Temario Unidad 4 Vf SOM Windows PDF

Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 1. Resultados de aprendizaje RA 3: Realiza tareas básicas de configuración de sistemas operativos, interpretando requerimientos y describiendo los procedimientos seguidos. 2. Contenidos Qué es el sistema operativo Windows. El manejo del ratón y del teclado en Windows. El escritorio y sus elementos: carpetas, iconos, barras, etc. El procedimiento para apagar y encender un equipo con Windows. Los diferentes menús de configuración del sistema operativo. Qué son y cómo se usan los iconos. El escritorio y la forma de personalizarlo. 1 Instal·lació de sistemes operatius propietaris Un sistema operatiu és un conjunt de diferents programes que faciliten la interacció entre l’usuari, el programari i el maquinari. La instal·lació d’un sistema operatiu és un procés mitjançant el qual el sistema operatiu és transferit a l’ordinador amb la finalitat de ser configurat i preparat per a la seva utilització. Es denomina sistema operatiu propietari o privatiu al sistema que no permet un accés lliure al seu codi font, que només es troba a disposició de l’empresa desenvolupadora i que no permet la seva modificació, adaptació i distribució per part de tercers. El procés d’instal·lació d’un sistema operatiu es divideix en les següents fases: Planificació de la instal·lació. En aquesta primera fase ens haurem de plantejar alguns factors decisius per a la instal·lació, com la selecció del sistema operatiu. També caldrà comprovar que l’equip on s’instal·larà el sistema operatiu compleix amb els requisits tècnics. Preparació per a la instal·lació. Després de fer la planificació i comprovar els requisits tècnics del sistema operatiu cal determinar una sèrie de paràmetres que afectaran el sistema operatiu seleccionat, com són les particions que farem, el sistema de fitxers que utilitzarem i el procés de formatació del disc. Execució de la instal·lació. En aquesta fase seguirem tots els passos de l’assistent d’instal·lació per instal·lar el sistema operatiu al disc dur. Configuració de la instal·lació. Un cop instal·lat el sistema operatiu, en configurarem alguns paràmetres, com la ubicació, la zona horària, els usuaris... També aprofitarem per instal·lar i configurar les aplicacions bàsiques que volem tenir. Documentació de la instal·lació. L’última fase consisteix a documentar tot el procés. No cal esperar a l’últim moment per fer la documentació, és millor anar fent-la a mesura que anem finalitzant els diferents passos. 1 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 1.1 Planificació de la instal·lació d’un sistema operatiu. Durant la fase de planificació de la instal·lació d’un sistema operatiu hi ha una sèrie de factors que cal tenir en compte i que caldrà analitzar amb deteniment. Entre d’altres: La compatibilitat del sistema operatiu amb l’equip on s’instal·larà. La compatibilitat amb les aplicacions que s’executaran al sistema operatiu. Quin és l’ús d’aquest sistema operatiu. Quin és el suport tècnic que ofereix la companyia propietària. 1.1.1 Requisits tècnics del sistema operatiu. Tots els sistemes operatius tenen uns requisits tècnics que s’han de complir per poder instal·lar-lo a l’ordinador. Per conèixer-los hem de consultar la pàgina web oficial. Aquests requisits tècnics normalment es refereixen al processador, la memòria RAM, la capacitat del disc dur i la targeta gràfica de l’ordinador. La majoria de sistemes operatius estableixen uns requisits mínims que s’han de complir per poder instal·lar-los a l’ordinador i uns requisits recomanats que ens serviran per poder gaudir d’una millor experiència. Altres requisits dels sistemes operatius quant a funcionalitat i característiques poden ser connexió a internet per aprofitar algunes de les característiques, micròfons per activar el reconeixement de veu, equips amb pantalla tàctil per activar el mode tàctil o equips biomètrics per a l’autenticació. 1.1.2 Selecció del sistema operatiu. Per seleccionar un sistema operatiu podem tenir en compte diferents factors: Funció de l’equip. És la funció que exercirà l’ordinador, i dependrà de si volem utilitzar l’ordinador com un servidor, un ordinador de sobretaula, un portàtil amb pantalla tàctil. Compatibilitat amb les La funcionalitat de l’equip pot ser variada, des d’executar aplicacions que requereixin pocs aplicacions. requisits fins a equips d’alta potència que executin aplicacions gràfiques. Suport tècnic Amb la instal·lació d’un sistema operatiu vigent rebem suport directament de l’empresa i actualitzacions que mantenen l’equip actualitzat fins al final de la seva vida útil. Seguretat. Segons el sistema operatiu triat trobarem mesures de seguretat diferents. Les més comunes són autenticació en dos passos per protegir comptes d’usuari o biomètrica, 2 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 emmagatzematge de les credencials d’usuari de forma segura, impossibilitat d’instal·lar aplicacions que no estiguin signades digitalment. Tipus de llicència del Recordem que els sistemes operatius presenten diferents tipus de llicències que sistema operatiu. s’acomoden a les necessitats i el pressupost de l’usuari. Requisits tècnics. Cal comprovar que l’ordinador on farem la instal·lació compleix els requisits tècnics que determina el sistema operatiu seleccionat. Els sistemes operatius privatius són aquells on els usuaris tenen limitades les seves possibilitats de modificació, adaptació i distribució i on la seva llicència d’ús normalment té un cost associat. En molts casos, aquests sistemes operatius privatius venen preinstal·lats de fàbrica amb l’equip que comprem, i tot i que sembli que no paguem per ells sí que ho fem, ja que el preu va inclòs en el preu total del sistema. Les dues empreses que actualment tenen gran part de la quota de mercat de la distribució de sistemes operatius propietaris de sobretaula i portàtils són Microsoft i Apple. 1.2 Mètodes d’instal·lació i planificació dels paràmetres bàsics Abans de començar el procés d’instal·lació d’un sistema operatiu cal decidir com s’organitzarà el disc dur. Depenent del sistema operatiu que decidim instal·lar, es crearan diferents particions i utilitzarem un sistema d’arxius en concret. En aquesta fase, que es coneix com a preparació per a la instal·lació, caldrà tenir en compte els següents factors: Esquemes de partició. Sistemes d’arxius dels sistemes operatius privatius. Formatació d’un disc. Clonació. 1.2.1 Esquemes de partició Per poder utilitzar un disc dur, en primer lloc cal crear les particions necessàries i donar-li format per preparar-lo per al sistema operatiu que hi volem instal·lar. Aquest procés donarà al disc dur una estructura que permetrà emmagatzemar els arxius i les aplicacions que formen part del sistema operatiu seleccionat. En un disc dur, com a mínim, hi ha d’haver una partició. Les particions permeten dividir un disc dur en diferents espais lògics. Cada partició podrà tenir el seu propi sistema d’arxius, que permetrà l’organització de la informació. En donar format a un disc dur i dividir-lo en diferents particions cal utilitzar un esquema conegut com a taula de particions. Actualment només existeixen dos tipus d’esquemes: 3 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 MBR és l’acrònim de registre d’arrencada principal i és l’estil de taules més conegut, i avui dia continua sent totalment funcional. En aquest sistema només es poden tenir quatre particions primàries o tres particions primàries i una estesa. GPT és l’acrònim de taula de particions GUID. És el nou estàndard que està substituint MBR i que va arribar l’any 2000 amb els nous sistemes d’interfície de microprogramari extensible (EFI), que estan substituint els antics sistemes BIOS dels ordinadors. En aquest sistema, cada partició té un identiﬁcador únic global (GUID) i no hi ha cap límit en el nombre de particions que es poden crear més enllà del límit establert pels mateixos sistemes operatius. Alhora, es poden fer tres tipus de particions: Partició primària. Són les divisions primàries del disc. Als sistemes MBR només hi pot haver quatre particions primàries o tres primàries i una estesa. En aquests tipus de particions és on s’acostumen a instal·lar els sistemes operatius. Partició estesa o secundària. És un tipus de partició que serveix per contenir diferents particions lògiques al seu interior. Només pot existir una única partició d’aquest tipus per disc, i només serveix per contenir particions lògiques. Per tant, és l’únic tipus de partició que no suporta un sistema d’arxius directament. Partició lògica. Aquests tipus de particions es troben dins de les particions esteses i funcionen com a unitats diferents amb els seus propis sistemes d’arxius. Podem ocupar tot l’espai de la partició estesa o només una part. Teòricament podem tenir un nombre il·limitat de particions lògiques, tot i que a la pràctica aquest nombre el limita el sistema operatiu. Als sistemes operatius Windows no existeix una única jerarquia de directoris, sinó una per a cada partició accessible, de manera que és habitual identificar cadascuna d’aquestes jerarquies amb una lletra d’unitat, tot i que també es pot assignar una carpeta del sistema per accedir a aquesta partició. Així, les particions es representen per una lletra de l’alfabet seguida del caràcter ”:”, de manera que l’identificador del directori arrel d’una unitat és :\. Algunes lletres estan reservades per a dispositius d’emmagatzematge especials, com A: i B: per a unitats de discos flexibles i C: per a la primera partició del primer disc dur, coneguda com a partició de sistema. 1.2.2 Sistemes d’arxius dels sistemes operatius privatius Els sistemes d’arxius d’un sistema operatiu són estàndards dissenyats per indicar com s’emmagatzemen, distribueixen i organitzen els arxius als dispositius d’em-magatzematge (discos durs, discos òptics, memòries USB, etc.). Cada sistema operatiu utilitza el seu propi sistema d’arxius, tot i que hi ha sistemes d’arxius que són compatibles entre diferents sistemes. Al sistema d’arxius que utilitza un sistema operatiu per defecte se l’anomena sistema d’arxius natiu. 4 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Els sistemes operatius privatius admeten diferents sistemes d’arxius, els més comuns dels quals són FAT, NTFS, HFS+ i APFS. FAT és l’acrònim de taula d’assignació d’arxius. A mesura que la mida dels discos anava creixent, aquest estàndard va donar com a resultat moltes variants: FAT12, FAT16, FAT32 i exFAT. El sistema d’arxius FAT es caracteritza per tenir una taula d’assignació que resideix a la part superior de l’estructura lògica del disc dur de manera fixa. Les taules d’assignació i el directori arrel s’emmagatzemen en una ubicació fixa perquè els arxius d’arrencada es puguin ubicar correctament. Un disc amb sistema d’arxius FAT es divideix en clústers, la mida dels quals està determinada per la mida de la partició. Quan es crea un arxiu es genera una entrada a la taula d’assignació i s’estableix el primer número de clúster que conté dades. L’actualització de la taula d’assignació és molt important per no perdre les dades i requereix un cert temps, ja que els capçals lectors dels discos han de canviar de posició i posar-se a la part on es troba fixa la taula cada vegada que s’actualitza la taula d’assignació. D’altra banda, NTFS són les sigles de sistema d’arxius de nova tecnologia. Actualment s’ha convertit en el sistema d’arxius natiu de Windows, mentre que el sistema d’arxius FAT es fa servir en dispositius més petits, com ara targetes de memòria i unitats USB. NTFS millora el sistema d’arxius FAT, ja que inclou un suport millorat per a metadades, proporciona una seguretat més robusta i millora el rendiment en no dependre del maquinari subjacent, atès que no hi ha cap ubicació especial a la partició per emmagatzemar la taula d’assignació, que en aquest sistema s’anomena taula mestra d’arxius i conté la informació sobre els arxius i directoris emmagatzemats a la partició. Com a mínim hi ha una entrada a la taula mestra d’arxius per a cada arxiu. HFS+ són les sigles de sistema d’arxius jeràrquic +, un dels sistemes operatius de referència d’Apple. Va sorgir l’any 1998 per reemplaçar HFS. Aquest sistema d’arxiu permet particions de fins a 8 EiB a nivell teòric, tot i que actualment la limitació depèn del sistema operatiu. Aquest sistema utilitza un arxiu de catàleg que presenta una estructura d’arbre i permet fer cerques amb molta velocitat. Finalment, APFS és l’acrònim de sistema d’arxius d’Apple i és el sistema d’arxius successor de HFS+, creat també per la companyia Apple. Va aparèixer l’any 2016 i està especialment dissenyat per a memòries d’estat sòlid. Actualment és el sistema que s’utilitza als iPhones, iPads i dispositius com tvOS, watchOS i audioOS. 1.2.3 Formatació d’un disc El procés de formatació d’un disc dur és el procés de preparació per poder utilitzarlo al nostre ordinador. Quan es formata un disc dur estem creant un sistema d’arxius que es pugui llegir i escriure en funció del sistema operatiu que instal·lem. 5 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 La formatació és un procés mitjançant el qual es creen les pistes, els sectors, els cilindres i els clústers. També es crea el sistema d’arxius corresponent, mitjançant el qual el sistema operatiu podrà gestionar el sistema. 1.2.4 Clonació Tots els sistemes informàtics inclouen un sistema operatiu que fa d’interfície entre el maquinari i l’usuari. Si s’han d’instal·lar molts sistemes informàtics, la tècnica de clonació ens facilitarà la feina. Amb la clonació es replica un sistema operatiu instal·lat en un ordinador d’origen a un o més ordinadors de destí. Una de les opcions més utilitzades pels informàtics que es dediquen al manteniment d’equips és la clonació de la informació continguda en els discos durs. Una manera d’automatitzar el procés d’instal·lació d’un sistema operatiu en una màquina nova, o bé moure la instal·lació d’un disc dur a un altre de més capacitat de la mateixa màquina o en una màquina diferent, és clonar un sistema existent. La clonació informàtica és el procés que consisteix a fer una còpia exacta de la informació d’una màquina en una altra màquina. L’objectiu d’aquest procés és salvaguardar la informació o bé utilitzar la informació clonada per poder-ne disposar d’una manera ràpida i còmoda en altres equipaments informàtics. La clonació és una eina molt útil en la gestió dels sistemes informàtics, ja que, entre altres, ens permet: Preparació d’un nou Es pot equipar un nou sistema informàtic amb un sistema operatiu i un sistema informàtic. conjunt d’aplicacions predeterminades, de forma que no cal perdre temps instal·lant individualment cada sistema informàtic. Restauració d’un sistema En qualsevol moment es pot tornar a equipar el sistema informàtic amb informàtic. una imatge mestra quan el sistema mostra signes de disfunció. Còpia de seguretat del Aquesta tècnica permet crear una còpia de seguretat completa del sistema. sistema operatiu i de totes les aplicacions i els documents del disc dur. Recuperació del sistema. Alguns ordinadors, sobretot els portàtils, disposen d’un mitjà per restaurar la configuració original dels programes de fàbrica. Les eines informàtiques utilitzades per clonar sistemes informàtics es classifiquen, en funció de la seva capacitat per accedir al sistema operatiu, en: 6 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Clonació basada en sectors. Aquest tipus de clonació duplica cadascun dels sectors del dispositiu d’emmagatzematge; en aquest cas, el dispositiu d’origen i el de destí han de tenir el mateix nombre de sectors. Clonació basada en el contingut de la partició. En aquest tipus de clonació només es dupliquen les dades útils, ja que potser tenim sectors buits al sistema. Això fa que aquest tipus de clonació sigui més ràpid. És possible també fer la clonació de màquines virtuals que continguin sistemes operatius al seu interior. Aquest tipus de clonació consisteix a fer una còpia d’una màquina virtual. La màquina origen de la còpia s’anomena màquina virtual pare, i la còpia de la màquina virtual s’anomena màquina virtual fill. Dins de la clonació de màquines virtuals podem parlar de: Clonació de màquines virtuals completes. És un tipus de clonació en què la còpia d’una màquina virtual és totalment independent de la màquina virtual de què s’ha copiat. Clonació de màquines virtuals enllaçades. És un tipus de clonació en què la màquina virtual pare i la màquina virtual fill comparteixen el disc dur d’una forma determinada. 1.3 Instal·lació de sistemes operatius i configuració de paràmetres bàsics Per instal·lar el sistema operatiu podem dividir el procés en diferents fases: 1. Planificació de la instal·lació 2. Preparació per a la instal·lació 3. Execució de la instal·lació 4. Configuració de la instal·lació 5. Documentació de la instal·lació 1.3.1 Instal·lació del sistema operatiu Windows 10 En primer lloc prepararem l’equip, o la màquina virtual, i comprovarem que els requisits tècnics són els adequats per al sistema operatiu que volem instal·lar. Iniciatl’equip,tant el real com la màquina virtual,veurem la primera pantalla de càrrega. Després d’aquesta apareix la primera pantalla de l’assistent d’instal·lació, on hem d’intervenir i on seleccionarem l’idioma de la instal·lació ,el format de data i moneda i l’idioma del teclat o mètode d’entrada, tal com podeu veure en la ﬁgura 1.1. 7 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Continuarem amb la instal·lació en la següent pantalla de l’assistent; premem Instal·lar,com podeu veure en la ﬁgura 1.2. Fixeu-vos que en aquesta pantalla també trobem l’opció Resoldre problemes, on hi ha les següents opcions (vegeu la ﬁgura 1.3): Reparació d’inici. Restauració del sistema. Recuperació d’una imatge del sistema. 8 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 En aquest punt és quan hem d’introduir la llicència, com es pot veure en la ﬁgura 1.4. Si no disposem de cap llicència podem continuar amb l’opció No tinc clau de producte i introduir-la més tard o utilizar la versió de prova per testejar el sistema operatiu. Si estem reinstal·lant Windows, seleccionarem l’opció No tinc clau de producte i la llicència s’activarà de manera automática més tard. A continuació, l’assistent d’instal·lació ens demanarà quina versió de Windows10 volem instal·lar. La versió que triem en aquest pas ha de coincidir amb la llicència que hem introduït. A partir d’aquí començarà el procés de preparació del disc per instal·lar-hi el sistema operatiu. En aquesta pantalla, que podeu veure en la ﬁgura 1.8, trobem diferents opcions per preparar el disc. Les diferents opcions per preparar el disc que apareixen en aquesta pantalla de l’assistent són: Actualitzar. Aquesta opció permet refrescar la información de la pantalla en tot moment. Carregar controlador. S’acostuma a utilitzar quan el disc dur on volem instal·lar el sistema operatiu no és un disc estàndard, per exemple un disc d’interfície de sistema per a ordinadors petits (SCSI). Opcions d’unitat. Aquesta opció ens mostra les eines de divisió i format per a la instal·lació, com són: – Eliminar. Per eliminar particions primàries o esteses al disc dur. 9 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 – Donar format. Per donar format a les particions del disc dur. – Nou. Per crear noves particions primàries o esteses al disc dur. – Estendre. Per redimensionar les particions del disc. La següent pantalla que ens mostrarà l’assistent d’instal·lació ens indica que Windows copiarà els arxius que requereix i s’instal·larà al disc dur. El sistema es reiniciarà i donarem per ﬁnalitzat el procés d’instal·lació, tot i que encara ens queda per davant la conﬁguració del sistema. 1.3.2 Conﬁguració inicial d’un sistema operatiu Windows Després d’instal·lar el sistema operatiu i una vegada es trova en funcionament, cal conﬁgurar els seus paràmetres bàsics per tal d’adaptar el seu funcionament a les necessitats de l’usuari. Els sistemes operatius acostumen a incloure una sèrie de funcions que ens ajudaran a conﬁgurar-lo de manera especíﬁca. Les més comunes són: Accessibilitat. Els sistemes operatius inclouen característiques d’accessibilitat de les quals tots podem extreure partit. Aquestes característiques faciliten la personalització de l’equip i ofereixen diferents opcions per millorar l’experiència amb Windows. Creació de l’usuari del sistema. Durant la instal·lació del sistema, si triem un usuari que pugui iniciar sessió en línea amb un compte reconegut per la compañía que ofereix el sistema operatiu. Amb aquesta opció es pot gaudir dels serveis que ofereix la companyia, com ara recuperació de dades o accés a la botiga, com Microsoft Store o Mac App Store. Integració dels assistents de veu. Aquests assistents, com Cortana a Windows o Siri a Apple, ajuden els usuaris en les seves tasques. Establir la conﬁguració de xarxa. Podem conﬁgurar la xarxa de forma que també inclogui els mòbils, les tauletes o altres ordinadors. Conﬁguració de l’idioma. Si no ha estat possible trobar l’idioma que volem utilitzar durant la instal·lació del sistema operatiu sempre podrem canviar-lo un cop el sistema estigui instal·lat, descarregant pràcticament qualsevol paquet d’idioma de la página web del fabricant. Disseny de la pantalla d’inici i la barra de tasques. Podem canviar el disseny que ve de fàbrica per un que s’adapti més a les necessitats de l’usuari. Conﬁguració del sistema operatiu Windows 10 En primer lloc, l’assistent de conﬁguració ens demana que introduïm la regió on ens trobem ubicats. 10 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Al següent pas demana que comprovem la distribució del teclat. També ens donarà l’opció d’afegir una segona distribució de teclat. En aquest moment de la conﬁguració ens demana que iniciem sessió amb un compte de Microsoft, tot i que també ens dona l’opció d’utilitzar un compte local sense connexió. Si iniciem amb el compte de Microsoft ens demanarà la contrasenya del compte i donarà l’opció de crear un PIN per iniciar sessió de forma ràpida i segura. Si optem pel compte local ens demanarà que creem una contrasenya i un es preguntes de seguretat. Al següent pas, l’assistent ens preguntarà si volem activar l’historial d’activitats del sistema. Això ens permetrà continuar amb les nostres tasques tot i que canviem de dispositiu. En triar aquesta opció, l’assistent ens demanarà que introduïm dades dels altres dispositius que volem enllaçar. En aquest pas podrem activar l’ajuda de l’assistent de veu Cortana, com podeu veure en la ﬁgura 1.14, i decidir si utilitzem el reconeixement de veu en línia. 11 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Finalment, ens apareix una pantalla on s’indica que no desconnectem el nostre equip, ja que està conﬁgurant el sistema amb totes les respostes que hem donat. Després ja podrem veure el nostre escriptori de Windows 10, com comprovareu en la ﬁgura 1.21. Les actualitzacions de controladors per a Windows 10 (adaptador de xarxa, monitor, impressores, etc.) es descarreguen automàticament i s’instal·len mitjançant Windows Update. Si volem descarregar les últimes versions dels controladors de dispositius ho farem desde l’Administrador de dispositius. També és recomanable visitar la página web del fabricant de l’equip per obtenir informació actualitzada sobre els controladors. 1.3.3 Selecció d’aplicacions bàsiques a instal·lar Avui en dia, els sistemes operatius porten incloses diferents aplicacions. Per exemple, Windows10 té quatre edicions diferents orientades als equips, cadascuna de les quals té diferents aplicacions instal·lades de fàbrica. Una distribució d’un sistema operatiu és un programari que inclou el sistema operatiu i determinades aplicacions per satisfer les necessitats d’un grup especíﬁc d’usuaris, la qual cosa dona origen a edicions domèstiques, empresarials i per a servidors. Les edicions(terme que s’utilitza a Microsoft) que ofereix el sistema Windows10 són: Windows10Home. Pensada per a l’usuari domèstic, ja que només conté aplicacions bàsiques. Windows 10 Pro. Pensada per a equips empresarials, perquè permet connectar-se a servidors i incorpora aplicacions especiﬁques per a empreses. Windows10Education. Pensada per a estudiants, a més de les aplicacions bàsiques inclou aplicacions per millorar l’aprenentatge i llicències de volum especials. Windows 10 Enterprise. Inclou aplicacions per a grans empreses i actualitza la seguretat de forma més rápida que la resta de distribucions. 12 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Fins i tot els telèfons intel·ligents tenen les seves pròpies distribucions. Així, per exemple, tot i que un telèfon Samsung i un altre LG portin instal·lat el mateix sistema operatiu (iOS, Windows mobile...), cada telèfon porta les seves pròpies aplicacions, a més de les comunes. De totes maneres, en ﬁnalitzar la instal·lació d’un sistema operatiu únicament disposem de les aplicacions que venen preinstal·lades de sèrie, i tot i que cada usuari tindrà unes necessitats hi ha una sèrie d’aplicacions que són imprescindibles per a pràcticament la totalitat dels usuaris, com poden ser: Navegador web. Normalment els navegadors venen preinstal·lats, però podem trobar altres opcions que poden ser interessants. Antivirus. Alguns sistemes operatius porten el seu propi sistema de seguretat, com ara Windows Defender de Windows 10, però també podem instal·lar una aplicació independent d’una altra companyia. Paquet oﬁmàtic. Hi ha diversos paquets oﬁmàtics al mercat que inclouen processador de textos, fulls de càlcul i presentació, entre d’altres. Fins i tot podem trobar paquets oﬁmàtics que funcionen en línia. Compressor d’arxius. Alguns arxius no es poden comprimir o descomprimir pels sistemes operatius de forma nativa, i ens caldrà instal·lar una aplicació independent. Editor d’imatges. Les eines d’edició d’imatge o fotograﬁa són cada vegada més comunes fora del món professional gràcies a les xarxes socials i els telèfons intel·ligents. Es poden trobar aplicacions amb diferents llicències d’ús. Lector de PDF. Una de les carències dels paquets oﬁmàtics és que no acostumenatenirlectorsoeditorsdePDF,ienscaldràinstal·lar-lodesprés. Actualment alguns navegadors web sí que porten integrat un lector de PDF. Reproductor d’àudio i vídeo. Els sistemes operatius acostumen a portar una aplicació nativa per a aquesta funció, però és possible que segons les nostres necessitats busquem una aplicació més potent. Xarxes socials. Moltes xarxes socials (Telegram, Skype, Facebook, etc.) tenen les seves pròpies aplicacions, ﬁns i tot podríem arribar a instal·lar un gestor de xarxes socials que les reuneixi totes sota una mateixa aplicació. Jocs. Potser no són imprescindibles, però és conegut que les vendes de videojocs per a ordinador representen una gran part de la quota de mercat del sector de la informàtica. 1.4 Creació d’escenaris duals amb diferents sistemes operatius instal·lats L’arrancada múltiple permet instal·lar diversos sistemes operatius en un sol equip i triar amb quin s’inicia. El terme arrancada dual es refereix a la conﬁguració especíﬁca de dos sistemes operatius instal·lats en una única màquina. En un escenari d’arrencada dual els dos sistemes operatius no poden funcionar simultàniament. En iniciar l’ordinador es tria amb quin sistema operatiu es vol iniciar, i per iniciar amb l’altre sistema operatiu s’ha de reiniciar l’ordinador i seleccionar-lo. 13 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Amb l’augment de l’ús de màquines virtuals, cada vegada resulta menys habitual trobar escenaris d’arrancada dual, però encara hi ha situacions en què pot resultar recomanable. Per exemple, si tenim un sistema amb Windows 8 instal·lat i es vol instal·lar Windows 10 sense sobreescriure el sistema anterior, existeix la possibilitat de fer-ho en una partició diferent de disc que estigui disponible. Això ens permet no perdre l’anterior instal·lació del sistema i iniciar-la en qualsevol moment, i per tant ens facilita així la transició al nou sistema. En el cas que ens calguin dos sistemes operatius instal·lats a la mateixa màquina, es pot fer una instal·lació dual o fer servir una màquina virtual. Els dos mètodes tenen els seus pros i contres i cal triar el que s’adapti més a les necessitats que es tinguin en cada cas. Amb l’escenari dual es té accés complet i directe a tot l’equip de forma real, cosa que permetrà un millor rendiment. Probablement aquest és l’únic avantatge de l’arrencada dual front a la virtualització. 1.4.1 Creació d’un escenari dual amb Microsoft Windows 10 Per crear un escenari dual amb Microsoft Windows utilitzarem el mateix assistent d’instal·lació, però en un equip on ja existeix una instal·lació prèvia. És important, en el moment de fer la instal·lació, triar l’opció Personalitzada, ja que si triem l’opció Actualització no es podrà crear l’escenari dual(vegeu la ﬁgura3.23). A partir d’aquest moment, la instal·lació serà una instal·lació normal, idèntica a si es realitza sobre un disc dur totalment buit. La principal diferència respecte a un sistema no dual és l’aparició d’un menú de selecció de sistema en iniciar l’equip, com podeu observar en la ﬁgura 3.25. El sistema que quedarà conﬁgurat per iniciar-se per defecte és l’últim sistema operatiu instal·lat. 14 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 1.5 Conﬁguració del gestor d’arrencada Quan un equip arrenca o es reinicia ha de carregar el sistema operatiu instal·lat. Aquest procés varia en funció de l’equip i de si s’està iniciant des d’un disc dur, una xarxa o un altre mitjà. El procés d’arrancada també ha evolucionat amb el pas dels anys, i ha passat de l’antic BIOS als actuals UEFI( vegeu la ﬁgura3.26). Tradicionalment, en un equip que arrenca des d’un disc dur basat en el sistema bàsic d’entrada i sortida (BIOS), la BIOS llegeix el registre d’arrencada mestre (MBR) del disc dur i transfereix el control al codi que ha llegit. Aquest codi carrega el gestor d’arrencada (en el cas de Windows bootmgr.exe), que permet seleccionar el sistema operatiu en cas d’escenaris duals i aplicar diferents opcions si s’escau. El gestor d’arrencada li cedeix el control aleshores al carregador del sistema(winload.exe en el cas de Windows), que inicia la càrrega dels controladors més importants necessaris perquè el nucli es pugui comunicar amb el maquinari, i posteriorment es fa la crida al programari que carrega el nucli del sistema operatiu (ntoskrnl.exe en el cas de Windows). Actualment, els ordinadors fan servir una interfície de microprogramari extensible uniﬁcada (UEFI), i el procés és lleugerament diferent del basat en BIOS. UEFI conté un gestor d’arrencada que carrega l’aplicació EFI del sistema operatiu. UEFI crida el gestor d’arrencada del sistema (en el cas de Windows, \EFI\Microsoft\Boot\bootmgfw.eﬁ) per permetre la selecció del sistema operatiu en cas d’escenaris duals i per poder conﬁgurar opcions d’arrencada. Posteriorment, el gestor d’arrencada cedeix el control al carregador del sistema operatiu (en el cas de Windows, winload.eﬁ), que iniciarà la càrrega del sistema operatiu i dels controladors de programari essencials, i posteriorment transfereix el control al carregador del nucli(ntoskrnl.exe). 15 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Per saber si un equip Windows funciona fent servir UEFI o BIOS es pot fer servir l’eina msinfo32.exe i consultar la informació general del sistema, com podeu observar en la ﬁgura 3.27. Els sistemes operatius Windows, a partir de Windows Vista, mantenen la conﬁguració del carregador EFI del sistema operatiu en un magatzem de dades anomenat dades de conﬁguració d’arrancada (BCD). El BCD és una base de dades independent de la BIOS i UEFI que conﬁgura el procés d’arrencada en sistemes operatius Windows de Microsoft. La conﬁguració d’aquest sistema d’arrencada s’emmagatzema en un ﬁtxer de dades formatat de la mateixa manera que el registre de Windows. Els arxius del BCD estan guardats dins de la carpeta boot, al directori arrel i, a més, estan xifrats de forma que no puguin ser editats manualment o mitjançant un editor de text. La conﬁguració del gestor d’arrencada es pot fer de forma gràﬁca o en mode text. Per conﬁgurar les opcions d’arrencada, l’usuari haurà de comptar amb els privilegis de l’administrador i accediria a fer-ho mitjançant la comanda bcdedit al símbol del sistema(CMD) o de forma gràﬁca desde Tauler de control / Sistema i seguretat / Sistema / Conﬁguració avançada de sistema / Opcions avançades / Conﬁguració a l’apartat Inici i recuperació, com es pot observar en la ﬁgura 3.28. 16 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 A Sistema operatiu predeterminat seleccionarem el sistema operatiu que volem arrencar per defecte (en el cas que disposem de diferents sistemes instal·lats) i podem seleccionar el temps predeterminat que es mostrarà juntament amb la llista dels sistemes operatius instal·lats a l’equip a la pantalla d’inici. En el cas de Microsoft Windows, el programari que gestiona l’arrencada del sistema inclou, entre d’altres, els següents programes: bootmgr.exe-bootmgfw.eﬁ. És l’aplicació que controla l’inici. En el cas d’un sistema amb escenari d’arrencada dual, mostrarà el menú de selecció del sistema. Existirà un únic bootmgr.exe, tot i que hi hagi diversos sistemes instal·lats al mateix equip. winload.exe-winload.eﬁ. És el carregador del sistema operatiu. En el cas de sistemes amb arrencada dual o múltiple, cada instal·lació del sistema tindrà el seu propi winload.exe. Aquest programa carrega el nucli del sistema operatiu en memòria i els controladors de dispositius. winresume.exe-winresume.eﬁ. És l’aplicació que s’executa en el moment de restaurar el sistema a l’estat que per toca quan surt de la hibernació. 1.5.1 Eina bcdedit L’eina bcdedit.exe permet la realització de diferents tasques per gestionar la base de dades BCD. A continuació s’enumeren les tasques més bàsiques. Per realitzar aquestes operacions en mode text cal obrir un terminal CMD o PowerShell amb privilegis administratius. Per fer-ho a Windows 10, sobre la icona símbol del sistema s’ha de fer clic amb el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Executar com administrador. Els paràmetres més útils de l’ordre bcdedit.exe són els següents: Enumeració de tots els objectes del magatzem BCD. Ho farem amb l’ordre bcdedit /enum. Creació una còpia de seguretat. És molt recomanable, o millor dit imprescindible, que abans de manipular la base de dades BCD de l’equip en fem una còpia de seguretat. Per fer-ho, des del terminal 17 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 d’ordres amb privilegis administratius caldrà executar l’ordre bcdedit / export NomArxiu, on NomArxiu és el nom que volem donar a la còpia de seguretat. Eliminació d’una entrada de l’inici. Un motiu per eliminar una entrada pot ser perquè hem eliminat físicament un sistema operatiu de l’equip, esborrant la partició on estava instal·lat, per exemple, però encara tenim la seva entrada per seleccionar-lo al menú d’inici. Per fer-ho executarem l’ordre bcdedit /delete {GUID}. Canvi del text de l’entrada del menú d’inici. En el cas de tenir diverses edicions d’un mateix sistema operatiu, totes tindran el mateix nom al menú. És interessant canviar el text descriptiu d’un sistema operatiu al magatzem BCD per identiﬁcar els diferents sistemes amb més claredat. Per aconseguir això s’executa l’ordre: bcdedit /set {GUID} description “Nova descripció”, on{GUID} és l’identiﬁcador. Canvi de l’ordre de la llista de sistemes operatius. Amb l’ordre bcdedit /displayorder {GUID1} {GUID2} {GUID3} podem crear un menú d’inici amb l’ordre deﬁnit. Restauració de la base de dades. Si hi ha hagut algun problema amb la base de dades BCD podem restaurar si coneixem la ubicació de la còpia de seguretat executant bcdedit a la mateixa ubicació. Utilitzarem l’ordre bcdedit /import nomfitxer. 1.5.2 Eina msconﬁg Msconﬁg és l’acrònim de conﬁguració del sistema, i aquesta eina permet gestionar l’inici de Windows. Podem executar msconﬁg des del quadre de diàleg Executar (teclaWindows+R) o des de la consola amb privilegis d’administració. Actualment, l’eina msconﬁg està compost a per cinc pestanyes: “General”, “Arrencada”, “Serveis”, “Inici” i “Eines”. A continuació, ens centrarem en la pestanya Arrencada, que ens permetrà conﬁgurar-ne el gestor. En aquesta pestanya trobem les opcions per seleccionar quin sistema operatiu volem que s’iniciïen primer lloc en engegar l’equip i quin és el temps que esperarà aquest menú abans d’iniciar-se l’equip, com podem observar en la ﬁgura 3.29. També trobem l’opció d’eliminació d’una entrada. 18 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Si msconﬁg no llista l’entrada que es vol eliminar és degut al fet que msconﬁg només mostra els objectes de la base de dades BCD del tipus “Carregador d’arrencada de Windows” i no altres tipus, com els utilitzats pels sistemes operatius anteriors a Windows Vista, que concretament tenen el tipus “Carregador del sistema operatiu Windows heretat”. Per a aquests sistemes habitualment es fa servir l’etiqueta {ntldr}, que és el nom que rebia el programari que carregava el nucli del sistema operatiu en versions anteriors a Windows Vista, i caldrà fer l’eliminació utilitzant bcdedit. Tot i que aparegui l’entrada que es vol eliminar, és possible que el botó Eliminar estigui desactivat (en gris). Aquest botó es desactiva quant l’entrada que es vol eliminar és el sistema operatiu que està iniciat en aquest moment, ja que no es pot eliminar l’entrada del sistema operatiu que està en execució. En aquesta pestanya, a més, podrem triar entre diferents tipus d’inici a mode de proves o segur. També podem observar les opcions per iniciar Windows sense interfície gràﬁca, guardant un registre de l’arrencada... A la mateixa pestanya, si cliquem a Opcions avançades, veurem altres opcions addicionals sobre com iniciar Windows, i aquí podem limitar el nombre de processadors o de memòria. 2. Configuració de sistemes operatius propietaris Després d’instal·lar un sistema operatiu podem procedir a configurar-lo. La configuració d’un sistema operatiu és un procés bàsic abans de posar en marxa el nostre equip, i té un paper decisiu en l’estabilitat i la robustesa del sistema informàtic, i evitarà problemes futurs. En aquest sentit, caldrà tenir en compte aspectes referents a l’arrencada i parada del sistema, la interfície d’usuari, l’organització i gestió de la informació, les actualitzacions del sistema operatiu, la configuració dels dispositius perifèrics, la gestió del programari i la verificació i documentació del procés de configuració. 2.1 Arrencada i aturada del sistema. Sessions Des del moment en què un usuari pressiona el botó d’engegada d’un sistema fins al moment en què el sistema operatiu està preparat per rebre ordres succeeixen una sèrie d’esdeveniments de forma automàtica que preparen el sistema per al seu ús. De la mateixa manera, en el moment en què l’usuari desitja deixar de treballar, el sistema farà una sèrie d’accions per preparar-se per a la seva aturada. Després de polsar el botó d’engegada del sistema s’inicia el microprogramari, que comprova la configuració. Aquest procés és previ a l’arrencada i finalitza quan es detecta un dispositiu d’arrencada vàlid, que habitualment és un dispositiu d’emmagatzematge, com un disc dur. Aquest microprogramari, emmagatzemat a la BIOS o UEFI, executa l’aplicació necessària per carregar el sistema operatiu, així com els controladors principals i necessaris, com el controlador del sistema de fitxers o els controladors bàsics de maquinari. Una vegada inicialitzats i carregats en memòria els controladors principals i el nucli del sistema operatiu comença la càrrega en memòria de la resta d’aplicacions d’inici, que permeten que es pugui fer servir el sistema. 19 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 A partir d’aquest moment, el sistema demana a l’usuari un inici de sessió, habitualment amb la combinació d’usuari i contrasenya. Amb la comprovació que l’autenticació de l’usuari és correcta es continuen carregant els programes d’inici associats a l’usuari que ha iniciat la sessió. El procés d’aturada del sistema operatiu és exactament el contrari. Una vegada l’usuari demana apagar el sistema mitjançant l’opció corresponent o perquè el sistema rep un senyal ACPI de la font d’alimentació (una pulsació curta del botó d’engegada), el sistema operatiu informa totes les aplicacions de la imminent aturada del sistema perquè intentin desar les dades. El següent pas per part del sistema operatiu és tancar totes les sessions d’usuari iniciades. Amb les sessions tancades, el sistema operatiu notifica a tots els serveis la seva aturada. Finalment, el sistema informa els diferents dispositius de maquinari de l’aturada. En aquest moment s’emmagatzemen les dades finals al disc dur i, mitjançant la interfície ACPI, envia un senyal a la font d’alimentació per aturar definitivament l’equip. 2.1.1 Procés d’arrencada i aturada del sistema operatiu Windows 10 Per accedir a les opcions d’arrancada del sistema Windows 10 accedim a Inici / Configuració / Actualització i seguretat / Recuperació / Inici avançat i seleccionem Reiniciar ara. Un cop es reinicia el sistema trobem una sèrie d’opcions d’arrencada si seleccionem Solucionar problemes / Opcions avançades. Les opcions d’arrencada de Windows 10 són les següents: Restaurar sistema. Amb aquesta opció podem utilitzar un punt de restauració guardat a l’equip per restaurar Windows. Símbol del sistema. Ens permet utilitzar el símbol del sistema per solucionar problemes avançats. Recuperació d’imatge del sistema. Podem recuperar Windows amb una imatge de sistema concreta. Configuració d’inici. Aquesta opció ens permet canviar el comportament d’inici de Windows. Recuperació d’inici. Podem solucionar problemes que impedeixen que Windows arrenqui. 20 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Quan accedim a la configuració d’inici trobem diferents opcions que es poden utilitzar per reparar problemes d’inici o executar diagnòstics. Aquestes opcions són les següents: Habilitar depuració. Inicia Windows en el mode de depuració per a la resolució de problemes. Habilitar el registre d’arrencada. Crea un arxiu on s’inclouen tots els controladors instal·lats durant l’inici que pot resultar útil per solucionar problemes. Habilitar vídeo de baixa resolució. Inicia Windows utilitzant el controlador de vídeo definit amb una resolució i freqüència de refresc baixa. Aquest mode resulta útil si la pantalla s’ha configurat amb un valor que el monitor no pot mostrar. Habilitar mode segur. Utilitza un conjunt mínim de controladors de dispositius i serveis per iniciar Windows. Habilitar mode segur amb funcions de xarxa. Afegeix els serveis i controladors de xarxa que necessitem per obtenir accés a Internet i a altres equips de la xarxa. Habilitar mode segur amb símbol del sistema. Fa la mateixa funció que el mode segur, tret que s’inicia el mode text en lloc del mode gràfic. Desactivar l’ús obligatori de controladors signats. Permet que els controladors que contenen signatures incorrectes s’instal·lin. Desactivar protecció contra programari maliciós d’inici aviat. Evita que s’iniciï el controlador contra programari maliciós, i això permet instal·lar controladors que poden contenir-ne. Desactivar reinici automàtic després d’un error. Impedeix que Windows es reiniciï de forma automàtica en cas que una fallada faci que el sistema presenti un error. Cal seleccionar aquesta opció quan Windows queda atrapat en un bucle on es genera un error, el sistema es reinicia i torna a generar l’error. Tot i que la manera habitual d’aturar Windows 10 és seleccionant l’opció d’apagar el sistema operatiu, també trobem altres opcions d’aturada diferents. A la barra de tasques, concretament al botó d’inici de Windows, trobem les següents opcions d’inici/aturada de l’equip: Apagar. Amb aquesta opció es produeix una aturada del sistema de manera ordenada. Reiniciar. S’utilitza quan es vol apagar i tornar a encendre l’equip. El sistema operatiu tanca tots els programes oberts i torna a iniciar-se sol. Aquesta operació s’acostuma a realitzar quan instal·lem nou maquinari o programari i el sistema ha d’activar les modificacions fetes. Suspendre. És una opció semblant a apagar l’equip, amb la diferència que l’alimentació manté activa la informació a la memòria i permet tornar a iniciar l’equip en el mateix punt on ens trobàvem en polsar qualsevol tecla. Quan suspenem el sistema hem d’assegurar-nos que l’equip tingui subministrament elèctric, ja que si no tota la informació de la sessió es perdria. 21 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Hibernar. Similar a l’opció de suspendre, però fa un bolcat de la informació de la memòria al disc dur de manera que si l’equip es queda sense corrent elèctric no perdem la informació. Aquesta opció per defecte no està disponible, i s’habilita i desactiva a Tauler de control / Opcions d’energia. 2.1.2 Sessions Per poder iniciar sessió en el sistema operatiu l’usuari ha de fer aquest procés, que consisteix a identificar a l’usuari, habitualment mitjançant un nom d’usuari i posteriorment certificant que l’usuari que vol fer servir l’ordinador és qui realment diu ser. Per fer aquesta certificació s’acostuma a emprar una contrasenya, tot i que també es pot certificar mitjançant elements biomètrics o d’altres tipus. Els sistemes operatius poden permetre l’execució d’una o més sessions, ja sigui en mode gràfic o en mode text, de forma simultània. Una vegada l’usuari ha finalitzat la seva feina amb el sistema, el més convenient és tancar la sessió o aturar el sistema, tot i que en els sistemes operatius també trobem altres opcions, com ara: Tancar sessió. Aquesta opció s’utilitza quan volem finalitzar la sessió de treball activa. Amb aquesta opció es tanquen tots els programes oberts i es deixa l’equip en disposició de ser utilitzat per un altre usuari sense apagarlo. Canviar d’usuari. Tanca la sessió de l’usuari actiu sense tancar els programes però permetent a un altre usuari iniciar una nova sessió de treball. El primer usuari sempre podrà reprendre la seva feina tenint els programes en el mateix estat del moment en què va canviar d’usuari. Bloquejar. Si polsem aquesta opció bloquegem l’equip deixant en funcionament els programes que s’estan executant en memòria i conservant la informació. Aquesta opció permet a l’usuari allunyar-se de l’equip sense posar en risc la seguretat del sistema. També és possible configurar el sistema perquè bloquegi automàticament després d’un temps d’inactivitat de l’usuari Administració de sessions a Windows 10 En el sistema operatiu Windows 10 podem administrar la forma com iniciem sessió a l’equip. Normalment, el mètode d’identificació del sistema consisteix a introduir una contrasenya, però actualment Windows ofereix també la identificació mitjançant Hello. Per fer-ho cal anar a Inici i amb el botó dret, a sobre de l’usuari actiu, seleccionar Canviar la configuració del compte / Opcions d’inici de sessió, com podeu observar en la figura 3.2. 22 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Les opcions disponibles d’inici de sessió són: Rostre de Windows Hello. Aquesta identificació es fa mitjançant una càmera especial que escaneja el rostre de l’usuari utilitzant rajos infrarojos. Empremta digital de Windows Hello. Permet accedir al sistema utilitzant un lector d’empremtes digitals connectat a l’equip. Podem trobar ordinadors portàtils que tenen aquest sensor incorporat de fàbrica. PIN de Windows Hello. Permet crear un PIN per iniciar sessió a Windows. Clau de seguretat. Permet utilitzar un dispositiu físic, semblant a una memòria USB, que es fa servir en lloc d’utilitzar el nom d’usuari i la contrasenya. Aquestes claus de seguretat acostumen a portar associades una empremta digital o un PIN per si l’usuari perd el dispositiu. Contrasenya. És el sistema d’inici de sessió més conegut. A més de la contrasenya també existeix la possibilitat de crear una pista per recordar-la en cas d’oblit Contrasenya d’imatge. Permet triar una imatge i els gestos que farà l’usuari sobre ella per crear una contrasenya pròpia. 2.2 Interfície d’usuari del sistema operatiu La interacció de l’usuari amb el sistema operatiu es fa mitjançant una interfície d’usuari. Podem trobar una gran quantitat d’interfícies, depenent de com l’usuari interactuï amb el sistema. Les més conegudes són: Interfície de línia d’ordres (CLI). Aquesta interfície permet als usuaris donar instruccions al sistema operatiu utilitzant línies de text. Les CLI existeixen des de l’inici de la informàtica i encara continuen apareixent en tots els sistemes operatius actuals. Interfície gràfica d’usuari (GUI). Aquesta interfície utilitza un conjunt d’imatges per representar la informació. Proporciona un entorn visual senzill format per icones, menús i un punter. 23 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Interfície natural d’usuari (NUI). Aquesta interfície permet interactuar amb el sistema operatiu utilitzant moviments gestuals, el tou dels dits amb pantalles tàctils o la veu humana, deixant de banda els perifèrics d’entrada clàssics, com el teclat i ratolí. 2.2.1 Mode ordre i mode gràfic Quan parlem de mode gràfic utilitzem la interfície gràfica d’usuari per seleccionar icones i opcions de menús emprant generalment el ratolí. En aquest mode també utilitzem la interfície natural d’usuari quan fem servir assistents de veu com ara Cortana o pantalles tàctils. Ens referim al mode ordre quan utilitzem la interfície de línia d’ordres mitjançant un intèrpret que ens permet escriure ordres que el sistema operatiu converteix en instruccions que sigui capaç d’interpretar. Tot i que el mode gràfic és més amigable, els usuaris avançats acostumen a utilitzar el mode ordre per a les seves tasques, ja que aquest acostuma a ser més ràpid i eficient, sobretot en tasques repetitives o que es poden automatitzar. Per utilitzar el mode ordre del sistema operatiu utilitzant la interfície de línia d’ordres (CLI) disposem d’una eina anomenada intèrpret d’ordres que ens permet interactuar amb el sistema operatiu escrivint les ordres com a línies de text. Per portar a terme qualsevol acció es fa mitjançant l’ordre corresponent. Aquestes ordres tenen un nom en anglès que expressa l’operació que fan. Moltes d’aquestes ordres necessiten una sèrie de paràmetres que poden indicar sobre quins elements s’executa l’ordre o que poden modificar el funcionament establert d’una ordre. El conjunt format pel nom d’una ordre i els seus paràmetres es coneix com a sintaxi. Les ordres acostumen a disposar d’un paràmetre que permet obtenir ajuda de forma ràpida sobre l’ordre que es pretén executar. Per exemple, a Windows 10, quan s’executa una ordre que inclou el paràmetre /?, l’intèrpret d’ordres mostra en pantalla la sintaxi correcta de l’ordre juntament amb una breu ressenya del seu funcionament. Les interfícies gràfiques d’usuari (GUI) permeten interactuar amb el sistema d’una manera molt més senzilla; amb tot, les interfícies de línies d’ordres continuen sent una eina de treball molt utilitzada en l’àmbit de l’administració de sistemes i xarxes, especialment per a l’automatització de tasques. 2.2.2 Intèrprets d’ordres a Windows 10: CMD i PowerShell Els dos intèrprets d’ordres disponibles a Windows 10 són CMD i PowerShell. 24 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 CMD és l’abreviatura de CoMmanD, i es tracta d’un programa de Microsoft compatible amb el command.com, l’intèrpret d’ordres de MSDOS (MicroSoft Disk Operating System). Aquest intèrpret d’ordres es va incloure en els sistemes operatius a partir de l’aparició de Windows NT. El seu funcionament és molt simple: s’escriu una ordre i el programa CMD fa d’intèrpret per a la seva execució. L’ús de paràmetres amb les ordres permet executar moltes combinacions. CMD es pot executar fent clic a Inici / Sistema de Windows / Símbol del sistema, tot i que el més habitual és trobar-lo mitjançant l’espai per cercar de la barra de tasques. Per tenir tots els drets d’accés al sistema s’ha de pressionar amb el botó dret del ratolí sobre l’aplicació i seleccionar executar com administrador. Per tancar el programa CMD podem fer servir l’ordre exit. PowerShell és un altre intèrpret d’ordres del sistema Windows més avançat i complet que CMD que va veure la llum per primera vegada integrat en el sistema operatiu Windows Vista. Les ordres de PowerShell permeten obtenir accés a magatzems de dades, com el registre i el magatzem de certificats, amb la mateixa simplicitat amb la qual s’obté accés al sistema d’arxius. PowerShell inclou un analitzador d’expressions molt complet i permet crear les seves pròpies ordres i seqüències d’ordres, anomenades guions, utilitzant.NET i compartint algunes característiques de sintaxi i paraules clau amb el llenguatge de programació C#. A diferència d’altres intèrprets d’ordres, PowerShell està dissenyat per tractar amb objectes. Un objecte és una peça d’informació estructurada que posseeix certes característiques o propietats i un comportament prèviament determinat. Les ordres natives de PowerShell es coneixen com a cmdlets, i utilitzen un sistema de nomenclatura de verb-substantiu. Cada nom de cmdlet consisteix en un verb estàndard per especificar una acció amb un guió i un substantiu específic, de forma que resulta fàcil entendre què fa una ordre de PowerShell llegint el seu nom. PowerShell admet àlies per referir-se a les ordres utilitzant noms alternatius. La creació dels àlies permet als usuaris amb experiència en altres intèrprets d’ordres utilitzar noms d’ordres comuns que ja coneixen per a operacions similars. Aquesta característica ajuda els usuaris a aprendre PowerShell, ja que la majoria ja coneixen un ampli repertori d’ordres d’altres intèrprets. PowerShell també permet la creació de nous àlies per part de l’usuari. Una altra qüestió important és que PowerShell és de codi obert. El codi font base de PowerShell està disponible a GitHub i admet contribucions de la comunitat informàtica. PowerShell es pot executar fent clic a Inici / Windows PowerShell. Aquí trobareu diverses opcions a més de PowerShell, com ara PowerShell ISE i PowerShell (x86). PoweXhell ISE (entorn integrat de seqüències d’ordres) és una eina útil per escriure guions, mentre que PowerShell (x86) és un intèrpret compatible amb versions anteriors de 32 bits. 2.2.3 Interfície gràfica d’usuari (GUI) En un sistema operatiu que arrenca en mode gràfic, si la instal·lació ha estat correcta, el primer que apareix a la pantalla quan iniciem sessió és l’escriptori. Aquest escriptori està format per una imatge de fons on normalment trobem icones, finestres i una barra de tasques. 25 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 Els objectes principals de l’escriptori són: Icones. Les icones són símbols que serveixen per representar objectes, que poden ser arxius, unitats de disc, una impressora... Quan cliquem sobre una icona s’obre una finestra que mostra la informació relativa o executa l’aplicació vinculada. Les icones es poden seleccionar fent-hi clic. Un cop seleccionades podem moure-les d’un lloc a un altre, copiar-les, eliminarles... També podem canviar el nom a la icona, personalitzar-la i crear-ne de noves. Barra de tasques. Mostra les aplicacions d’inici ràpid i les que estan obertes al moment. Es pot trobar en qualsevol lloc de la pantalla, tot i que acostuma a estar a la part inferior. Àrea de notificacions. L’àrea de notificacions acostuma a mostrar dades com l’hora, icones de so, aplicacions actives... Aquesta àrea també permet consultar missatges de les aplicacions que tenim instal·lades al sistema operatiu. Per reduir l’acumulació d’elements, els sistemes operatius acostumen a ocultar les icones a l’àrea de notificació quan no s’han utilitzat durant cert temps. Als sistemes Windows la podem trobar a l’extrem dret de la barra de tasques. Quadre de diàleg. Els quadres de diàleg són un tipus de finestra que permeten la comunicació entre l’usuari i el sistema informàtic. El tipus de quadre de diàleg més habitual és el que únicament informa l’usuari i només ofereix l’opció d’acceptar el missatge, tot i que també existeixen quadres de diàleg de preguntes o confirmacions, que a més de mostrar informació ofereixen alternatives a l’usuari. Menú contextual. Per accedir al menú contextual utilitzem el botó dret del ratolí. Depenent del tipus d’objecte seleccionat, les opcions del menú contextual varien. El menú contextual acostuma a tenir opcions com obrir, imprimir, propietats, eliminar... Finestres. Els elements de les finestres son : – Barra de títol. Aquest element identifica la finestra amb un nom. – Botons minimitzar, maximitzar i tancar. Amb aquests botons podem minimitzar la finestra, és a dir, enviar-la a la barra de tasques o dock per buidar l’escriptori; maximitzar-la de forma que la finestra ocupi tota la pantalla o la mida màxima que està definida per aquesta finestra, i tancar-la, de forma que l’eliminem definitivament de l’escriptori. La mida de les finestres es pot canviar manualment, només cal arrossegar-ne la vora (superior, inferior o lateral) per expandir aquell costat. Als sistemes Windows trobem aquests tres botons a la part superior dreta de la finestra. No totes les finestres els tenen ni permeten canviar la mida; els quadres de diàleg només poden tancar-se i no és possible canviar-ne la mida. – Barra de menú. Als sistemes Windows es troba ubicada sota la barra de títol de la finestra i mostra les d’opcions de l’aplicació oberta en la mateixa finestra. – Barres de desplaçament. Es poden trobar en horitzontal o vertical i apareixen quan el contingut de la finestra és superior a aquesta. 26 Unidad 4 – Introducción a los sistemas Windows. Sistemes Operatius Monoestació - 1r SMX Curs: 2024/2025 27

Temario Unidad 4 Vf SOM Windows PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue