Psicobiologia I - Notes - Sara Signo

lOMoARcPSD|35018113 Psicobiologia I, Blanquerna, Sara Signo Psicobiologia (Universitat Ramon Llull) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 TEMA 1: EL CERVELL: · És un òrgan de la part avant superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central. · Té la capacitat de desenvolupar funcions d’adaptació al medi i a la supervivència. Té plasticitat. · Controla i coordina el comportament i les funcions mentals (les emocions, la memòria, l'aprenentatge, la cognició, la percepció i l'atenció), a més d'englobar els aparells sensitius primaris de la vista, oïda, equilibri, gust i olfacte. Cèl·lules glials del sistema nerviós central: · Son 4: La microguia: Te com a activitat principal la defensa del nostre organisme ja que generen antigens. L’oligondentrocit: Neuroguia més sutil perquè el nucli és més petit pero te unes prolongacions membranoses que formen la mielina, que facilita la concentració en les neurones. Les cèl·lules ependimàries: Diferents a les demés,creen un epitelo, capa fina, que aïlla les àrees del sistema nerviós central que cobreixen el líquid cefalorraquídi. Astrocits: Faciliten la feina neurotransmissors, garanteixen l’espai necessari pel bon funcionament de les neurones i fagociten. Cèl·lules glials sistema nerviós perifèric: · Son 2: Les cèl·lules de schwann: Equivalent a les oligondentroguies, acompanyen als axons amb les mielines facilitant la conducció dels neurotransmissors que viatjen pel cervell. Les cèl·lules satèl·lits o capsulars: Es troben a la zona dels ganglis, i estan al voltant de les dendrites per protegir als ganglis. · Quan parlem de les característiques del nostre cervell, parlem de dos hemisferis, amb diferents particularitats, units per l’anomenat cos callós. · El nostre cervell té àrees que tenen funcions específiques. Hemisferi nord (femení): Està associat a una visió global de les situacions. - Sentiment de la tendresa. - Capacitat d’orientació en l’espai. - Imaginació. - Aptituds musicals. - Empatia. - Aspectes artístics. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 Hemisferi esquerra (masculí): Està associat a una visió específica de les situacions. - Execució de la força i a l’índex de l’activitat. - Capacitats lingüístiques i comunicatives. - Capacitat matemàtica. - Raonament. - Capacitat d’escriure i experimental. En cas de lesió: (DRETA)Dificultat amb temes de so, els afectats no saben per exemple distingir el to de les frases (interrogació, exclamació...). (ESQUERRA)La majoria de gent pateix afàsia, agrafia o alèxia. AFASIA:“Trastorno del lenguaje que se caracteriza por la incapacidad o la dificultad de comunicarse mediante el habla, l’escritura o la mímica y se debe a lesiones cerebrales.” AGRAFIA: “Incapacidad, debida a lesión cerebral, para expresar las ideas y los pensamientos por escrito.” ALEXIA: “Pérdida de la capacidad de la lectura debida a un trastorno neurológico.” · El nostre cervell ocuparia 2m quadrats, tot això ha capigut al nostre cervell gràcies a fissures: - La fisura central - La fisura lateral La neurona: · La neurona és important perquè és la responsable de les accions que executa l'ésser humà, gestiona la memòria, els moviments, facilita les sensacions… · La neurona té 4 parts: El cos neuronal o soma: Part que té més volum de la neurona, és on es troba el nucli i on s'emmagatzema la informació que dirigeix les accions que realitza la neurona. L’axón: Poden arribar a fer 2m, és per on es transmet la informació que surt del nucli o prové d’una altre neurona. Les dendrites: Son el que permet connectar les neurones amb altres, formant una red neuronal i una interconnexió. Les terminacions sinàptiques: On es produeix la sinapsis, que es l'acció de passar un neurotransmissor d’una neurona a una altre. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 · Les tipologies les podem classificar segons la funció i el número de dendrites: · Segons la funcio que executa les neurones: Neurones sensorials/ aferents/ ascendents/ UP: Pugen de la zona sensorial cap al cervell per enviar la informació. - EX: Quan ens cremem la mà, la sensació puja al cervell Neurones eferents o motores: La informació prové del cervell i dóna l’ordre de donar resposta a la sensació que hem tingut. - EX: Si ens cremem la mà, el cervell dona resposta treient la mà del foc. Interneurones: Modulen la transmissió dels neurotransmissors entre dos neurones, activant-les o inhivint-les, velen perquè la connexió entre dos neurones funcioni adequadament. · Segons el número de dendrites: Unipolar: Només surt una sola prolongació dendrítica desde el cos neuronal Bipolar: Surten dos prolongacions Multipolar: Surten tres prolongacions · La sinapsis es la liberació dels neurotransmissors. ·Perquè es produeixi una sinapsis ha d'haver-hi un element presinàptic, on els neurotransmissors es troben en els vesicles · L’espai presinaptic es lespai que hi ha entre dos neurones. · En les dendrites de la següent neurona hi han uns receptors on es detecta el neurotransmissor per després, depenent l'acció a executar, l’envia a una altre neurona o es queda en el cos neuronal. · La informació que recorre una neurona s’anomena potencial d’acció: Impuls electroquímic d’una neurona a una altre. El sistema nerviós: · El sistema nerviós esta dividit en dos: - El sistema nerviós perifèric: · Format bàsicament per: Nervis: Que son un manojo d’axons de neurones son els que envien la informació aferent o eferent cap al cervell. Ganglis: Agrupació de cossos neuronals, distribuit per diferents àrees del nostre cos. · Quan parlem de nervis i ganglis hem de pensar en la seva funcionalitat. ·Segons la funcionalitat: Sistema nerviós autònom: Coordina les funcions de caràcter involuntari que té el nostre organisme. - Sistema nerviós simpàtic: Regula les diferents àrees de l’organisme per donar resposta normalment d’acció. seria com apretar l’accelerador Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Sistema nerviós parasimpàtic: Torna a la situació normal a aquell organ que ha estat prèviament actiu. seria com apretar el freno. Sistema nerviós somàtic: Permet donar resposta de connexió entre els sentitds i el sistema nervios central. - El sistema nervios central: ·Format per: Mèdula espinal: La seva funció més important és conduir, mitjançant les vies nervioses que està formada, el corrent nerviós que condueix les sensacions fins al cervell i els impulsos nerviosos que duu les respostes del cervell als músculs. L'encèfal: tota aquella area que esta dins del crani, que realment es el cervell. · Esta format per tres elements: - Romboencefal/ Cervell posterior/ Reptilià: aquest tipus d'àrea es la part menys evolucionada del nostre encèfal, la més antiga, per les seves característiques té funcionalitats similars a altres espècies, podria compartir-se amb el cervell que tenen els rèptils. Part esquerra de l’encèfal. S’anomena cervell posterior també perquè és troba en la part posterior del cervell. · Format per: La protuberància: Transme les senyals procedents de la l’escorça. Bulb raquidi: Te varies funcions, regula la respiració, regula l’activitat cardíaca, regula la digestió, ademés te relació amb la coordinació i l’equilibri. Cerebel: La seva funció és la coordinació motriva en aprenentatges nous que anem adquirint al llarg de la nostra vida, també gestiona el moviment, l’equilibri i la postura. - Mesencefal o cervell mitjà: Es troba a una zona interna del nostre encèfal, és la part superior del tronc encefàlic. · Trobem: El tectum: que és la part d’adalt de tot del tronc encefàlic. la funció. - Prosoencefal o cervell anterior: Es troba a la part frontal i ha sigut la ultima en desenvolupar-se en els éssers humans, és la més nova i on regeixen totes les funcions cognitives que ens defineixen com a éssers humans. · Format per: Sistema límbic: Està format per l’ hipocamp i l’amígdala. El primer relacionat amb la memòria i la segona és gestora d’emocions. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 àlem: Envia la informació dels sentits a l’escorça, arriben T totes les informacions aferents dels diferents sentits, la vista, l'oïda, el gust, menys l’olfacte que té accés directe al cervell. també té funcionalitat en el control de la son. ·Hipotàlem: Controla funcions corporals homeostàtiques, augmenta la freqüència cardíaca i respiratòria amb l'estrès. controla la son, la gana i la sed. també regula la nostra conducta sexual, la temperatura corporal i l’activitat endocrina a través de les hormones que regulen la hipófisis. ·Hipofisis o glandula pituïtària: Es troba protegida per la cadira turca. controla glàndules tiroides i suprarenals, segrega la hormona del creixement i la luteïnitzant. Formació reticular: És un conjunt de fibres transversals que fan senyals d’alerta. Escorça cerebral: Cobreix el cervell mitjà i el posterior. - Funcionament dels lòbuls: Lòbul frontal: És l’àrea de les funcions psicològiques centrals. · Organitza les seccions. Vida emocional. (p. Esq.) → Area de Broca: Gestiona el llenguatge. Lòbul parietal: És la zona on s’interpreten les sensacions = zona somatosensorial o Homunculo de Penfield. Lòbul temporal: Gestiona els estímuls provinents de l’oïda i també afecta a la memòria. (p. Esq.) → Area de Wernicke: Descodificació auditiva de la funció lingüística. Connecta amb l’Area de Broca. 4. Lòbul occipital: És la zona on hi ha el reconeixement de les cares. ·Relacionat amb els processos de la vista. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 TEMA 2: SENSACIÓ I PERCEPCIÓ: · Percepció és la interpretació d'un estímul extern, la experiencia psicológica , única per a cada persona, que tenim d’un estímul que prové del exterior o d’una sensació externa. · Una sensació es el procés de convertir una informació física, un estímul d’origen com la llum solar etc, en informació nerviosa, que pot interpretar el meu cervell. els receptors sensorials s’activen en presencia d'estímuls. ·Tenim dos fases en el procés sensorial: - Fase física : · Element d’origen extern o intern que estimula una cèlula receptora específica per rebre aquell tipu d’estimul. - Fase fisiològica: · Es quan la cèlula receptora que ha rebut l’estimul, es capaç de transformar la informació en una energia que pot interpretar el meu cervell, una energia electroquímica. · Aquest procés es distribueix en dos etapes: - Sensorial: Fase de detecció: arriba l'estímul al receptor específic *Fase de transducció: pas de l’energia pròpia de l'estímul extern o intern, a energia electroquímica, que ocorre en els receptors. Sense aquest procés de transducció, el nostre cervell no sap interpretar. Fase de transmissió: desde que els receptors sensorials han fet la transducció, tot el recorregut que fan fins arribar a l’area de cervell on es fa el procés d’interpretació. Processament de la informació: quan ja s’ha arribat a l’area del cervell específica i el meu cervell sap que ha arribat informació. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Perceptiva: → Quan ja coneixem algo, sino ho coneixem ho categoritzem. Es reconeix la informació que han enviat els receptors, és molt important el paper de la memòria i de les perspectives. Els processos cognitius, com jo interpreto la realitat, una de les coses que em permet la fase perceptiva es discriminar entre dos estímuls que tenen característiques similars, també em permet reconèixer un estímul que ja he percebut abans. Tipos de processos cognitius (interpretació de l'estímul) en relació al reconeixement de la etapa perceptiva: - Discriminar entre dos estímuls similars - Reconèixer un estímul que ja he vist - Categoritzar un estímul - Valorar la magnitud de l'estímul. Corrents: ·Escola empirista: Intenta analitzar el primer impacte que té en els nostres sentits l'estimulació sensorial. - Es fixa en l'experiència i l’aprenentatge. · Gestalt: Defen que la percepció es produeix com un tot, s’intepreta la realitat com una totalitat. - “Una part en un tot no es la mateixa part en un altre tot”: una rodona d’un raïm no es la mateixa que una rodona d’un pètal d’una flor. · Conductual: S’intenta analitzar de forma objectiva, el comportament d’un individu davant d’un estímul físic. - Crea una escola, la psicofísica. · Escola cognitiva: Volen analitzar quins processos cognitius actuen en una reacció d’un individu. · Escola del processament de la informació : Intenta explicar el procés psicològic com una freqüència, en quin ordre apareixen els processos en un individu. - No sempre percebem igual - Depèn de factors interns i externs: Factors externs: - La intensitat de l'estímul, com més intens es un estímul, més fàcilment el percebeixo. - La repetició, si es reitera un estímul, facilita la percepció. - El tamany, els objectes grans atrauen més que els objectes petits - La novetat: un estímul que no he vist mai facilita que el percebeixi millor. Factors interns: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Nivell d’atenció: condiciona la percepció: els ritmes circadians tenen un gran paper. - La motivació o l’interès. - Les característiques de l’observador: l apersonalitat, l’estat emocional… - La cultura: el com s’han educat, condiciona que es percebeixi una o altre cosa. Funcions de la percepció: · Ens permet el moviment, observant les distàncias, coordinant moviments per agafar un objecte etc. · Localització en l’espai i el temps, per ubicar als objectes, i a un mateix. · Mantenir el nivell d’activació. · Indicador del dolor: ens ajuda a detectar estímuls nocius que poden perjudicar-nos. · Es una font d’activació del plaer La psicofísica: · Estudia les relacions que s’estableixen entre un estímul físic i l’experiència sensorial de caràcter psicològic. · Te com a objectiu medir la sensibilitat dels sentits. · Fechner es el pare de la psicofísica. · El seu discindent es Weber - Estímul: Qualsevol forma d’energia a la que puguem respondre, ja que hi han algunes que no podem - Llindar o umbral: Quantitat d’energia que necessitem les persones per a ser estimulats. - Fechner (llindar absolut) : Un dels pares de la psicofísica. Punt de l'estímul on s'és capaç de percebre. · Podem anomenar llindar absolut al màxim de l’estimulació sigui bé molt baixa, o molt alta. - Llindar absolut inferior: Intensitat més petita que es necessita per notar un estímul el 50% dels cops. El mateix passarà al contrari amb el llindar absolut superior. · Pot haverh-hi llindar absolut superior i llindar absolut inferior. · L’umbral absolut no sempre es estable, depèn de: Adaptació sensorial donat que el nostre mecanisme perceptiu necessita una defensa perceptiva, si tinc estímuls repetitius, el llindar absolut inferior augmenta per no sentir-los tant. No és universal: en cada persona canvia la recepció, i també depenent de les hores del dia. Automatització: per costum realitzem l’acció sense ser conscients de que ho fem. L’umbral es modifica, requereix de menys atenció. Respostes subliminals: resposta de l’organisme inconscient. Defensa perceptiva: suprimir o reprimir de manera inconscient un estímul que es percep amenaçador. - 6 variacions que afecten als umbrals: - (...) Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 Llei de weber: · Weber parla del umbral diferencial → Increment d’energia necessari per percebre alguna diferència de sensació respecte a un estímul concret. · Weber defineix com percebem els canvis al variar la intensitat entre dos estímuls. · Sensibilitat diferencial: Capacitat de diferenciar. · Weber observa ue no tots els sentits son igual de sensibles. · Weber crea una forma: dos estímuls han de diferir en una proporció constant per a que la seva diferència sigui perceptible. · La llei no es compleix quan es tracta d'estímuls molt forts o molt fluixos. Llei de Fechner: · Relaciona la magnitud de l'estímul físic amb la intensitat de la reacció psicològica de l’observador. · La intensitat experimental aumenta linealment (1,2,3…) mentre l’estímul logarítmicament (2,4,8…) · Mètodes que utilitza Fechner per calificar els humbrals: - Psicofísica clàssica o de gradación: · Metode dels limits: Determina el llindar absolut. Un sol estímul/ procediment ascendent o descendent. Errades habituals i anticipació. Nomes s’utilitza un estímul. · Mètode error promig: Calcula el llindar diferencial. Dos estimuls, un es canvia fins que es percep la diferència. Es el menys precis pero el més ràpid. s’utlitzan procediments. ascendents o escendents. · Mètode d’estímuls constants: Determina el llindar absolut i diferencial. Controla la seqüenciació de les intensitats triant estímuls. supraliminars, subliminals i entremitjos. Presentació en series fixes. No es fan procediments lineals ascendents o descendents, s’agafa un conjunt d'estímuls i en lloc d’ordenar-los. descendents a ascendents, els barrejo, normalment es fan unes quantes sèries amb aquests sistema. Llei d’stevens: ·Aquest autor va creure que les lleis de weber i fechner no eren correctes per explicar estímuls i sensació. ·Mesura directament les sensacions assignant un valor numèric. ·Segons Stevens el judici de la magnitud psicologica depèn d’una constant, de la intensitat física i de la modalitat sensorial. · Depèn de tres variables, una constant i de la intensitat i la modalitat. · Mètodes que utilitza Stevens per calificar els umbrals: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Psicofísica moderna o de gradació psicològica: ·Mètode de comparació de parells: Determinar la qualitat d'un producte. Pretén donar la opinió sobre la qualitat de dos productes Valoració escala d’opinions. Nombre d’opinions positives. · Mètode d’ordenació: Tots els estímuls de forma simultània. El valor s’atorga en funció de l’ordre. Serveix per ordenar intensitat de color, qualitat d’un sabor, la textura etc. Valor mig dels avaluats si són 2 o més. · Mètode d’escales de valoració: Respon a l’escala Liker Correspon al disseny de molts qüestionaris. El subjecte puntua de 1 a… Es poden valorar aspectes molt diversos alhora. Sistemes sensorials: EN FUNCIÓ D’ON S’UBIQUEN: · Exteroreceptores: - Superficie del cos. - La oída, el olfato, el gusto y el tacto. - Ubicats en la part més superficial del cos - Ens permet analitzar la realitat del nostre entorn · Propiorepectores: - Sentit cinestèsic: Receptors situats als músculs, articulacions i tendons. Ens indica com està movent-se el cos, en quina posició està el múscul etc. Indica la posició relativa del cos en relació al moviment. - Sentit vestibular: Oïda interna. Ens dóna informació sobre l’equilibri en relació a l’eix de la terra. La informació que rebo es com s’estan produint els moviments del meu cap en relació a l’eix de la terra. · Interreceptors: Situats a les vísceres. Sensació cinestèsica: sensació general que té el nostre propi cos, si em sento bé, si tinc mal de panxa, si no puc respirar bé, si tinc ganes d'anar al lavabo etc. Si no tens sensació cenestetica estàs en un complet benestar, no et fa mal res. · Dermoreceptors: Recepetors de la pell, a les mans i a la cara. Medeixen la temperatura, la pressió etc. · Nociorepectors/ Nociceptors: Situats a qualsevol part del cos. EN FUNCIÓ DE L’ENERGIA: · Quimiorreceptors: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Detecten substàncies químiques, volàtils o solubles… - Gust i olfacte. · Mecanoreceptors: - Receptors que responen a la pressió o distorsió mecànica, estimulant la pell o l’interior de l’organisme, transformant-se en sensacions d'equilibri, pressió, moviment, fres… - Sistema auditiu, el tacte, sistema vestibular i cinestèsic. · Fotoreceptors: - Que capten energia radiant. - Vista. · Termoreceptors: - Capten l’energia calòrica. - Tacte La vista: · Sentit més desenvolupat dels sentits que tenim en el nostre organisme · És a través del qual arriben més estímuls. · Els fotons o quants medeixen l’energia lluminosa. · El nostre sistema visual està constituït per: - L’ull: · format per: Glòbul ocular: 2,5cm - format per 3 capes: Escleròtica: Es la capa més externa de l’ull, opaca, no passa la llum, fibrosa i dura. · Aquesta capa te terminacions nervioses i és molt sensible a la temperatura i al dolor i a la pressió · Per la part de davant és transparent, aquesta part s’anomena córnea: - És la que gestiona el 80% del enfoque visual. - Formada per proteïnes i aigua. - Es la única capa que no té terminacions nervioses ja que sinó no deixaria passar la llum solar Coroides: · Formada per: - Vasos sanguinis - Cèlulas de pigments foscos: Absorbeixen els raigs de llum que han quedat sueltos i podrien perjudicar la visió. · La funció d'aquesta capa es, gràcies als vasos sanguinis, alimentar a la capa interna, on hi han els receptors visuals · Surt el múscul ciliar, que facilita el moviment del cristal·lí: - Transparent i te petits moviments que es realitzen als músculs ciliars que el tensen o el destensen dependent on estic enfocant a imatge. Retina: Capa interna del glòbul ocular · Formada per: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Epiteli pigmentat: Està en contacte amb la coroides. · Nutrients que alimenten als cons i als bastons. - Fòvea: És on està la maxima concentració de receptors visuals, que em permeten fer la transducció amb l’ajuda de la rodopsina. · La fobea conté: - Cons: 6 millons respecte 20 millons. · Són receptors centrals perquè es troben a la zona central de la fòvea, anomenada màcula. · Cada con només conecta amb una cèlula bipolar. · Funcionen amb molta llum · Són els responsables de l’agudesa visual. · Son els encarregats de la percepció del color gràcies a 3 tipos de fotopigments, gràcies a aquestes yodopsines, podem veure el color: - Clorolabe: color verd - Cianolabe: color blau - Eritrolabe: color vermell - Bastons: 120 milions repartits per tota la retina. · Un bastó envia informació a varies cèl·lules bipolars. · Encarregats de la visió nocturna · S’activen en funció de la intensitat de llum. - Cèl·lules bipolars: recullen la informació dels cons i dels bastons i l’envien a les cèl·lules ganglionars - Cèl·lules ganglionars: formen el nervi, surten i van al nucli geniculat lateral transducció - Cèlules amacinas: cèlules conectores. - Punt cec: es on no hi han receptors visuals perquè està ocupat pel nervi òptic · L’ull ademés conté: - Pupil·la: O bertura de l’iris situada en el centre, per on passen els raigs lluminosos cap a l’interior de l’ull, i que té per funció dosar, segons les circumstàncies, la claror que penetra a l’ull. - Iris: És la part acolorida de l'ull, una membrana ocular que està situada entre la còrnia i el cristal·lí. - Conjuntiva: Protegeix el glòbul ocular d’agents externs. - Mèdis diòctids transparents: · S’ordenen segons l’entrada de la llum: · Cornea · Cristal·lí ·Humor acuoso: format per casi un 100% d’aigua, alimenta la córnea i la manté humida reciclant el líquid cada 4 hores, sinó augmenta la pressió ocular = glaucoma · Humor vitri: format per una substància gelatinosa (àcid hialurònic) que ocupa tot l’interior del glòbul ocular, manté el l’estructura específica (rodona) i protegir la retina, Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 · Recull tots els pigments visuals extraviats que absorbeixen la coroides. - El nucli geniculat lateral (NGL): Explicarho béº La informació que prové de la retina a través dels ganglis òptics arriba al nucli geniculat lateral i s’organitza de tal manera que creen mapes (mapa retinotòpic), i aquests es reorganitzen de la mateixa manera en què ho estaven a la retina. Les dues primeres capes són d’informació relacionada amb el moviment, la següent amb el color, la textura i profunditat. Això va al còrtex visual, on s’organitzen en columnes d’informació, i cada cèl·lula d’aquestes columnes té una funció específica. - L’àrea receptora visual o córtex estriado: Àrea del lòbul occipital on es fa la primera interpretació visual. L’àrea que es troba al voltant d’aquesta s’anomena cortex extraestriat, que interpreta parts de la visió pero que no es troben en el lòbul occipital. S’organitza la informació en columnes, cada cèl·lula de les columnes te una funció específica, Anomenem factor de magnificació cortical es l'àrea on es magnifica la informació que nosaltres hem rebut de la retina. · Alteracions de la forma de l’ull: - Miopía: El glòbul ocular està aixafat d’adalt i d’abaix, aleshores l’enfoc dels rajos de llum que arriben, enfoquen la imatge per davant dels receptors vis Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - uals, de la fóvea. Necessiten rectificar per a que arribi la imatge a la fòvea, on estan els receptors visuals. - Hipermetropia: El glòbul ocular està aixafat dels laterals, l’enfoc dels rajos de llum enfoquen la imatge per radera de la retina, llavors es necessiten ulleres per regular que es quedin a la retina - Astigmatisme: Es pot produir perquè hi hagi alguna alteració a la córnea o al cristalí, que provoca una visió borrosa. - Presvicie/ vista cansada: Quan el cristal·lí té dificultats d’enxamplarse o contraure’s. · Per poder veure necessitem: - Diferent intensitat lumínica entre fons i forma. - Canvi temporal, és a dir, poder discriminar tot el que hi ha al voltant d’un element. - Energia lluminosa: un mínim de llum - Agudesa visual: capacitat de distingir els detalls - Moviments oculars: Deversió: Moviments que fa els ulls quan es mouen en un angle constant. · Hi han 2 tipus: - Sacàdics: Els que utilitzem per llegir, son moviments ràpids però mantenen un angle de moviment ràpids. - De persecució: Els que utilitzem quan seguim un objecte en moviment sobre un fons fixe, com un avió en el cel. Divergència: Moviment que fa els ulls quan els angles de moviment varien. · Espectre de llum: - L’ull humà percep de 700 nanometres a 400. - Anomenem colors càlids a partir dels 600 nanòmetres - Anomenem colors freds a menys de 600 nanòmetres. - Hi han dos fenòmens que passen al percebre el color: Contrast de color simultani: La nostra retina queda estimulada simultàniament per dos colors diferents i fa que a nivell d’interpretació de color ens dongui la sensació de certa variació d’intensitat. Contrast de color successiu: Estimulació d’un color i seguidament estimular-lo del color contrari. · Ocorre quan la nostra retina queda sobreestimulada d’un color, el que provoca l’estimulació de l'altre color oposat. · Pot ocorre: - la post imatge negativa: el nostre sistema visual es sobreestima amb els colors, quan hi ha una saturació de color, seguim veient el color a pesar de que la imatge real és en blanc i negre. (veure color on no hi ha) - La post imatge complementaria: colors que s’activen i inhibeixen de forma alternativa, quan es sobreestimula un color i es desactiva aquest, s’activa el color oposat, amb el groc es veu el blau, amb el vermell el verd , amb el blanc el negre. · Teories sobre la percepció del color: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Teoria tricromatica: Young i helmholtz diuen que existeixen 3 tipus de receptors bàsics que sintonitzen, processen o son sensibles a diferents longituds d'ona, curta pel blau, mitjana pel verd i llarga pel vermell. · Depenent de quin tipus d’activitat lluminosa arriba s’activen els receptors, cada receptor té una sensibilitat espectral que reacciona en funció del tipus d’intensitat que arriba. · El desencadenant de cada percepció d’aquests colors és gracies a unes yodopsines, el elictrolabe, el yodolabe i el cianolabe. · Aquesta teoria té un problema, no hi ha una explicació per al daltonisme ni de com succeeixen les post imatges. - Teoria dels oponents: Hering diu que hi ha tres canals encarregats del processament de colors oposats: - Vermell-verd - Groc- blau - Blanc- negre · Aquest mecanisme neuronal funcionaria amb connexions activadores per a un dels elements del parell i inhibidores per a l’altre. · Actuen en parelles, quan està el canal groc encès, el blau està apagat, depèn de com estiguin estimulats s’activa un o l’altre. - Teoria del doble procés: DeValois i Jacobs parlen de que les teories anteriors son vàlides perque el procés de visió del color passa per dos etapes: - 1a etapa: Ocorre en els cons i bastons. - 2a etapa: Succeeix en el nucli geniculat lateral, per això s’anomena de doble procés. · Sintetitzen les dos teories anteriors i diuen que el processament del color implica, a nivell específic, el funcionament de dos mecanismes diferents i successius. · Els cons fan la 1a anàlisi del color a partir de receptors de la ona longitudinal mentre que les cèl·lules ganglionars s’encarregarien de processar la informació segons la teoria dels oposats. · Percepció visual de distància i profunditat: - Per poder percibir la distància i la profunditat disposem de dos senyals: - Senyals monoculars: Aquelles estratègies visuals en les que només s’utilitza un sol ull, cada ull les pot fer independentment. - Perspectiva lineal: es basa en el fet que dues línies paral·leles semblen juntar-se a l’horitzó quan estan a determinada distancia de l’observador. - Perspectiva aèria: els objectes mes distants tendeixen a aparèixer confusos i borrosos. - Elevació: contra més alt es troba un objecte en referencia al pla horitzontal, més llunyà sembla. - Gradient de textura: objectes vistos a major distància semblen més suaus, menys definits i amb més densitat. - Ombra i llum: indiquen direcció de profunditat perquè el nostre cervell te predeterminat que la llum ve de dalt Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Paral·lixi del moviment: Els objectes més propers al foco visual semblen desplaçarse a la direcció contrària al cap de l’observador. Els objectes situats més enllà de punt focal semblen desplaçar-se a la mateixa direcció que l’observador. - Senyals binoculars: Percepció simultània dels dos ulls. - Convergència ocular: La musculatura de l’ull controla el moviment pr tal d’enfocar a la fòvea la imatge desitjava, evita la visió doble. - Disparitat retinal: Diferencia d’imatges projectades sobre dues retines que enfoquen el mateix objecte. permet que vegi les coses en 3 dimensions. La oída: · Conceptes importants per entendre les teories del sistema auditiu: (INFORMACIÓ) - Freqüència: Nombre de repeticions (Crestes d’ona) que es produeixen en un segon. · Es mesuren en Hertz. - To: Sensació auditiva que es determina com agut o greu en funció dels canvis de freqüència. - Cicle: Distància entre les crestes d’ona. - Amplitud: Diferència de pressió entre el pic i vall d’una ona. · Volum: Percepció d'intenstitat. - Decibel: Mesura d’intensitat del so. · Estructura física de la orella: - Oída externa: Pavelló auricular Canal auditiu Membrana timpànica - Oïda mitja: · Conte 3 ossos que vibren perquè arriba l'onada sonora al timpà i amplien la intensitat del soroll perquè la onada sonora després passa d’un ambient aeri a un ambient líquid, i les onades no es transmeten igual alla. Martell: Enclusa: Estrep: Connecta amb la finestra oval, on hi ha líquid Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Oído interno: Passa d’un espai aèri a un líquid. Cargol: Conté un líquid que s’anomena perilinfa. - Canal vestibular · Sistema vestibular: es el que ens provoca vèrtic. - Canal timpànic - Canal del mig: Es on es troba l'òrgan de corti, a sobre de la membrana Basilar, es on es produeix la transducció i on hi han: · Cèl·lules de sostén: - Cèl·lules piloses de terminació nerviosa. - Terminació nerviosa aferent i una eferent. · Teories explicatives de l'audició: - Teoría del lloc odonotòpica: Explica que quan arriba l'impuls sonor a l'oïda interna, la membrana basilar vibra i depenent del moviment que realitza aquesta, cada àrea d’ella, que està especialitzada en interpretar un to diferent, en funció de com es la vibració s’activa fins una zona determinada de la membrana basilar. Entre una onada sonora a través de la finestra oval, provoca un moviment en la perilimfa, fent vibrar la membrana basilar i fent que tingui més freqüència si està més aprop de la finestra oval, i menys freqüència si està més lluny. Aquesta teoria te un problema, per sota dels 50 hercios tota la membrana basilar vibra igual, per tant no tenim una explicació teòrica per explicar com es percebeixen els tons greus. - Teoria de la freqüència o la descarga: És complementària a l’altre teoria. Explica que la interpretació del soroll funciona segons la velocitat de la membrana vacilar, que marcará la velocitat dels impulsos de les cèl·lules piloses, el que vol dir que tota la membrana basilar vibra de la mateixa Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 manera i aquesta vibració fa que els impulsos de les cèl·lules piloses o ciliars s'activin de la mateixa manera. Aquesta explicació justifica que tota la membrana Bacilar pugui explicar intensitats greus ja que pot expresar impulsos inferiors als 50 hercios. Aquesta teoria explica els sorolls de baixa freqüència. La velocitat màxima dels impulsos de les fibres nervioses no supera els 1000 impulsos/ seg. Quan la freqüència és molt aguda ocorre el principi de la descàrrega o andanada: - Fenomen pel qual les cèl·lules piloses, quan la velocitat supera els 1000 impulsos/ seg, fa que les cèl·lules nervioses funcionin per grups que s'activen en un interval de temps molt reduït, aquest interval no es perceptible a nivell auditiu, per tant suma els 1000 impulsos + els altres impulsos, pel que podem percebre tots els sorolls aguts gràcies a aquesta agrupació que realitzen les cèl·lules piloses quan es tracta de freqüències superiors a 1000 impulsos. · Percepció auditiva: 4 factors que influeixen en la percepció auditiva: - Percepció del volum: depèn de l’amplitud, la durada, sorolls de fons, trets d’escolta i freqüència. - Localització auditiva - Percepció de sons simultanis: El so que resulta depèn de la diferencia en la freqüència entre els dos tons - Indicadors: · Diferències d’intensitat interauricular · Diferència de temps interauricular · Efectes de l’orella · Moviment · Context i entorn. L’olfacte: ·És un sentit químic perquè hi ha molècules volàtils que estan en el aire i que arriben a l’epiteli olfactori. · Els receptors de la cavitat nasal connecten directament amb la zona d’interpretació. · El bulb olfactori és on es fan les primeres interpretacions de les olors, està fora del tàlem, fora del cortex. · Les seves funcions son: - És el lloc on es fa el primer procés de la funció olfactiva. - Permet distingir diferents olors Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Té una funció d’inhibició lateral olfatoria, capacitat de centrar tota l’atenció en un tipos d’olor i desatendre el resta d’olors. - La informació que surt del bulb olfactori surten en les cèl·lules mitrals (transducció)i es dirigeixen cap a: Cortex olfactiu primari en el lòbul temporal, Cortex olfactiu secundari al lòbul frontal L’amígdala El gust: · Sentit químic. · Els receptors es troben en les papil·les gustatives, en els botons gustatius, en els curpuscules gustatius, la cèlula receptora on es produeix la transducció. · Les papil·les gustatives també es troben en altres parts, per tant la recepció dels sabors es recull a través de diferents vies nervioses: - Llengua: nervi de la corda timpanica nervi glossofaringi - Boca i faringe: Nervi vago · Travessen el tàlem i van al lòbul temporal, a l'escorça somatosensorial. El tacte: · Tenim diferents sensacions: De pressió, de calidesa, fred, mal etc, ja que tenim diferents sensors sensibles a detectarles. · Els receptors els tenim distribuïts al voltant de tot el cos, pero no de manera uniforme, en unes areas estan molt concentrats i en altres no tant. · On tinc molts receptors provoca que hi hagi concordancia amb l'àrea sensorial o sensomotora que hi ha en el cervell: - Ex: la mà, ocupa una àrea molt gran de l'escorça sensomotora en comparació amb el colze. · Penfield, va crear l’homuncle, reproducció de les àreas sensorials seons on hi ha més receptors , s’on hi ha menys. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 El sentit cinestèsic: · Responsable de la posició i del moviment · El nostre cos té milers de sensors repartits pel cos, anomenats propioceptors. · El sentit cinestèsic ens informa sobre la rapidesa i la direcció dels nostres moviments en l’espai. · Ens informa sobre: - Moviment muscular - La tensió amb la que movem el braç - La posició dels músculs i les articulacions - la postura, el seu canvi · Els receptors que tenim son els òrgans tendinosos de golgi: - Ens donen aquestes informacions, la seva tasca principal es l'estirament o la tensió muscular. · Hipotònia: falta de tensió muscular El sentit vestibular: · Ens dóna informació de l'orientació i la posició en l'espai i està ubicat en la oida interna un dels orientadors es el nostre cap, on s’ubica el nostre receptor principal. el sistema vestibular · Hi ha dos tipus d'equilibri: - Estàtic: permet el manteniment de la posició del cos en relació a la gravetat - Dinàmic: Manteniment de la posició del cos en resposta a moviments sobtats,, normalment regits pel cap. · L’equilibri el gestiona: - El sàcul - Utricle - Canals semicirculars. · Tant el sàcul com el utricle, tenen una area on estan les cèl·lules ciliars o piloses, que tenen una membrana horitzontal a sobre, que té unes partícules anomenades otòlits, que es mouen quan ens movem. Aquest moviment es transmet a les cèl·lules ciliars i es el que ens dona la informació de l’equilibri estàtic. El vertic es una percepció equivocada del moviment a causa d’una disfunció del sistema vestibular que es dona quan · La transducció es porta a terme en la cresta ampular o en el sàcul o utricle. la interpretació final es dóna entre la zona somatosensorial i en la zona auditiva, en el lòbul temporal. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 TEMA 3: LA ATENCIÓ: · L’atenció va ser un dels processos cognitius que es va estudiar més tard ja que es pensava que formava part de tot, no es va estudiar com un procés cognitiu autònom. · És un mecanisme omnipresent que actua sobre la cognició, modulant els diferents processos implicats en aquesta, potenciant i prioritzant els aspectes més necessaris, inhibint allò irrellevant i subministrant els recursos imprescindibles per al manteniment de l’activitat del sistema cognitiu. · Tot procés d’atenció te 3 fases: - La fase d’inici: Estic en estat de repòs i començo el procés atencional. · S’inicia per: camps d’atenció en l'ambient (encendre una llum, un soroll) Jo decideixo iniciar un procés atencional (posa-rme a llegir un llibre) · Pot ser: De caràcter voluntari com llegir un llibre Involuntari com una llum o soroll - 2a fase: Tot procés atencional necessita un interval de temps. - La fase final: L’atenció finalitza per diferents factors: · Perquè els estímuls apareixen repetidament, ocorre l’adaptació sensorial i deixo d’escoltar o d’atendre l’estímul. · De forma voluntària deixo d’interessar-me per l’estímul. · Perquè la tasca que realitzo em produeix fatiga, ja sigui física o mental, o cansanci · Perquè desapareix l’estímul. (hi havia una llum encesa i s’apaga). · Tipos d’atenció: - Selectiva o focalitzada: S’activa quan l’ambient ens exigeix donar resposta a un sol estímul o tasca en presència d’altres. · Es fa ús de l’atenció selectiva per centrar-nos en certs aspectes de l’ambient i ignorar informació que no ens convé en aquell moment. · A aquella informació l’anomenem distractors: - Son atraients: Les seves característiques ens atrauen, però no té perquè atraure-ns a tots els mateixos distractors. - Tenen semblança física amb un estímul objectiu ( confondre la b i la p) Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Important distància espacial: Quan més a prop està un estímul de l’altre, menys distracció hi ha. Això es dóna perquè quan he de fer moviments oculars més grans per mirar un objecte més lluny, em provoca distracció. - Són un estímul objectiu prèviament. - Hi ha relació entre distractor i estímul objectiu, en relació a una interferència semàntica → L’efecte Stroop: Provoca una interferència semàntica. · Les seves tasques son focalitzar i inhibir. · Realitza una funció adaptativa perquè la nostra capacitat atencional es limitada. - Dividida o distribuïda: Es posa en marxa quan l’ambient ens exigeix atendre a diverses coses al mateix temps. · No recorren el mateix canal sensorial. · Requereix almenys dos canals sensorials diferents. · És possible quan hi ha una activitat rutinària. · Estratègies per generar l’atenció dividida: Oscil·lació: Microatenem a una tasca i a l’altre simultàniament. Distribució: Repartim la capacitat atencional entre les tasques que hem de realitzar. · Variarà en relació a la dificultat de les tasques realitzades simultàniament, reduint així l’atenció cap a la tasca menys difícil. Pràctica: Quan es té pràctica en una tasca determinada, necessites menys atenció per realitzar-la. · Execució de tasques concomitants o tasques semblants: Per poder fer-les és importants que no hi hagi el mateix canal sensorial d’entrada ni de sortida, ni el mateix codi de memòria. · Dos tasques fàcils son millors per fer-les simultàneament, tot depèn de la dificultat de les tasques, ja que pot comportar errors. - Sostinguda o de vigilància: Es produeix quan hem de centrar-nos en una tasca que dura un període ampli de temps. · Persistència del rendiment de l’atenció al llarg del temps. · Els factors que afecten a les tasques de vigilància s´ón: - Factors interns: Cansament Desinterés Dèficit - Factors externs: Ambient Dificultat de la tasca. · Aspectes que afecten a l’atenció: - Factors externs: · Les característiques dels objectes, si és un objecte gran o petit, si està en moviment, etc. · S’ha observat que els objectes ubicats en la part superior esquerra s’atenen millor, això és degut a que tenim integrat el sistema d’escritura. - Factors interns: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 Nivell d'activació fisiològica o arousal: Un estat d’alerta percebut subjectivament com a sensació d’energia gràcies al qual som més reactius als estímuls ambientals. L'arousal depen de la tipologia de personalitat. També depèn de la significació de la tasca que s’ha de realitzar. La motivació: Els interessos i expectatives que un té, l’esperança que es te en que succeeixi alguna cosa a canvi de realitzar la tasca. Estats transitoris: Situacions que succeeixen i que son de curta duració, com la son · Models teòrics: ATENCIÓ SELECTIVA: - Model de filtre rigid, Broadbent: · 1a teoría que sorgeix relacionada amb el funcionament de l’atenció. · Broadbent es fixa en l’atenció auditiva. · Amb el filtre ens referim a que la informació arriba a l’organisme sense límits. pero existeix una estructura que té la capacitat limitada, que actua com a filtre, amb l’objectiu de facilitar que l’organisme no es sobrecarregui a nivell d’informació. · Broadbent es fixa en un altre autor que ja havia fet estudis sobre l’atenció auditiva, s’anomena Cherry, defineix un concepte que ell anomena “Cocktail Party”: Habilitat que tenim les persones d’atendre de forma selectiva un estímul o veu entre molts estímuls auditius. · Cherry utilitza va observar que quan es donava la situació del Cocktail Party era perquè s’atenia depenent de l’interès que es te, amb el que va utilitzar un mètode anomenat “ Escolta dicotica”: L’escolta dicòtica consisteix en escoltar amb auriculars dos coses diferents a cada oïda, amb el que es dona compte que és possible desconectar l'atenció d'un canal auditiu per atendre a l'altre. · S’atén quan s’escolta el soroll intens d’un instrument, o quan s’escolta el propi nom de la persona, o quan s’escolta una veu femenina. · No s’atén quan s’escolta una frase en direcció ordinària i la mateixa frase en sentit contrari. · Broadbent vol veure com funciona aquest sistema que fa que es seleccionin atencionalment uns estímuls i es deixi de costat informació que podria ser rellevant. · Broadbent decideix experimentar amb un altre mètode anomenat “Hombrejat” : Observar si el subjecte és capaç de discriminar els objectes diferenciats. En una oïda li fa escoltar el 4, 7 i 9 i en l’altre el 1 5 i 4. Se li pregunta al subjecte que ha escoltat simultàniament, amb el que hauria de respondre el 41, 75 i 94 o 479 i 154 o els números per separat. Se li pregunta que ha escoltat per l’esquerra o per la dreta, amb el que la resposta hauria de ser la correcte i l’hauria de dir per ordre. · Broadbent diu que hi ha una estructura que no permet processar més d’un missatge simultàniament, abalant que es pugui escoltar per pars, ja que el nostre sistema auditiu funciona com un filtre. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 · Broadbent aporta que la selecció que fa el subjecte d’informació és a nivells d’estímuls físics. Tenim diferents estímuls que els captem pels sentits, els quals fan arribar la informació al magatzem “s” (sensorial) o a curt termini en paral·lel, que després passara per un filtre selectiu, on s’executara segons les característiques pròpies de cada estímul i l’estat intern de l’organisme. En aquest filtre s’atén o s’elimina l’estímul. Tot allò que no passa pel filtre s’elimina Aquest filtre s’anomena precategorial ja que encara no se li ha assignat ningun significat a l’estímul. En el canal de capacitat limitada “p” s’analitza la informació en relació al seu significat. Quan la informació passa al canal de capacitat limitada “p” es dedica més temps a cada informació, es el que he de recordar en el moment per executar una acció. Funciona com la memòria a curt termini. Quan la informació està en aquest canal succeeixen coses simultàniament. Ex: Com he atès a una veu, reforço que en el magatzem a curt termini li dongui prioritat sobre altres veus. A vegades passa que quan s’ha atès al missatge anteriorment, puc recurrir a la memòria a llarg termini, aquí preparo al meu organisme per preparar els meus sistmes efectors, a la meva acció, per donar una resposta. · Aquest model només es centra en un model atencional auditiu, broadbent no té en compte el valor que té l’estímul auditiu en una fase inicial. - Model de filtre atenuat de Treisman: Tenim tots els sentits que arriben al nostre organisme, la informació que ens arriba, en lloc de perdre’s com deia Broadbent, queda amortiguat, queda latent en el Magatzem atenuador, ja que no l’estic executant perquè tinc capacitat limitada. El filtre actua depenent de les necessitats de l’acció que he d'executar per realitzar-les. Treisman parla d’un filtre jeràrquic: - Primer s'analitza físicament amb la memòria a curt termini per realitzar l’acció - Després s’analitza semànticament amb la memòria a llarg termini per recordar l’acció que ja he realitzat. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Model de la selecció tardana Deuscht i Deuscht: · La diferència amb els altres models es que el filtre actua en fases molt primerenques ja que diuen que el que actua com a filtre és la memòria a curt termini i fa que aquest es produeixi en unes etapes molt més primerenques. · La memòria a curt termini fa de filtre i recorre a la memòria a llarg termini si ja es coneix, i si és nova, s’ha d’escollir segons la importància/rellevància de l’acció i les expectatives que tinc, seleccionant el que és lo prioritari i els objectius que he d’aconseguir amb aquestes accions. · Aquests models s’han criticat perquè son molt organisistes, donen massa rellevància a l’aspecte fisiològic i no contemplen l’aprenentatge, la maduració i l’habilitat que un té. ATENCIÓ DIVIDIDA: - Model de capacitat d’atenció, Kahneman: · La capacitat depèn de l’arousal. · Es basa en dos aspectes: Dos tasques es podran fer de forma simultània sempre que la quantitat de recursos necessaris no superi la quantitat de recursos que té el subjecte. Aquesta capacitat atencional dependrà de l'esforç mental que requereixi l’activitat i de la intensitat amb la que s’atén, de la motivació i de la capacitat atencional total del subjecte en aquell moment, ja que no sempre tenim la mateixa capacitat. · Depenent de l’arousal que tenim podrem fer una cosa o l’altre, hem de tenir en compte si estem excitats, si estem cansats o no, el nivell de consciència etc. · Si estic molt cansat a l’hora de fer dos tasques em costarà més. Les disposicions estables que afecten a la política d'assignació fan referència a les característiques genètiques del subjecte, a com és la persona, però també a les característiques dels estímuls. Hi han predisposicions genètiques però també característiques dels estímuls que faran que li dongui més prioritat o no. L'avaluació de les demandes de capacitat es fa per tenir en compte la dificultat de les tasques per saber quantes es poden fer a l’hora. La política d’assignació es veu afectada per les disposicions estables, les intencions transitòries etc i reparteix la capacitat d’atenció segons les activitats que es fan. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Model de d'automaticitat: · Diu que hi ha processos que son automàtics i processos que són conscients. Els processos conscients son aquells controlats on l’atenció serà alta. Els processos automàtics son aquells on l’atenció serà baixa. · Schilling i Schneider distingeixen quins son aquests processos perquè volen reflexionar sobre com és l'atenció en aquelles activitats on he de prestar atenció dividida: - En un procés controlat necessito concentració i consciencia per poder realitzar la tasca de forma òptima, la he de realitzar poc a poc. · Requereix un procés cognitiu més elevat, i amb això un procés atencional més alt. · Consumeix bastanta atenció · Quan estem fent aquestes tasques la tipologia de memoria utilitzada es la de curt termini ja que estem recordant l’ordre d’acció d’una tasca. · Els processos controlats o conscients es van modificant amb el temps, pot passar que es torni automàtics. - Els processos automàtics son inconscients, d’execució ràpida. · Normalment les tasques inconscients van vinculades a tasques de caràcter físic, si intervé alguna de caràcter cognitiu, és que estic pensant i decidint, per tant no és 100% automàtica. · Consumeixen molt poca atenció. · Intervè la memòria a llarg termini ja que és algo que he practicat amb freqüència i la tinc interioritzada. · Els processos automàtics no es modificaran amb el temps, només es podrà aconseguir velocitat d’execució. ATENCIÓ SOSTINGUDA: - Model de Deese: · Es centra en l’activació fisiològica. · Analitza el paper del sistema nervioso central en relació a l’atenció. · Reflexiona sobre com es manté l’atenció a nivell fisiològic basant-se en una llei anterior dels autors Yerkes Dodson que diu: A mesura que augmenta el nivell d'activació millor és el rendiment fins a un determinat moment anomenat punt òptim. El nivell de rendiment augmenta quan tinc un arousal moderat, si es un arousal molt alt, no em podré concentrar perquè es redueix el nivell d'eficàcia en el rendiment. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 Quan es tracta d’una activitat senzilla s’observa que el punt òptim es desplaça cap a la dreta Quan es tracta d’una tasca dificil on estic molt excitat, sento ansietat i no rendeixo bé, aleshores he de reduir el nivell d’arousal per a que el nivell sigui òptim, per tant es desplaça cap a l'esquerra. Quan faig una tasca llarga el nivell d'activació decau ja que hi ha poca estimulació que provoca un pitjor rendiment i un deteriorament cognitiu. · S’ha observat que les activitats continuades i senzilles provoquen que el nivell d’activació decaigui de forma natural al cap dels 30 min. - Model de posner i peterson: · Treballen amb ressonàncies magnètiques i TACS. · El seu estudi es basa en observar com respon el cervell davant de diferents situacions estimulants. · S’ha observat que segons l’activitat s’activen diferents àrees que donaran una resposta específica. ·Observen que hi ha tres àrees diferents que s’activen: Vigilància: · Sistema d’alerta d’arousal. · Controla com funciona en l’atenció sostinguda per mantenir la consciencia o prepararnos per fer les respostes: - Van observar que les persones que utilitzaven l’atenció sostinguda s’activava l'hemisferi dret, concretament el lòbul frontal. - Han discriminat que l'atenció sostinguda s’ubica en el lòbul frontal. - Funciona quan el subjecte es prepara per donar respostes o quan havia d’estar atent durant un llarg període de temps. - Es va observar que aquesta xarxa també regulava les altres dues xarxes, la d'orientació i l’executiva. - Actua en la d'orientació de forma excitatoria i en la executiva fa funció inhibitoria. Excita a la xarxa d’orientació perquè vol potenciar l’acció i l’atenció perquè es necessita estar més estimulat per fer l’activitat. Per l’altre banda inhibeix a la xarxa executiva ja que aquesta s’encarrega de l’atenció executiva, planificació, organització de la tasca, utilitzar al memòria de treball etc, per tant, la xarxa de vigilància redueix el nivell d’arousal perquè l'execució sigui millor. Orientació: · Sistema atencional posterior: - S’ubica en el lòbul parietal, està en la part posterior Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - S’encarrega de realitzar una atenció selectiva. - S’activa quan se li demana al subjecte que busqui o localitzi elements en l’espai, estímuls etc - Atenció de rastreig o selectiva. Executiva: · Sistema atencional anterior: - Es troba en el lòbul frontal - Xarxa més complexa - Requereix planificació, regulació de l’atenció i tenir un nivell alt d’activació per fer l’activitat d’una forma òptima, recurreix a la memòria a llarg plaç i a la memòria de curt plaç. · Teoría d’expectativa x valencia Bandura, Tolman, Lewin, Rotter, Vroom: - Es centra en les expectatives humanes. - Parla de que hi han 2 tipus d’expectativa: - D’eficàcia: com jo he fet la tasca - Valoració que faig sobre la seguretat que tinc de que jo seré capaç de realitzar una conducta. - De resultat: Un cop he fet la taca, quin resultat he obtingut. - Valoració que jo faig respecta la possibilitat de que amb la conducta realitzada obtingui les conseqüències esperades - Expectativa: Representació cognitiva que el subjecte espera en relació a que certes conductes el condueixin a certes emtes. - València: Valor que una persona atorga a una situació o objecte del seu entorn. - Expectativa x valencia: Tendència que té l’individu d’aproximar-se a un estímul. Aquesta dependrà d’expectativa i de valor. - Idees bàsiques: - L’elecció d’una meta ve determinada pel valor de reforç d’aquesta meta - El subjecte fa estimacions subjectives sobre la probabilitat d’assolir una fita (Expectativa de resultat) - Le expectatives del subjecte estan condicionades pels factors situacionals - La reacció del subjecte davant noves situacions es basarà en una generalització de les expectatives a partir de la pròpia experiència. - Les expectatives d’eficàcia depèn de l’experiència directa, la vicaria (aprendre conductes d’altres), la persuasió verbal i l’estat fisiològic. - Passa abans de la conducta - Les expectatives de resultat depenen del Feedback de resultat, la dificultat de la tasca, la comparació social i la personalitat. - Passa després de la conducta - Li puc atorgar importància, valor, a una tasca, que condiciona que faci millor o pitjor aquella tasca: - Valor intrínsec: Activitats satisfactòries per si mateixes - Valor extrínsec: Satisfacció derivada de les conseqüències d’haver fet una activitat. Fer una activitat que té un premi - Valor dificultat: Marcar-se reptes difícils ens estimula per aconseguir-ho. - Valor instrumental: Pas intermig per aconseguir una altre cosa, és necessari passar-ho. Fer una bona entrevista que m’obrirà les portes per aconseguir un bon treball. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Valor cultural: Reconeixement en un context que em trobo. Ser el millor esquilador en una zona rural. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 TEMA 4: MOTIVACIÓ: · És el procés ( estat intern de l’organisme) que ens dirigeix cap a l’objectiu o la meta (Provenen de representacions cognitives orientades cap al futur) d’una activitat, que la instiga i la manté. · La motivació implica l’existència d’unes metes que donen impuls ( factors interns i externs que activen l’organisme) i direcció a l’acció (requereix activitat física o mental: organització, presa de decisions…). · Tota motivació té un propòsit, ja sigui per evitar un càstig, per què tinc un interès etc. · És de caràcter persistent. · La motivació com a procés: - Partim d’una necessitat: Pot ser una expectativa Pot ser el desig d’aconseguir una meta - Activació i direcció: Necessitem tenir un nivell d’energia mínim amb alimentació, descans etc. dependrà d’estímuls intrínsecs ( em fa mal el cap) i estímuls extrínsecs (Estic a un lloc i no puc estudiar). - Realització i feedback (si em va bé la acció): Percepció d’èxit o fracàs Aproximació i distanciament - Resultat: Satisfacció del motiu Persistència si el motiu no es satisfà Si no és el resultat esperar torno a començar el procés de motivació o abandono. · La motivació es pot classificar en: Primàries: - Aquelles de caràcter biològic, formen part de l'espècie, com menjar, sed, somni, comunicació etc, fructe de l’herència. - Responen a processos fisiològics com la gana, els impulsos sexuals, dormir etc. - El seu objectiu és buscar un equilibri o homeòstasis, un nivell òptim d’equilibri per a que jo em senti bé. - Totes le neccessitats de caràcter primari tendeixen a regular una carència per arribar a l’equilibri. - A vegades les necessitats primàries poden estar regulades per processos de caràcter cognitiu, personal, de valors, pel meu pensament. - Venen marcades pel desenvolupament, a mesura que anem creixent es van modificant i tenim necessitats motivacionals diferents. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - El desenvolupament motivacional: Primeres competències (supervivència): - Evitar el mal, ja que moltes sensacions i primers reflexes son de caràcter innatament agradables. - Necessitat d’explotar i conèixer - El gust per tenir el control: quan apareix el control d'esfínters, el nen descobreix que pot controlar els esfínters i veu que succeeix al seu entorn quan controla o no controla. -... Motivació a la primària: - Progrés personal - Observen, interactuen etc. - Els nens que venen d’una etapa d’entorn familiars, reprodueixen allò que han observat a l’entorn familiar. - Apareix la figura del professor, un altre element motivacional per observar i imitar-lo. - S’aprèn que es una expectativa, si es fa una cosa en concret, que es pot esperar amb això. - S'entén que les accions provenen de causes executades o de causes alienes a ell. Motivació a la secundària: - Es busca l’aprovació dels companys, integració en el grup i autoestima: - La clau son els iguals, ser igual que un grup, respectat per ell etc. - L’autoestima és clau en la motivació del procés d’aquestes edats. - Els patrons motivacionals son iguals que als dels adults pero van madurant fins a l’etapa adulta. - Influenciades per altres factors, no solament per la secundària. Secundaries: - Basada en l'aprenentatge i la interacció social. - L’aprenentatge que anem adquirint durant la vida fa que anem modificant els patrons de relació amb les persones. - Aquests aprenentatges els adquirim per experiència pròpia o per aprenentatge vicari. - Es van transformant fructe del nostrer procés d’aprenentatge. - Depèn molt de la interacció social. · Teories motivacions: Teories biològiques: - Es basen en els factors que defensen les teories de supervivència de l’espècie. - Tot individu o persona té necessitats fisiològiques per sobreviure. - Es van modificant al llarg de l’evolució de l’espècie. - Sorgeix el concepte relacionat amb la necessitat del nostre organisme de mantenir un homeòstasis. - Es fonamenten en els missatges que aporta Darwin. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Teoria de l’instint: McDougal segueix la influència de Darwin. Disposició física innata per respondre a una direcció determinada. No té en compte l’ambient S’observa que els instints universals poden ser diferents depenent de les cultures. Tenim un patró format per 3 elements fonamental: · Cognitiu-perceptiu: Perquè estem preparats per estar atents als estímuls de l’entorn. · Emocional: capacitat que tinc d’afectivitat davant d’un estímul. · Motor- conductual: Procés d’acció física que requereix la pròpia acció. Destaquen: · James · McDougal · Freud - Teoria de l’impuls: Búsqueda de la homeòstasis. Hull explica que tot impuls és un estat intern experimentat coma desagradable i que impulsa a actuar 2 tipus de funcions o motivacions: · Primària · Secundària (...) - Teoria de l’activació: Es centra en el funcionament fisiològic Teories cognitives: - Teoria de la congruència- Dissonància cognitiva: Heider: · Autor que es basa en l’àmbit cognitiu. · Vol investigar les nostres actituds, conviccions, pensaments, com actuen com a font motivadora i ens condueixen a un comportament determinat. · Es planteja com s’estableixen les relacions entre els individus i les diferents coses, els objectes del seu entorn. · Parteix de que una relació entre 2 és més fàcil de resoldre i investiga les relacions entre 3 elements, dos individus i algun objecte o acció a resoldre. · Explica que seria com la teoria de l’equilibri ja que l’objectiu final és l’equilibri. · Es basa en 3 elements: - Suposa que hi ha una parella i una situació - Decideixen que volen comprar-se un cotxe - Van a veure cotxes - Es posen d’acord amb el cotxe que els hi agrada: Relació d’equilibri → Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - El marc i la silvia es posen d'acord en que no els hi agrada un cotxe: Relació d’equilibri → - El marc i la Sílvia no es posen d’acord en el cotxe que els hi agrada → Conflicte Les solucions son: · La silvia satisfà la opinió del marc de que li agrada el cotxe, per tant, la silvia busca l’equilibri. · El Marc renuncia al cotxe, per tant, el Marc busca l’equilibri. · El Marc decideix que el cotxe és molt important i deixa a la Silvia, per tant, genera una situació de dissonància. · Aquesta teoria sobre l’explicació de la recerca de l’equilibri no té en compte: - La relació entre els subjectes, - La quantitat de desequilibri hi ha d’haver per generar-se una situació incòmoda. - Com és el comportament de l’individu · Heider es planteja amb Lewin i Festinger una teoria que parteix d’aquesta teoria: - Teoria de la dissonància cognitiva: Es centra en com son: · Situacions irrellevants · Situacions Congruents · Situacions dissonants Lewin i Festinger diuen que tota discrepància provoca en l’individu un malestar que genera incomoditat, i la tendència humana és buscar alguns pensaments que argumentin l’actuació. Aquesta teoria descriu: · Les dissonàncies més comunes: - Criteris personals i les normes externes. - Resultats aconseguits i els esperats - Idees que es defensen i el comportament - Diferents alternatives per a la solució d’un problema · Situacions dissonants: - Elecció - Justificació insuficient: intentar buscar arguments per justificar una cosa il·lògica Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Justificació d’esforç: Repte de creure que una cosa serà difícil, fa que sigui més atractiu, argumentant així l’esforç. - Informació nova: Canvies la idea que tenies prèvia, o canvies el comportament, incorporar nous processos cognitius. Es critica que moltes de les estratègies de resposta estan centrades en situacions que s’han fet en un espai experimental, aleshores es respon el que l’altre espera que es respongui. - Jerarquia de necessitats de Maslow Maslow: · Humanista que es centra en les aspiracions humanes · L’objectiu de la seva teoria està basat en la idea de com son els comportaments de les persones. · “La força central de la motivació humana és la necessitat innata de créixer i assolir la màxima autorealització”. · Va descriure que hi han diferents categories en les que l’humà tenia un comportament tenint en compte que havia d’assolir aquell estrat per poder arribar al seguent. · Maslow diu que tothom intenta aspirar en aquesta piràmide cap amunt, però no tothom arriba a la realització personal: - Necessitats fisiològiques: Les primeres necessitats seran les més importants per sobreviure, aire, menjar, aigua, son… - Seguretat física i emocional: Recerca d’un entorn segur que ens permeti tenir relació amb els més propers i amb l’àmbit laboral, evitant tota situació de perill i buscant l’estabilitat. - Amor i pertenencia: Necessitem estimar i sentir-nos estimats, formar part d’un grup significatiu, que tinguin cura de nosaltres etc. - Autoestima - Realització personal/ Autorealització: Expressada en forma de meta-necessitats com la integritat, perfecció, totalitat, justícia, riquesa, senzillesa, vivacitat bellesa... Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Teoria de valència x expectativa: Bauman: · Es centra en les expectatives humanes. · Parla de que hi han 2 tipus d’expectativa: - D’eficàcia: com jo he fet la tasca Valoració que faig sobre la seguretat que tinc de que jo seré capaç de realitzar una conducta. Depenen de: · L’experiència directa · L’experiència vicaria (aprendre conductes d’altres) · La persuasió verbal · L’estat fisiològic. (Passa abans de la conducta) - De resultat: Un cop he fet la taca, quin resultat he obtingut. Valoració que jo faig respecta la possibilitat de que amb la conducta realitzada obtingui les conseqüències esperades Depenen de: · Feedback de resultat · La dificultat de la tasca · La comparació social · La personalitat. (Passa després de la conducta) ·Expectativa: Representació cognitiva que el subjecte espera en relació a que certes conductes el condueixin a certes metes. · València: Valor que una persona atorga a una situació o objecte del seu entorn. · Expectativa x valencia: Tendència que té l’individu d’aproximar-se a un estímul. Aquesta dependrà d’expectativa i de valor. ·Idees bàsiques: - L’elecció d’una meta ve determinada pel valor de reforç d’aquesta meta - El subjecte fa estimacions subjectives sobre la probabilitat d’assolir una fita (Expectativa de resultat) - Le expectatives del subjecte estan condicionades pels factors situacionals - La reacció del subjecte davant noves situacions es basarà en una generalització de les expectatives a partir de la pròpia experiència. · Li puc atorgar importància, valor, a una tasca, que condiciona que faci millor o pitjor aquella tasca: - Valor intrínsec: Activitats satisfactòries per si mateixes - Valor extrínsec: Satisfacció derivada de les conseqüències d’haver fet una activitat. Fer una activitat que té un premi - Valor dificultat: Marcar-se reptes difícils ens estimula per aconseguir-ho. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - Valor instrumental: Pas intermig per aconseguir una altre cosa, és necessari passar-ho. Fer una bona entrevista que m’obrirà les portes per aconseguir un bon treball. - Valor cultural: Reconeixement en un context que em trobo. Ser el millor esquilador en una zona rural. - Teoría atributiva Les persones tendim a buscar una causa al comportament dels individus, classificant aquestes causes en internes i externes, estables i inestables. Teories socials: · La motivació social es refereix a l’activació dels processos implicats en l’inici, direcció i energització de la conducta de l’individu en aquelles situacions en que altres estan a prop. · Aspectes que repercuteixen en la nostra conducta davant de altres persones: Conformitat: · Actitud que intentem mantenir respecte el grup · Tenir més o menys conformitat dependrà de: - Grau d’ambigüitat de la tasca, que estigui més o menys definida la tasca amb la que m’he de sentir conforme. Com més ambigüitat, més conformitat. - Mida del grup: Depenent de les persones que hi han, m’adaptaré o em conformaré més o menys amb allò que diu el grup. - Unanimitat del grup: Si hi ha un grup amb moltes opinions, és més difícil que hi hagi conformitat. Efecte de facilitació social: · Quan hi ha presència de persones, la nostra conducta fa que intenti esforçar-me al màxim. · En l’aspecte més esportiu es on afecta - Efecte de coacció: Esforçar-se al màxim quan hi han persones davant degut al sentiment d’obligació de fer´ho bé · El fet de sentir-me pressionat afecta negativament. · La presència de gent pot afectar positiva o negativament - Efecte de l’audiència · Tot això és fruit de l’efecte de facilitació social. Condescendència: · Canvi d’actitud que tinc davant la petició d’una altre. - Efecte del peu a la porta: Si la petició que t’està fent la persona té relació amb algo que ja t’han demanat prèviament, és més fàcil que siguis condescendent - Efecte de la porta als nassos: Si l’acció que et demanen és una acció que la perceps un gran esforç, se't demana una acció més fàcil, provocant una condescendència cap a l’acció més senzilla. - Obediència: Petició d’un canvi de conducta davant la petició d’’altres. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 - La motivació social: McClelland · Planteja que la motivació s’enfoca en tres tipus de camps: - Assoliment: · Sensació de sentir-se bé amb un mateix i d’aquesta manera aconseguir un èxit personal. - Poder: · Està relacionat amb l’estatus, la reputació que un té o o bé que vol tenir. - Afiliació: · Pot exercir una gran influència i control sobre la motivació a l’hora de comprar. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 TEMA 5: EMOCIÓ: · Sèrie complexa de funcions biològiques que actuen com a mediador davant de la percepció d’estímuls tant externs com interns que formen un patró distintiu de conductes que atenen els problemes fonamentals de la supervivència. Hi han 3 elements fonamentals a l’emoció, anomenada triada reactiva: - Activació fisiològica: Estimulació corporal. Preparació corporal per a l’acció Respostes motrius. El cervell reptilià és el que s’encarrega d’aquesta reacció. Apareix quan he d’afrontar una situació o transmetre una reacció a altres. - Conducta expressiva: Expressió facial. Expressió vocal Comunicació social. El responsable és el neocórtex, en concret l’àrea ventromedial. Regula la nostra expressió facial, la vocal i la comunicació social. Com jo comunico als demés els que estic tenint. Al estar al neocortex, passa per un filtratge. - Experiència subjectiva: Sentiments personals: La vivència personal d’una emoció, com interpreto allò que m’està succeint. Cognició Els responsables són el sistema límbic i el neocòrtex. Amb els sentiments s'avaluen les situacions de l’entorn, fent interpretar la realitat tal com és. Aquests 3 eixos aniran incentivats per la motivació i l’adaptació a l’entorn. Per aparèixer l’emoció primer hi ha d’haver-hi una activació, un estímul que ens faci iniciar el procés emocional. Després hi ha una fase més valorativa que ens ajuda a classificar si aquella situació s’ha d’afrontar amb alegria, enuig etc. Per últim la tercera fase de conductes de caràcter més expressiu. Diferència entre emocions i sentiments: - EMOCIONS: Resposta preorganitzada a un estímul. Conjunt de canvis corporals i cerebrals per incitació d’un estímul emocional. Els canvis poden ser a nivell extern amb accions o moviments o interns amb canvis hormonals o encefalogràfics. Es perceben i processen en el sistema límbic (amígdala) - SENTIMENTS: Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 Percepció conscient dels canvis corporals induïts per una emoció. Estan basats en l’experiència: Pensar i calcular probabilitats, generalitzar el coneixement i decidir amb flexibilitat una resposta. Algunes emocions poden generar sentiments, però no tots els sentiments s’originen en les emocions. Quan hi han emocions s’activa la ínsula anterior Funcions de les emocions: - Dimensió biològica: Funció adaptativa: Incrementa la probabilitat d'èxit, d’adaptació i de supervivència. Les emocions reflecteixen el grau d'importància que un fet té pel subjecte d’ajustar-se al medi - Dimensió interpersonal: Faciliten les interaccions socials. Permeten comunicar i controlar Permeten comunicar i controlar Promouen la conducta prosocial. Regulen la forma en que els altres responen. Comunico com em sento i controlo com es senten els altres, per tal de regular-nos, molt important a l’hora d’interrelacionar-me. - Dimensió intrapersonal: Genera la pèrdua d’homeòstasi Facilita la recuperació homeostàtica amb les emocions positives. - Dimensió motivadora: Proporcionen l’energia necessària per assolir la meta desitjada, funcionant com “amplificadors dels motius” Intervenen en la informació i fan de filtre, participant activament en els diferents nivells de processament cognitiu. Emocions primàries: Ekman Les emocions primàries son aquelles que són universals i primitives Deriven de processos biològics evolutius. S’estructuren a través del desenvolupament evolutiu gràcies a l’aprenentatge. Posseeixen sentiments específics i distintius. Patró d’activació específic. Presència en altres primats. Ràpid inici i curta durada Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 Asseguren la supervivència mitjançant un estat corporal (gana, set fàstic) o bé una emoció reconeixible. Aquestes emocions correspondrien a la definició de James. Emocions secundàries: Provenen de les primàries. Són fruit de la maduració i dels processos socials. També anomenades socials. No presenten una única forma d’afrontament. En certa forma controlables: Basat en l’aprenentatge familiar i cultural. Difereixen d’una persona a l’altre: Culpa, ansietat, vergonya, orgull i gelosia. Mediatitzat per l’àrea prefrontal del cervell: no presenten una única forma d’afrontament. La resposta prefrontal sorgeix de les representacions anteriors formades a partir d’experiències prèvies i que són úniques de cada persona. Descargado por Paula Rafart Montserrat ([email protected]) lOMoARcPSD|35018113 PSICOLOGIA DE GESTALT Tendència a veure patrons, a distingir objectes contra el fons, a completar una imatge a partir d’uns senyals. Intenta explicar com percebem la realitat. Una part en un tot és una cosa diferent que aquesta mateixa part aïllada en un altre tot. Formada per: - Wertheimer (1923) - Koffka (1935) - Kölher (1947) PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL - Llei de la proximitat: quan dos elements estan a prop tendim a percebre’ls junts i no separats, com una sola cosa. - Semblança: Els objectes de color, grandària o forma semblant solen percebre’s com a part d’un patró. - Bona continuïtat: tendim a agrupar com a part d’un patró els objectes que segueixen un model o direcció. Tendència a que sigui molt sem

Psicobiologia I - Notes - Sara Signo

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript