Tema 8 IJUE.pptx

TEMA 8: EL SISTEMA JUDICIAL DE LA UNIÓ EUROPEA. 1. EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA (EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA, EL TRIBUNAL GENERAL I ELS TRIBUNALS ESPECIALITZATS). 2. LA COMPETÈNCIA CONTENCIOSA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE: EL RECURS D’INCOMPLIMENT; EL RECURS D'ANUL..LACIÓ; EL RECURS P...

TEMA 8: EL SISTEMA JUDICIAL DE LA UNIÓ EUROPEA. 1. EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA (EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA, EL TRIBUNAL GENERAL I ELS TRIBUNALS ESPECIALITZATS). 2. LA COMPETÈNCIA CONTENCIOSA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE: EL RECURS D’INCOMPLIMENT; EL RECURS D'ANUL..LACIÓ; EL RECURS PER OMISSIÓ; L'EXCEPCIÓ D'IL.LEGALITAT; EL RECURS PER RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL 3. LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL: LA COL:LABORACIÓ DELS ÒRGANS JURISDICCIONALS DELS ESTATS MEMBRES. 4. ELS RECURSOS DE CASSACIÓ I DE RE EXAMEN. 5. EL CONTROL JUDICIAL DE LA POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA. 6. LA COMPETÈNCIA CONSULTIVA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA BBM Universitat València 2024 Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea. 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el Tribunal de Justícia, el Tribunal General i els Tribunals Especialitzats). Introducció: Organització i Funcionament TRIBUNAL DE JUSTÍCIA (TJUE): Institució que encarna el poder judicial en la Unió Europea. MISSIÓ: «GARANTIRÀ EL RESPETE DEL DRET EN LA INTERPRETACIÓ I APLICACIÓ DELS TRACTATS» – TJUE CONSTITUEIX L'AUTORITAT JUDICIAL DE LA UNIÓ EUROPEA – El TJUE comparteix la funció juridiccional amb els òrgans jurisdiccionals dels estats, que son els primers que han d’aplicar el dret de la UE, ja que son jutjes ordinaris del Dret de la Unió Europea. 19.1 TUE. – CREACIÓ: La seua creació pel Tractat constitutiu de la CECA 1951: El Tribunal llavors estava format per 7 jutges designats pel estats membres de la CECA i per un periòde de 6 anys i la seua missió era garantir la correcta interpretació i aplicació del Tractat CECA – Tractats de Roma CEE/ Euratom en 1957. Tribunal de Justicia de las Comunitats Europees, format per 7 jutges i dos advocats generals. Reunions en Sales formades per 7 o 5 jutges. – Acta Única Europea: bases per a la creació Tribunal Primera Instància, coneixia de recursos interposats per persones físiques o jurídiques. Es crea definitivament a l'octubre de 1988 per la Decisió del Consell 88/591. – Tractat d'Amsterdam s'amplien els casos en els que el Tribunal ha d'intervindre:- Respete drets fonametals pel les institucions europees Qüestions relatives al capítul de justicia llibertat i seguretat Qüestions relatives a la cooperació penal i policial, si2 ho decidien cada un dels estats membres Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea. 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el Tribunal de Justícia, el Tribunal General i els Tribunals Especialitzats). Tractat de Niza: Distribueix les competències entre el Tribunal de Justicia i el Tribunal General:  EL Tribunal de Justicia composat per un jutge per cada estat membre: Facultat per a deliberar en diferents composicions: Sala, Gran Sala o Ple El Consell podrà decidir per unanimitat el nombre de Advocats Generals.  El Tribunal contarà amb un jutge per cada estar membre i les competències s' amplien a certes qüestions prejudicials  El Consell pot crear per unanimitat Tribunals subsidiaris per a tramitar en primera instància àmbits especials del Dret. Ex: Patents – Nova instància adicional per a conteciosos específics en la Funció Pública de la Unió Europea, 2016 absorbit pel Tribunal General que 2004. Tribunal de va desaparèixer en – Tractat de Lisboa: La jusridicció del Tribunal s'exten a tots els àmbit polítics de la UE, excepte la politica exterior i de seguretat comú. REGULACIÓ: Art.. 19 TUE. Articles : 251 a 281 TFUE ESTATUT DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA REGLAMENT DE PROCEDIMENT DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA. 3 Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea. 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el Tribunal de Justícia, el Tribunal General i els Tribunals Especialitzats). Seu TJUE: Luxemburg COMPOSICIÓ TRIBUNAL DE JUSTICIA UNIÓ EUROPEA: D'acord amb l' article 19.1TFUE. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea comprendrà: El TRIBUNAL DE JUSTÍCIA, TRIBUNAL GENERAL i els tribunals especialitzats. – Instància superior: > – Instància inferior > ART. 257 TFUE permet la creació d'instàncies inferiors. – L'únic tribunal especialitzat que s'ha creat fins hui és el Tribunal de la Funció Pública de la Unió Europea (UE), que es va ocupar dels assumptes relacionats amb les institucions de la UE i els seus empleats entre 2005 i 2016. En 2016, es va dissoldre i les seues competències es van transferir al Tribunal General com a part de la reforma del sistema judicial de la UE. 4 Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea. 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el Tribunal de Justícia, el Tribunal General i els Tribunals Especialitzats TJUE (27 jutges)+ Asistit per 11 advocats generals. TRIBUNAL GENERAL (2 JUTGES per estat membre=54) / “TRIBUNALS ESPECIALITZATS” Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea. 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el Tribunal de Justícia, el Tribunal General i els Tribunals especialitzats TRIBUNAL DE JUSTICIA. COMPOSICIÓ: UN JUTGE PER ESTAT MEMBRE. (27 jutges)+ Asistit per 11 ADVOCATS GENERALS. 252 TFUE. DECISIÓ DEL CONSELL de 25 de juny de 2013. Onze advocats generals  ELECCIÓ: Els jutges i els advocats generals del Tribunal de Justícia,  Triats de comú acord pels Governs dels Estats membres,  per un període de sis anys, després de consultar al comité a què es refereix l'article 255.  COMITÉ perquè es pronuncie sobre la idoneïtat dels candidats per a l'exercici de les funcions de jutge i advocat general.  Cada tres anys tindrà lloc una renovació parcial dels jutges i advocats generals. PRESIDÈNCIA: Els jutges elegiran d'entre ells per majoria, al President i Vicepresident del Tribunal de Justícia per un període de tres anys, renovable. 6 Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea. 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (el Tribunal de Justícia, el Tribunal General i els Tribunals Especialitzats TRIBUNAL GENERAL: ART.19 TUE > Composició: Article 48 ETUJE: DOS JUTGES PER ESTAT MEMBRE Advocats: L'Estatut podrà disposar que el Tribunal General estiga assistit per advocats generals. El Tribunal General no te advocats permanents. Excepcionalment, jutges del Tribunal General exerciran funcions d'advocat general. ELECCIÓ MEMBRES: Seran designats de comú acord pels Governs dels Estats membres,triats entre persones que oferisquen absolutes garanties d'independència i que posseïsquen la capacitat necessària per a l'exercici d'altes funcions jurisdiccionals. PERÍODE DE SIS ANYS, després de consultar al comité a què es refereix l'article 255. Cada tres anys tindrà lloc una renovació parcial. Els membres sortints podran ser novament designats. President del Tribunal General: elegit pel jutges d'entre ells, per un període de tres 7 anys, renovable EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) El Tribunal de Justícia de la UE: introducció. TRIBUNAL DE JUSTICIA : organització i funcionament: 251 TFUE: Arts 16 i 17 Estatut Tribunal de Justicia (ET TJUE). SALA (3 o 5 jutges) GRAN SALA (15 jutges) PLE (27 jutges) 8 Tema 8: El sistema judicial de la Unió Europea SALES: El Tribunal de Justícia. compostes per tres i cinc Jutges. Els Jutges elegiran d'entre ells als Preconstituirà Salassidents de Sala. Els Presidents de les Sales de cinc Jutges seran triats per tres anys. El seu mandat podrà renovar-se una vegada Deliberacions válides, si estan present 3 jutges. Sala 3 magistrats: aplicació jurisprudència consolidada Sala 5 magistrats: desenvolupament de jurisprudència consolidada GRAN SALA: La Gran Sala estarà composta per QUINZE JUTGES. Estarà presidida pel President del Tribunal de Justícia. Composició: President, Vicepresident del Tribunal de Justícia i, les condicions establides en el Reglament de Procediment, tres dels Presidents de Salas de cinc Jutges i altres Jutges. Gran sala 13 jutges El Tribunal de Justícia actuarà en Gran Sala quan el sol·licite un Estat membre o una institució de la Unió que siga part en el procés.. Deliberacions válides, 11 jutges presents. Absència de jurisprudència PLE DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA: COMPOST PER 27 MEMBRES, DECISIONS TRASCENDENTALS. DELIBERACIONS VÁLIDES 17 MEMBRES. 228.2 TFUE. > Per al control incidental de legalitat d’un acte d’abast general en el marc d’un litigi principal en el que s’impuga una mesura d’aplicació d’eixe acte. Intentar declarar inaplicable un acte en un cas concret pels vicis del recurs de nul·litat quan ja ha transcorregut el termini per a la interposició. Condicionat per la naturalesa de l’acte i la qualitat dels subjectes actius: Naturalesa dels actes: Art.277 TFUE únicament al reglament. – Però el TJUE ha adoptat una interpretació més ampla admetent l’excepció contra acte de carácter general que produïsca efectes anàlegs als quals provoca un reglament (vincle directe entre la mesura individual i el acte general). Legitimació activa: Demandants no privilegiats: La funció de l’excepció és corregir restriccions imposades pels tractats al recurs d’anul·lació vers els particulars pel que fa a la impugnació de decisions generals i reglaments. Demandants privilegiats: Les restriccions no apareixen doncs la doctrina ha intentat negar la possibilitat a Estats membres i institucions, però l’article ho permet  Efectes: l’estimació de la excepció de il.legalitat litigi principal  Efecte de cosa juzgada sols entre les parts. no comporta la nulitat de l’acte sino sols compota la inaplicabilitat de la decisió concreta en el 2. La competència contenciosa del Tribunal de Justícia de la UE: INSTITUCIONS EUROPEES El recurs per responsabilitat extracontractual: Arts. 268 i 340 TFUE: La UE haurà de reparar ELS DANYS CAUSATS per les seues institucions o agents en l’exercici de les seues funcions, de conformitat regles nacionals. TJUE: posició restrictiva condicionada per l’àmbit i la naturalesa del principi de responsabilitat: la UE no té pràcticament activitats materials i per això es tracta de responsabilitat per danys causats per activitat jurídica o normativa. Actualment: – – Si el dany s’ha produït per una falta comesa per una institució o organisme UE: directament davant TJUE. SI el dany s’ha produït per autoritat nacional en execució DUE: jutges nacionals i esgotar la via interna abans de TJUE. TG: competent per recursos de responsabilitat extracontractual. Legitimació activa: tots aquells que hagen patit (per un acte d’una institució o agent en l’exercici de les seues funcions) un perjudici demostrant un interès legítim. Legitimació passiva: la institució autora de l’acte i els agents.  Prescripció: 5 anys des de la data de l’acte (excepció: coneixement posterior) que serà interrompuda per l’exercici de demanda prèvia. Requisits: Il·legalitat del comportament de la institució. Existència d’un dany real. Nexe de causalitat comportament-dany. Aportat pel demandant. No existeix quan: – el demandant siga responsable del perjudici. – Quan derivi de una legislació o reglamentació nacional. – No existeix causa certa pel perjudici. - Quan siga imputable a una autoritat nacional. En el cas dels reglaments: Regla superior de dret de protecció als particulars. oViolació suficientment caracteritzada: Perjudici especial i greu. 3. La qüestió prejudicial: la col.laboració dels òrgans jurisdiccionals dels Estats Membres QÜESTIO PREJUDICIAL: PROCEDIMENT NO CONTRADICTORI La qüestió prejudicial, constituïx un instrument que permet al TJUE assegurar l'aplicació uniforme del dret de la unió, deixant la tasca de l'aplicació afectiva als jutges nacionals. Mecanisme jurídic basat en la cooperació entre els òrgans jurisdccionales nacionals i el TJUE  Permet als òrgans judicials estatals (obligats a aplicar el DUE) interrogar al TJUE sobre interpretació i validesa DUE aplicable a un cas concret: aplicació i interpretació uniforme del DUE en tots els Estats membres.  LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL:  Art. 267 TFUE > La qüestió prejudicial d’interpretació : (Dret originari i derivat) Tractats constitutius, conjunt de disposicions amb mateix valor jurídic i part del DUE originari, annexos, protocols, tractats de reforma i actes d’adhesió. () Actes adoptats per les institucions, òrgans i organismes: Sentit ampli incloent típics i atípics, i compromisos exteriors de la UE. Instrument privilegiat que permet al TJUE desenvolupar la seua funció de garant de la intepretació i aplicació uniforme del Dret de la Unió en tots els EEMM La qüestió prejudicial de apreciació de validesa Actes adoptats per les institucions, òrgans i organismes de la UE. Sentit previst en el art. 263 TFUE respecte al recurs d’anul·lació: actes susceptibles de produir efectes jurídics vinculants i definitius. 19 3. La qüestió prejudicial: la col.laboració dels òrgans jurisdiccionals dels Estats Membres El procediment Legitimació activa: Òrgans jurisdiccionals dels EM: Òrgan jurisdiccional ordinari: tenen la facultat, no l’obligació Els jutges nacionals en un asumpete pendent de resolució, tenen poder d’apreciació per tal de determinar si en el litigi que estan coneixent, es susciten veritables dubtes sobre la interpretació o validesa d’una norma del Dret de la Unió. De manera que el jutge nacional necesita que el TJUE es pronuncie com a qüestió prèvia Pero el jutges nacionals tenen obligació de sotmetre la qüestió prejudicial en el cas de que es susciten veritables dubtes sobre la interpretació o validesa d’una norma del Dret de la Unió, i el asunt pendent de resolució estiga coneixent-se en un òrgan nacional d’última instancia, en que no caben mes rescursos Obligatori si és última instància i no hi ha jurisprudència Obligatori també en qüestions de validesa d’una norma ESTATS MEMBRES i particulars part del procés: suggerirles parts al litigi principal poden sugerir al jutge nacional la necessitat de la interposició però no poden presentar-la directament. Requisits de la qüestió : Pertinent i rellevant Real Prou motivada Que no siga sobre actes aclarits o clars Procediment i efectes : Suspensió del procediment domèstic fins a resposta TJUE Observacions de les Institucions, els EM i les parts en 2 mesos Sentència del TJUE Rebuda la resposta, l’òrgan intern aplica la interpretació del TJUE Procediment prejudicial d’urgència 3. La qüestió prejudicial: la col.laboració dels òrgans jurisdiccionals dels Estats Membres Sentència del TJUE Rebuda la resposta, l’òrgan intern aplica la interpretació del TJUE Efectes de les decisions prejudicials: obligatorietat, generalitat i retroactivitat: Obligatorietat: resposta definitiva i obligatòria a la qüestió prejudicial que vincularà al jutge nacionals i a tots els òrgans jurisdiccionals amb autoritat de cosa jutjada. Abast general: assorteix efectes més enllà de l’òrgan judicial nacional encarregat del litigi principal, davant de qualsevol òrgan jurisdiccional del conjunt d’Estats membres. Erga omnes Ex tunc: Abast retroactiu: Aplicades també a les relacions sorgides i constituïdes abans de la decisió. Amb una excepció: conseqüències econòmiques o socials (pel principi de seguretat) PROCEDIMENT PREJUDICIAL D’URGÈNCIA : Creat en 2008, en resposta a l'ampliació de les competències de la Unió i del Tribunal de Justícia en l'àmbit de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. En efecte, tenint en compte del caràcter particularment sensible d'este àmbit, es va considerar necessari instaurar un procediment excepcional específic que permetera, en cas de necessitat, protegir els interessos en joc.Qüestio prejudicial en un asunt pendent davant un òrgan jurisdiciconal nacional amb una persona privada de llibertat. 4. Les relacions de jerarquia en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea RECURS DE CASACIÓ: Origen i regulació Doble instància instaurada a l’ACTA Única Europea (competència del Consell) i desprès al TG Recurs de cassació regulat als art. 256 i 257 TFUE, al Estatut TJUE, al Reglament de Procediment del TJ, i al Reglament de Procediment del TG. 256 TFUE > Mesures restrictives aprovades per la UE enfront de persones físiques o jurídiques (congelació actius econòmics en base a resolucions del CS de la ONU). Control previst a l’article 40 TUE en relació amb el respecte de les atribucions de les institucions durant l’aplicació de la PESC. Junt amb això: art. 218 TFUE: dictamen del TJUE sobre compatibilitat dels Tractats UE, inclosos els adoptats en el marc PESC. Previsions per al futur: Quan es va establir la PESC en el Tractat de Maastricht. Es considerava que les matèries que són objecte de la política exterior no podien ser objecte de control judicial perquè afecten qüestions molt sensibles des de la perspectiva política. Aquesta situació ha canviat gradualment a mesura que la PESC ha anat ampliant els seus objectius i les decisions adoptades en el marc de la PESC han tingut implicacions negatives per als drets fonamentals La sentència del TJUE en l'assumpte Bank Refah Kargaran contribuirà significativament a reforçar la protecció jurídica dels particulars en relació amb les mesures restrictives adoptades per la UE. Per primera vegada, el TJUE s'ha declarat competent per a conéixer dels recursos que tenen per objecte obtindre una indemnització pels perjudicis patits a conseqüència de l'adopció de mesures restrictives en l'àmbit de la PESC. La sentència Bank Refah Kargaran té profundes implicacions constitucionals per a l'ordenament jurídic de la UE, ja que ve a confirmar 6. La competència consultiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea La competència consultiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea: és preveu per a controlar la conformitat dels Tractats internacionals celebrats per la UE amb els Tractats Constitutius Modalitats de control judicial dels convenis internacionals abans de la seua entrada en vigor per la jerarquia normativa dels tractats: Regulació: QUINTA PART ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ. TITOL V , Acords Internacionals Arts 216 a 219 TFUE – Control judicial dels Convenis Internacionals – Art. 218 TFUE i Reglament de procediment TJ versió 2012 Art. 218.11 TFUE Mecanisme de control previ per tal d’evitar tractats incompatibles i incompliment del DI que vulneraria el principi general de pacta sunt servanda. Legitimació activa: Qualsevol estat menbre i les 3 institucions que participen el els procesos normatius. Competència consultiva: Àmbit material: compatibilitat amb els tractats constitutius de qualsevol acord internacional previst. – Els dictàmens tenen efectes vinculants. – En cas de dictamen negatiu del Tribunal de Justícia, l'acord previst no podrà entrar en vigor, excepte modificació d'aquest o revisió dels Tractats BIBLIOGRAFIA: CRAIG, P. i DE BÚRCA, G., EU Law: Text, Cases and Materials, 6a ed., Oxford University Press, Oxford, 2015. GARCÍA GARCÍA, M. J., La Unión Europea en 100 esquemas y 10 metáforas, Tecnos, Madrid, 2021. MANGAS MARTÍN, A. i LIÑÁN NOGUERAS, D. L., Instituciones y Derecho de la Unión Europea, 9a ed., Tecnos, Madrid, 2016. MARTÍNEZ OTERO, J. M. i GARCÍA GARCÍA, M. J., Lliçons de Dret de la Unió Europea, Tirant lo Blanch, 2019