Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic PDF

Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic PID_00289996 Jordi Casas Roma Temps mínim de dedicació recomanat: 4 hores © FUOC PID_00289996 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Jordi Casas Roma Doctor en Informàtica per la Uni- versitat Autònoma de Barcelona (2014), màster en Intel·ligència Ar- tificial Avançada per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (2011) i llicenciat en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelo- na (2002). És professor agregat de la Facultat d’Informàtica, Multimè- dia i Telecomunicació de la UOC. Les seves activitats docents es con- centren en la mineria de dades, l’aprenentatge automàtic, i l’anàlisi de grafs i xarxes. És el director del màster en Ciència de Dades (Data Science) de la UOC. Els seus àmbits de recerca inclouen la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic, la mineria de grafs i la privacitat de dades. Des de 2020 és líder del grup de recerca ADaS Lab (Applied Data Science Lab), on investiga l’aplicació d’algorismes d’intel·ligència artificial a problemes del món real. La revisió d'aquest recurs d'aprenentatge UOC ha estat coordinada per la professora: Inma Rodríguez-Ardura Segona edició: setembre 2022 © d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Autoria: Jordi Casas Roma Producció: FUOC Tots els drets reservats Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit del titular dels drets. © FUOC PID_00289996 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Índex Introducció.................................................................................................. 5 Objectius....................................................................................................... 7 1. Sistemes d’emmagatzematge en el comerç electrònic.............. 9 1.1. El procés de disseny d’una base de dades................................... 10 1.1.1. Recopilació i anàlisi de requisits................................... 11 1.1.2. Disseny conceptual........................................................ 12 1.1.3. Disseny lògic.................................................................. 12 1.1.4. Disseny físic................................................................... 12 1.1.5. Implementació i optimització....................................... 12 1.2. Disseny conceptual..................................................................... 13 1.3. Disseny lògic............................................................................... 16 2. Bases de dades operatives................................................................ 18 2.1. Dades relatives al catàleg de productes...................................... 19 2.2. Dades relatives als clients........................................................... 21 2.3. Dades relatives a les comandes................................................... 24 2.4. Dades relatives als continguts..................................................... 26 2.4.1. Notícies, agenda, novetats, fòrums, anuncis i FAQ....... 26 2.4.2. Informació ampliada dels productes............................. 27 2.5. Disseny de la base de dades de BricoTot.................................... 28 2.5.1. El model ER de BricoTot................................................ 28 2.5.2. El model relacional de BricoTot.................................... 29 3. Personalització i monitorització dels usuaris............................ 31 3.1. Personalització i preferències dels usuaris.................................. 31 3.2. Estadístiques d’accés dels usuaris................................................ 34 3.3. Eines d’analítica social................................................................ 36 3.3.1. Dades volumètriques..................................................... 36 3.3.2. Dades quantitatives....................................................... 37 3.3.3. Dades qualitatives.......................................................... 37 4. Bases de dades analítiques.............................................................. 39 4.1. El magatzem de dades o data warehouse...................................... 39 4.1.1. Què és el data warehouse?.............................................. 40 4.1.2. El model de dades......................................................... 41 4.1.3. Els usuaris...................................................................... 42 4.1.4. Les fonts d’informació................................................... 43 4.2. Tècniques d’explotació de dades................................................ 45 4.2.1. Consultes i llistes........................................................... 46 © FUOC PID_00289996 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 4.2.2. Anàlisi multidimensional.............................................. 46 Resum............................................................................................................ 49 Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 51 Solucionari.................................................................................................. 52 Glossari......................................................................................................... 53 Bibliografia................................................................................................. 54 © FUOC PID_00289996 5 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Introducció En aquest mòdul didàctic tractarem el paper fonamental que tenen les bases de dades en el funcionament d’una aplicació de comerç electrònic. Aquestes seran les responsables de guardar les operacions que es vagin produint, la qual cosa permet les interaccions entre el client i el venedor i, per tant, l’intercanvi comercial. L’establiment electrònic, amb l’ajut de la tecnologia, ha d’oferir totes les fun- cionalitats pròpies d’un comerç tenint en compte, a més, els condicionants que suposa l’entorn virtual. En un establiment tradicional, el client s’ha de sentir a gust dins l’espai físic de la sala de vendes, ha de trobar amb facilitat allò que busca, ha d’accedir d’una manera senzilla als productes similars o complementaris en els quals està interessat, se li ha de presentar l’assortiment d’una manera atractiva per tal que n’impulsi la compra, etc. En l’àmbit del comerç electrònic, el client sol accedir a l’establiment mitjan- çant una pàgina web. Aquesta interfície permet moltes funcionalitats per a fer cerques i ordenacions dels productes, però limita la forma en què es pot mostrar tot l’assortiment. Per a salvar aquest inconvenient, és necessari que la informació sobre els productes estigui emmagatzemada i organitzada de tal forma que el client pugui ordenar, classificar i buscar els articles d’acord amb les seves preferències i necessitats, que se li puguin oferir productes i promo- cions relacionats amb aquells articles que ja ha comprat o amb el seu perfil de client, etc. A més, no cal recórrer a tècniques específiques d’investigació (com l’observació en vídeo dels moviments dels clients en els seus desplaçaments dins de l’establiment, entrevistes al personal de vendes, etc.), sinó que es pot obte- nir de manera sistemàtica i automatitzada tota la informació relacionada amb l’operativa de compra dels usuaris, els productes que han adquirit, les secci- ons que han visitat, els productes vistos, etc. Això facilita considerablement l’anàlisi del comportament dels consumidors. Dedicarem aquest mòdul didàctic a estudiar el nivell de dades de les aplicaci- ons de comerç electrònic. Iniciarem el nostre treball amb una introducció a les bases de dades, definint el cicle de disseny d’una base de dades i centrant-nos breument en el model conceptual del disseny i el model lògic de les bases de dades relacionals. Continuarem estudiant la base de dades operativa, i apre- nent a avaluar la qualitat de la informació, a depurar-la i normalitzar-la per tal que pugui ser objecte d’anàlisi i explotació. També estudiarem com ha de ser la base de dades necessària per a efectuar anàlisis sobre les dades i veurem els requeriments que ha de tenir la base de dades operativa per tal que les dades siguin útils en la presa de decisions del negoci. A continuació, veurem © FUOC PID_00289996 6 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic com podem personalitzar l’experiència de l’usuari i monitoritzar les seves ac- cions, per tal de poder adaptar la nostra plataforma als usuaris, augmentant-ne el grau de satisfacció. Finalment, coneixerem diverses tècniques d’explotació dels magatzems de dades, amb diferents utilitats i finalitats analítiques. © FUOC PID_00289996 7 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Objectius En els materials didàctics d’aquest mòdul trobarem les eines indispensables per a assolir els objectius següents: 1. Comprendre les funcions, objectius i diferències principals entre la base de dades operacional i la base de dades analítica d’un sistema de comerç electrònic. 2. Conèixer el cicle de disseny d’una base de dades, especialment les etapes de disseny conceptual i lògic de la base de dades, que ens permetran entendre la seva estructura i funcionament. 3. Conèixer l’estructura de dades que dóna suport a una aplicació de comerç electrònic, els atributs necessaris que cal guardar i les relacions existents entre les dades. 4. Comprendre com s’han de gestionar les dades perquè tinguin prou qualitat en posteriors tractaments i anàlisis. 5. Entendre els objectius i el funcionament d’un data warehouse, identificar els fets que cal analitzar i les dimensions necessàries implicades. 6. Comprendre com i de quines dades s’alimentarà el data warehouse. 7. Estudiar diferents tècniques d’explotació dels magatzems de dades en fun- ció del mode d’utilització (verificació o descobriment) i de l’enfocament de les dades. © FUOC PID_00289996 9 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 1. Sistemes d’emmagatzematge en el comerç electrònic A les aplicacions de comerç electrònic, i en general a qualsevol aplicació in- formàtica, podem distingir fins a tres nivells o parts diferents, en funció de les activitats que permeten desenvolupar: 1) Nivell de presentació: és la part responsable de presentar l’establiment a l’usuari final. Permet que interactuï amb l’establiment, li mostra l’assortiment d’una forma clara i intuïtiva, l’informa de les activitats que cal fer per a efectuar una comanda, etc. 2) Nivell lògic: és la part que s’encarrega d’efectuar les operacions amb les dades. Per tant, aporta totes les dades que fan possible les funcionalitats de l’establiment com: mostrar els productes, presentar els preus, recollir les co- mandes, oferir opcions de pagament, etc. 3) Nivell de dades: és la part responsable d’emmagatzemar totes les dades que intervenen en els processos de l’aplicació de comerç electrònic. Al seu torn, en el nivell de dades podem distingir dos entorns diferenciats: d’una banda, l’entorn operatiu, orientat a emmagatzemar les dades necessàries per a desenvolupar les activitats comercials habituals en l’establiment (consultes al catàleg de productes, gestió de les comandes, consultes de les dades dels clients, etc.), i d’altra banda, un entorn analític on es realitzen anàlisis de les dades per tal d’extreure’n informació que ajudi a detectar oportunitats de negoci i prendre decisions tàctiques i estratègiques. A continuació, veurem breument el procés de disseny d’una base de dades. Farem èmfasi en les etapes del disseny conceptual i disseny lògic, i tindrem en compte un tipus de bases de dades, les quals són molt utilitzades i es coneixen com a bases de dades relacionals. El fet de conèixer el procés de disseny d’una base de dades ens ajudarà a entendre l’estructura de les bases de dades, el per- què de moltes decisions que s’han de prendre durant el procés de disseny, qui- nes dades s’emmagatzemen, com estan relacionades entre elles i com poden ser explotades per extreure’n informació útil pel comerç electrònic. © FUOC PID_00289996 10 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 1.1. El procés de disseny d’una base de dades El disseny de bases de dades és el procés de dissenyar l’estructura conceptual, lògica i física d’una o més bases de dades per a donar resposta a les necessitats d’informació dels usuaris i aplicacions que faran servir aquestes bases de dades. Tasques del procés disseny Mitjançant un procés de disseny de bases de dades s’identifica quines dades són relle- vants per al problema que cal tractar, i per tant, quines dades caldrà emmagatzemar en la base de dades. El següent pas és identificar quines taules i relacions ha de tenir la base de dades, quins atributs han de tenir les diferents taules, quines claus primàries i claus foranes s’han de declarar en cada taula, etc. Totes aquestes tasques formen part d’aquest procés de disseny que seguidament estudiarem amb més deteniment. Per a poder enten- dre l’estructura d’una base de dades i el perquè d’algunes de les seves característiques convé conèixer aquest procés i comprendre com es va perfilant l’estructura de la base de dades a través de les diferents etapes que conformen el procés de disseny. El procés de disseny d’una base de dades és el procés en què es definei- xen les dades rellevants i l’estructura que ha de tenir la base de dades d’un determinat sistema d’informació. Els diversos requisits que ha de complir un sistema d’informació i la comple- Dividir per a vèncer xitat de la informació que s’hi presenta fan que el disseny d’una base de dades L’estratègia de dividir per a sigui un procés complex. Per simplificar aquest procés, és molt recomanable vèncer (en anglès, divide & utilitzar l’estratègia de dividir per a vèncer. conquer) és una estratègia que proposa resoldre un problema complex a partir de dividir-lo en un conjunt de problemes Aplicant aquest concepte obtenim les diferents etapes del disseny de bases de més senzills, on la resolució dels diferents subproblemes dades. Aquestes etapes són seqüencials, i el resultat de cadascuna d’elles ser- acabarà portant a la resolució veix de punt de partida de l’etapa següent. El resultat de la darrera etapa serà del problema inicial. el disseny final de la nostra base de dades. D’aquesta manera es descompon un procés de certa complexitat en diferents processos de menor complexitat. La figura següent mostra les diferents etapes del disseny de bases de dades: re- copilació i anàlisi de requisits, disseny conceptual, disseny lògic, disseny físic, i implementació i optimització. Etapes del disseny de bases de dades © FUOC PID_00289996 11 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Abans de presentar cada etapa del procés de disseny d’una base de dades, cosa Sistema gestor de bases que farem seguidament, cal explicitar que en aquest text anomenarem siste- de dades ma gestor de bases de dades (SGBD) al programari específic dedicat a servir En anglès se l’anomena da- d’interfície entre les dades, l’usuari i les aplicacions que la utilitzen. El conjunt tabase management system o DBMS. de sistemes gestors de bases de dades amb característiques similars rep el nom de tipus de bases de dades o tipus de sistemes gestors de bases de dades. Per exemple, podem parlar de bases de dades relacionals com el tipus de sistema gestor de bases de dades que agrupa totes les bases de dades que es basen en taules amb files i columnes, i relacions entre taules. Tipus de sistemes gestors de bases de dades Existeixen diversos tipus de bases de dades, cadascun amb un conjunt de característiques pròpies que el fan adequat per a un problema o conjunt de problemes concrets. Vegem-ne alguns dels més emprats: Bases de dades relacionals: són els tipus de bases de dades més utilitzades actual- ment, sobretot en els entorns operacionals. Aquestes bases de dades es basen en tau- les, que contenen files i columnes, i les relacions entre les taules. Bases de dades orientades a objectes: permeten emmagatzemar i recuperar col·leccions d’objectes, on un objecte es defineix per un conjunt d’atributs i valors que en determinen l’estat, i un conjunt de mètodes que en determinen el compor- tament. Bases de dades geogràfiques: permeten la representació digital d’entitats, objectes o fenòmens que s’esdevenen a la superfície de la Terra o a prop d’aquesta. Per exemple, en el cas de la representació d’una casa, podríem representar-ne la geometria amb una figura rectangular; la posició, amb la latitud i la longitud de cadascun dels vèrtexs del rectangle, i les dades alfanumèriques (any de fabricació, carrer, color, etc.), utilitzant atributs i relacions. Bases de dades documentals: permeten emmagatzemar i recuperar documents de tota classe. 1.1.1. Recopilació i anàlisi de requisits La primera etapa del procés de disseny és la de recopilació i anàlisi de requi- Usuaris d’una base de sits. Aquesta etapa ha de permetre obtenir els requeriments i les restriccions de dades les dades del problema. Per a obtenir aquesta informació serà necessari man- Els usuaris d’una base de da- tenir converses amb els diferents usuaris de la futura base de dades i de les des són totes aquelles perso- nes que interactuen amb les aplicacions relacionades amb aquesta (com per exemple, el comerç electrònic seves dades: des del personal de l’empresa que gestiona les i el sistema de gestió de la informació intern de l’empresa). Només a partir de dades a través del formulari d’una aplicació o n’extreu llis- creuar els requeriments dels diferents perfils d’usuaris serà possible establir un tats i exportacions de dades, marc complet dels requeriments i restriccions de les dades relacionades amb fins als administradors o usua- ris avançats que executen les la futura base de dades. anàlisis de dades. El cas de l’empresa BricoTot El personal de magatzem de la ferreteria BricoTot necessita accedir a una aplicació que li mostri les comandes fetes a través de la plataforma de comerç electrònic. Això els haurà de permetre seleccionar els productes adquirits pels clients i preparar les comandes per la seva expedició. En la fase inicial del procés de disseny de bases de dades, el personal de magatzem de BricoTot pot demanar veure el codi intern de cada producte, i no només el codi de venda. Aquest codi intern guardarà relació amb la manera en què s’ordenen i classifiquen els articles en el magatzem. © FUOC PID_00289996 12 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 1.1.2. Disseny conceptual A continuació s’inicia l’etapa de disseny conceptual. En aquesta etapa es crea Vegeu també un esquema conceptual a partir de les especificacions i requeriments obtin- Tractarem amb més detall el guts en l’etapa anterior. Aquí cal extreure les necessitats i els requeriments de tema de l’esquema conceptual la problemàtica i sintetitzar-los en un model visual que permeti representar al subapartat 1.2 d’aquest mò- dul. les dades i les restriccions dels conceptes que es volen modelar en el sistema d’informació. Aquest model visual s’anomena esquema conceptual. Apro- fundirem en aquesta etapa més endavant, quan expliquem amb més detall i exemplifiquem el desenvolupament d’un esquema conceptual. Observeu que en aquesta etapa del disseny de bases de dades no és necessari escollir quin tipus de bases de dades s’utilitzarà, ni tampoc es té en compte quin sistema gestor de bases de dades (SGBD) s’utilitzarà o amb quin llenguat- ge concret s’implementarà la base de dades. El disseny conceptual és indepen- dent del tipus de bases de dades, així com del SGBD o del llenguatge. 1.1.3. Disseny lògic En la tercera etapa del procés de disseny, el disseny lògic, es converteix Vegeu també l’esquema conceptual en un esquema lògic, que permetrà definir i estructurar Tractarem amb més detall el les dades i restriccions en un esquema adequat al tipus de bases de dades que tema de l’esquema lògic al es pretén utilitzar. En el desenvolupament d’aquesta etapa, per tant, cal deter- subapartat 1.3 d’aquest mò- dul. minar quin tipus de bases de dades s’utilitzarà, tot i que encara no és necessari escollir un SGBD concret. 1.1.4. Disseny físic En aquest punt, i abans d’iniciar l’etapa de disseny físic, caldrà escollir un SGBD concret sobre el qual es pretén implementar la base de dades. L’etapa de disseny físic adapta l’esquema lògic a les necessitats específiques d’un SGBD concret i, posteriorment, ajusta alguns paràmetres per al correcte funcionament de la base de dades. Per exemple, caldrà definir la longitud dels textos i nombres que ha d’emmagatzemar la base de dades. 1.1.5. Implementació i optimització La darrera de les etapes és la d’implementació i optimització de la base de dades. Aquesta fase comprèn la implementació de la base de dades, la càrre- ga de les dades i, posteriorment, permet ajustar alguns paràmetres de la base de dades per a optimitzar-ne el rendiment. Per exemple, podem definir els principals atributs que s’utilitzaran en les consultes a la base de dades per tal d’accelerar-ne el temps d’execució. © FUOC PID_00289996 13 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Aquestes etapes del disseny no han de seguir-se en estricta seqüència, i en molts casos és habitual refer el disseny de l’etapa anterior a partir de necessitats detectades en fases posteriors. Aquests bucles de retroalimentació són habi- tuals i permeten afinar els dissenys de les diferents etapes de manera iterativa. 1.2. Disseny conceptual Tal com hem comentat anteriorment, l’objectiu d’aquesta fase és crear un es- quema conceptual a partir de les especificacions i requeriments obtinguts en la recopilació i anàlisi de requisits. Existeixen diversos esquemes conceptuals que permeten representar les dades i les restriccions dels conceptes que es vo- len modelar en el sistema d’informació, però en aquest text ens centrarem en el model ER. El model ER (model entitat-interrelació) és un esquema conceptual de dades Model ER independent de la tecnologia. Aquest model i les seves variacions constituei- El nom original prové de la xen els models més utilitzats pel disseny conceptual de les aplicacions de bases llengua anglesa, on el terme de dades. Això es deu, principalment, a la seva simplicitat i facilitat d’ús. Com ER significa entity-relationship. En llengua catalana trobem au- de seguida veurem, els principals elements que inclou el model són les enti- tors que ho tradueixen com a model entitat-relació, i d’altres tats, els atributs i les relacions entre entitats. L’objectiu principal del model ER que ho tradueixen com a mo- del entitat-interrelació. Ambdós és permetre als dissenyadors reflectir en un esquema conceptual els requisits es refereixen al mateix model. del món real que siguin d’interès per a la problemàtica que s’ha de resoldre. Aquest model facilita el disseny conceptual d’una base de dades i és aplica- ble al disseny de qualsevol tipus de bases de dades (relacionals, orientades a l’objecte, etc), ja que a l’etapa del disseny conceptual no es té en compte en- cara la tecnologia concreta que s’emprarà per a implementar la base de dades. El procés de disseny conceptual d’una base de dades es pot enfocar com un procés iteratiu de refinament, on es crea un primer disseny inicial i, de forma iterativa, es va refinant fins a aconseguir el nivell de disseny desitjat. Els principals elements del model ER són les entitats, els atributs, les claus i Lectura complementària les relacions entre entitats. A continuació s’identifiquen i descriuen aquests Jordi Casas Roma, Jordi elements: Conesa i Caralt (2013). Diseño conceptual de bases de datos en UML. Barcelona: Edi- 1) L’entitat és un objecte o persona del món real que té identitat pròpia i que torial UOC. és distingible de la resta d’objectes o persones. Les entitats poden ser tangibles (per exemple, un tornavís a la venda en l’establiment electrònic o un client Exemple d’entitats i tipus que viu a Dinamarca), o intangibles (per exemple, un servei o una idea). Les d’entitats entitats amb característiques comunes i/o semàntica comú s’agrupen en tipus El tipus d’entitat eines pot con- d’entitats. tenir entitats com, per exem- ple, un tornavís o un martell de models i marques concrets. Altrament, el tipus d’entitat cli- ents pot incloure com a enti- tats el client danès i la resta de clients de l’establiment. © FUOC PID_00289996 14 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 2) Un atribut és una propietat que tenen en comú totes les entitats considera- des en un tipus d’entitat i que permet representar les seves característiques. Al conjunt de possibles valors que pot prendre un atribut se l’anomena domini de l’atribut. Exemple de tipus d’entitat i atributs La figura següent presenta un exemple bàsic del tipus d’entitat productes i cinc atributs que hi pertanyen: el codi, que fa referència al codi de barres del producte; la referència, que podria ser aquella combinació de lletres i números que utilitza el proveïdor o fabricant per identificar el model concret de producte; el nom del producte; una breu descripció del producte; i finalment el seu preu. Exemple d’entitat i atributs El tipus d’entitat producte pot contenir, per exemple, el tornavís amb codi “202828609”, referència “9780671023232”, nom “Black & Decker 2.6 Volt. Cordless”, descripció “tor- navís elèctric que funciona sense cables” i preu “15 euros”. 3) Una clau candidata és un conjunt d’atributs mínim que permet identificar de forma única totes i cadascuna de les entitats d’un determinat tipus d’entitat. Una entitat pot tenir una o més claus candidates. És necessari, però, que tingui almenys una clau candidata que permeti identificar de manera unívoca totes les entitats. Una clau candidata pot estar formada per un o més atributs. En el cas d’estar formada per diversos atributs rep el nom de clau candidata composta. En aquest cas, la combinació dels diferents valors dels atributs ha de ser única per a identificar de forma unívoca totes les entitats d’un mateix tipus d’entitat. Quan hi hagi més d’una clau candidata possible, el dissenyador de la base de dades escollirà una de les claus candidates per a ser la clau primària. Aquesta es farà servir per a identificar de forma unívoca les entitats. Com a clau candidata, la clau primària no podrà contenir valors duplicats. Exemple d’entitat amb les claus Continuant amb l’exemple anterior, tenim dues claus candidates a l’entitat productes. La primera és el codi, que es refereix al codi de barres del producte. Ens permet referir-nos de manera única a cadascuna de les entitats de productes, i segurament serà la que mostrarem als clients de l’establiment electrònic com a identificador del producte. La segona clau candidata és la referència, indicativa del model de producte i el seu proveïdor o fabricant, i també permet identificar de manera inequívoca cada producte del catàleg. En la figura següent podem veure que hem definit com a clau primària l’atribut codi, ja que és la que volem emprar en el procés de vendes, de tal manera que els usuaris de © FUOC PID_00289996 15 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic l’establiment puguin veure aquest codi en el catàleg de productes i en el seu cistell de compra, i el puguin fer servir per qualsevol reclamació relacionada amb un producte concret. Cal dir, però, que des del punt de vista de disseny de la base de dades, podíem haver escollit l’atribut referència sense cap tipus de perjudici en el funcionament de la base de dades. Aquest atribut quedarà definit com a clau candidata, ja que tot i ser un valor únic per a cada entitat finalment no ha estat escollit com a clau primària. Exemple d’entitat i claus primària i candidata 4) Les relacions són les associacions entre entitats. Les relacions, gairebé sem- pre, tenen una etiqueta de relació que indica l’acció o significat de l’associació entre les entitats, i generalment sol ser un verb. Igual que les entitats, les rela- cions poden agrupar-se en tipus de relacions segons la seva semàntica i res- triccions. Es defineix el grau d’una relació com el nombre d’entitats que participen en l’associació. Parlarem de relacions de grau 2, o binàries, quan en la relació in- tervenen dues entitats; de grau 3, o ternàries, quan hi intervenen tres entitats; i de relacions de grau n, o n-àries, quan intervenen més de tres entitats en la relació. Les relacions més habituals que podem trobar en una base de dades són de grau 2 i 3. La connectivitat d’un tipus de relació expressa el tipus de correspondència que hi ha entre els tipus d’entitats que participen en un tipus de relació. En el cas dels tipus de relació binaris, expressa el nombre d’ocurrències d’un tipus d’entitat amb les quals una ocurrència de l’altre tipus d’entitat pot estar asso- ciada segons el tipus de relació. Exemple de relació entre entitats La figura que es recull a continuació presenta el tipus de relació pertany entre les entitats productes i categories de productes, on definim que un producte pertany a una única cate- goria i una categoria pot tenir múltiples productes associats (relació 1:N). En el diagrama llegim que “un producte pertany a una categoria”, i en sentit invers que “a una categoria hi pertanyen N productes”, on N es refereix a 0 o més productes. © FUOC PID_00289996 16 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Exemple de relació entre entitats 1.3. Disseny lògic L’etapa del disseny lògic converteix l’esquema conceptual, fruit de l’etapa de disseny conceptual, en un esquema lògic que permetrà definir i estructurar les dades i restriccions en un esquema adequat al tipus de bases de dades que es pretén utilitzar. Serà, per tant, necessari determinar quin tipus de bases de dades s’utilitzarà. Actualment, la gran majoria de bases de dades operatives són relacionals. Tal com hem comentat anteriorment, el model ER permet definir de forma con- ceptual, independent del tipus de base de dades, una part del món real. Quan volem traslladar aquesta representació a una base de dades relacional ens ser- vim del model relacional. El model relacional és l’esquema lògic específic per a bases de dades relacionals. En aquesta etapa ens concentrem en les qüestions tecnològiques relacionades Lectura complementària amb el model de la base de dades, assumint que en l’etapa anterior ja hem Xavier Burgués Illa (2012). deixat resolta la problemàtica de l’estructuració de la informació a un nivell Disseny lògic de bases de dades. conceptual. El resultat d’aquesta etapa serà un model relacional de l’estructura Barcelona: Edicions UOC. de la informació. En les bases de dades relacionals la informació s’estructura de la manera se- güent: Les taules són els elements principals en el model relacional. Cada entitat del model ER es representa mitjançant una taula en el model relacional. A més, algunes relacions i atributs també es transformen en taules per a ser representades en el model relacional. Els atributs de les entitats es representen mitjançant els camps de les tau- les. Per exemple, la taula que representa l’entitat clients probablement contindrà els camps que fan referència al nom i cognoms del clients, al seu lloc de residència, a la seva data de naixement, etc. © FUOC PID_00289996 17 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic El registre o tupla d’una taula agrupa tota la informació d’una mateixa entitat, donant valors concrets per a cada atribut de la taula. Així, un re- gistre conté tota la informació d’una entitat (per exemple, un client) i un camp incorpora els valors dels atributs (com per exemple, el lloc de resi- dència del client, el número de la seva targeta de lleialtat, etc.). Les diferents taules d’una base de dades relacional estan relacionades entre elles per mitjà de camps que són comuns a diferents taules, i que anome- nem claus foranes. D’aquesta manera representem les relacions entre les diferents entitats del model ER. Exemple de model relacional A continuació es recull la traducció al model relacional del model ER vist anteriorment. Aquest model relacional presenta dues taules, productes i categories de productes. La taula productes conté els mateixos camps que es recollien en el model relacional, més un nou camp, codi de categoria, que és una clau forana i ens permet vincular cada producte amb la seva categoria. Així, aquest camp contindrà en cada registre el codi de la categoria de producte associat. Exemple de model relacional Per exemple, la taula productes podria contenir els següents registres o tuples: i On cadascun dels valors separats per una coma corresponen a un camp de la taula. En aquest cas, la taula categories de productes hauria de contenir, com a mínim, dos registres amb els codis de categoria relacionats, tal com mostrem a continuació: i I per tant, mitjançant el camp codi de categoria indiquem que el “martell PBH” pertany a la categoria de productes “martells pneumàtics” i la “serra PKS” pertany a “serres elèc- triques”. © FUOC PID_00289996 18 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 2. Bases de dades operatives Durant el procés de compra a través d’una plataforma de comerç electrònic es produeixen una sèrie d’intercanvis d’informació entre el sistema i el client que efectua la compra. Aquest flux d’informació entre les dues parts ha de ser emmagatzemat per tal de fer efectiu l’intercanvi comercial. La base de dades del sistema de comerç electrònic serà l’encarregada d’emmagatzemar aquesta informació. Concretament, la base de dades que s’encarrega d’emmagatzemar aquesta informació rep el nom de base de dades operativa, ja que assegura l’operativitat de l’establiment. La informació bàsica per al correcte funcionament d’una aplicació de comerç electrònic (catàleg de productes, informació dels clients i detalls de les comandes, entre altres) s’emmagatzema en la base de dades ope- rativa de l’establiment. La comanda en el cas de BricoTot Considerem un cas típic de procés de comanda en la botiga virtual de BricoTot, la qual cosa ens permetrà veure les diferents informacions que requereix el client en cada etapa del procés: 1) El client potencial accedeix a l’establiment i es fa una idea del que se li ofereix obser- vant els diferents apartats del lloc web. Aquest últim ha de deixar molt clara la diferèn- cia entre la informació sobre l’assortiment (tipologies de productes, característiques dels productes, promocions) de la informació complementària de l’establiment (informació corporativa, notícies del sector, etc.). Quant a l’assortiment, és molt important organit- zar-lo d’acord amb criteris que tinguin en compte el procés de decisió de compra del consumidor, i no amb criteris interns de l’empresa. 2) El client, que té una idea aproximada del que busca, tria una secció del catàleg de productes, observa com se li presenta aquesta secció de l’assortiment i comprova si hi ha possibilitats d’interactuar mitjançant cercadors o directoris per a poder afinar-ne la cerca amb vista a trobar el producte que s’adapti millor a les seves necessitats. En aquesta fase, la base de dades ha d’oferir diferents possibilitats de mostrar els productes de l’assortiment. 3) Un cop el client selecciona un dels productes, esbrina si hi ha informació addicional sobre aquest per a acabar de decidir-se. En cas afirmatiu, actua per a incorporar el producte a la cistella de la compra, on visualitza el producte escollit, se li permet canviar les unitats de compra i consultar els costos de transport i lliurament. 4) Quan el client vol formalitzar la comanda, el sistema li sol·licita les dades personals, d’enviament i de pagament. Un cop introduïdes, el client finalitza la comanda i se li envia un comprovant d’aquesta, amb una referència per fer-ne el seguiment i, si s’escau, formular alguna reclamació posterior. En general, la base de dades operativa ha de tenir dues característiques que són indispensables per al bon funcionament d’un entorn de comerç electrò- nic: d’una banda, ha de ser robusta i assegurar la consistència de les dades; i, d’altra banda, ha de ser prou ràpida per realitzar les diferents operacions que se li ordenen en un temps raonable. Entre els processos habituals que ha de © FUOC PID_00289996 19 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic realitzar la base de dades operativa hi podem trobar l’alta d’un usuari registrat, la modificació de preus, la consulta de la informació sobre un producte per part del client, la incorporació d’un article al cistell de la compra, etc. Aquests requeriments fan que el model de dades operatiu sigui molt complex. Per a estructurar de manera correcta la informació i permetre que el sistema sigui ràpid, eficient i consistent, la base de dades ha de tenir la informació es- tructurada en diferents taules i molt ben relacionada entre si, a través de múl- tiples vincles entre les taules. D’aquesta manera, cada operació que es realitza en la base de dades només afectarà un nombre reduït del total de taules que componen la base de dades. En general, també és important procurar que la base de dades no con- tingui dades redundants, ja que la redundància de dades pot produir estats d’inconsistència en les dades, a més d’ocupar un major volum d’espai físic. 2.1. Dades relatives al catàleg de productes El catàleg de productes és una part important de la base de dades operativa. Aquesta serà la responsable de fer possible que es puguin mostrar els produc- tes segons diferents criteris d’ordenació i cerca, ajudant el client a trobar de manera ràpida i eficient el producte que està buscant a cada moment. Normalment cada establiment disposa d’un sistema informàtic on es guar- da informació dels seus productes i de l’estoc disponible de cadascun d’ells. És important que la base de dades operativa de l’aplicació de comerç electrò- nic es nodreixi d’aquest sistema, ja que, d’aquesta manera, les operacions de manteniment del catàleg de productes caldrà fer-les només un cop. Sovint, però, la base de dades de l’establiment electrònic es troba situada fora de les instal·lacions de l’empresa, allotjada en un proveïdor de serveis d’internet. Ai- xí l’empresa es pot oblidar del manteniment del servidor web, que sol ser crític en temes de seguretat i requereix d’experts per al seu manteniment. En aquests casos, és força convenient definir mecanismes que permetin la sincronització entre les dues bases de dades de forma automàtica i periòdica. D’aquesta ma- nera, l’establiment virtual mostrarà immediatament els canvis als seus clients, com ara la incorporació de nous productes, canvis de tarifes i disponibilitat d’estoc, entre d’altres. A continuació descriurem breument els principals atributs que formen un pro- ducte: Codi del producte: generalment es tracta d’un codi numèric o alfanumè- ric que identifica de manera única un producte. Sovint les empreses assig- nen més d’un codi a cada producte (per exemple, un codi comercial o codi © FUOC PID_00289996 20 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic de barres, i un codi de magatzem), però és molt important que el sistema de comerç electrònic operi amb un únic codi que identifiqui de manera única i inequívoca cadascun dels productes del catàleg. Preu: habitualment cada producte té un preu fix de venda, que pot estar expressat en diferents monedes. No obstant, alguns comerços poden as- signar preus variables en funció del volum de compra, el moment en què s’efectuï la compra o altres variables. Pes, volum i mida: aquesta informació és rellevant de cara a l’enviament de la comanda ja que, juntament amb la destinació del client, permet que els operadors logístics calculin el cost i la durada del transport des del ma- gatzem. En el moment de fer la comanda cal utilitzar aquesta informació per indicar al client el cost que tindrà el transport dels productes que està adquirint. Estoc: la informació actualitzada sobre l’estoc de cada producte, en com- binació amb el domicili de lliurament indicat pel comprador i la informa- ció de l’operador logístic sobre la durada del transport, ens permet infor- mar el client sobre el dia de recepció de la seva comanda. A més, quan es detecta que l’estoc disponible és inferior a un estoc mínim determinat, es pot generar una ordre de fabricació o compra del producte que s’està esgotant, i així evitar la ruptura d’estocs. Els atributs descrits fins ara no depenen de l’idioma de l’establiment electrò- nic, ja que tots ells són numèrics. Hi ha, però, un altre tipus d’informació de caràcter textual, com els noms, la descripció del producte i la categoria a la qual pertany, que varia per cada idioma, de manera que cal emmagatzemar un valor diferent per cada llengua en què opera l’establiment. És aconsellable tenir un idioma de referència i començar per assegurar que tots els productes tinguin la denominació, descripció i categoria correcta en aquesta llengua. Un cop elaborades les traduccions, el sistema podrà mostrar les denominacions, descripcions i noms de les categories segons les preferències en l’idioma de cada client: Nom del producte: descripció curta del producte, que l’identifica de forma clara per al client. Sol estar limitat a un cert nombre de caràcters. Descripció del producte: descripció més exhaustiva del producte, on es faciliten tot tipus de detalls relacionats amb el producte. Habitualment, es presenta al client una llista de diferents productes per a una cerca o categoria determinada utilitzant el nom i una petita imatge del producte, i el client pot accedir a aquesta descripció exhaustiva a partir d’un enllaç de “més informació” o similar. Categoria del producte: la categoria permet classificar productes a partir d’un o més criteris. Per al bon funcionament de l’establiment és impor- © FUOC PID_00289996 21 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic tant que la classificació que es defineix sigui senzilla i intuïtiva, de ma- nera que sigui fàcil per als clients entendre les seccions que componen l’assortiment, així com saber on poden localitzar un determinat producte. Els productes en el cas de BricoTot Seguint l’exemple de la ferreteria BricoTot, i amb tot el que hem comentat sobre els pro- ductes, podem indicar alguns dels atributs principals que caldrà definir per a cada pro- ducte de l’establiment virtual. Clarament, cada producte haurà de tenir un codi únic per a referir-nos-hi de forma única, però probablement també caldrà incorporar la referència del fabricant i potser un codi intern del magatzem. Evidentment, caldrà incorporar la informació bàsica del producte, com el seu nom, descripció, preu, estoc disponible, pes, volum i mida. Per a cada producte caldrà incorporar una o més imatges, ja que moltes vegades no és suficient amb una sola imatge per fer-se una idea real del producte que estem comprant en un establiment de les característiques d’una ferreteria. Finalment, caldrà considerar l’estructura de categories de productes, on probablement un producte podrà formar part d’una o més categories (per exemple, un tornavís pot pertànyer a la categoria “fusteria”, però també a les categories “ferreteria” o “electricitat”). 2.2. Dades relatives als clients Resulta convenient per a l’establiment virtual enregistrar la màxima informa- ció possible sobre cada client que el visita, cosa que li permetrà aplicar ade- quadament estratègies de segmentació i detectar oportunitats de negoci (cli- ents amb necessitats insatisfetes, possibilitats de venda creuada de productes complementaris, etc.). Els tipus de clients sobre els quals es pot arribar a tenir informació al sistema seran: 1) Client no registrat (anònim): és aquell que o bé sols visita el lloc web sense Cookies comprar, o bé compra de tant en tant sense deixar cap més dada que les im- Les cookies per si mateixes no prescindibles per a efectuar les comandes. Atès que no s’identifica prèviament, permeten identificar el client ni el sistema no té constància de qui és mentre navega per l’establiment. Així, recullen cap tipus d’informació personal, sobre compres o de cada cop que efectua una comanda, es veu obligat a proporcionar de nou totes pagament. les dades necessàries. De tota manera, es pot guardar certa informació dels cli- ents anònims, ja que l’ús de cookies, com veurem més endavant, permet reco- nèixer si una connexió anònima prové d’un ordinador o dispositiu que ja s’ha connectat prèviament. Aquesta informació pot servir per a oferir productes si- milars als que s’han buscat en anteriors connexions. Tot i això, aquestes dades no es poden associar amb clients concrets si aquests clients no es registren. 2) Client registrat a una llista de correu: és aquell que ha facilitat la seva adreça de correu electrònic per tal que l’establiment li informi per aquest mitjà de novetats, promocions de venda, etc. 3) Client registrat a l’establiment: és aquell que proporciona informació per- sonal rellevant per a l’establiment, com les seves dades personals i les seves preferències de compra relatives a formes de pagament i enviament. En acce- dir al lloc web, l’establiment sol·licita la identificació del client amb un nom d’usuari i una contrasenya, i això permet que el sistema el reconegui i pugui mostrar-li uns preus i unes ofertes personalitzades. En efectuar les comandes, © FUOC PID_00289996 22 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic se li recorden les seves dades, de manera que no cal que les introdueixi cada cop. Els clients registrats també poden segmentar-se en funció dels criteris que es considerin més adequats en cada moment (demogràfics, socioeconòmics, comportament de compra, volum o tipologia de compres anteriors, etc.). Les dades que obtenim dels clients, a diferència d’altres dades com el catàleg de productes, són introduïdes directament pels clients mitjançant la interfície web de l’establiment electrònic. Per tant, és important assegurar-nos que in- trodueixen totes les dades que són necessàries per al correcte funcionament de l’establiment, però també altres dades que ens poden resultar d’utilitat per entendre el perfil de client que tenim i poder-nos ajustar a les seves necessitats i demandes. En aquest sentit, és important que els formularis per a la intro- ducció d’aquestes dades estiguin ben dissenyats i ens permetin les següents accions: 1) Obtenir totes les dades que considerem importants, fent que sigui obligatori introduir les dades d’aquests camps en els formularis web. 2) Especificar i validar el format de les dades que introdueixen els clients. Per Edat del client exemple, si demanem la data de naixement del client, no podem deixar que L’edat del client s’obté habitu- l’informi en qualsevol format, ja que es complicaria força el seu processament alment a través de la seva da- posterior. ta de naixement. És preferible comptar amb aquest atribut que amb l’edat del client, que canviarà cada any. Format de la data de naixement Si demanem la data de naixement, cal indicar i validar clarament el format que ha de tenir aquesta informació. Si no és així, podem trobar-nos que un client teclegi “1-mar-89” per indicar que va néixer el dia 1 de març de 1989, mentre que un altre client nascut al mateix dia ho indiqui mitjançant el text “1/3/89” i un tercer ho faci en el format nord- americà “3-1-89”. A continuació descriurem breument els principals atributs que es poden reco- llir sobre els clients i donarem algunes indicacions per assegurar la qualitat de les dades recollides: Nom i cognoms dels clients: és aconsellable que s’indiqui per separat el nom, el primer cognom i el segon cognom. El formulari web hauria de presentar tres quadres de text amb obligatorietat d’emplenar el nom i el primer cognom. Sexe: normalment desarem aquesta informació en la base de dades mit- jançant un caràcter que indiqui si és home (H) i un altre si és dona (D). És aconsellable utilitzar en el formulari web un desplegable amb els dos valors amb l’obligació de seleccionar-ne un, o bé dos botons d’opció amb l’obligació de triar-ne un. Data de naixement: cal indicar el dia, el mes i l’any. Per a evitar els errors que es produeixen en utilitzar caràcters separadors, és preferible que les © FUOC PID_00289996 23 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic dades sobre aquest atribut s’introdueixin a través de tres camps diferenci- ats. No obstant això, internament es pot guardar tot junt. NIF (número d’identificació fiscal): aquesta informació consta de vuit números i una lletra, que s’obté a partir d’una fórmula matemàtica que s’aplica als vuit números anteriors. Es pot requerir que només es puguin introduir números en els vuit caràcters inicials i una lletra en el darrer, on podem aplicar aquesta fórmula a les dades introduïdes per a comprovar que la lletra assignada sigui la correcta. En el cas que no sigui així, es pot avisar l’usuari i sol·licitar la seva correcció. Codi postal: és un codi format per cinc números, en el cas del territori de l’Estat espanyol. Si també se sol·licita la població, es pot utilitzar una base de dades de codis postals i poblacions per a comprovar la correspon- dència entre el codi postal i la població que s’introdueix. També es pot ob- tenir la població corresponent a partir del seu codi postal. Aquesta opció té l’avantatge d’impedir que una mateixa població es guardi amb noms diferents. Població: normalment és preferible que el formulari de gestió no sol·liciti obertament la població, atès que no tothom escriurà igual una mateixa població. Per a evitar aquests errors, el més adient és que, a partir del codi postal introduït, es mostri la població associada perquè l’usuari validi si aquesta és correcta o, en cas d’haver-n’hi més d’una, seleccioni la correcta. Adreça: és recomanable que l’adreça s’introdueixi de la manera més de- tallada i acurada possible. Per a facilitar-ho, es pot separar el tipus de via (que es pot indicar mitjançant un desplegable per a reduir els errors), del nom de la via (en un quadre de text), del número (en quadre de text), i de tota la informació restant, com el pis i la porta. Província i país: és recomanable que la introducció de les dades referents a la província o el país del client es faci mitjançant un desplegable que per- meti a l’usuari triar una opció d’entre totes les possibles. D’aquesta manera s’evitaran els errors que es produeixen en introduir manualment aquesta informació. Correu electrònic: és recomanable verificar que l’adreça de correu elec- trònic s’ha introduït de manera correcta, ja sigui mitjançant la comprova- ció del format (una cadena alfanumèrica, seguida d’un símbol “@” i d’un nom de domini o subdomini vàlid) o enviant un correu de validació a la bústia del client. Els clients en el cas de BricoTot La gestió de la base de dades de clients no sol variar gaire d’un establiment a un altre, ja que generalment es requereixen les mateixes dades per fer efectiva la transacció comer- cial. Primerament caldrà registrar tota la informació personal del client, com ara el seu nom i cognoms, sexe, data de naixement i DNI o NIF. En segon lloc ens caldrà emma- © FUOC PID_00289996 24 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic gatzemar l’adreça de facturació i la d’enviament, que poden ser la mateixa o diferents. Evidentment per a cada adreça requerirem els camps que hem esmentat anteriorment. En tercer lloc, podem demanar al client dades que van més enllà del que és estrictament necessari per a la venda electrònica, però que ens poden ajudar a personalitzar i millorar la seva experiència de navegació o compra en el nostre establiment. Per exemple, en qui- nes categories de productes està més interessat, si vol rebre algun butlletí informatiu, etc. 2.3. Dades relatives a les comandes La informació sobre les comandes dels clients és la tercera part imprescindible d’un sistema de comerç electrònic. La informació sobre cada comanda conté, d’una banda, les dades generals de la comanda, com ara la data i hora de la compra, el client que l’ha realitzada, l’import i forma de pagament, etc.; i, de l’altra, les línies o detalls de la comanda. Cadascuna d’aquestes línies o detalls de la comanda es correspon a un dels productes comprats, i inclou informació sobre el producte, com el seu codi, descripció, quantitat adquirida, preu, descompte, etc. En les dades de les comandes és molt habitual replicar algunes informacions sobre el client i els productes adquirits. D’una banda, és important emmagat- zemar en cada comanda les dades d’enviament i facturació del client en el mo- ment de realitzar la compra, ja que aquestes dades poden canviar en el futur i ens interessa tenir constància de les dades en aquell precís moment. D’altra banda, en les línies o detalls de la comanda també ens interessa guardar el codi de cada producte comprat, la seva descripció, el preu i la quantitat adquirida. Podria semblar que guardant el codi del producte i la quantitat adquirida ja n’hi hauria prou perquè, mitjançant la relació amb la taula de productes, es poden extreure la descripció i el preu. Però atès que les descripcions i els preus dels productes poden variar en el temps, és convenient guardar les que eren vigents en el moment d’efectuar la comanda. A continuació descrivim breument els principals atributs que formen part de les dades generals de les comandes: 1) Codi de la comanda: generalment es fa servir un codi numèric o alfanu- mèric que identifica de forma única una comanda. Una part d’aquest codi sol contenir una referència a l’any en què es realitza la comanda. Per exemple, “2016/001735” indica la comanda 1.735 de l’any 2016. 2) Data i hora de la compra: guardarem en un o dos camps la data i hora de la compra. Aquesta informació ens serà de gran utilitat per estudiar el compor- tament dels nostres clients, i poder veure en quines èpoques de l’any, quins dies de la setmana i a quines hores del dia realitzen les comandes. 3) Estat de la comanda: aquest indicador permet conèixer ràpidament en quin estat es troba una comanda, com, per exemple, pendent de pagament, en procés de fabricació, llesta per enviament, en transport o lliurada. © FUOC PID_00289996 25 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 4) Codi del client: el codi del client ens permetrà vincular el client a les seves comandes de manera inequívoca i ràpida. 5) Dades del client: tal com ja hem comentat, duplicarem algunes dades del client en la comanda per desar els valors d’aquests atributs en el moment con- cret en què es realitza la comanda. Així no perdrem aquests valors si més en- davant el client modifica les seves dades personals. A més, també s’hauran d’enregistrar totes les dades referents a l’enviament, com l’adreça on s’ha d’efectuar el lliurament, i, si s’escau, el mitjà de transport escollit o el cost d’aquest. 6) Import de la compra: aquest camp, calculat a partir de les línies de la Import de l’enviament comanda, indica l’import total de la comanda. Generalment no es tracta d’un Quan l’àrea geogràfica que co- sol camp, sinó que es calcula i emmagatzema informació sobre el preu brut breix l’establiment és molt àm- dels articles, l’import dels impostos, el cost de l’enviament, els descomptes plia, l’import de l’enviament dependrà de diversos factors aplicats i l’import total de la comanda. com, per exemple, la desti- nació de la comanda, les mi- des, el pes i el volum. Per tant, l’establiment haurà de calcular 7) Forma de pagament: generalment es detalla la forma de pagament triada en funció d’aquests paràme- pel client, i si aquest ha estat validat i s’ha efectuat correctament o no. Si, per tres l’import de l’enviament i informar-ne l’usuari. exemple, la comanda es paga amb targeta de crèdit, l’establiment redirigeix l’usuari cap al lloc web del banc passant-li el codi de comanda i l’import total que cal pagar. Un cop el client efectua el pagament, el banc el retorna al web de l’establiment i, a través del codi de comanda, actualitza a l’establiment la informació sobre el resultat de la transacció. Si la comanda es paga mitjançant transferència, el venedor ha d’esperar a rebre-la per tal de procedir a la prepa- ració i enviament de la comanda. (1) Seguidament veiem alguns dels principals atributs de les línies o detalls de Això és especialment rellevant quan els preus o les descripcions comandes, i que guarden relació amb els productes adquirits pel client. Igual de productes canvien en el temps. que en les dades generals de la comanda que feien referència al client, aquí també duplicarem algunes dades. D’aquesta manera podem conservar la in- formació que era vigent en el moment de formular-se la comanda1. Els atributs són aquests: Codi del producte: ens permet identificar el producte adquirit de forma inequívoca i ràpida. Nom o descripció del producte: normalment només guardarem el nom o una descripció molt breu del producte. No és habitual duplicar la des- cripció llarga en les línies de comanda, ja que aquesta informació no és especialment rellevant i requereix una quantitat d’espai notable per al seu emmagatzematge. Preu del producte: desar el preu del producte en el moment de fer la co- manda ens permet tenir-ne constància en el cas que el preu del producte variï en el futur. © FUOC PID_00289996 26 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Quantitat adquirida: la quantitat de producte adquirit és rellevant de cara a calcular l’import de la compra, així com a mantenir el control d’estocs i preparar la comanda. Descompte aplicat: en alguns casos es poden aplicar descomptes. Alguns clients poden tenir descomptes especials en la compra de determinats pro- ductes, per exemple, perquè en fan un consum considerable. En aquests casos no es pot aplicar un descompte general a tota la comanda i s’aplica només a articles concrets. Import parcial: l’import parcial és un atribut calculat o derivat del preu Import parcial i import de de l’article, la quantitat adquirida i el descompte, si s’escau. Generalment, la compra es calcula per cada article de la comanda i s’emmagatzema per qüestions A diferència de l’import de la de rendiment i velocitat, ja que d’aquesta manera no és necessari realitzar compra, que forma part de les dades generals de cada co- aquests càlculs cada vegada que cal generar una consulta o un informe de manda, l’import parcial es re- cull a les línies o detalls de la vendes. comanda. La suma de tots els imports parcials recollits als detalls de la comanda, més el cost de l’enviament, els impostos i els 2.4. Dades relatives als continguts possibles descomptes aplica- bles sobre tota la compra han de coincidir amb l’import de la Una pràctica molt habitual en els llocs web d’establiments electrònics consis- compra. teix a oferir informació molt completa sobre els productes de l’assortiment, que va més enllà del que caldria per prendre una decisió de compra. D’aquesta manera el lloc web intenta atraure aquells clients potencials que, ara com ara, només busquen informació sobre uns determinats productes o categories de productes a través dels motors de cerca d’internet. En oferir una informació ben extensa i detallada sobre les categories i productes (característiques, pro- ductes relacionats, procediments d’instal·lació, reparació, etc.), el consumidor percep que el venedor té un coneixement profund dels productes, és un expert en la temàtica i té una veritable voluntat de servei al client. Aquesta informació addicional es pot proporcionar a través de diferents recur- sos, que comentem a continuació. Cal destacar que sol estar emmagatzema- da únicament en la base de dades operativa del comerç electrònic i que, per tant, no s’incorpora en altres elements del sistema d’informació de l’empresa, ja que aquesta informació està adreçada principalment a clients finals i no és rellevant pels processos interns de l’empresa. 2.4.1. Notícies, agenda, novetats, fòrums, anuncis i FAQ Les següents seccions poden oferir als clients, o potencials clients, informació addicional relacionada amb els productes de l’establiment electrònic amb la finalitat de proporcionar una imatge d’expertesa en el sector, oferir als clients una millor experiència de compra i un servei d’atenció satisfactori: © FUOC PID_00289996 27 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 1) Notícies: informen de les principals novetats sobre el sector que puguin ser d’interès per als clients de l’establiment. 2) Agenda: recull el calendari dels esdeveniments més importants que afecten l’empresa i el sector, com per exemple fires, conferències i presència en mitjans de comunicació. 3) Novetats: aquesta secció destaca algunes notícies sobre els productes que són d’especial interès, com ara els darrers productes que s’han incorporat al catàleg. 4) Fòrums: permeten que els clients interactuïn amb altres clients o amb Estratègies per al fòrum l’establiment, ja sigui plantejant i resolent dubtes o compartint opinions sobre És aconsellable que el fòrum determinats productes de l’establiment. L’objectiu és proporcionar un servei s’activi quan el lloc web tingui d’atenció als clients, però també crear un ambient de comunitat virtual que un nombre de visites conside- rable i que l’empresa s’impliqui ajudi a donar una imatge d’expertesa a l’establiment. en el seguiment actiu del fò- rum. El personal del servei d’atenció al client s’haurà d’encarregar que no quedi cap 5) Anuncis: permeten als usuaris donar a conèixer esdeveniments, productes pregunta sense resposta. en què estan interessats, etc. En alguns casos pot ser interessant oferir aquest espai per a l’intercanvi de productes de segona mà entre els mateixos clients. 6) FAQ: les respostes a les preguntes més freqüents permeten resoldre dubtes i qüestions habituals entre els nous clients de l’establiment. Els fòrums poden ser un bon punt d’entrada per veure els dubtes recurrents dels clients i afe- gir-los a les FAQ. 2.4.2. Informació ampliada dels productes Per tal de millorar o mantenir la imatge d’expertesa de l’empresa, és habitual oferir informació addicional dels productes, com per exemple documentació tècnica, manuals d’ús, informació sobre manteniment i reparació, vídeos de- mostratius, etc. Quan els productes tenen un component tècnic o tecnològic important, aquesta informació se sol oferir en format PDF, de manera que la base de dades enregistra la referència al document, la data de publicació, el títol, el resum, etc. Aquesta informació pot estar, fins i tot, allotjada en el lloc web del fabricant en el cas que es tracti de productes elaborats per tercers. En alguns casos, depenent del tipus de producte que s’està oferint, és interes- Les mides dels arxius sant emmagatzemar diverses fotografies o imatges per a cada producte, per Si fem càlculs, veiem que amb tal de facilitar més detalls al client. D’altra banda, cal tenir en compte que, aquestes mides d’imatges per a un mateix producte, es poden proporcionar diverses imatges de dife- s’ocupen uns 80 kB per imat- ge. Per tant, un catàleg de mil rents mides i qualitats, en funció de la pàgina que el client estigui consultant i productes amb cinc imatges cadascun, donarà lloc a una del dispositiu que estigui emprant. Els sistemes de comerç electrònic moderns ocupació de 400 MB en imat- ges. automatitzen aquesta tasca i generen diferents qualitats de les imatges que s’incorporen a un producte per optimitzar-ne la mida i el pes. Per exemple, la imatge del producte que apareix a les llistes generals de productes sol ser una miniatura d’uns 150 × 150 píxels i 15 kB de pes (anomenada habitualment © FUOC PID_00289996 28 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic thumbnail). La imatge mitjana (d’uns 500 × 500 píxels i 50 kB de pes) es pot mostrar quan l’usuari ha triat un determinat producte, i es pot proporcionar una imatge ampliada (d’uns 1024 × 1024 píxels i 100 kB de pes) en el cas que el client sol·liciti veure més informació del producte o la galeria d’imatges del producte. 2.5. Disseny de la base de dades de BricoTot Seguidament veurem com es pot desenvolupar un esquema conceptual (model ER) per al cas de la ferreteria BricoTot, i com es pot traslladar aquest esquema conceptual a un esquema lògic (model relacional) que sigui aplicable a una base de dades relacional d’aquest establiment comercial. 2.5.1. El model ER de BricoTot Per mantenir la simplicitat de l’exemple hem obviat molts detalls que caldria incorporar en un model ER real, però que queden fora de l’abast dels objectius d’aquest mòdul. En l’exemple es consideren els tres blocs principals i indispensables de la base de dades d’un sistema de comerç electrònic: catàleg de productes, clients i comandes. Com es pot veure en el diagrama de la figura següent, hem definit una entitat productes amb un conjunt d’atributs que permeten definir les característiques de cada producte: codi, referència, nom, descripció i preu. El codi està marcat com a clau primària de l’entitat, ja que serà l’atribut escollit per identificar de for- ma única cadascun dels registres. Cal destacar que la referència del producte, habitualment proporcionada pel fabricant o proveïdor, també és un codi únic per a cada registre, i per això està marcat com a clau candidata. Aquesta entitat es relaciona, d’una banda, amb l’entitat categories de productes, mitjançant la relació pertany. Cada article ha de pertànyer a una i només a una categoria, mentre que una categoria pot contenir tants productes com es desitgi. Aques- ta característica s’indica en els diagrames ER mitjançant la connectivitat de la relació, on llegim que “Un producte pertany a 1 categoria” i en sentit invers, “Una categoria conté N productes”. © FUOC PID_00289996 29 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Model ER D’altra banda, els productes també es relacionen amb els detalls de comandes mitjançant una relació 1:N, és a dir, el detall de comanda es relaciona amb un producte, i un producte es pot relacionar amb molts detalls de comandes. L’entitat detalls de comandes conté atributs com la quantitat de producte, el preu unitari, el descompte i l’import parcial, que és un atribut derivat o calculat. Aquest concepte es refereix al fet que el seu valor es calcula a partir d’altres valors, en aquest cas de la quantitat, el preu i el possible descompte. Els detalls de les comandes estan relacionades amb l’entitat comandes, que conté les dades generals de cada comanda, com ara el codi de la comanda, la data i l’estat de preparació d’aquesta. I aquí cal tenir present que l’estat de la comanda és també un atribut derivat, ja que el seu valor ve determinat per diferents condicions de la base de dades (com per exemple, estan els productes de la comanda en estoc?, s’ha facturat la comanda?, s’ha servit la comanda?). Finalment, cada comanda està relacionada amb un client. L’entitat clients con- té les dades bàsiques que BricoTot emmagatzemaria de cada client, com són el codi de client, el NIF (que es defineix com a clau candidata) i el nom del client. Evidentment, en un sistema real caldria emmagatzemar moltes més dades dels clients, però hem obviat aquestes dades per tal de mantenir l’esquema simple i de fàcil lectura. Els clients, de forma similar als productes, es classifiquen se- gons una tipologia que reflectim en la relació és i l’entitat tipus de clients. 2.5.2. El model relacional de BricoTot A continuació es presenta un possible model relacional desenvolupat a partir del model ER que acabem d’estudiar. Cal tenir en compte que el procés de conversió d’un model conceptual a un model relacional no és únic ni senzill, i que en molts casos és un procés iteratiu que cal anar refinant i ajustant a les necessitats específiques del sistema. La figura següent mostra un model relaci- onal que satisfà les restriccions del model conceptual definit anteriorment. © FUOC PID_00289996 30 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Esquema relacional El model relacional complet consta de sis taules. En primer lloc podem veure la taula productes, que conté la informació bàsica descrita anteriorment en els camps codi, referència de compra, nom, descripció, preu i codi de categoria. Aquest darrer camp és el que relaciona cada producte amb la seva categoria concreta a la qual pertany, i conté el codi de la categoria, que es troba a la taula categories de productes. D’aquesta manera la base de dades és capaç de vincular cada pro- ducte amb la seva categoria, i permet conèixer també tots els productes d’una categoria determinada. De forma similar, la taula comandes conté la informació general de la coman- da, que, com hem vist anteriorment, inclou el codi de la comanda, la data en què s’ha fet la comanda, l’estat d’aquesta i el codi del client que ha efectuat la comanda. Mitjançant aquest darrer atribut, podem vincular cada comanda amb el seu client. Els detalls de la comanda, és a dir, els productes concrets que s’han adquirit en la comanda, estan emmagatzemats en la taula detalls de comandes. Aquesta taula conté tots els atributs descrits anteriorment (quanti- tat, preu, descompte, import parcial) i dos camps addicionals: el codi de comanda, que vincula cada línia de detall amb la comanda a la qual pertany; i el codi de producte, que permeten vincular cada línia de comanda amb el seu producte. Finalment, la taula clients conté la informació necessària de cada client, que inclou el codi del client, el NIF, el nom del client i el codi de tipus de client, que permet vincular els clients amb la seva tipologia. La taula tipus de clients ens permet agrupar els clients segons una tipologia. Cada tipologia de clients s’identifica a través del codi de tipus, i conté informació sobre el nom i una descripció que assignem a aquest tipus de clients. © FUOC PID_00289996 31 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 3. Personalització i monitorització dels usuaris A banda de la informació que es pot obtenir a través d’enquestes en línia, dinàmiques de grup en línia i altres tècniques d’investigació de mercats que es poden utilitzar a internet, la tecnologia de la xarxa permet obtenir i enregistrar de manera sistemàtica i automatitzada molta informació relacionada amb el comportament dels clients al lloc web. Aquesta informació, un cop analitzada, permet millorar l’adequació de l’establiment al comportament dels usuaris. Distingim tres tipus de tècniques per a recollir informació sobre els usuaris de manera automatitzada: en primer lloc, aquelles tècniques que permeten identificar l’usuari i guardar informació que cal tenir en compte per millorar i personalitzar l’experiència de l’usuari en futures visites; en segon lloc, aquelles tècniques que generen informació com a resultat de la navegació de l’usuari pel lloc web i que ens poden facilitar estadístiques dels accessos i els comportaments dels usuaris en l’establiment electrònic; i en tercer i darrer lloc, les eines d’analítica social que ens poden aportar informació sobre el grau de satisfacció dels usuaris de l’establiment elec- trònic. A continuació comentem breument cadascuna d’aquestes tres famílies de tèc- niques. 3.1. Personalització i preferències dels usuaris Per adaptar un establiment de comerç electrònic als seus usuaris, és important conèixer de manera acurada el comportament dels usuaris que visiten repeti- dament l’establiment i construir un historial de la seva navegació i preferèn- cies. Mitjançant aquestes tècniques podrem guardar les preferències dels usu- aris de l’establiment, oferint-los una navegació més personal i satisfactòria pel nostre lloc web. © FUOC PID_00289996 32 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic En aquest punt és important recordar que qualsevol lloc web funciona utilit- Protocol sense estat zant el protocol HTTP (o HTTPS en la seva versió segura), que és un protocol Un protocol sense estat és sense estat, és a dir, que no guarda cap tipus d’informació sobre els accessos un protocol de comunica- i les decisions que pren el client en la seva navegació pel lloc web. Un lloc de cions que tracta cada peti- ció com una transacció inde- comerç electrònic electrònic, però, requereix mantenir un estat amb el client, pendent, que no té relació amb cap sol·licitud anterior. ja que, per exemple, cal desar informació sobre els productes que el client aca- D’aquesta manera la comu- nicació es desenvolupa a tra- ba d’incorporar a la cistella de compra. Per tal que el servidor pugui mantenir vés de parells independents de aquest tipus informació s’utilitzen les cookies. sol·licitud (per exemple, del navegador del client) i respos- ta (del servidor del lloc web de l’establiment). Les cookies són petits fitxers de text que s’emmagatzemen a l’ordinador, o en general al dispositiu de l’usuari, mentre aquest navega per diferents llocs web, i que guarden una petita quantitat d’informació, com ara un codi identificatiu únic del dispositiu o les preferències de navegació de l’usuari. Cal remarcar que les cookies només poden emmagatzemar un volum molt re- duït d’informació, i que no guarden moltes de les dades dels clients que són rellevants per a l’establiment. De fet, tant la informació personal de l’usuari (com el seu nom i cognoms, l’adreça de correu electrònic, l’adreça física, etc.), que s’obté habitualment a través dels formularis de registre en el lloc web; com la informació generada pels fitxers de registre sobre el comportament de na- vegació del client (pàgines visitades, productes consultats, etc.); com la que fa referència al seu comportament de compra (articles adquirits, moments de la compra, etc.), s’emmagatzemen en la base de dades operativa de l’establiment i no pas en les cookies. Atès que les cookies s’emmagatzemen al dispositiu de l’usuari, aquest pot de- cidir (a través de les opcions del seu navegador) si autoritza o no que la pàgina web escrigui aquests fitxers al seu dispositiu. De tota manera, quan l’establiment virtual detecta que el navegador de l’usuari té l’opció de les co- okies desactivada, és habitual que l’avisi de la necessitat d’activar-la per tal de poder navegar pel lloc web, ja que les cookies, entre altres coses, mantenen el codi de sessió. Aquest codi permet encadenar els diferents processos que un mateix usuari realitza en un lloc web (per exemple, seleccionar productes, introduir les dades d’enviament i pagament). Per aquest motiu, hi ha molts llocs web que no permeten realitzar certes operacions si l’usuari té les cookies desactivades. Hi ha dues alternatives principals per a identificar i reconèixer els clients cada cop que tornen a accedir al lloc web: © FUOC PID_00289996 33 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic Usuari registrat: requereix que el client s’hagi registrat com a usuari de Recordant l’idioma l’establiment electrònic. Quan l’usuari es registra a l’establiment, se li de- Si l’usuari selecciona una pre- manen les dades personals, que seran emprades per a formalitzar les dife- ferència d’idioma, l’aplicació rents comandes que pugui fer, però també altres dades sobre les seves pre- web guardarà en una cookie l’idioma seleccionat, i cada ferències, com ara l’idioma, les categories de productes en les quals està cop que el mateix usuari en- tri al web, l’aplicació web con- més interessat, si desitja rebre algun tipus de butlletí electrònic (o newslet- sultarà si hi ha alguna cookie on hagi guardat aquesta prefe- ter) amb novetats i informació de l’establiment, etc. Per tant, cada vegada rència. Si la troba, mostrarà el que un client registrat accedeix a l’establiment i s’identifica mitjançant web d’acord amb la preferèn- cia. En cas contrari, pot consul- el nom d’usuari i contrasenya que prèviament ha facilitat, podem adap- tar l’idioma del navegador o optar per mostrar l’idioma per tar l’idioma i les preferències de navegació a les que ens ha indicat prèvi- defecte de l’establiment. ament. Ús de cookies: si l’usuari no està registrat, podem consultar el codi de la cookie i reconèixer si l’usuari ja ha visitat prèviament l’establiment. També podem utilitzar les cookies per a guardar certa informació sobre l’usuari i les seves preferències, com l’idioma en què desitja veure els continguts de l’establiment o la data en què hi va accedir per darrera vegada, que ens pot permetre, per exemple, mostrar-li les novetats de l’establiment des d’aquella darrera visita. En el cas que els clients accedeixin a l’establiment electrònic a través d’una aplicació mòbil o app, la casuística en relació amb la personalització i mo- nitorització dels usuaris és idèntica. Per qüestions de seguretat de la infor- mació, les aplicacions mòbils no es poden connectar directament a la base de dades per obtenir la informació, i generalment requereixen d’un servidor web que els serveixi la informació de l’establiment electrònic (catàleg de pro- ductes, informació de clients, comandes, etc.). Per tant, tot i que les aplica- cions mòbils ofereixen una interfície més amigable i adaptada al dispositiu, l’obtenció, tractament i enviament de la informació és igual que en el cas d’accedir a l’establiment electrònic a través del navegador web. Una vegada el client s’ha identificat a l’aplicació mòbil, les opcions de personalització i pre- ferències són les mateixes que acabem de comentar per a un usuari registrat; i mentre l’usuari no s’identifica, l’aplicació mòbil guarda certa informació per facilitar la navegació, de manera similar al que fan les cookies al navegador web. Cal remarcar que quan els clients accedeixen a l’establiment electrònic a tra- vés del navegador web, tot i estar registrats com a usuaris, poden optar per no donar les seves credencials i navegar com a usuaris anònims. En canvi, els cli- ents que accedeixen a l’establiment electrònic a través d’una aplicació mòbil només poden navegar com a usuaris anònims fins que introdueixen les seves credencials. A partir d’aquest moment, l’aplicació mòbil recorda les credenci- als del client i l’identifica com a tal cada vegada que accedeix a l’establiment electrònic. © FUOC PID_00289996 34 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 3.2. Estadístiques d’accés dels usuaris Cada vegada que un usuari accedeix a una de les pàgines del nostre establi- ment electrònic genera informació com a resultat de la navegació, i aquesta informació pot ser utilitzada per a generar estadístiques dels accessos i dels comportaments dels usuaris en l’establiment electrònic. Quan un usuari accedeix a una pàgina web de l’establiment, podem saber: 1) la pàgina web concreta a què ha accedit, i que pot fer referència, per exem- ple, al detall d’un producte determinat o la cerca d’una categoria de productes concreta; 2) la data i hora de l’accés; 3) el codi de sessió, és a dir, un codi numèric únic que identifica l’ordinador Codi de sessió o dispositiu de l’usuari i la seva sessió de navegació; i Cada cop que un usuari en- tra al lloc web se li assigna un 4) el nom de l’usuari; només en el cas que s’hagi registrat prèviament i s’hagi número que es manté durant tota la navegació per les dife- identificat en iniciar la visita al lloc web. rents pàgines web; d’aquesta manera, l’establiment pot sa- ber les pàgines que visita un mateix usuari. Aquesta informació pot ser emmagatzemada, principalment, mitjançant les tres tècniques que analitzem a continuació: Adreça IP 1) Fitxers de registre (logs): el servidor web és el responsable de proporcio- Recordem que l’adreça IP és nar tota la informació de la pàgina web. Llevat d’excepcions molt puntuals, un codi que identifica cada or- dinador connectat a la xarxa el servidor emmagatzema automàticament les pàgines que va servint, la data d’internet. i hora en què les serveix, la direcció IP de la màquina que les sol·licita i el codi que identifica la sessió de l’usuari en uns fitxers de text, anomenats fitxers de registre o fitxers de log. Aquesta tècnica té algunes limitacions que fan que les dades que s’obtenen puguin ser inexactes. La principal limitació és pel fet que els proveïdors d’accés a internet empren els anomenats servidors de memòria intermèdia (proxy cache), que són unes màquines que emmagatzemen les pà- gines web més visitades pels seus clients. Per reduir el temps de resposta i el consum de xarxa, en sol·licitar una pàgina, s’envia la que es té emmagatzema- da a la memòria cau (cache) en lloc d’anar a buscar la informació del lloc web original. Tot i això, hi ha tècniques de programació web que permeten indicar als servidors de memòria intermèdia que no emmagatzemin les pàgines web, evitant d’aquesta manera que serveixin la pàgina web sense consultar el servi- dor web original. El principal avantatge d’aquesta tècnica és que s’ofereix gra- tuïtament amb el pla d’allotjament del servidor i que tot el procés d’obtenció i emmagatzematge de la informació és automàtic. A més, se solen oferir eines de consulta i anàlisi en línia de l’activitat del lloc web que són exportables a diversos formats i que admeten múltiples criteris de cerca. © FUOC PID_00289996 35 Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic 2) Marcadors de pàgina (tags): aquesta tècnica consisteix a introduir un co- di específic a cada pàgina web que es vol analitzar perquè, cada cop que un usuari sol·liciti accedir-hi, es gravi la informació que es desitja a la base de dades operativa. Un dels prin

Emmagatzematge i explotació de dades en el comerç electrònic PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript