TEMA 2 CG PDF

TEMA 2 E LES CORTS GENERALS: COMPOSICIÓ, ATRIBUCIONS I FUNCIONAMENT DEL CONGRÉS I SENAT. EL GOVERN: FUNCIONS, -T DESIGNACIÓ I REM...

TEMA 2 E LES CORTS GENERALS: COMPOSICIÓ, ATRIBUCIONS I FUNCIONAMENT DEL CONGRÉS I SENAT. EL GOVERN: FUNCIONS, -T DESIGNACIÓ I REMOCIÓ DEL GOVERN I DEL PRESIDENT. EL PODER JUDICIAL: FUNCIONS I PRINCIPIS. AR INTRODUCCIÓ: El principi de la separació de poders que formulà Montesquieu i que distingeix entre el poder RM executiu, el legislatiu i el judicial, constitueix un dels pilars bàsics de l'estat liberal.Dins d'aquest marc, al poder judicial atribueix l'apartat 3r de l'article 117 de la Constitució “lapotestat jurisdiccional, en tota mena de processos, jutjant i fent executar el jutjat”. La potestat jurisdiccional té com a notes definitòries les següents: és “erga omnes” és a dir, s'exerceix enfront de tots i tots tenen l'obligació d'acatar les resolucions judicials i prestar la col·laboració requerida per Jutges i Tribunals en el curs del procés i en l'execució del resolt (art. FO 118 CE); La jurisdicció s'estén a totes les persones, a totes les matèries i a tot el territori espanyol, en la forma establerta en la Constitució i en les Lleis; correspon exclusivament als Jutjats i Tribunals determinats en les Lleis i en els tractats internacionals; és una potestat decisòria, quan l'òrgan judicial resol el conflicte objecto del procés materialitzant així el dret a la tutela judicial efectiva que consagra l'article 24 CE: “totes les persones tenen el dret a obtenir la tutela efectiva de jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”. Tema 2-pàg. 1 I. LES CORTS GENERALS: COMPOSICIÓ, ATRIBUCIÓ I FUNCIONAMENT DEL CONGRÈS I DEL SENAT. REGULACIÓ CONSTITUCIONAL: TÍTOL III. De les Corts Generals (articles 66 96) - Capítol primer “De les cambres” (66-80) E - Capítol segon “De l’elaboració de les lleis (81-92) - Capítol tercer: “Dels tractats internacionals” (93 a 96) -T TÍTOL III DE LES CORTS GENERALS Capítol I De les Cambres Article 66 1. AR Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. 2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n'aproven els Pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució. 3. Les Corts Generals són RM inviolables. Article 67 1. Ningú podrà ser membre de totes dues Cambres simultàniament, ni acumular l'actad'una Assemblea d'una Comunitat Autònoma amb la de Diputat al Congrés. 2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu. FO 3. Les reunions de Parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vincularan les Cambres i no podran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-ne els privilegis. Tema 2-pàg. 2 Article 68 1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei. Article 162.1 LOREG: 350 diputats 2. La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un Diputat. La llei distribuirà el nombre total de Diputats, assignarà una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuirà els altres en E proporció amb la població. 3. L'elecció es farà a cada circumscripció atenent criteris de representació proporcional. -T https://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_D%27Hondt 4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats acaba quatre anys després de l'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra. 5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei reconeixerà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del AR territori d'Espanya i l'Estat els el facilitarà. 6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies després de l'acabament del mandat. El Congrés electe haurà de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de la celebració de les eleccions. Article 69 RM 1. El Senat és la Cambra de representació territorial. 2. Els votants de cada província elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgànica. 3. A les províncies insulars, cada illa o agrupació d'illes, amb Cabildo o Consell Insular, constituirà una circumscripció a l'efecte de l'elecció de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les FO illes o agrupacions d'illes següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma. 4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos Senadors. 5. Les Comunitats Autònomes designaran a més un Senador i encara un altre per cada milió d'habitants del seu territori respectiu. La designació correspondrà a l'Assemblea Legislativa o, si no n'hi havia, a l'òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma, d'acord amb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional adequada. 6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat dels Senadors acaba quatre anys després de l'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra. Tema 2-pàg. 3 En la XV Legislatura el Senat té 266 membres, dels quals 208 són electes i 58, designats pels Parlaments autonòmics La majoria dels senadors (208) els escull directament la població, a raó de quatre per província. No obstant això, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d'illes constitueix una circumscripció a l'efecte d'elecció, i així correspon escollir tres senadors a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cadascuna de les illes restants (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma). Les E poblacions de Ceuta i Melilla escullen dos senadors cadascuna. Els electors poden donar el seu vot a un màxim de tres candidats en les circumscripcions provincials, dues a -T Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla i un a les circumscripcions insulars restants. Obtenen escó els que aconsegueixin el nombre de vots més alt. Article 70 AR 1. La llei electoral determinarà les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i dels Senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas: a) Els components del Tribunal Constitucional. b) Els alts càrrecs de l'Administració de l'Estat que determini la Llei, amb l'excepció dels membres del Govern. RM c) El Defensor del Poble. d) Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals en actiu. e) Els militars professionals i els membres de les Forces i els Cossos de Seguretat i la Policia en actiu. f) Els membres de les Juntes Electorals. FO 2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes dues Cambres restarà sotmesa al control judicial en els termes que estableixi la llei electoral. Tema 2-pàg. 4  E -T AR RM FO Article 71 1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions. Tema 2-pàg. 5 2. Durant el període del seu mandat, els Diputats i els Senadors gaudiran també d'immunitat, i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la Cambra respectiva. 3. En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala Penal del Tribunal Suprem. 4. Els Diputats i els Senadors percebran una assignació que serà fixada per les Cambres E respectives. -T AR RM Article 72 1. Les Cambres estableixen els seus propis Reglaments, aproven autònomament els seus pressupostos i, de comú acord, regulen l'estatut del personal de les Corts Generals. Els Reglaments i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votació final sobre la totalitat, la qual requerirà la majoria absoluta. FO ✓ REGLAMENTO DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS DE 10 DE FEBRERO DE 1982 ✓ Texto refundido del Reglamento del Senado aprobado por la Mesa del Senado, oída la Junta de Portavoces, en su reunión del día 3 de mayo de 1994. 2. Les Cambres elegeixen els Presidents respectius i els altres membres de les Meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel President del Congrés i es regiran mitjançant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada Cambra. 3. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aquestes tots els poders administratius i les facultats de policia a l'interior de les seus respectives. Tema 2-pàg. 6  E -T AR GRUPO PARLAMENTARIO Reglamento del Congreso Art 23. 1. Los Diputados, en número no inferior a quince, podrán constituirse en Grupo Parlamentario. Podrán también constituirse en Grupo Parlamentario los Diputados de una o RM varias formaciones políticas que, aun sin reunir dicho mínimo, hubieren obtenido un número de escaños no inferior a cinco y, al menos, el quince por ciento de los votos correspondientes a las circunscripciones en que hubieren presentado candidatura o el cinco por ciento de los emitidos en el conjunto de la Nación SENADO: Cada Grupo parlamentario estará compuesto, al menos, de diez Senadores. Ningún Senador podrá formar parte de más de un Grupo parlamentario. FO Article 73 1. Les Cambres es reuniran anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny. 2. Les Cambres podran reunir-se en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les Cambres. Les sessions extraordinàries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran closes després d'haver-lo exhaurit. Tema 2-pàg. 7  E -T Article 74 1. Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per tal d'exercir les competències no AR legislatives que el Títol II atribueix expressament a les Corts Generals. 2. L'adopció de les decisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, (acords internacionals) 145.2 (cooperació amb les CCAA) i 158.2 (fons de compensació interterritorial) requerirà la majoria de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procediment serà iniciat pel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagués acord entre el Senat i el Congrés, s'intentarà obtenir-lo mitjançant una Comissió Mixta composta RM per un mateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissió presentarà un text que haurà de ser votat per totes dues Cambres. Si no s'aprova en la forma establerta, decidirà el Congrés per majoria absoluta. FO Tema 2-pàg. 8 Article 75 1. Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions. 2. Les Cambres podran delegar a les Comissions Legislatives Permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei. El Ple, això no obstant, podrà requerir en qualsevol moment el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei que hagi estat objecte de la delegació. E 3. Resten exceptuats del que disposa l'apartat anterior la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases i els Pressupostos Generals de l'Estat.Article 76 1. El Congrés i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres conjuntament, podran nomenar -T Comissions d'Investigació sobre qualsevol afer d'interès públic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que això sigui obstacle perquè el resultat de la investigació sigui comunicat al Ministeri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes. AR 2. Serà obligatori de comparèixer a requeriment de les Cambres. La llei regularà les sancions que puguin imposar-se per causa de l'incompliment d'aquesta obligació. Article 77 1. Les Cambres poden rebre peticions individuals i col·lectives, sempre per escrit. En RM resta prohibida la presentació directa per mitjà de manifestacions ciutadanes. 2. Les Cambres poden trametre al Govern les peticions que rebin. El Govern tél'obligació d'explicar-se sobre el contingut d'aquestes sempre que les Cambres ho exigeixin. Article 78 1. A cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de vint- i- un membres que representaran els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. FO 2. Les Diputacions Permanents seran presidides pel President de la Cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu l'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguin a les Cambres, de conformitat amb els articles 86 i 116 si aquestes haguessin estat dissoltes o n'hagués expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les Cambres, quan aquestes no estiguin reunides. 3. Havent finit el mandat o en cas de dissolució, les Diputacions Permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals. Tema 2-pàg. 9 4. Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanent donarà compte dels assumptes tractats i de les seves decisions. Article 79 1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reunides reglamentàriament i comptar amb l'assistència de la majoria dels membres. 2. Perquè els dits acords siguin vàlids hauran de ser aprovats per la majoria delsmembres E presents, sens perjudici de les majories especials que estableixin la Constitució o les lleis orgàniques i les que estableixin els Reglaments de les Cambres per a l'elecció de persones. 3. El vot dels Senadors i el dels Diputats és personal i indelegable. -T Article 80 Les sessions plenàries de les Cambres seran públiques, llevat de l'acord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament. AR Capítol II. DE L'ELABORACIÓ DE LES LLEIS Article 81 1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució. RM ✓ 8.2 Bases d’organització militar ✓ 54 Defensor del Poble ✓ 55.2 Suspensió de drets en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. ✓ 57.5 Abdicacions, renuncia Corona ✓ 69.2 Règim electoral FO ✓ 87.3 Iniciativa popular proposicions de Llei ✓ 92.2 Modalitats de referèndum ✓ 93 Autorització per celebrar determinats tractats internacionals ✓ 104.2 Estatuts de les forces i cossos de seguretat ✓ 107 Consell d’Estat ✓ 116. Estats d’alarma, excepció i setge ✓ 122 Poder judicial ✓ 135 Dèficit estructural màxim Tema 2-pàg. 10  ✓ 136.4 El Tribunal de Comptes ✓ 141 Límits província ✓ 144 Estatuts d’Autonomia ✓ 147.3 Reforma dels Estatuts d’Autonomia ✓ 150.2 Lleis de transferència ✓ 157.3 Col·laboració financera de les CCAA E ✓ 162.2 Legitimats per presentar recurs d’inconstitucionalitat ✓ 165 Funcionament del Tribunal Constitucional -T 2. L'aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigirà la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte. LA LEGISLACIO DELEGADA Article 82 AR 1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades no incloses en l'article anterior. 2. La delegació legislativa haurà d'atorgar-se mitjançant una llei de bases quan tingui per objecte la formació de textos articulats o mitjançant una llei ordinària quan es tracti de refondre diversos textos legals en un de sol. RM Legislació delegada - Reial decret legislatiu Corts Generals – Llei de bases – Govern – Text articulat Corts Generals – Llei ordinària de delegació – Govern – Text Refós 3. La delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de forma expressa per a una matèria concreta, i fixant-ne el termini d'exercici. La delegació resta esgotada en fer-ne ús el Govern amb la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's que ha estat FO concedida de manera implícita o per un temps indeterminat. Tampoc podrà permetre'n la subdelegació a autoritats altres que el mateix Govern. 4. Les lleis de bases delimitaran precisament l'objecte i l'abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que en regiran l'exercici. 5. L'autorització per a refondre textos legals determinarà l'àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació, i haurà d'especificar si resta circumscrita a la mera formulació d'un text únic o si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagin de ser refosos. 6. Les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules addicionals de control, sens perjudici de la competència pròpia dels Tribunals. Tema 2-pàg. 11 Article 83 En cap cas podran, les lleis de bases: a) Autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases. b) Facultar per a dictar normes amb caràcter retroactiu. Article 84 Si una proposició de llei o una esmena és contrària a una delegació legislativa vigent, el Govern E té la facultat d'oposar-se a la seva tramitació. En aquest supòsit, podrà presentar-se una proposició de llei per a la derogació total o parcial de la llei de delegació. Article 85 -T Les disposicions del Govern que continguin legislació delegada rebran el títol de DECRETS LEGISLATIUS. AR RM FO Tema 2-pàg. 12 Ejemplo: Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público. DECRET LLEI Article 86 1. En cas d'una necessitat extraordinària i urgent, el Govern podrà dictar E disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de DECRETS LLEI i que no podran afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, els deures i les -T llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, el règim de les Comunitats Autònomes ni el dret electoral general. 2. Els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de la totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, dins el termini dels trenta dies següents a la promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se AR expressament dins aquest termini sobre la convalidació o la derogació, per a la qual cosa el Reglament establirà un procediment especial i sumari. 3. Durant el termini establert en l'apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d'urgència. RM FO Tema 2-pàg. 13  E -T AR RM ELABORACIÓ DE LES LLEIS Article 87 1. La INICIATIVA LEGISLATIVA correspon al Govern, al Congrés i al Senat, d'acord amb la Constitució i els Reglaments de les Cambres. 15 diputats o 1 grup parlamentari FO 25 senadors o 1 grup parlamentari https://www.youtube.com/watch?v=xpEPjzd_6hA 2. Les Assemblees de les Comunitats Autònomes podran demanar al Govern l'adopció d'un projecte de llei o trametre a la Mesa del Congrés una proposició de llei, i podran delegar davant la dita Cambra un màxim de tres membres de l'Assemblea encarregats de defensar-la. 3. Una llei orgànica regularà les formes d'exercici i els requisits de LA INICIATIVA POPULAR per a la presentació de proposicions de llei. En qualsevol cas es requeriran no menys de 500.000 signatures acreditades. No serà procedent aquesta iniciativa en matèries Tema 2-pàg. 14 pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional ni en allò que pertany a la prerrogativa de gràcia. Ley Orgánica 3/1984, de 26 de marzo, reguladora de la iniciativa legislativa popular. Article 88 Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de Ministres, el qual els sotmetrà al Congrés, acompanyats d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a E pronunciar-s'hi. Article 89 1. La tramitació de les proposicions de llei serà regulada pels Reglaments de les Cambres, -T sense que la prioritat deguda als projectes de llei impedeixi l'exercici de la iniciativa legislativa en els termes regulats en l'article 87. 2. Les proposicions de llei que, de conformitat amb l'article 87, el Senat prengui en consideració, seran trameses al Congrés perquè aquest les tramiti com a tal proposició. Article 90 AR Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés de Diputats, el President d'aquest en donarà compte immediatament al President del Senat, el qual el sotmetrà a la deliberació d'aquesta darrera Cambra. 2. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepció del text, pot RM oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes mitjançant un missatge motivat. El veto haurà de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podrà ser sotmès al Reiperquè el sancioni sense que el Congrés ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, eltext inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos d'ençà que fou interposat, o sense que es pronunciï sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per majoria simple. FO 3. El termini de dos mesos de què disposa el Senat per a vetar o esmenar el projecte es reduirà al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats. Article 91 El Rei sancionarà les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de quinze dies, i les promulgarà i n'ordenarà la publicació immediata. Tema 2-pàg. 15  E -T AR Article 92 1. Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses al referèndum consultiu de tots els ciutadans. 2. El referèndum serà convocat pel Rei a proposta del President del Govern, autoritzada RM prèviament pel Congrés dels Diputats. 3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referèndum previstes per la present Constitució. ✓ Ley Orgánica 2/1980, de 18 de enero, sobre regulación de las distintas modalidades de referéndum. Capítol III Dels tractats internacionals FO Article 93 Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s'atribueixi a una organització o a una institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució. La garantia del compliment d'aquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern. Article 94 1. La prestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se mitjançant tractats o convenis requerirà l'autorització prèvia de les Corts Generals en els casos següents: Tema 2-pàg. 16  a) Tractats de caràcter polític. b) Tractats o convenis de caràcter militar. c) Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de l'Estat o els drets i els deures fonamentals establerts en el Títol I. d) Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda pública. e) Tractats o convenis que suposin la modificació o la derogació d'alguna llei o E l'execució dels quals exigeixi mesures legislatives. 2. El Congrés i el Senat seran informats immediatament de la conclusió dels altres tractats o convenis. -T Article 95 1. La celebració d'un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió constitucional prèvia. 2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perquè AR declari si aquesta contradicció existeix o no. Article 96 1. Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l'ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o RM d'acord amb les normes generals del dret internacional. 2. Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals es farà servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en l'article 94. FO Tema 2-pàg. 17 II. EL GOVERN: A. EL GOVERN: FUNCIONS, POTESTATS I COMPOSICIÓ. EL GOVERN I L'ADMINISTRACIÓ. E La Constitució espanyola dedica el Títol IV (articles 97 a 107) al Govern i l'Administració, i el Títol V a les relacions entre el Govern i les Corts Generals (art. 108 a 116). -T El desenvolupament normatiu dels preceptes constitucionals s'ha dut a terme fonamentalment a través de les següents normes: − La Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern (d'ara endavant: LG) − AR La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP) Per la seva banda, Catalunya ha aprovat la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, Llei 13/2008, de 5 de novembre. RM La denominació del Títol IV de la Constitució exigeix que, amb caràcter previ, ens detinguem en l'anàlisi dels termes “Govern i Administració”: Són termes sinònims? I, en cas que no ho siguin, quines són les diferències? L'expressió “Govern” és un terme equívoc que s'utilitza amb nombrosos i diferents significats. Així, és freqüent utilitzar-la per designar a un òrgan concret, el Consell de Ministres, però també, en sentit ampli, com a sinònim de Poder Executiu o, fins i tot en un sentit molt més ampli, com a FO equivalent a l’Estat mateix. En sentit propi i estricte, el Govern és l'òrgan col·legiat compost pel President, els Vicepresidents, si escau, els Ministres i els altres membres que estableixi la llei (Art. 98 CE) Tema 2-pàg. 18 Pel que fa al terme Administració, podem definir aquesta com el conjunt d'òrgans que realitzen l'activitat administrativa tendent a la satisfacció de les necessitats públiques. Doncs bé, com resa la rúbrica del Títol IV de la Constitució, “Govern i Administració”, tots dos integren un dels tres poders de l'Estat, el Poder Executiu, en el qual el govern apareix configurat com un òrgan bifront o amb un doble vessant: D'una banda és una institució d’un marcat caràcter polític, doncs la seva composició ve E determinada pel resultat d’unes eleccions. En aquest sentit, els termes Govern i Consell de Ministres solen utilitzar-se com sinònims. D'altra banda, gaudeix d’un indubtable caràcter administratiu, puix que cada Ministre que -T integra el Gabinet és Cap del seu Departament Administratiu corresponent. L'existència d'aquest doble vessant fa que sigui d'enorme importància diferenciar les actuacions de caràcter polític del Govern de les de caràcter purament administratiu especialment quan ens AR plantegem impugnar, és a dir recórrer, una concreta actuació delgovern. En aquest sentit, quan el govern actua en el seu vessant administratiu constitueix la cúspide de l'Administració i, com a part d'aquesta, actua amb submissió als mateixos principis constitucionals que aquesta. RM Art. 103.1 Constitució: L'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, i actuad'acord amb els següents principis: Eficàcia: obtenció de resultats amb la màxima economia de tràmits i temps. FO Jerarquia: l'Administració s'organitza d’una manera jeràrquica per obtenir unes finalitats determinades. Descentralització: les competències no són exercides per l'Administració de l'Estat amb caràcter exclusiu, ja que, per a una gestió més ràpida i eficaç, poden transferir-se alguna d'aquestes competències a altres Administracions, com per exemple, a l'Administració Autonòmica. Desconcentració: es produeix entre els diferents òrgans, per a un millor repartiment de competències. Suposa que els òrgans jeràrquicament superiors puguin transmetre l'exercici i la titularitat d'algunes de les seves competències als inferiors, amb la finalitat de facilitar el funcionament. Tema 2-pàg. 19 Coordinació: harmonitza les competències dels òrgans d’una Administració Pública o de les diferents Administracions entre si. Com a exemple d’aquest principi podem citar l'art. 154 CE que estableix que el Delegat del Govern coordinarà l'Administració de l'Estat amb la de les Comunitats Autònomes. Submissió plena a la Llei i al Dret: l'art. 9 de la Constitució estableix el principid'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, això és, la prohibició que l'Administració actuï de manera arbitrària, sense ajustar-se a la llei. En aquest sentit, l'article 106 de la Constitució en el seu E apartat 1r atribueix als Tribunals el control de l'activitat de l'Administració: “Els Tribunals controlaran la potestatreglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com la -T submissiód'aquesta a les finalitats que la justifiquen”. Per la seva banda, l'apartat segonde l'article estableix la responsabilitat de l'Administració per tota lesió que sofreixin els particulars en qualsevol dels seus béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. S'exclou el cas de força major. AR A més dels ja citats, del text constitucional podem extreure els següents principis que hande presidir l'activitat de l'Administració:  Les Administracions Públiques que en l'exercici de les seves competències estableixin mesures que limitin l'exercici de drets individuals o col·lectius, o exigeixin el RM compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, hauran de triar la mesura menys restrictiva, motivar la seva necessitat per la protecció de l'interès públic i justificar-ne l’adequació per aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que, en cap cas, es produeixin diferències de tracte discriminatòries.  Les Administracions Públiques vetllaran per l’acompliment dels requisits legals aplicables, per a això podran comprovar, verificar, investigar i inspeccionar els fets, actes, elements, activitats, estimacions i altres circumstàncies quees produeixin. FO  Les Administracions Públiques tindran permanentment publicats i actualitzats models de declaració responsable i de comunicació prèvia, els quals es facilitaran de forma clara i inequívoca i que, en tot cas, es podran presentar a distància i per via electrònica. B. COMPOSICIÓ I FUNCIONS DEL GOVERN: Segons estableix l’article 98.1 CE i la Llei del Govern, Llei 50/1997, de 27 denovembre, el Govern es compon del President, els Vicepresidents quan existeixin, i els Ministres (article 98 de la Constitució i art. 1.2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern). S’ha Tema 2-pàg. 20  d'assenyalar que, a la vista del redactat d'aquests articles, l'existència dels Vicepresidents no és obligatòria en la composició del Govern, quedant a l'elecció del President del Govern en cada cas concret. Per ser membre del Govern es requereix: − Ser espanyol E − Major d'edat − Gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu -T − No estar inhabilitat per exercir ocupació o càrrec públic per sentència judicial ferma. El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa de cadascun d'aquests en la seva gestió. AR Quant al seu nomenament i separació, els membres del govern són nomenats i separats pel Rei a proposta del President del Govern (art. 100 CE) FUNCIONS RM Correspon al Govern, segons el que s'ha fixat a l'article 97 de la Constitució: − Dirigir la política interior − Dirigir la política exterior − Dirigir l'Administració civil FO − Dirigir l'Administració militar − Dirigir la defensa de l'Estat − Exercir la funció executiva − Exercir la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis El tercer punt de l'article 98 de la Constitució prohibeix els membres del govern exercir altres funcions representatives que les del mandat parlamentari, o qualsevol altra funció pública que no derivi de la seva funció o activitat professional: Una llei regularà l'estatut i règim d'incompatibilitats dels membres del govern, previsió legislativa que ha dut a terme la Llei 3/2015, de 30 de març, que regula l'exercici de l'alt càrrec de l'administració General de l'Estat. Tema 2-pàg. 21  ELS MEMBRES DEL GOVERN: a) EL VICEPRESIDENT O VICEPRESIDENTS Al Vicepresident o Vicepresidents, quan existeixin, li correspondrà l'exercici de les funcions que els encomani el President. A més, substitueixen al President en cas d'absència o malaltia E d'aquest. El Vicepresident que assumeixi la titularitat d'un departament ministerial, ostentarà, a més, la -T condició de Ministre (art. 3 LG). b) ELS MINISTRES (Art. 4 LG) AR Els ministres, com a titulars dels seus departaments, tenen competència i responsabilitat en l’esfera específica de la seva actuació, i els correspon l’exercici de les funcions següents: − Dur a terme l’acció del Govern en l’àmbit del seu departament, de conformitat amb els acords adoptats en Consell de Ministres o amb les directrius del president del Govern. RM − Exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies del seu departament. − Exercir totes les altres competències que els atribueixin les lleis, les normes d’organització i funcionament del Govern i qualssevol altres disposicions. − Ratificar, si s’escau, els actes del rei en matèria de la seva competència. FO A més dels ministres titulars d’un departament, hi pot haver ministres sense cartera [ésa dir que no tenen a càrrec seu un Ministeri], als quals s’atribueix la responsabilitat de determinades funcions governamentals. En cas que hi hagi ministres sense cartera, s’ha de determinar per reial decret l’àmbit de les seves competències i l’estructura administrativa, així com els mitjans materials i personals que hi quedin adscrits. Seran nomenats i separats pel Rei, a proposta del seu President. S’ha d’assenyalar finalment que la separació del Govern dels Vicepresidents i dels Ministres sense cartera comportarà l'extinció d'aquests òrgans. Tema 2-pàg. 22  CONSELL DE MINISTRES I COMISSIONS DELEGADES DEL GOVERN “Els membres del Govern es reuneixen en Consell de Ministres i en comissions delegades del Govern” (art. 1.3 i 6LG). − El Consell de Ministres. Al Consell de Ministres, com a òrgan col·legiat del Govern, li correspon E − Aprovar els projectes de llei i la seva remissió al Congrés dels Diputats o,si escau, al Senat. -T − Aprovar el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat − Aprovar els reials decrets llei i els reials decrets legislatius. − Acordar la negociació i signatura de tractats internacionals, així com la seva aplicació provisional. − AR Remetre els tractats internacionals a les Corts Generals en els termes quepreveuen els articles 94 i 96.2 de la Constitució. − Declarar els estats d’alarma i d’excepció i proposar al Congrés dels Diputats la declaració de l’estat de setge. − Disposar l’emissió de deute públic o contraure crèdit, quan hi hagi estatautoritzat RM per una llei. − Aprovar els reglaments per al desplegament i l’execució de les lleis, amb el dictamen previ del Consell d’Estat, així com les altres disposicionsreglamentàries que siguin procedents. − Crear, modificar i suprimir els òrgans directius dels departaments ministerials. FO − Adoptar programes, plans i directrius vinculants per a tots els òrgans de l’Administració General de l’Estat. − Exercir totes les altres atribucions que li confereixen la Constitució, les lleisi qualsevol altra disposició.  Funcionament del Consell de Ministres. − A les reunions del Consell de Ministres hi poden assistir els Secretaris d'Estat quan siguin convocats. Tema 2-pàg. 23  − Les deliberacions del Consell de Ministres són secretes. − El President del Govern convoca i presideix les reunions del consell de ministres, actuant com a secretari el Ministre de la Presidència. − Les reunions del Consell de Ministres poden tenir caràcter decisori odeliberant. − L'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres es fixa pel Presidentdel Govern. E − De les sessions del Consell de Ministres s'estendrà acta en la qual figuraran, exclusivament, les circumstàncies relatives al temps i lloc de la seva celebració, la -T relació d'assistents, els acords adoptats i els informes presentats. − Comissions Delegades del Govern AR Correspon a les Comissions Delegades, com a òrgans col·legiats del Govern: − Examinar les qüestions de caràcter general que tinguin relació amb varisdels Departaments Ministerials que integrin la Comissió. − Estudiar aquells assumptes que, afectant a diversos Ministeris, requereixin l'elaboració d'una proposta conjunta prèvia a la seva resolució pel Consell deMinistres. RM − Resoldre els assumptes que afectant més d'un ministeri, no requereixin ser elevats al Consell de ministres. − Exercir qualsevol altra atribució que els confereixi l'ordenament jurídic o que els delegui el Consell de Ministres.  Funcionament de les Comissions Delegades del Govern. Les deliberacions de les Comissions Delegades del Govern seran secretes. FO No obstant això, podran ser convocats a les reunions de les Comissions Delegades els titulars dels altres òrgans superiors i directius de l'Administració General de l'Estat que es consideri convenient.  Creació, modificació i suspensió La creació, modificació i supressió de les Comissions Delegades del Govern serà acordada pel Consell de Ministres mitjançant Reial decret, a proposta del President del Govern. El Reial decret de creació d'una Comissió Delegada ha d'especificar, en tot cas: Tema 2-pàg. 24  − El membre del Govern que assumeix la presidència de la Comissió. − Els membres del Govern i, si s’escau, Secretaris d'Estat que laintegren. − Les funcions que s'atribueixen a la Comissió. − El membre de la Comissió al que correspon la Secretaria de la mateixa. − El règim intern de funcionament i en particular el de convocatòries i E suplències. -T c) EL PRESIDENT DEL GOVERN  Designació. El President del Govern pot ser nomenat de dues formes a les quals denominarem respectivament AR “ordinària” i “extraordinària”. La seva regulació constitucional es recull en els articles 99, 101 i 113 i 114. Ordinària: És la que es realitza en els tres casos següents: - Després de cada renovació del Congrés dels Diputats RM - Per pèrdua d'una qüestió de confiança - Per defunció En tots aquests casos el procediment d'elecció del nou president i nomenament és el següent: 1- El Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels Grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposarà un FO candidat a la Presidència del Govern. 2- El candidat proposat conforme el previst en l'apartat anterior exposarà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretengui formar i sol·licitarà la confiança de la Cambra. 3- Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorgués la seva confiança a aquest candidat, el Rei li nomenarà President. Si no aconsegueix aquesta majoria, se sotmetrà la mateixa proposta a una nova votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, i la confiança s'entendrà atorgada si obtingués la majoria simple. Tema 2-pàg. 25  Si efectuades les citades votacions no s'atorgués la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors. Si transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d'investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions amb la referendament del President del Congrés. E Extraordinària: Procedeix en el cas de pèrdua d'una moció de censura que pot ser -T presentada per una desena part dels membres del Congrés dels Diputats. La moció de censura ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern que serà nomenat com a tal pel Rei en cas que prosperi la moció, és adir, en cas que la moció de censura sigui aprovada per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. Per aquest motiu la moció de censura al nostre país té la característica de ser “constructiva”. AR Així mateix, el President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. Laconfiança s'entendrà atorgada quan voti a favor de la mateixa la majoria simple dels Diputats. En cas contrari, haurà de procedir-se a l'elecció d'un nou President del Govern mitjançant el procediment RM ordinari recollit en l'art. 99 de la Constitució.  Nomenament i jurament: El nomenament del President del Govern es realitza pel Rei amb referendament del President del Congrés dels Diputats El jurament es realitza davant el rei, jurant o prometent complir fidelment les obligacions del càrrec, amb lleialtat al Rei, i fer guardar la Constitució com a FO norma fonamental de l'Estat.  Remoció: El President del Govern cessa per les causes següents: − Dimissió voluntària − Pèrdua de la confiança parlamentària, de no superar una moció decensura o una qüestió de confiança − Renovació del Congrés dels Diputats − Defunció  Funcions: Segons l'article 98.2 de la Constitució, correspon al President del Govern − Dirigir l'acció del Govern Tema 2-pàg. 26  − Coordinar les funcions dels altres membres d’aquest, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en la seva gestió. A més d'aquestes funcions genèriques, correspon al President del Govern l'exercici de les següents funcions específiques el detall de les quals recull l'apartat 2 de l'article 2 de la LG: E 1. Representar el Govern 2. Establir el programa polític del Govern -T 3. Determinar les directrius de la política interior i exterior i vetllar pel seu compliment 4. Proposar al Rei, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la dissolució del Congrés dels Diputats, del Senat o d'ambdues Cambres AR 5. Plantejar davant el Congrés dels Diputats, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la qüestió de confiança 6. Proposar al Rei la convocatòria de referèndum consultiu, prèvia autoritzaciódel Congrés dels Diputats 7. Dirigir la política de defensa i exercir respecte de les Forces Armades les funcions RM previstes en la legislació reguladora de la defensa nacional i de l'organització militar 8. Convocar, presidir i fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres, sense perjudici de l'establert en l'article 62. g) de la Constitució 9. Confirmar, si escau, els actes del Rei i sotmetre-li, per a la seva sanció, les lleis i altres normes amb rang de llei, d'acord amb el que estableixen els articles 64 i 91 de la Constitució FO 10. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat 11. Crear, modificar i suprimir, per Reial decret, els Departaments Ministerials, així com les Secretaries d'Estat. Així mateix, li correspon l'aprovació de l'estructura orgànica de la Presidència del Govern 12. Proposar al Rei el nomenament i separació dels Vicepresidents i dels Ministres 13. Resoldre els conflictes d'atribucions que puguin sorgir entre els diferentsMinisteris 14. Impartir instruccions als altres membres del Govern 15. Exercir quantes altres atribucions li confereixin la Constitució i les lleis. Tema 2-pàg. 27  INCOMPATIBILITATS DELS MEMBRES DEL GOVERN: Els membres del govern no podran exercir funcions representatives altres que les pròpies del mandat parlamentari, ni qualsevol altra funció pública que no derivi del seu càrrec, ni cap activitat professional o mercantil (arts. 98.3 i 4 CE) i serà aplicable, així mateix, als membresdel Govern el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat (Llei 3/2015, de E 30 de març) -T III. EL PODER JUDICIAL. TÍTOL VI DEL PODER JUDICIAL Article 117 AR 1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el Poder Judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei. 2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats més que RM per alguna de les causes i amb les garanties que la llei preveu. 3. L'exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin. 4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala l'apartat FO anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret. 5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organització i del funcionament dels Tribunals. La llei regularà l'exercici de la jurisdicció militar dins l'àmbit estrictament castrensei en el supòsit de l'estat de setge, d'acord amb els principis de la Constitució. 6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció. ✓ Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial Article 122 1. La Llei orgànica del Poder Judicial determinarà la constitució, el funcionament i el govern dels Jutjats i dels Tribunals, i l'estatut jurídic dels Jutges i dels Magistrats de Tema 2-pàg. 28 carrera, els quals formaran un cos únic, i el del personal al servei de l'Administració de Justícia. 2. El CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL és l'òrgan de govern d'aquest darrer. La Llei orgànica n'establirà l'estatut i el règim d'incompatibilitats i les funcions dels seus membres, assenyaladament en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari. 3. El Consell General del Poder Judicial serà integrat pel President del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys. D'aquests, dotze entre els Jutges i els Magistrats de totes les categories judicials en els E termes que estableixi la Llei orgànica; quatre, a proposta del Congrés dels Diputats, i quatre a proposta del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes -T parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda i amb més de quinze anys d'exercici professional. LOPJ Article 105 El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial és la AR primera autoritat judicial de la nació i té la representació del poder judicial i del seu òrgan de govern. La seva categoria i els seus honors són els corresponents al titular d’un dels tres poders de l’Estat. Articles 112 i 113 LOPJ RM FO Article 123 1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tot Espanya, és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties constitucionals. 2. El President del Tribunal Suprem serà nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la llei determini. Tema 2-pàg. 29