Tema 1. Spanish Public Administration Procedures PDF

Tema 1. LLei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratius comú de les administracions publiques. Els interessats. L’activitat de les administracions publiques. Termes i Terminis. Notificació i publicació. TÍTOL I Dels interessats en el procediment CAPÍTOL I La capacitat d’obrar i el concept...

Tema 1. LLei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratius comú de les administracions publiques. Els interessats. L’activitat de les administracions publiques. Termes i Terminis. Notificació i publicació. TÍTOL I Dels interessats en el procediment CAPÍTOL I La capacitat d’obrar i el concepte d’interessat Article 3. Capacitat d’obrar. a) Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils. b) Els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells dels seus drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. S’exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l’extensió de la incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels drets o interessos de què es tracti. c) Quan la Llei així ho declari expressament, els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms. Article 4. Concepte d’interessat. 1. Es consideren interessats en el procediment administratiu: a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest. c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva. 2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui. Article 5. Representació. 2. Les persones físiques amb capacitat d’obrar i les persones jurídiques, sempre que ho prevegin els seus estatuts, poden actuar en representació d’altres davant les administracions públiques. 3. Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix. 4. La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret que deixi constància fidedigna de la seva existència. A aquests efectes, s’entén acreditada la representació efectuada mitjançant apoderament «apud acta» efectuat per compareixença personal o compareixença electrònica a la seu electrònica corresponent, 6. La manca d’acreditació o l’acreditació insuficient de la representació no impedeix que es tingui per efectuat l’acte de què es tracti, sempre que s’aporti aquella o es repari el defecte dins del termini de deu dies que ha de concedir a l’efecte l’òrgan administratiu, o d’un termini superior quan les circumstàncies del cas així ho requereixin. Article 6. Registres electrònics d’apoderaments. 1. L’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals disposen d’un registre electrònic general d’apoderaments, en el qual s’han d’inscriure, almenys, els de caràcter general atorgats «apud acta», presencialment o electrònicament, Els registres generals d’apoderaments no impedeixen l’existència de registres particulars en cada organisme en què s’inscriguin els poders atorgats per efectuar tràmits específics en aquell. Cada organisme pot disposar del seu propi registre electrònic d’apoderaments. 2. Els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments pertanyents a totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables entre si, de manera que se’n garanteixin la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s’hi incorporin. 3. Els assentaments que s’efectuïn als registres electrònics generals i particulars d’apoderaments han de contenir, almenys, la informació següent: a) Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d’identitat, número d’identificació fiscal o document equivalent del poderdant. b) Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d’identitat, número d’identificació fiscal o document equivalent de l’apoderat. c) Data d’inscripció. d) Període de temps pel qual s’atorga el poder. e) Tipus de poder segons les facultats que atorgui. 4. Els poders que s’inscriguin als registres electrònics generals i particulars d’apoderaments han de correspondre a alguna de les tipologies següents: a) Un poder general perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa i davant qualsevol Administració. b) Un poder perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa davant una Administració o un organisme concret. c) Un poder perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder. 6. Els poders inscrits al registre tenen una validesa determinada màxima de cinc anys a comptar de la data d’inscripció. En tot cas, en qualsevol moment abans de la finalització del termini esmentat el poderdant pot revocar o prorrogar el poder. Les pròrrogues atorgades pel poderdant al registre tenen una validesa determinada màxima de cinc anys a comptar de la data d’inscripció. CAPÍTOL II Identificació i signatura dels interessats en el procediment administratiu Article 9. Sistemes d’identificació dels interessats en el procediment. 1. Les administracions públiques estan obligades a verificar la identitat dels interessats en el procediment administratiu, mitjançant la comprovació del seu nom i cognoms o denominació o raó social, segons que correspongui, que constin al document nacional d’identitat o document identificatiu equivalent. 2. Els interessats es poden identificar electrònicament davant les administracions públiques a través de qualsevol sistema que disposi d’un registre previ com a usuari que permeti garantir-ne la identitat. En particular, s’admeten els sistemes següents: a) Sistemes basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». b) Sistemes basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de segell electrònic expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». c) Sistemes de clau concertada i qualsevol altre sistema que les administracions públiques considerin vàlid, en els termes i condicions que s’estableixin. Cada Administració pública pot determinar si només admet algun d’aquests sistemes per efectuar determinats tràmits o procediments, si bé l’admissió d’algun dels sistemes d’identificació que preveu la lletra c) comporta l’admissió de tots els que preveuen les lletres a) i b) anteriors per a aquest tràmit o procediment. Article 10. Sistemes de signatura admesos per les administracions públiques. 1. Els interessats poden signar a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar l’autenticitat de l’expressió de la seva voluntat i consentiment, així com la integritat i inalterabilitat del document. 2. En cas que els interessats optin per relacionar-se amb les administracions publiques a través de mitjans electrònics, es consideren vàlids als efectes de signatura: a) Sistemes de signatura electrònica reconeguda o qualificada i avançada basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». A aquests efectes, s’entenen compresos entre els esmentats certificats electrònics reconeguts o qualificats els de persona jurídica i d’entitat sense personalitat jurídica. b) Sistemes de segell electrònic reconegut o qualificat i de segell electrònic avançat basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de segell electrònic inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». c) Qualsevol altre sistema que les administracions públiques considerin vàlid, en els termes i condicions que s’estableixin. Article 11. Ús de mitjans d’identificació i signatura en el procediment administratiu. 2. Les administracions públiques només requereixen als interessats l’ús obligatori de signatura per: a) Formular sol·licituds. b) Presentar declaracions responsables o comunicacions. c) Interposar recursos. d) Desistir d’accions. e) Renunciar a drets. Els registres mercantils, de la propietat i dels protocols notarials han de ser interoperables amb els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments. Article 12. Assistència en l’ús de mitjans electrònics als interessats. 2. Les administracions públiques han d’assistir en l’ús de mitjans electrònics els interessats no inclosos en els apartats 2 i 3 de l’article 14 que així ho sol·licitin, especialmente pel que fa a la identificació i signatura electrònica, la presentació de sol·licituds a través del registre electrònic general i l’obtenció de còpies autèntiques. Així mateix, si algun d’aquests interessats no disposa dels mitjans electrònics necessaris, la seva identificació o signatura electrònica en el procediment administratiu la pot efectuar de manera vàlida un funcionari públic mitjançant l’ús del sistema de signatura electrònica del qual estigui dotat per a això. En aquest cas, cal que l’interessat que no tingui els mitjans electrònics necessaris s’identifiqui davant el funcionari i presti el seu consentiment exprés per a aquesta actuació, fet del qual ha de quedar constància per als casos de discrepància o litigi. TÍTOL II De l’activitat de les administracions públiques CAPÍTOL I Normes generals d’actuació Article 14. Dret i obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques. 1. Les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques. El mitjà escollit per la persona per comunicar-se amb les administracions públiques pot ser modificat per aquella en qualsevol moment. 2. En tot cas, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, almenys, els subjectes següents: Oposicions A2. Tema 1 8 a) Les persones jurídiques. b) Les entitats sense personalitat jurídica. (p.ex. comunitats de bens) c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en exercici de l’activitat professional esmentada. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’hi entenen inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils. d) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració. e) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, tal com determini reglamentàriament cada Administració. Article 15. Llengua dels procediments. 1. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat és el castellà. No obstant això, els interessats que es dirigeixin als òrgans de l’Administració General de l’Estat amb seu al territori d’una comunitat autònoma poden utilizar també la llengua que hi sigui cooficial. 2. En els procediments tramitats per les administracions de les comunitats autònomes i de les entitats locals, l’ús de la llengua s’ha d’ajustar al que preveu la legislació autonómica corresponent. Article 16. Registres. 1. Cada Administració ha de disposar d’un registre electrònic general, Els organismes públics vinculats o dependents de cada Administració poden disposar del seu propi registre electrònic plenament interoperable i interconnectat amb el registre electrònic general de l’Administració de la qual depèn. Oposicions A2. Tema 1 9 El registre electrònic general de cada Administració ha de funcionar com un portal que faciliti l’accés als registres electrònics de cada organisme. Les disposicions de creació dels registres electrònics s’han de publicar al diari oficial corresponent, i el text íntegre ha d’estar disponible per a la seva consulta a la seu electrònica d’accés al registre. En tot cas, les disposicions de creació de registres electrònics han d’especificar l’òrgan o la unitat responsable de la seva gestió, així com la data i hora oficial i els dies declarats inhàbils. A la seu electrònica d’accés a cada registre hi ha de figurar la relació actualitzada de tràmits que s’hi poden iniciar. 3. El registre electrònic de cada Administració o organisme ha de garantir la constància, en cada assentament que es practiqui, d’un número, epígraf expressiu de la seva naturalesa, data i hora de presentació, identificació de l’interessat, òrgan administratiu remitent, si escau, i persona o òrgan administratiu al qual s’envia, i, si s’escau, referencia al contingut del document que es registra. Per a això, s’emet automàticament un rebut consistent en una còpia autenticada del document de què es tracti, incloent la data i hora de presentació i el número d’entrada de registre, així com un rebut acreditatiu d’altres documents que, si s’escau, l’acompanyin, que garanteixi la seva integritat i no-repudiació. 7. Les administracions públiques han de fer pública i mantenir actualitzada una relació de les oficines en què s’ha de prestar assistència per a la presentació electrónica de documents. Article 17. Arxiu de documents. 1. Cada Administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats, en els termes que estableixi la normativa reguladora aplicable. 2. Els documents electrònics s’han de conservar en un format que permeti garantir l’autenticitat, la integritat i la conservació del document, així com la seva consulta independentment del temps transcorregut des que es va emetre. 3. Els mitjans o suports en què s’emmagatzemin documents han de disposar de mesures de seguretat, d’acord amb el que preveu l’Esquema Nacional de Seguretat, que garanteixin la integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents emmagatzemats. En particular, han d’assegurar la identificació dels usuaris i el control d’accessos, així com el compliment de les garanties que preveu la legislació de protecció de dades. Article 19. Compareixença de les persones. 1. La compareixença de les persones davant les oficines públiques, ja sigui presencialment o per mitjans electrònics, només és obligatòria quan així ho prevegi una norma amb rang de llei. 2. En els casos en què sigui procedent la compareixença, la citació corresponent ha de fer constar expressament el lloc, la data, l’hora, els mitjans disponibles i l’objecte de la compareixença, així com els efectes de no atendre-la. Article 21. Obligació de resoldre. 1. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. 2. El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea. 3. Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest és de tres mesos. Aquest termini i els que preveuen l’apartat anterior s’han de comptar: Oposicions A2. Tema 1 12 a) En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació. b) En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic les administracions públiques han d’informar els interessats del termini màxim establert per resoldre els procediments i per notificar els actes que els posin terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu. Aquesta menció s’ha d’incloure en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació d’ofici, o en la comunicació que s’ha de dirigir a l’efecte a l’interessat dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació ha d’indicar a més la data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent. Article 22. Suspensió del termini màxim per resoldre. 1. El transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es pot suspendre en els casos següents: a) Quan s’hagi de requerir a qualsevol interessat per a l’esmena de deficiències o l’aportació de documents i altres elements de judici necessaris, b) Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de la Unió Europea, c) Quan hi hagi un procediment no finalitzat en l’àmbit de la Unió Europea que condicioni directament el contingut de la resolució d) Quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d’una de diferent. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. e) Quan s’hagin d’efectuar proves tècniques o anàlisis contradictòries o diriments proposades pels interessats, durant el temps necessari per incorporar els resultats a l’expedient. f) Quan s’iniciïn negociacions amb vistes a la conclusió d’un pacte o conveni g) Quan per resoldre el procediment sigui indispensable obtenir un pronunciament previ per part d’un òrgan jurisdiccional, 2. El transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució se suspèn en els casos següents: a) Quan una Administració pública requereixi una altra perquè anul·li o revisi un acte que entengui que és il·legal i b) Quan l’òrgan competent per resoldre decideixi portar a terme alguna actuació complementària c) Quan els interessats promoguin la recusació en qualsevol moment de la tramitació d’un procediment, des que aquesta es plantegi fins que sigui resolta pel superior jeràrquic del recusat. Article 23. Ampliació del termini màxim per resoldre i notificar. 2. Contra l’acord que resolgui sobre l’ampliació de terminis, que s’ha de notificar als interessats, no es pot interposar cap recurs. Article 24. Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat. 1. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, sense perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar tal com preveu l’apartat 3 d’aquest article, el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat cap resolució expressa legitima l’interessat o els interessats per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari. Quan el procediment tingui per objecte l’accés a activitats o el seu exercici, la llei que disposi el carácter desestimatori del silenci s’ha de fonamentar en la concurrència de raons imperioses d’interès general. El silenci té efecte desestimatori en els procediments relatius a l’exercici del dret de petició, al qual es refereix l’article 29 de la Constitució, aquells l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. El sentit del silenci també és desestimatori en els procediments d’impugnació d’actes i disposicions i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries enumerades al paràgraf anterior d’aquest apartat. a) En els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d’aquell. b) En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l’ha d’adoptar l’Administració sense cap vinculació al sentit del silenci. 4. Els actes administratius produïts per silenci administratiu es poden fer valer tant davant l’Administració com davant qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Aquests produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s’hagi expedit, i se’n pot acreditar l’existència per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci produït. Aquest certificat l’ha d’expedir d’ofici l’òrgan competent per resoldre en el termini de quinze dies des que expiri el termini màxim per resoldre el procediment. Article 25. Falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici. 1. En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s’hagi dictat ni notificat cap resolució expressa no eximeix l’Administració de cumplir l’obligació legal de resoldre, i produeix els efectes següents: a) En el cas de procediments dels quals es pugui derivar el reconeixement o, si s’escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, els interessats que hagin comparegut poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu. b) En els procediments en què l’Administració exerceixi potestats sancionadores o, en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, es produeix la caducitat. Article 26. Emissió de documents per part de les administracions públiques. 2. Per ser considerats vàlids, els documents electrònics administratius han de: a) Contenir informació de qualsevol naturalesa arxivada en un suport electrònic segons un format determinat susceptible d’identificació i tractament diferenciat. b) Disposar de les dades d’identificació que en permetin la individualització, sense perjudici de la seva possible incorporació a un expedient electrònic. c) Incorporar una referència temporal del moment en què s’han emès. d) Incorporar les metadades mínimes exigides. e) Incorporar les signatures electròniques que corresponguin d’acord amb el que preveu la normativa aplicable. Es consideren vàlids els documents electrònics que compleixin aquests requisits i siguin traslladats a un tercer a través de mitjans electrònics. 3. No requereixen signatura electrònica els documents electrònics emesos per les administracions públiques que es publiquin amb caràcter merament informatiu, així com els que no formin part d’un expedient administratiu. Article 27. Validesa i eficàcia de les còpies efectuades per les administracions públiques. 1. Cada Administració pública ha de determinar els òrgans que tinguin atribuïdes les competències d’expedició de còpies autèntiques dels documents públics administratius o privats. Les còpies autèntiques de documents privats únicament tenen efectes administratius. Les còpies autèntiques efectuades per una Administració pública tenen validesa a la resta d’administracions. A aquests efectes, l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals poden efectuar còpies autèntiques mitjançant un funcionari habilitat o mitjançant una actuació administrativa automatitzada. 2. Tenen la consideració de còpia autèntica d’un document públic administratiu o privat les còpies efectuades, en el suport que sigui, pels òrgans competents de les administracions públiques en què quedi garantida la identitat de l’òrgan que ha efectuat la còpia i el seu contingut. Les còpies autèntiques tenen la mateixa validesa i eficàcia que els documents originals. S’entén per digitalització el procés tecnològic que permet convertir un document en suport paper o en un altre suport no electrònic en un fitxer electrònic que conté la imatge codificada, fidel i íntegra del document. A aquests efectes, les administracions han de fer públics, a través de la seu electrónica corresponent, els codis segurs de verificació o qualsevol altre sistema de verificació utilitzat. 4. Els interessats poden sol·licitar, en qualsevol moment, l’expedició de còpies autèntiques dels documents públics administratius que les administracions publiques hagin emès vàlidament. La sol·licitud s’ha de dirigir a l’òrgan que va emetre el document original, que s’ha d’expedir, llevat de les excepcions derivades de l’aplicació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, en el termini de quinze dies les administracions públiques estan obligades a expedir còpies autentiques electròniques de qualsevol document en paper que presentin els interessats i que s’hagi d’incorporar a un expedient administratiu. Article 28. Documents aportats pels interessats al procediment administratiu. 1. Els interessats han d’aportar al procediment administratiu les dades i els documents exigits per les administracions públiques d’acord amb el que disposa la normativa aplicable. Així mateix, els interessats poden aportar qualsevol altre document que considerin convenient. 2. Els interessats no estan obligats a aportar documents que hagi elaborat qualsevol Administració, independentment del fet que la presentació dels documents esmentats tingui caràcter preceptiu o 3. Les administracions no han d’exigir als interessats la presentació de documents originals, llevat que, amb caràcter excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. 4. Si amb caràcter excepcional, i d’acord amb el que preveu aquesta Llei, l’Administració sol·licita a l’interessat que presenti un document original i aquest està en format paper, l’interessat ha d’obtenir una còpia autèntica, CAPÍTOL II Termes i terminis Article 29. Obligatorietat de termes i terminis. Els termes i terminis establerts en aquesta o en altres lleis obliguen les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques competents per tramitar els afers, així com els interessats en aquests. Article 30. Còmput de terminis. 1. Llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea es disposi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per 2. Sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies, s’entén 3. Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. 4. Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de l’endemà d’aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte 5. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hábil següent. 7. L’Administració General de l’Estat i les administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar, en el seu àmbit respectiu, el calendari de dies inhàbils als efectes de còmputs de terminis. El calendari aprovat per les comunitats autònomes ha de comprendre els dies inhàbils de les entitats locals corresponents al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable. Article 31. Còmput de terminis en els registres. 1. Cada Administració pública ha de publicar els dies i l’horari en què han d’estar obertes les oficines que prestin assistència per a la presentació electrònica de documents, per garantir el dret dels interessats a ser assistits en l’ús de mitjans electrònics. 2. El registre electrònic de cada Administració o organisme es regeix als efectes de còmput dels terminis per la data i hora oficial de la seu electrònica d’accés, que ha de disposar de les mesures de seguretat necessàries per garantir-ne la integritat i ha de figurar de manera accessible i visible. Article 32. Ampliació. 1. L’Administració, excepte precepte en contra, pot concedir d’ofici o a petició dels interessats una ampliació dels terminis establerts que no excedeixi la meitat d’aquests, si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercer. L’acord d’ampliació s’ha de notificar als interessats. 2.En cap cas pot ser objecte d’ampliació un termini ja vençut. Article 33. Tramitació d’urgència. 1. Quan raons d’interès públic ho aconsellin, es pot acordar, d’ofici o a petició de l’interessat, l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència, per la qual es redueixen a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. Article 40. Notificació. 1. L’òrgan que dicti les resolucions i els actes administratius els ha de notificar als interessats els drets i interessos dels quals siguin afectats per aquells, en els termes que preveuen els articles següents. 2. Tota notificació s’ha de cursar dins del termini de deu dies a partir de la data en què s’hagi dictat l’acte, i ha de contenir el text íntegre de la resolució, amb indicació de si posa fi o no a la via administrativa, l’expressió dels recursos que siguin procedents, si s’escau, en via administrativa i judicial, l’òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar-los, sense perjudici que els interessats puguin exercir, si s’escau, qualsevol altre que considerin procedent. 3. Les notificacions que continguin el text íntegre de l’acte i ometin algun dels altres requisits que preveu l’apartat anterior, tenen efecte a partir de la data en què l’interessat porti a terme actuacions que suposin el coneixement del contingut i l’abast de la resolució o l’acte objecte de la notificació, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent. 4. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, i només als efectes d’entendre complerta l’obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, n’hi ha prou amb la notificació que contingui, si més no, el text íntegre de la resolució, així com l’intent de notificació degudament acreditat. Article 41. Condicions generals per a la pràctica de les notificacions. 1. Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l’interessat estigui obligat a rebre-les per aquesta via. l’interessat pot identificar un dispositiu electrònic i/o una adreça de correu electrònic que serveixin per enviar els avisos que regula aquest article, però no per practicar notificacions. 2. En cap cas s’han d’efectuar per mitjans electrònics les notificacions següents: a) Aquelles en què l’acte que s’ha de notificar vagi acompanyat d’elements que no siguin susceptibles de conversió en format electrònic. b) Les que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs. Article 42. Pràctica de les notificacions en paper. 1. Totes les notificacions que es practiquin en paper s’han de posar a disposició de l’interessat a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant perquè pugui accedir al seu contingut de manera voluntària. Article 43. Pràctica de les notificacions a través de mitjans electrònics. 1. Les notificacions per mitjans electrònics s’han de practicar mitjançant la compareixença a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant, a través de l’adreça electrònica habilitada única o mitjançant tots dos sistemes, segons que disposi cada Administració o organisme. Als efectes que preveu aquest article, s’entén per compareixença a la seu electrónica l’accés per part de l’interessat o el seu representant degudament identificat al contingut de la notificació. 2. Les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut. Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat escollida expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut. Article 45. Publicació. 1. Els actes administratius han de ser objecte de publicació quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent. En tot cas, els actes administratius han de ser objecte de publicació, i aquesta té els efectes de la notificació en els casos següents: a) Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de persones o quan l’Administració consideri que la notificació efectuada a un sol interessat és insuficient per garantir la notificació a tots, i en aquest últim cas és addicional a la feta individualment. b) Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrencia competitiva de qualsevol tipus. En aquest cas, la convocatòria del procediment ha d’indicar el mitjà on s’efectuaran les publicacions successives, i les que es portin a terme en llocs diferents no tenen validesa. 3. La publicació dels actes s’ha de fer al diari oficial que correspongui, segons quina sigui l’Administració de la qual procedeixi l’acte a notificar.