiu i moviments a través d’aquest entorn. Útil per motor). Útil per conductes i entorns poc coneguts o conductes freqüents i entorns amb uns elements de amb uns elements de referència canviants i que no es referència estables que es puguin percebre a llarga puguin percebre a llarga distància (ex. la foscor). distància. Paper clau del lòbul parietal. Paper clau de la formació de l’hipocamp. Marcs de referència espacial: per a representar la localització dels objectes i el centre d’aquest. ▪ Al·locèntric: Fixa’t en l’entorn en sí mateix o en objectes de l’entorn. Formació de l’Hipocamp. ▪ Egocèntric: Relatiu a parts del cos. Es mou amb el moviment del cos en l’entorn. Regió parietal. 2. Navegació espacial Map-based (allocentric) Path Integration (self-referenced) Un mecanisme eficient de memòria ha d’emmagatzemar grans quantitats d’informació aparentment no relacionada i generar respostes neuronals temporalment ordenades. Formació de l’hipocamp: recombina i utilitza flexiblement informació de Episodic memory (self-referenced) Semantic memory (allocentric) diferents tipus. Promou el processament relacional. Funció principal de l’hipocamp: ▪ Mapa espacial: camps de posició com camps retinotòpics. ▪ Memòria relacional: associació entre estímuls; cèl·lules de posició també responen a velocitat o direcció. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  Diferents estudis realitzats mitjançant IRMf i realitat virtual (aproximació ecològica) mostren un augment d’activació de la formació de l’hipocamp: dret per la memòria espacial i esquerra per la memòria episòdica. Estudis amb taxistes de Londres mitjançant l’ús de la imatge per ressonància magnètica cerebral: ▪ En els taxistes, la part posterior de l’hipocamp dret té més volum respecte els que no són taxistes. ▪ Hi ha una correlació positiva amb els anys de conducció. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. En un altre estudi del mateix grup i usant la realitat virtual, s’observa que les lesions a l’hipocamp alteren la navegació en rutes desconegudes i en rutes conegudes complexes. Això indica que la formació de l’hipocamp segueix essent necessari pels aspectes relacionals espacials complexes. Les aus recol·lectores guarden insectes i llavors en l’escorça dels arbres, entre la molsa, etc. a grans distàncies (basant-se en senyals distals, no locals) i sense repetir amagatall. Les aus recol·lectores (paridae) respecte les no recol·lectores (corviade) mostren un major volum de l’hipocamp. Laberint radial (David Olton, 1976): L’objectiu consistia en aconseguir el menjar de forma més eficaç possible, evitant recórrer els braços que no tenen aliment. Laberint d’aigua (Richard G. Morris i John O’Keefe, 1981). Fent estudis de lesions van descriure una relació causal entre la formació de l’hipocamp i aspectes específics de la memòria espacial. La piscina està col·locada en una sala amb múltiples elements de referència (ex. quadres). La tasca consisteix en arribar a una plataforma, que pot estar visible o enfonsada. ▪ Amb plataforma visible: des del primer intent hi arriben de forma directa. ▪ Amb plataforma invisible: o 1r intent: la rata neda fins a trobar de forma aleatòria la plataforma. o 2n intent: tarda menys a trobar la plataforma. o Després de 8 intents: neda directament al punt de partida. ▪ Lesió a la formació de l’hipocamp: perden la capacitat de trobar la plataforma si no està visible (no importen els intents) mentre que si és visible ho fan sense problema. TIPUS DE CÈL·LULES Place cells (cèl·lules d’ubicació, posició o lloc): John O’Keefe (1971). Representen una porció de l’espai de manera que informen a l’animal de la seva posició en l’entorn on es troba. Hipocamp (CA1 i CA3). Els seus camps receptius esdevenen selectius a la ubicació de l’animal quan entra en un entorn nou i depenen de la constel·lació de pistes sensorials de l’entorn (sobretot visuals, però també olors, tacte, so). Si es canvia una pista de lloc, o s’apaguen els llums, es manté el patró de resposta → les place cells responen on l’animal pensa que es troba ubicat. Estableixen fortes relacions amb les pistes espacials; si es canvien de forma imprevisible, deixen d’utilitzar-les. El patró de descàrrega és específic a un entorn en concret; una place cell pot respondre molt en un entorn i gens en un altre, o presentar un camp receptiu completament diferent (remapping). La seva activitat de vegades pot estar modulada per la velocitat i/o direcció de la locomoció. Head direction cells (cèl·lules de direcció del cap): James Ranck (1984). Es troben en diverses regions del sistema límbic: hippocampal formation (subiculum) → fornix → mammillary bodies → mammillothalamic tract → anterior thalamic nucleus → cingulum → entorhinal cortex). Els seus camps receptius són selectius a una particular direcció del cap (orientació horitzontal), independentment de la localització en l’espai de l’animal i depenen de la constel·lació de pistes visuals de l’entorn. Les diferents cèl·lules tenen diferents direccions preferides però totes roten coherentment quan les pistes visuals es mouen de lloc. Ens proveeixen amb un sentit de la direcció. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  Grid cells (cèl·lules graella o quadrícula): Grid cells: Moser & Moser (2004) van registrar neurones al còrtex entorrinal medial (mEC), que té molta connectivitat amb el subiculum (head-direction cells) i l’hipocamp dorsal (place cells i memòria espacial). Localitzades a l’escorça entorrinal medial i al complex subicular. El patró de resposta de les neurones enregistrades és encara més particular que el de les place cells. Mostren un patró de resposta espacial distribuït de manera regular i precisa (mètrica de l’espai). Aquesta representació és generalment invariable al canvi d’entorn, tot i que l’entorn n’afecta l’orientació. Implica una representació abstracte de la ubicació, com les place cells, però també l'aplicació d’un marc cognitiu amb una estructura Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. precisa i regular, generada internament, al món exterior, possiblement per a mesurar distàncies entre punts de referència. Així doncs, estan a cavall entre una representació al·locèntrica de l’entorn i una d'egocèntrica. Implicació de les place cells i el paper de l’hipocamp: La identificació del patró de resposta de les place cells va suposar que la ubicació es representa en un mapa cognitiu molt probablement localitzat a l’hipocamp. Per a navegar necessitem saber la ubicació, la direcció i la mesura de la distància. 3. Circuits de processament visuespacial Teoria de les dues vies de processament: Via ventral (què?) Via dorsal (on? com?) Origen i Còrtex visual Còrtex Visual projecció a Temporal Inferior a Parietal Inferior a Frontal Visió per l’acció. Controla la mirada, Funció Visió per reconeixement. moviments d’aprehensió i locomoció. Lesió: Dificultats per reconèixer persones i Dificultat per guiar-se en entorns dificultats per objectes, i per tant, per detectar-los com nous i coneguts. No pot utilitzar els orientar-se a elements significatius per orientar-se. objectes per guiar-se. La via dorsal té les següents funcions: ▪ Atenció als estímuls interns i externs. ▪ Coordinació de l’espai visual i localització dels objectes a l’espai. ▪ Judici de la posició d’objectes a l’espai. ▪ Estimació de la distància. ▪ Discriminació de la longitud i la mida. ▪ Avaluació de la profunditat i l’espessor. Les vies dorsals tenen un origen comú en el circuit occipito-parietal. El seu destí pot ser la via parieto- prefrontal, la via parieto-premotora o la via parieto-temporo-medial. Anatomia Funcions Circuit Escorça visual (V1, V2, V3). Xarxa base per la resta de vies (subdivisió). Integra info occipito- Àrea intraparietal lateral (LIP). dels camps visuals centrals i perifèrics. Organització parietal Àrea temporo-medial (MT). retinotòpica. Perspectiva principalment egocèntrica. Via De l’escorça parietal posterior a Moviment dels ulls. Memòria de treball espacial. Control parieto- l’escorça prefrontal: pre-arquejada atenció visoespacial. Tasques de rotació mental. Via ON. prefrontal (8A) i caudal (46) Via Coordinar el mapa espacial i la posició del cos per dirigir De l’escorça parietal posterior a parieto- l’acció en l’espai peripersonal al voltant del cos (via l’escorça premotora. premotora COM). Visió dirigida a acció: moviment prensió (pinça). Del lòbul parietal inferior (IPL) a: Processament de l’espai distal. Coordinació de les Via Lòbul temporal medial lateral representacions egocèntriques (parietal posterior) i parieto- (MTL) – inclòs hipocamp. al·locèntriques (temporal-MTL). Atenció espacial temporo- Escorça cingolada posterior (PCC) (PCC). Memòria, imaginació i planificació espacial medial Escorça retrospenial (RSC) (RSC). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  TEMA 8: LLENGUATGE 1. Comunicació i llenguatge Què entenem per comunicar? L’acció efectuada per un animal (emissor) que altera el comportament d’un altre animal (receptor). Implica beneficis mutus entre individus. Vies de comunicació: ▪ Química: olors, feromones. ▪ Visuals: expressió facial de les emocions, danses, moviments característics. ▪ Auditiva: cant d’ocells, balenes, dofins, parla humana. ▪ Tàctil: grooming. Llenguatge: Capacitat per a associar símbols arbitraris (paraules) amb significats específics. És un codi, els nens aprenen el llenguatge a mesura que poden associar determinats conjunts de sons a símbols. Ha d’haver capacitat de simbolització. La seva funció és la comunicació i la organització del pensament. Al món hi ha unes 7000 llengües El llenguatge humà és innat i específic de cada cultura. Té unes característiques intrínseques que el fan únic, diferent de les altres espècies que viuen al planeta. Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): dificultat en l’adquisició del llenguatge, reflectit en dificultat en parlar en el moment que toca. Utilitzen el llenguatge, els animals? Els primats no humans utilitzen sons, gestos i expressions facials per comunicar perill, territori, etc. Darwin s’adonà del paral·lelisme entre l’aprenentatge del cant en els ocells i la parla en humans. Les regions cerebrals són anàlogues (perceptives i motores). Així doncs, tot i que els humans comptem amb: un nombre molt extens de vocabulari, una complexitat sintàctica molt gran, un alt nivell combinatori i vies neurals per a processar informació lingüística molt desenvolupades, és difícil distingir la frontera entre els conceptes de comunicació i llenguatge i pot ser que, animals com els dofins, utilitzin un llenguatge amb nivells de complexitat semblants al nostre. Components del llenguatge: ▪ Fonemes: unitat mínima capaç de modificar el significat (tema - tela). ▪ Morfemes: combinació de fonemes. Unitats més petites que constitueixen una paraula (tar-dor). ▪ Lexicó: el conjunt de paraules que té un idioma (50.000 un adult). ▪ Sintagmes: combinacions admissibles de paraules formant frases. ▪ Semàntica: el significat que sorgeix de les paraules i les oracions. ▪ Prosòdia: entonació vocal que pot modificar el significat literal de les paraules. ▪ Discurs: unió de les oracions perquè formin una unitat narrativa. ▪ Pragmàtica: intenció comunicativa, efecte que s’espera en l’interlocutor. El llenguatge humà pot ser escrit, oral o en signes. Format per: ▪ Habilitats primàries: ▪ Habilitats secundàries: apreses, innates, determinades determinades culturalment amb cert biològicament. component biològic. o Comprensió o Lectura o Parla Ontogènia del llenguatge: o Escriptura ▪ Preferència dels sons de la parla vs no parla en nadons. ▪ Percepció fonèmica: Dels 0 als 2 anys els nens perceben els fonemes de totes les llengües del món però quan han adquirit la llengua materna es tornen selectius per aquests fonemes. Ex. Els nens >10 mesos japonesos no diferencien [r] de [l]. ▪ Desenvolupament del bilingüisme: El desenvolupament lingüístic dels nadons bilingües i monolingües transcorre de manera similar, però l’experiència bilingüe implica una sèrie d’adaptacions en el procés d’aprenentatge i de plasticitat cerebral. A les mateixes zones estan ficant diferents idiomes. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  El desenvolupament del llenguatge es relaciona amb la maduració cerebral de les xarxes lingüístiques: Es defineix un període crític per l’adquisició del llenguatge. Ex: Victor Aveyron. Va ser trobat als 10 anys als Pirineus francesos, on havia sobreviscut sol. No parlava, es balancejava, cridava, mossegava a qui se li acostava, no mostrava afecte pels que el cuidaven… Tot i els esforços per educar- lo del Dr. Izard, mai va desenvolupar llenguatge. Darrer trimestre: final de la migració, connectivitat, girificació, sinaptogènesi, mielinització, Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. diferenciació neuronal, glia. Procés no lineal. A les 6 setmanes les fibres associatives de llarg abast ja son similars a les dels adults. Períodes crítics d’adquisició: ▪ 1a llengua: 0-5 anys (mielinització de les xarxes del llenguatge) ▪ 2a llengua: 0-12 (fins a 20) anys. Nens xinesos mostren “age-related” disminució del rendiment en una tasca en que han de jutjar si frases en anglès són gramaticalment correctes. A partir dels 20 anys cap ho fa com nadiu. 2. Producció i comprensió de la parla Aproximacions a l’estudi de les bases neurals del llenguatge: 1850 1950 2000 Localitzacionisme Connexionisme clàssic Connexionisme contemporani Estudis de lesió Avenços en fisiologia Tècniques de neuroimatge Regions cerebrals fonamentals pel TAC fMRI: Imatge de ressonància llenguatge i patologies associades a lesió. Radioisòtops magnètica funcional Estudis correlats Gran precisió de les bases neurals del Autors: Broca, Wernicke anatòmics llenguatge Localitzacionisme: ▪ Paul Broca: Neuròleg francès del segle XIX. Estudi del “pacient TAN”, que des dels 30 anys presentava afèmia (no podia parlar) però la seva comprensió era normal. L’estudi postmortem del cervell mostra la regió de l’articulació de la parla a la 3a circunvolució frontal esquerra → Àrea de Brodmann 44 o àrea de Broca. Lateralització de la parla a l’HE. La lesió produeix afàsia de Broca. Sords amb lesió focal a l’AB 44 perden la capacitat de fer gests del llenguatge de signes (motricitat relacionada amb el llenguatge). ▪ Carl Wernicke: Neuròleg Alemany del segle XIX. Estudi de pacients amb una producció normal però amb dèficits de comprensió de la parla. L’estudi postmortem del cervell mostra la regió de les imatges auditives de la parla a la circunvolució temporal superior esquerra → Àrea de Brodmann 22 o àrea de Wernicke. 1r model connexionista → el fascicle arquejat connecta àrees de producció i de comprensió. Segons el model connexionista de Wernicke, el llenguatge és el producte de l’activitat de diversos centres corticals i dels sistemes de connexions entre ells (fascicles). El fascicle arquejat transporta els sons per a que Broca els pugui articular. Sords amb lesió focal a l’AB 22 perden la capacitat de comprendre gests de signes. Lesions a l’àrea de Wernicke impliquen alteració de la comprensió i parla fluïda però amb errors (afàsia de Wernicke). Lesions al fascicle arquejat impliquen alteració de la parla espontània, la repetició i la selecció de paraules per respondre correctament, però comprenen bé (afàsia de conducció). ▪ Jules Déjerine: Zona visual-verbal, clau per la lectoescriptura. Àrea de Brodmann 39 → Gir angular esquerre. Identifica un àrea posterior a Wernicke. Wernicke identifica fonemes, però a aquest so se li ha de donar forma, i aquestes formes s’han d’ajuntar. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  Connexionisme clàssic: ▪ Ludwig Lichteim: o Centre dels conceptes dels objectes: Elaboració i representació dels conceptes. Localització desconeguda. Connectat amb àrees de Broca i Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Wernicke. Lesió: afàsica transcortical. o Model de “la casa”: Evidència: les parafàsies (substitució d’una paraula per una altra és un dels símptomes més comuns dels trastorns de llenguatge). ▪ Norman Geschwind: Neuròleg americà. Estén la proposta de Wernicke: Model Wernicke- Lichtheim-Geschwind. Elements claus: àrea de Broca, àrea de Wernicke, fascicle arquejat (feix d’axons que connecten W-B) i via secundària (via del significat, que connecta W-B). Seqüència d’activacions per la comprensió i producció del llenguatge oral: Escorça auditiva primària (codificació so) → A. Wernicke (identificació sons) → Fascicle arquejat → A. Broca (control motor parla) → Escorça motora primària (control moviment aparell fonador). Seqüència d’activacions per la lectura (sistema o regions perisilvianes): Escorça visual primària (codificació) → Gir angular (identificació fonològica: c es una “c”) → A. Wernicke → Fascicle arquejat → A. Broca → Escorça motora primària. A més, cal una connexió d’aquestes àrees cerebrals amb altres àrees corticals associatives per la correcta producció i comprensió del llenguatge (parietal, temporal i prefrontal). Lesió de la connexió → Trastorn expressiu i receptiu del llenguatge. Connexionisme contemporani: Replicació dels estudis lesionals i augment de la precisió en la delimitació de les lesions associades als trastorns de llenguatge. El llenguatge no està regit per unes àrees cerebrals concretes, sinó que és el resultat de l’activitat sincronitzada d’àmplies xarxes neuronals, constituïdes per regions corticals i subcorticals i nombroses vies que les connecten. ▪ Organització anatòmica de l’àrea de Broca: A través d’innovadores tècniques (citoarquitectura i immunocitoquímica) sabem que l’àrea de Broca està composta per diferents regions (10 o més) que assumeixen diverses funcions més enllà de les prèviament identificades. No és purament motora, participa en la comprensió de frases complexes. ▪ Model de Hickok & Poeppel: Separen els conceptes de percepció i reconeixement de la parla. Solc temporal superior (STS) bilateral: computació espectrotemporal i xarxa fonològica. o Via ventral (del so al significat; accés al concepte): Tradueix el contingut fonològic en contingut semàntic. Es projecta ventrolateralment cap al solc temporal superior i porcions del lòbul temporal inferior posterior i, temporal i mig i temporal inferior E. Circumvolució/Gir temporal medial (MTG). Solc temporal inferior (ITS). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  o Via dorsal (del so a la parla; circuit auditivo-motor): Encarregat del sistema audiomotor i de transformar el contingut fonològic a representacions articulatòries. Regió posterior de la cissura de silvio i posteriorment es projecta a les regions frontals. Gir frontal inferior (IFG): Broca i zones adjacents. Escorça premotora (PM). Límit Parieto-temporal (Spt). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 3. Lateralització hemisfèrica Diferències hemisfèriques: ▪ Anatòmiques (estructura): Forma i disposició, organització neuronal i configuració mol·lecular. ▪ Neuroquímiques (funcionals): Mode i tipus d’informació processada. La lateralització cerebral es refereix a processos que són propis d’un hemisferi en relació a l’altre. ▪ HD: Processament de la informació global, poc sistemàtica. Èmfasi en les relacions espacials. ▪ HE: Processament de la informació gradual i analítica. Èmfasi en les relacions temporals. Integració hemisférica: Capacitat per coordinar i integrar el processament d’ambdós hemisferis (el cos callós media les connexions entre hemisferis). Lo que processa un hemisferi ho interpreta l’altre. Asimetries: ▪ Asimetries estructurals: visibles amb el IRM. o Cisura de Silvi. o Pla temporal: El 65% dels adults tenen l’esquerre major que el dret, i el 10% tenen el dret major que l’esquerre. Les dones el tenen major que els homes. Evidències d’asimetria des de la 31a setmana de gestació. ▪ Asimetries funcionals: visibles amb intervencions quirúrgiques (callosotomies), test Wada, neuroimatge funcional (IRMf, TEP), escolta dicòtica, presentació taquistoscòpica i tapping. o IRMf: Ja als 3 mesos d’edat, els nens que s’exposen a la parla mostren una major activació de l’HE que de l’HD. o Presentació taquistoscòpica en pacients callosotomitats: Si una paraula és presentada al camp visual esquerre (HD), el subjecte expressarà verbalment que no ha vist res, però quan ha de dibuixar l’estímul amb la mà esquerra (HD), el dibuixarà correctament. o Escolta dicòtica: La via auditiva està contralateralitzada en un 90%, i ipsilateralitzada un 10%. Avantatge de l’orella dreta (HE) ja que es percep més que l’altra. Funcions lingüístiques de l’hemisferi dret ▪ Processament lèxic-semàntic: Persones amb lesions a l’HD mostren un pitjor rendiment en: o Tasques de discriminació lèxica-semàntica. Assenyalar quin dibuix correspon a una paraula presentada de forma escrita o oral. o Tasques de denominació per confrontació visual. Dir què és la imatge presentada. ▪ Prosòdia: Relacionat amb les capacitats musicals i el reconeixement d’emocions, propi de l’HD. ▪ Pragmàtica: Dificultats de comprensió de metàfores, ironies, sarcasme o l’humor. ▪ Reconeixement del to emocional. ▪ Percepció musical. 4. Bases neurals de la lectura i l’escriptura Via fonològica – dorsal (grafema-fonema) Via lèxica – ventral (global) Paraules desconegudes i pseudoparaules Paraules familiars Conversió grafema-fonema Es reconeix per la grafia i es pronuncia Àrea visual primària → Circunvolució temporal E (àrea Àrea visual primària → POT fusiforme) = Àrea de la forma de les paraules visual a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  Durant el procés d’aprenentatge de la lectura els nens/es comencen amb una lectura per la via fonològica (3 anys). Progressivament s’augmenta l’ús de la via lèxica que permet una major rapidesa lectora (finals de P5 i a inicis primària) i una millor comprensió. La lectura ràpida, en diagonal, és lectura global. Accés al significat: Un cop tenim la descodificació feta i s’han identificat les paraules per les dues vies, hem d’accedir al significat. Per això hi ha connexions directes amb regions cerebrals on hi ha el significat de la paraula (àrees terciàries associatives de la neoescorça), l’estructura gramatical i la semàntica. Aquestes vies són comunes a les dues vies. El prefrontal s’encarrega de buscar aquest significat. L’escriptura implica diversos processos cognitius: Llegir o pensar les paraules (per al significat que vull transmetre, pensar la paraula concreta i decodificar els fonemes que la formen i convertir-los a grafemes) → Convertir els grafemes a un moviment (tecleig o mà) i planificar quina és la seqüència de moviments concrets que s’ha de fer → Moure els dits per escriure finalment la paraula. L’escriptura implica doncs, la participació d’àrees: ▪ Lingüístiques: Àrees persilvianes (temporal inferior i posterior), premotora ventral. ▪ Motores: Escorça motora primària, somatosensorial, premotora, tàlem i estriat (ganglis basals). ▪ Visuals: Regió dorsal del lòbul parietal. Regions especifiques de l’escriptura: circunvolució frontal medial i superior, parietal superior i cerebel. Regions cerebrals implicades en l’escriptura a mà i a màquina similars (diferència als olc intraparietal postero-medial). El més important és escriure, no tant la tipografia ni el mètode. No obstant, també cal tenir en compte que: L’escriptura a mà és una activitat de psicomotricitat fina. En l’escriptura de la paraula ben escrita (ortografia), el record motor ajuda a la correcta. L’escriptura, progressivament, va modificant-se en funció de la personalitat. Hi ha elements emocionals relacionats. Si no escrivíssim a mà seriem dependents de les tecnologies. 5. Plasticitat cerebral de la xarxa neural de la lectura Quan la reeducació fonològica (lectura de síl·labes) és amb poca edat, hi ha evidència científica de que millora a fluïdesa lectora i facilita el desenvolupament dels sistemes neurals subjacents a la lectura experta → Millora significativa de les dificultats lectores. L’entrenament en lectura i escriptura millora el funcionament d’alguna de les àrees implicades en la lectura, respecte els que no havien rebut cap entrenament i respecte els que havien rebut entrenament únicament en lectura. Resultats neuropsicologia: L’entrenament intensiu en nens de 1r y 2n de primària (4/5 dies a la setmana, 10 minuts cada dia, durant 4 mesos) millorava significativament la mecànica lectora. L’entrenament de l’atenció millora la lectura: Evidència científica en l’ús de videjocs d’acció per millorar el nivell lector. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.  TEMA 9: PROCESSAMENT NUMÈRIC I CÀLCUL 1. Concepte de magnitud Al llarg de la nostra vida estem envoltats de xifres. Les habilitats numèriques són bàsiques. Magnitud: És una propietat que posseeixen tots els cossos, fenòmens i relacions entre ells, que permet Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. que puguin ser mesurats. Aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjançant nombres sobre la base d'una comparació amb un altre cos o fenomen que es pren com patró (aplicable a temps, a espai, i als elements del nostre entorn). Quantitat: És la quantificació de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Per exemple, el temps és una magnitud, però 12 hores és una quantitat. La magnitud numèrica permet quantificar el nostre entorn: ▪ No simbòlica: innata. Usant una representació contínua dels elements. Permet distingir entre molt i poc, més o menys, petit i gran i es basa en la Llei de Weber: el canvi en la intensitat d'estímul necessària perquè un organisme detecti el canvi és proporcionalment constant a la intensitat de l'estímul original enlloc d'una quantitat constant. ▪ Simbolica: Ha d’haver un ensenyament explícit, sinó no s’aprèn. Usant una representació discreta i arbitràriament assignada a un codi. Ex: nombre 4, 2+8, 76-49… 2. Desenvolupament de les capacitats numèriques La competència numèrica (simbòlica) no emergeix de novo amb el llenguatge, sinó que es construeix a partir d’un sistema precursor determinat biològicament-no simbòlic; és una capacitat innata (base neural: solc intraparietal bilateral). Hi ha evidencia de que es manifesta en altres espècies animals i que els nadons de 4-6 mesos de vida poden distingir 3 elements. Capacitats numèriques en animals no humans: Efecte Clever Hans. Estudis en primats i algunes aus demostren que els animals tenen un sentit innat per quantificar el seu entorn. Desenvolupament de les habilitats numèriques en humans: ▪ Magnitud no simbòlica: Permet percebre el número dels objectes que composen un grup de forma aproximada, així com distingir entre “molt” i “poc” Té un significat adaptatiu ja que permet quantificar de forma automàtica l’entorn que ens envolta i actuar sobre ell en funció del número d’estímuls presents. o Paradigma d’habituació: La presentació repetida de sèries de 3 elements (ninots o punts), amb diferents configuracions, produeix habituació. L’aparició d’una sèrie d’1 o 2 elements produeix deshabituació i captura l’atenció → indicador de la capacitat innata no simbòlica de la magnitud. o fMRI: Les magnituds es processen als solc intraparietal posterior (SIP) (adults i nens petits) i l’escorça prefrontal lateral (en nens petits). El canvi de magnitud, però no de forma, activa el SIP. ▪ Magnitud simbòlica en petits nombres: La representació de la magnitud no simbòlica sustenta el coneixement de la magnitud simbòlica en petits nombres. o Associació de quantitats a una paraula concreta i a un nombre concret (3 = tres = dits). o Comparació de nombres. El 7 és més gran que el 4. o Comptar fins a 10. o La representació en la línia numèrica mental és encara logarítmica, no lineal. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  ▪ Magnitud simbólica en grans nombres: o Associació de quantitats a una paraula concreta i a un nombre concret (3000 = tres mil). o Comparació de nombres. El 701 és més gran que el 489. o Comptar fins a 1000. o La representació de la línia numèrica mental va creixent prenent com a model rangs inferiors. Ex: de 1 a 100, es construeix com de 1 a 10, desde una escala logarítmica a Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. una de lineal. ▪ Magnitud no simbólica en nombres racionals: La representació no simbòlica de la magnitud en nombres racionals s’inicia a la infància. La capacitat de discriminar diferents ratios d’estímuls mitjançant el paradigma d’habituació indica aquesta capacitat. 1. Es familiaritza nadons amb els estímuls a través d’un vídeo curt. 2. Es presenten diferents estímuls on la ratio blau/groc varia, des de distància curta a distància llarga. Si s’habitua als nadons a veure una proporció concreta (blau/groc) i de cop i volta la canviem, el nadó es queda mirant fixament aquell canvi. Això ho explica el solc intraparietal, que és la base neuroanatòmica d’aquesta funció no simbólica. Quan els canvis son grans els veuen més que no quan son petits. ▪ Magnitud simbòlica en nombres racionals: La representació de la magnitud en nombres racionals és molt més complexa que en nombres naturals. Inclús en adults, el rendiment és del 70-80% en tasques de comparació amb numeradors i denominadors diferents. o Associació de quantitats a una paraula concreta i a un nombre concret (1/4, 1 quart). o Comparació de nombres (quin és més gran, ¼ o 1/20?). o La representació de la línia numèrica mental va creixent prenent com a model rangs inferiors, com passava en nombres naturals i racionals petits. ▪ Coneixement aritmètic no simbòlic en nombres enters: Mitjançant el paradigma d’habituació, els nadons de 9 mesos ja són capaços de notar errors en addició i substracció. ▪ Coneixement aritmètic simbòlic en nombres enters: El procés sol començar a aproximadament 3 anys amb procediments basats en comptar, com ara posar els dits per representar cada nombre, i comptar des del primer (estratègia de suma), o bé en recuperar de la memòria les respostes a problemes d'addició simples (1 dígit). Inclús més d’un 20% dels adults usa estratègies diferents a la memòria per càlcul mental d’1 dígit. Les operacions d’1 dígit i les taules de multiplicar es solen emmagatzemar com a ‘fet aritmètic’, és a dir, en memòria a llarg termini a base de repetició. Aprendre el significat conceptual de sumar ajuda a restar. El de la suma i la resta a multiplicar, i el de la multiplicació a la divisió. ▪ Aritmètica amb fraccions: Les operacions amb fraccions són conceptualment difícils inclús pels adults. Els errors més freqüents són realitzar l’operació sense tenir en compte el denominador (1/4 + 1/2 = 2/6) i operar tal i com es fa en una altra operació (3/5 x 3/5 = 6/25). Als USA, per solventar el problema, el CCSSI (Common Core State Standards Initiative) recomana que l'aritmètica numèrica racional, i l’aprenentatge dels continguts relacionats amb proporcions i percentatges, es treballin des de quart EP a 2n ESO. Tanmateix, els nens i els adults dels Estats Units continuen tenint dificultats amb l’aritmètica numèrica racional. ▪ Aritmètica amb decimals (simbòlic): Entre el primer semestre de 5è EP i el segon semestre de 3r ESO, la precisió augmenta del 20% al 80% per a l'addició, del 21% al 82% per a la resta, i del 30% al 75% per a la multiplicació. L’error més habitual en nens i adults es dóna quan els operands tenen nombre diferent de decimals (1,38 + 0,3) i quan s’han de resoldre multiplicacions i divisions, posicionant el decimal com si fos una suma (1.23×2.34 = 287.82). a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6319697 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  3. Bases neurals del processament numèric i el càlcul Estudis de lesió: ▪ Lesions a l’àrea de la comprensió del llenguatge (HE): dèficits en la comprensió i producció de números. ▪ Lesions a l’HD: alteracions de l’organització espacial de les quantitats i en la comprensió i resolució de problemes abstractes. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ?